×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sobrer |
Freqüència total: 652 |
CTILC1 |
natural de l'espècie humana. Perquè hem de morir a temps, no vegetar, | sobrers | , confosos en la multitud que creix, sense ordre ni mesura, cap a un orb | mans i cuixes, cames i pit, per tal de desfer-se de la quantitat | sobrera | d'aigua que li remulla la pell, es va vestint sota l'esguard escrutador | tot just apuntada, que mai no hauria hagut de viure aquests dos anys | sobrers | i ignominiosos. No m'agrada coincidir amb Carolina, a qui no estimo gens, | d'Urupaau (1.819 m), hi ha el gran llac de Vahíria, les aigües | sobreres | del qual cascadegen formant cançons i fúlgides cabelleres líquides entre | de la musa inservible o d'algun déu, com tots | sobrer | . ¿O espremen d'ells mateixos sucs celestes, potser? | ell sabia com era inútil: de diners ja no en tenia de | sobrers | . No crec que arribés a comprendre que mai no en va | hotels de Barcelona no podien dar l'abast; tothom que guardava un catre | sobrer | o una habitació destinada a les puces, va tenir de rellogat un canonge | necessitat d'aquells elements, essencials prop d'una persona entenedora, | sobrers | en l'atmosfera actual de la barcelonina, consolada amb el misteri que | El bon ordre de la casa no s'alterà; la moribunda va tenir temps | sobrer | per a poder anar al cel amb la consciència neta; i els parents digueren, | nostra terra! —Sí —fa ella amb reticència;— però de vegades tenen motius | sobrers | per a malparlar. —Vols dir que allò que van dir d'en Pere, i que per cert | podem culpar ningú d'ells. Tant el meu nebot com vostè han donat motius | sobrers | perquè la gent, maliciosa de natural, endevinés allò que vosaltres no | de la ciutat. A més, comprèn que ja no viu en va; que no és la parenta | sobrera | dels cosins; la tieta inútil, el fracàs de la qual s'ha de comentar en | En acabat de les lleus tasques de cada dia, encara li resten hores | sobreres | per a llegir, per a les seves músiques i, sobretot, per a pensar, tot | "e lo capmayl". No creguem pas que Eiximenis ha emprat mots | sobrers | ; potser ha escrit d'una manera que ens pot semblar una mica el·líptica, | que diuen els altres, en una reunió o en una junta, perquè així l'atenció | sobrera | va a aquell dibuix semiinconscient i queda dominada la quasi inevitable | sempre —sobretot si sap fer funcionar el llenguatge i la lògica— raons | sobreres | , no sols per a presentar-s'hi davant dels altres, sinó per a legitimar | plantadas devant de la taula, miravan compungidas los quatre plats | sobrers | , y la Ramona desde 'l llindar de la cuyna s' esclamava de que fessin mal | duia pressa, que si hagués tingut la meva, prou que hi hauria hagut temps | sobrer | . Li agradava entretenir-se en jocs i magarrufes que a mi m'exasperaven. | em semblaven coses de quimera, irreals, fantàstiques, coses inútils i | sobreres | la coneixença de les quals no em servia de res i que jo hauria canviat de | allà baix, a la clara i eixuta Provença, ara el trobava enutjós i | sobrer | damunt aquest paisatge que un hom hauria volgut escórrer com un tapís | anomenen "titot" i els barcelonins "gall dindi". Els diners | sobrers | de la compra del pollastre o del titot, els lliuren al senyor mestre, i | veig prou clar, cap a l'esquerra, treta de mi; que bé si, per | sobrera | , se l'hagués expel·lit, deixant les justes! Oh! ¿Per | d'una època remota; de manera que, en semblants casos, hi ha hagut temps | sobrer | per a grans canvis climàtics i geogràfics i per a accidents de transport; | el país ni l'encarna o el representa en la mesura que caldria. Seria | sobrera | qualsevol reflexió més sobre el particular. El lector se la farà pel seu | que s'escola dintre de nosaltres anant del passat a l'esdevenidor. Es | sobrer | de provar amb arguments la realitat de l'esperit a tots aquells que són | els dies que avorreixen"); l'avorriment és l'expressió d'un temps | sobrer | , d'una vida sobrera. En aquesta déréliction, que és cantada tot al | avorreixen"); l'avorriment és l'expressió d'un temps sobrer, d'una vida | sobrera | . En aquesta déréliction, que és cantada tot al llarg de la | pensar-se. Ni és l'obra total que pot resultar del nostre esforç, tan | sobrera | de manobres que podessim donar comiat a ningú. Els Jocs FLorals | que els nostres avis distribuïen de manera que mai el temps no els fos | sobrer | ni l'oci no els deixés l'encuriosiment d'aquestes mixtures de la libidine | primers llibres hem lloat sovint l'acritud impacient i la vitalitat | sobrera | que els fa socialment antipàtics perquè trasbalcen les comoditats | hagi de reabsorbir una polsaguera d'elements de bullanga desocupats i | sobrers | en temps de pau. I si no els pot reabsorbir, la societat nova, més | heroica, més o menys brillant, hi ha una abundor de jacobins en doina, | sobrers | abans d'actuar, desocupats quan no estan ocupats en callar dòcilment sota | costums, però que ben aprofitats, com havem dit al començament, ja són | sobrers | per a salvar una ànima. II Del càrrec que tenia el meu pare. De | uns quants mots més, els més urgents, en castellà, però ja varen ésser | sobrers | per a endur-se'm com un ai, i segrestrar-me com a un menor. Lo | en la segona que era fill. El document era retrassat de vuit dies (temps | sobrer | per despatxar assumptes d'urgència com el morir-se), però el cor va | de la casa a "resar". Ja es veia que, de temps, tampoc no n'anava | sobrer | ; però la llei urgia, la consciència sentia la urgència, i el capellà | tot sol quan li plau, perquè sent dintre seu una gran flamarada de vida | sobrera | . Però si algú prova de fer-lo jugar quan ell no en té ganes, en la pota | envejarien si poguessin contemplar-los. Però el massa poder, la riquesa | sobrera | i la força excessiva són sempre un greu perill. Cal tenir el cap molt | ostentació, i tem que les males llengües no el bescantin, potser amb raó | sobrera | , de vanitat i d'impudícia. I quan els altres arbres són fullats temps ha, | volt, abellots rondant una mata d'espígol en flor, els minyons són força | sobrera | i vida flamejant, i mans que obliden més sovint que no és de llei que són | hà un pedregar, que han abocat allí, a la platja, i aquell pedruscall és | sobrer | ; però el mar no n torna cap, de pedra, i el seu ventre és tan immens que | per a res serveixen, si no és per a caure-hi novament. No serà, però, | sobrera | , alguna reflexió sobre aquelles condicions que han fet possible | a l'àvia per aprendre el trinc de la casa, i en els curts instants | sobrers | feia ganxet, regava les flors de l'hort, pentinava el gos d'aigües que li | percepció, d'aquest fet de conciencia, ¡i com són pobres, i grotescs, i | sobrers | , i impertinents, els arguments dels qui volen negar la Nacionalitat | capritxosament brodada, amb cabdells de tots colors, i cordons i coses | sobreres | i caps, xarbotant de sota la badada tapadora, i penjant avall en | refusar el que Déu porta a casa. Concebí el projecte d'estabornir l'oca | sobrera | d'un cop de pal abans no la reclamessin els veïns. Però, en anar a | malgrat la seva inexperiencia de lo que era l'amargor de trobar-se | sobrera | dintre de la familia, no pogué per menys de compendre la seva situació en | determinat posar dispeses. I feia més de dotze anys que en vivia, si no | sobrera | de diners, anant passant, avui amb un xic d'angúnia, demà amb més respir. | nostres cuixes, vàrem anar-lo preparant, esbrossant-lo de secalls i rama | sobrera | i esfullant els branquinyols cimers i calçant-los amb els canonets de | sol a qualsevol indret que després us és impossible de recordar. (El | sobrer | , ja se sap, és digne de tota lloança: així com l'escàpol ha resultat un |
|