×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sobrar |
Freqüència total: 1704 |
CTILC1 |
que els meus amics, si en tinc algun, o els simples coneguts, que me'n | sobren | , abans que creditors a la gratitud siguin víctimes d'un odi clar i que no | vaig enamorar i en un moment l'arrabassava i me l'enduia aquí. Però em va | sobrar | temps per contemplar flors, sembrats, herbes, boscos. I vaig envejar, per | ordeni la seva comesa: la natura essencial d'elles els basta i els | sobra | per realitzar-la, per eixamplar-la sense repòs i, si depenia d'elles, | Tanmateix, el que et convé, Euforió, és no apartar-te gaire d'Ítaca, on et | sobraran | , si ets amatent i no mandreges, bones oportunitats de calma i de peix." | Blasi. "Gosaria apuntar que els seus pensaments el turmenten. I li | sobren | motius", va rebatre, amable, Pulcre. "Pensaments? No entenc de què em | una pila de penes, esforços, fatigues i perills. Apa, les paraules | sobren | , enlairem-nos." "Amunt!", guimbava el noi, sense cap vestigi del sentit | si actua de franc", s'enriolava la senyora Marigó. "Però aleshores | sobraven | les excessives gesticulacions prèvies." "D'esma, d'ofici", contestava, | Bah!... —Prova-ho, si ets valent, home! —Amb una mà me'n | sobra | . Presumia en la seva ingenuïtat. —Ho heu sentit? Diu que amb una mà... —se | que, donada l'afició a la música que regnava a Santa Maria, gairebé | sobraven | tots dos. Això no obstant, pot dir-se que en aquells dies l'ancià era | els diners deixats per ell sobre la taula; no volgué endur-se els que | sobraven | i li digué que deixava l'habitació. No féu cap altra al·lusió a la fugida | —I per què? Et sembla que ens és tan fàcil d'aconseguir-les? —Te'n | sobren | moltes —fa ella, assenyalant la capsa de sabates. —No me'n sobra cap, | ? —Te'n sobren moltes —fa ella, assenyalant la capsa de sabates. —No me'n | sobra | cap, perquè el món no s'acaba avui... Confiem-hi —rectifica amb un altre | la vellesa, per poc seny que tingués, i el seny era precisament el que li | sobrava | . Era, com hem dit, més amable, més amic de la broma; era perfectament | prosperava. Després de complir tots aquests deures, a la vella Pigada li | sobrava | encara temps per a ocupar-se de les qüestions del barri; ajudava les | feien més que ofendre Déu. "En anar nets i ben endreçats, tota la resta | sobra | ." La noia se sotmetia de grat a la voluntat materna, car era senzilla de | de menta: tot el pippermint de llepissosa malícia que aquesta nit ha | sobrat | en els cafès i en els cabarets d'Alger. Ens hem aturat a un centenar de | magre, no té temps de posar greix, i tot el que li manca de cansalada li | sobra | de pèl. Però, malgrat la vida dura, el porc és alguna cosa; forma part de | amb gent desplaçada de la muntanya. Cada vegada que a la muntanya li ha | sobrat | població, l'ha vessada cap al litoral i li ha donat noves forces. Vet ací | mateixes comunitats tenen facultat per a desprendre's dels béns que els | sobren | , però que la pietat dels fidels ha posat per sempre més entre llurs mans. | pare. Va entrar l'Oliva, i ara sé conèixer que li | sobraven | tres o quatre copes. Sèiem vora la porta, i ens va veure | deixat anar abans del compte? /Andreu\ És que allà dins n'hi | sobren | , de pessigants com jo. [(Maurici porta begudes.)] Però deixa'm | I l'Amèlia és molt jove. D'experiència, rai! D'això ens en | sobra | a les que anem tot el dia com un escarrassot, amb una mà al safareig i | a la presó per desacato. Però Dona Obdúlia no era poruga. Li | sobrava | valor per enfrontar-se amb un príncep i per col·locar-se sis plomes al | l'oblit o una represa amb millor cara, oh Déu! I si me'n | sobren | , ploraré per tots. Seixanta Comptaré els seixanta anys | mentiria però, que al jove, justament el que no li | sobra | és la traça a fer-se feliç. Voldria creure això que | de l'aprenent. I quan tot estava llest en Quimet va preguntar si havia | sobrat | pintura blava i li vaig dir que sí i em va fer pintar la barana de la | Bé, papà, faci'm el favor!... —El favor, de què? Que no em | sobra | la raó? És per això que véns a veure el teu pare malalt? Per això te'n | amb un estafador. —Exacte, senyor Baró, amb un estafador, la raó li | sobra | . És a dir, no li sobra, perquè el meu germà encara no li ha estafat res, | Exacte, senyor Baró, amb un estafador, la raó li sobra. És a dir, no li | sobra | , perquè el meu germà encara no li ha estafat res, i comprengui que el meu | tenia aquesta elegant manera de comentar l'amor. De fet, la raó li | sobrava | , i, de fet, era evident que estava tip de Rosa Trènor; aquella novel·la | i nosaltres patim necessitat, aneu-li a demanar, de tant com | sobra | en sa vivenda, un poc de caritat. Els pastors de | de la qual estava. Quan ja no es vol copiar-la, aquella "tècnica" | sobra | . És més, són els pintors banals els qui se'n fan dipositaris. Home | , a la Caritat no vull pas que hi posis els peus. D'esglésies, rai; ens en | sobren | . —Com que és la parròquia! —Però hi ha mossèn Galtes, com li diem, | com aquella; però Teresa, engelosida, no cedí; i Laura, coneixent que | sobrava | , va allunyar-se de la intimitat de la casa, sense pena. La seva menor | mal perquè no vull que ens visiti la família. Ja sé que, a en Cases, no li | sobra | salut; però no és pas el mateix estar un xic empiocat o allò que feia | cal, pera no deixar comptes pendents, encara que jo creya te n' havían de | sobrar | dels que vaig enviarte per la Teresona, perque vaig tirar llarch, contant | en arribar la tardor i l'hivern, en què les vetlles són tan llargues, em | sobrarien | hores per a llegir. "¡Ah, Déu meu, qui serà aquí a l'hivern!" | begut gaire. No he estat capaç de beure'm un litre jo tot sol. El que em | sobra | , vull donar-lo al manyà, però ara veig que es beu el del seu company i | impossible. Aquest vi espès, bast, em fa mal. I, naturalment, el que em | sobra | l'ofereixo a Josep. ¡Que n'està agraït! El que ell fa, d'ajudar-me | és d'avançar calmosament. —Fer quilòmetres perquè sí és ximple. Sempre | sobra | temps d'arribar a tot arreu. Li agrada aturar-se vora les fonts. Estima | si us acosteu a la porta de casa el majoral, voreu que encara han | sobrat | unes quantes paneres de panets i com els llibrells de vi encara estan a | bossa— la missa que celebrarà el senyor rector el dia de la festa. Si | sobren | diners, se'ls quedarà el mestre. El dia 5, que és la vespra, al | i fa vendre els animals que no s'ha menjat i es repartix els diners que | sobren | . Una nit de festes canten albades a les fadrines. Podríem parlar, també, | Á mi, no. Xich. Com que á tots deyau que'us bastabau y | sobrabau | . Pep. Trapella. Xich. Y sí que ho déyau. Pep. | ó catalá. Roch· [(Imperatiu.)] Ni un sol mot. Me basto y | sobro | per arreglar ma conducta, si avuy t' entristeix un dubte, no miris si bé | certas. Roch· Per salvar la virtut d' aquesta filla me basto y | sobro | . Tinch la ma potenta per resistir lo mes petit ultratje encar que vingui | per la defensa? Carr· Timbaler, estém perduts. Timb· | Sobran | encara trabuchs. Carr· ¿Y balas? Timb· Me feu convence. | ¿Cóm? Mer· Es clar. El que en la barba els falta, els | sobra | en lo cap. Serap· Sí; mes segons els frenólogos indica | Tano pero al fi no ho soch de tano, es á dí, Tano ó Tanner es igual. | Sobran | dugas lletras. ¡oh! y una erre y una é es re; just erre é | bé com si fos un vici, si no per vanitat. —D'excuses i d'arguments, en | sobren | . Tanco els ulls: no hi veig; canto: senyal que tothom és feliç; pateixo: |
|