Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

setcentista. A casa el senyor Llibori Terra Negra, Nas de rei de	sobrenom	, en aquelles hores ja s'han retirat, tret de l'hereu, en Jaume, perquè
no es referirà, de fet, al mateix binomi: el patronímic ha esdevingut un	sobrenom	. Per als membres de la família en qüestió existeix d'antuvi una classe
o que els descriuen rarament. Si els noms del primer tipus s'assemblen a	sobrenoms	, els altres mereixen d'ésser anomenats subnoms, car és en aquesta segona
instrument als seus dits li havia valgut, de part del passatge, el	sobrenom	de: "l'home de l'ocarina". Era un minyonàs corpulent, bruníssim i de
, per un voler de Deu, de las sevas unglas. ¡Ja li deyam l' Esparver! Lo	sobre-nom	no podia pas ser mes propi. Era un Esparver de nom y de fets. ¡Quin
al punt de que com hem dit En Ramon Llull va arribar a ésser conegut pel	sobrenom	de Ramon el foll que li deien i ell mateix s'ho posa moltes vegades,
I la colla s'aplega allí per estudiar francès. L'edifici ha rebut el	sobrenom	de "l'Església de la Lliçó Francesa Gratuita". Aquests estudiosos
pare de la pàtria, i no pas per esperit de vana adulació. Car els altres	sobrenoms	són purament d'honor; els títols de grans, feliços, augustos, els hem
beneficiat de la Seu, Mossen Mariano Aguilar, que s'havía guanyat aquell	sobrenom	de Pare, per haverse encarregat algun temps, ab altres zelosos
separades per un esbufec sorollós. No cal pas dir de què li pervenia el	sobrenom	de Nassos. En Nassos solia vanar-se dels seus grans serveis a favor de la
l'hereu Aspriu. El Corbo i el Xic eren germans d'ell. Ambdós portaven el	sobrenom	que els corresponia, l'últim per ésser el darrer de la germandat i
des de menut, el seu avi, escultor de figures de cera, conegut amb el	sobrenom	de "Marianet de les Figures", li féu de pare durant bastants anys. A
ni dels orgullosos, Joan Antoni havia merescut dels quatre infortunats el	sobrenom	de Mecenas. Però que no li diguessin davant d'ell, que se n'hauria
a Crist, sinó diferenciar-se entre ells. Per això els fan tan feliços els	sobrenoms	: els uns s'agraden d'anomenar-se "franciscans" i, entre ells, n'hi ha
feia ali amb Compeyson, i li deien Artur, no pas de nom de fonts, sinó de	sobrenom	. Estava en el davallant i tenia el tirat d'una ombra. Ell i Compeyson
i tantes vegades, que les altres, en parlar d'ella l'al·ludeixen amb el	sobrenom	de "l'arbre sense fulles". I és que Carme no arriba a comprendre, no
el conflicte. El senyor Brusi, del qual el "Diario" va prendre	sobrenom	, fou un eventual, aprofitat i intel·ligent sobrevingut. Es va aprofitar
dels covards i el temor dels vençuts poden avenir-se a donar-li un	sobrenom	dignificador: "El Gran"! Gran, en tot cas, en la maldat, i ningú més
amorós, el dolç Jesús, que encara t'és desconegut i al qual serà donat el	sobrenom	d'"El Natzarè". Arribada l'hora del departiment, per aquell
súplica de l'aigua necessària, en temps de gran sequedat. Això explica el	sobrenom	de la Verge, Mare de Déu de les Aigües, i que per ell fos coneguda
Portaferrissa. El Matalasser s'anomenava Bartomeu Berenguer, i el	sobrenom	amb el qual era conegut li pervenia de l'ofici que exercia. La botiga del
del Rocambole, Roques amb boles —d'això li pervenia el	sobrenom	—; estava convençut que les opera omnia eren òperes del Liceu, i
a terra, un llibreter misteriós, a qui els seus confrares penjaren el	sobrenom	de Víctor Hugo, que també van col·locar a en Peicasat, amb una
a terme en un dels òmnibus, més o menys tronats, coneguts en el país, pel	sobrenom	de "/gua-gua\". Els artistes(?) que havíem d'interpretar
ulls d'or\, nom d'una escultura que hi ha en el Museu de Nàpols i	sobrenom	que Jacobé Wharton donava, aleshores, a un boxador al qual pagava bé i
anat traspassant de l'un a l'altre d'ençà del membre que havia donat	sobrenom	distintiu a la dinastia; aquell Escuat al qui s'aplicà el motiu a
També ha hagut vòlta de representar un fet d' armes, y d' ahí els	sobrenòms	de Queneral, Coronel, Capitá y més per l' estil. Atres anys, en la
mes paisáns, en la costera de la Morera, per nòm vulgar del Arçobispo,	sobrenòm	que té la seua història. Es conta (y es veritat), que al víndrer de
se li diu Costera de la Povila, perque en éll vivía una senyora apellá de	sobrenòm	d' eixe mòdo, y tots els de la familia dels Povils, dels que encara queda
especialment en la política. Els que a tal familia perteneixen, tenen per	sobrenòm	el de Fèndi, mal nòm (com sòl dirse), que pera élls deu ser un
a son manteniment i el de sa familia; era, ademés, conegut per atre	sobrenom	, el que encapsalera aquèsta contaralla, vèr sossuit, ben conegut per els
oratori, tant, que el Pare Mestre Roca, de la mateixa ordre, tenia per	sobrenom	el de "Petit Crospis"; el bisbe Josep Climent, eloqüent i persuasiu, el
de la ciutat d'Assís, dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, i tenia el	sobrenom	de Porciúncula per haver estat edificada en un petit tros de terra que
com si en el nostre modo d'escriure estigués escrit: Quíquero el	sobrenom	del més gran dels seus oradors, malgrat que aquest famós nom
continuem escrivint-lo (Ciceró). Sabut és igualment que el	sobrenom	d'aquell Cayo Juli, fundador del imperi romà, es pronunciava a Roma com
bellesa de la forma. Sant Atanasi. Ha passat a la història amb els	sobrenoms	de "Gran" i "Pare de l'ortodòxia". Era alexandrí i fou deixeble de
preparatòries per a la Quaresma. Sant Basili. "Gran" també de	sobrenom	, era fill de Cesarea de Capadòcia, d'una cristiana, noble i rica família.
Sant Gregori Nissè. Era germà de Sant Basili, i adquirí el	sobrenom	per haver estat bisbe de Nissa (província metropolitana de Cesarea de
de laudibus Sanctae Mariae\. Sant Joan Crisòstom. Rebé el	sobrenom	("boca d'or") per raó de la seva meravellosa eloqüència, manifestada
Sant Lleó, papa. Era toscà probablement. Té amb tota justícia el	sobrenom	de "Gran", puix no hi ha cap més papa en l'antiguitat, deixant de banda
Lleó. Hom creu que morí a Imola devés l'any 450. Meresqué el	sobrenom	que duu, per la seva eloqüència. Escriví una lletra de reprensió a
de Mopsuesta. Fou trenta sis anys bisbe de la diòcesi del seu	sobrenom	a Cilícia. Havia nascut de pares nobles d'Antioquia a la meitat del segle
de Cir. Ja esmentat com historiador, bisbe de la ciutat del seu	sobrenom	, propera a Antioquia, d'on era fill, fou condeixeble de Nestori,
fins a l'any 527, i el segon (advocat d'Antioquia, qui hagué el	sobrenom	d'"Escolàstic") fins al 594. El "Chronicon
però no sabem certament el del seu traspàs. Hom li ha donat el	sobrenom	de /Chrysorrhoas\ (el qui vessa or), per la gràcia espiritual
diu Sant Pacià, bisbe de Barcelona, a mitjans del segle quart; el meu	sobre nom	, catòlic." És el nom propi de l'Església, nom que ella estima com cap
per guanyar-li molts enamorats. Però crucificant-lo, junyint a son nom el	sobrenom	de "Crucificat", n'hi havía prou, calculaven, per anorrear son caràcter
exemplar i altruista, i féu que el veïnat el conegués amb l'expressiu	sobrenom	"el pare dels pobrets". El 1888 hi hagué al Cabanyal, població
(Mc 10, 3), i Jesús acabarà donant-los el significatiu	sobrenom	de "fills del tro" (Mc 3, 17). I Pere mostrarà encara
el torn del sanguinari Domicià, al qual se li acudí de posar el seu	sobrenom	de Germànic al mes september, i el seu propi nom,

Pàgina 1 (de 6)

50 següents