Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
sobrenom M 235 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sobrenom Freqüència total:  235 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

setcentista. A casa el senyor Llibori Terra Negra, Nas de rei de sobrenom, en aquelles hores ja s'han retirat, tret de l'hereu, en Jaume, perquè
no es referirà, de fet, al mateix binomi: el patronímic ha esdevingut un sobrenom. Per als membres de la família en qüestió existeix d'antuvi una classe
o que els descriuen rarament. Si els noms del primer tipus s'assemblen a sobrenoms, els altres mereixen d'ésser anomenats subnoms, car és en aquesta segona
instrument als seus dits li havia valgut, de part del passatge, el sobrenom de: "l'home de l'ocarina". Era un minyonàs corpulent, bruníssim i de
, per un voler de Deu, de las sevas unglas. ¡Ja li deyam l' Esparver! Lo sobre-nom no podia pas ser mes propi. Era un Esparver de nom y de fets. ¡Quin
al punt de que com hem dit En Ramon Llull va arribar a ésser conegut pel sobrenom de Ramon el foll que li deien i ell mateix s'ho posa moltes vegades,
I la colla s'aplega allí per estudiar francès. L'edifici ha rebut el sobrenom de "l'Església de la Lliçó Francesa Gratuita". Aquests estudiosos
pare de la pàtria, i no pas per esperit de vana adulació. Car els altres sobrenoms són purament d'honor; els títols de grans, feliços, augustos, els hem
beneficiat de la Seu, Mossen Mariano Aguilar, que s'havía guanyat aquell sobrenom de Pare, per haverse encarregat algun temps, ab altres zelosos
separades per un esbufec sorollós. No cal pas dir de què li pervenia el sobrenom de Nassos. En Nassos solia vanar-se dels seus grans serveis a favor de la
l'hereu Aspriu. El Corbo i el Xic eren germans d'ell. Ambdós portaven el sobrenom que els corresponia, l'últim per ésser el darrer de la germandat i
des de menut, el seu avi, escultor de figures de cera, conegut amb el sobrenom de "Marianet de les Figures", li féu de pare durant bastants anys. A
ni dels orgullosos, Joan Antoni havia merescut dels quatre infortunats el sobrenom de Mecenas. Però que no li diguessin davant d'ell, que se n'hauria
a Crist, sinó diferenciar-se entre ells. Per això els fan tan feliços els sobrenoms: els uns s'agraden d'anomenar-se "franciscans" i, entre ells, n'hi ha
feia ali amb Compeyson, i li deien Artur, no pas de nom de fonts, sinó de sobrenom. Estava en el davallant i tenia el tirat d'una ombra. Ell i Compeyson
i tantes vegades, que les altres, en parlar d'ella l'al·ludeixen amb el sobrenom de "l'arbre sense fulles". I és que Carme no arriba a comprendre, no
el conflicte. El senyor Brusi, del qual el "Diario" va prendre sobrenom, fou un eventual, aprofitat i intel·ligent sobrevingut. Es va aprofitar
dels covards i el temor dels vençuts poden avenir-se a donar-li un sobrenom dignificador: "El Gran"! Gran, en tot cas, en la maldat, i ningú més
amorós, el dolç Jesús, que encara t'és desconegut i al qual serà donat el sobrenom d'"El Natzarè". Arribada l'hora del departiment, per aquell
súplica de l'aigua necessària, en temps de gran sequedat. Això explica el sobrenom de la Verge, Mare de Déu de les Aigües, i que per ell fos coneguda
Portaferrissa. El Matalasser s'anomenava Bartomeu Berenguer, i el sobrenom amb el qual era conegut li pervenia de l'ofici que exercia. La botiga del
del Rocambole, Roques amb boles —d'això li pervenia el sobrenom—; estava convençut que les opera omnia eren òperes del Liceu, i
a terra, un llibreter misteriós, a qui els seus confrares penjaren el sobrenom de Víctor Hugo, que també van col·locar a en Peicasat, amb una
a terme en un dels òmnibus, més o menys tronats, coneguts en el país, pel sobrenom de "/gua-gua\". Els artistes(?) que havíem d'interpretar
ulls d'or\, nom d'una escultura que hi ha en el Museu de Nàpols i sobrenom que Jacobé Wharton donava, aleshores, a un boxador al qual pagava bé i
anat traspassant de l'un a l'altre d'ençà del membre que havia donat sobrenom distintiu a la dinastia; aquell Escuat al qui s'aplicà el motiu a
També ha hagut vòlta de representar un fet d' armes, y d' ahí els sobrenòms de Queneral, Coronel, Capitá y més per l' estil. Atres anys, en la
mes paisáns, en la costera de la Morera, per nòm vulgar del Arçobispo, sobrenòm que té la seua història. Es conta (y es veritat), que al víndrer de
se li diu Costera de la Povila, perque en éll vivía una senyora apellá de sobrenòm d' eixe mòdo, y tots els de la familia dels Povils, dels que encara queda
especialment en la política. Els que a tal familia perteneixen, tenen per sobrenòm el de Fèndi, mal nòm (com sòl dirse), que pera élls deu ser un
a son manteniment i el de sa familia; era, ademés, conegut per atre sobrenom, el que encapsalera aquèsta contaralla, vèr sossuit, ben conegut per els
oratori, tant, que el Pare Mestre Roca, de la mateixa ordre, tenia per sobrenom el de "Petit Crospis"; el bisbe Josep Climent, eloqüent i persuasiu, el
de la ciutat d'Assís, dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, i tenia el sobrenom de Porciúncula per haver estat edificada en un petit tros de terra que
com si en el nostre modo d'escriure estigués escrit: Quíquero el sobrenom del més gran dels seus oradors, malgrat que aquest famós nom
continuem escrivint-lo (Ciceró). Sabut és igualment que el sobrenom d'aquell Cayo Juli, fundador del imperi romà, es pronunciava a Roma com
bellesa de la forma. Sant Atanasi. Ha passat a la història amb els sobrenoms de "Gran" i "Pare de l'ortodòxia". Era alexandrí i fou deixeble de
preparatòries per a la Quaresma. Sant Basili. "Gran" també de sobrenom, era fill de Cesarea de Capadòcia, d'una cristiana, noble i rica família.
Sant Gregori Nissè. Era germà de Sant Basili, i adquirí el sobrenom per haver estat bisbe de Nissa (província metropolitana de Cesarea de
de laudibus Sanctae Mariae\. Sant Joan Crisòstom. Rebé el sobrenom ("boca d'or") per raó de la seva meravellosa eloqüència, manifestada
Sant Lleó, papa. Era toscà probablement. Té amb tota justícia el sobrenom de "Gran", puix no hi ha cap més papa en l'antiguitat, deixant de banda
Lleó. Hom creu que morí a Imola devés l'any 450. Meresqué el sobrenom que duu, per la seva eloqüència. Escriví una lletra de reprensió a
de Mopsuesta. Fou trenta sis anys bisbe de la diòcesi del seu sobrenom a Cilícia. Havia nascut de pares nobles d'Antioquia a la meitat del segle
de Cir. Ja esmentat com historiador, bisbe de la ciutat del seu sobrenom, propera a Antioquia, d'on era fill, fou condeixeble de Nestori,
fins a l'any 527, i el segon (advocat d'Antioquia, qui hagué el sobrenom d'"Escolàstic") fins al 594. El "Chronicon
però no sabem certament el del seu traspàs. Hom li ha donat el sobrenom de /Chrysorrhoas\ (el qui vessa or), per la gràcia espiritual
diu Sant Pacià, bisbe de Barcelona, a mitjans del segle quart; el meu sobre nom, catòlic." És el nom propi de l'Església, nom que ella estima com cap
per guanyar-li molts enamorats. Però crucificant-lo, junyint a son nom el sobrenom de "Crucificat", n'hi havía prou, calculaven, per anorrear son caràcter
exemplar i altruista, i féu que el veïnat el conegués amb l'expressiu sobrenom "el pare dels pobrets". El 1888 hi hagué al Cabanyal, població
instaurar (Mc 10, 3), i Jesús acabarà donant-los el significatiu sobrenom de "fills del tro" (Mc 3, 17). I Pere mostrarà encara més
el torn del sanguinari Domicià, al qual se li acudí de posar el seu sobrenom de Germànic al mes /september\, i el seu propi nom, Domicià, al

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »