Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

graciós un dia per a algunes orelles lavinianes —ignores per complet la	sobtada	i estranya implicació—, de Moiragetes. Ja t'explicaré en una altra
nacional, a causa de les seves virtuts intransigents, que li produïen	sobtades	ires, molt perilloses en aquelles muntanyes, perquè se li va anar
temor a tothom. Era pels dies en què Tino Costa, en un d'aquells canvis	sobtats	que es produïen en la seva vida, s'havia dedicat a caçar. Donaven aquell
de la seva dona, de son fill, de la casa, dels invitats, com atacat d'una	sobtada	follia. La veu del padrí de Mila tornà a sonar: —Però, Candaina...! Per
de sobte i, amagant el rostre, s'havia posat a plorar. L'havia presa un	sobtat	entendriment, una cosa inexplicable que esglaià tothom. Però un moment
baixa, i quan l'aixecà, ell havia desaparegut. S'estremí d'una angoixa	sobtada	, i cercà ansiosament al seu entorn. El veié encara que es perdia carrer
i crepitant que encenia la terra i es fonia i es confonia amb la seva	sobtada	alegria. La cançó s'havia esborrat de la seva ment. El seu cor, en la
Tinet —que així l'anomenaven aleshores—, impel·lit per un entusiasme	sobtat	, esculpí noves estàtues fins a emplenar-ne la seva habitació. Més
i em dic a mi mateixa... No la deixà acabar; la va estrènyer en un rapte	sobtat	, i li estroncà amb un bes les paraules. La tingué estreta entre els seus
l'escala, de tornada de casa de Sileta, experimentà una inusitada i	sobtada	alegria: era com si amb ella la vida sana, aquella vida que havia creat,
mal no mereix perdó de Déu. Tino Costa es sentí embargat d'una tristesa	sobtada	, i, després d'un silenci, continuà: —Sí, és una bona noia, com dieu
portar-lo a l'extrema resolució que va adoptar. Fou un d'aquells impulsos	sobtats	que formaven com el nòdul del seu tarannà i que havia d'imprimir una
¿No era per ventura l'enyorament de sa mare allò que el portà en aquell	sobtat	retorn del poblet de mar on havia anat amb el seu oncle mariner? ¿No fou,
el capell caigut a terra i sortí. Un estrany terror l'envaí d'una manera	sobtada	i baixà amb tanta pressa les escales, que ensopegà, caigué i anà rodant
temps!" El corrent brama i s'agita als seus peus; s'aixeca un vent	sobtat	i impetuós; bramen les aigües amb una nova fúria, i ones gegantines es
solitud, perquè el salvi, perquè, si no, embogirà. S'aixeca en un impuls	sobtat	i surt de l'habitació. Allí a la dreta dorm la seva mare. Tino Costa en
mà i digué cridant, quasi plorant: —L'ha morta! Es dreçà en un impuls de	sobtada	indignació, gegantí, abrandat per la ira, i es llançà al carrer i començà
de matar. Sota les pedres que el sepultaven s'agitava encara palpitant en	sobtats	estremiments, i la seva boca repetia una i altra vegada el nom de Mila:
li inclinava damunt i l'acariciava. Munda del Roso en un moviment brusc i	sobtat	s'abraçà a sa filla, i així, abraçada fortament a ella, sanglotà. Més
Ara, quant al fònix... Les seves paraules, però, són ofegades pel	sobtat	aldarull dels testimonis que es posen en moviment. La porta s'ha tornat a
i decidit, arrabassa el drap i el rebrega entre els dits mentre la	sobtada	revelació es confirma: aquells són els seus llavis, els llavis que tantes
corpulent que s'enfila amb una lleugeresa de simi. Inicien un moviment	sobtat	i ràpid, però tot seguit tornen a immobilitzar-se, car l'individu, que
pas, ara. Us deuen haver dit que era mort, oi? Ell s'empassa la saliva,	sobtat	. —Mort? No... —I tant! Ja fa tres dies. —N'hi deu haver
abaixa els ulls cap al conill que ha espernejat dèbilment, i amb un gest	sobtat	el bat contra el mur—. Són molt resistents, aquests animals. —L'heu caçat
interior. —Buscava la mare —diu aleshores ell. Hi ha un silenci, una	sobtada	inhalació d'aire, i aleshores l'home pregunta amb una veu aprofundida:
descobreix llautons i serrells, cobertes de vidre que produeixen tot de	sobtats	llampecs, ornaments d'argent, inscripcions i inicials. —Fem-ho bé,
sobre les cames i alça la veu: —Si em permeteu... Tots tres se'l miren,	sobtats	, com si haguessin oblidat la seva presència, i l'orador descriptiu fins i
amb una expressió altiva, projecta les espatlles enrera amb un gest	sobtat	que l'obliga a avançar el pit contra la tela de la xambra que espetega.
i lents de les orelles un xic caigudes. —Tu —diu simplement. Ell s'atura,	sobtat	i alhora incomprensiu, mira cap a la dona que continua immòbil, tota
un llibre... co... co... contra... ai! Estira les cames amb un moviment	sobtat	i llangorós abans de replegar-les de nou, i ell reposa sobre la carn
els... mitjons... La dona es gira d'una sola peça, amb un moviment	sobtat	que sembla perllongar el de la noia, vertiginosament arrelada. —Oh! No
sobre l'individu, el sacseja per l'espatlla. —Ei, vós... Ei! —Es redreça	sobtada	—. És mort! —Mort? —diu ell, projectant-se enfora de la cadira.
els llavis, diu: —Depèn d'ell. —De mi? La noia fa una mitja volta	sobtada	, se li precipita damunt, el frega amb el ventre, els pits. —Feu-li-
És a mi! —Sí —diu ell, parpellejant—, t'ho faré. Amb un moviment	sobtat	, la noia se li penja al coll tota agraïda, les cames enllaçades a la seva
el pas i van seguint-la cap a l'esquerra, s'enfonsen en una depressió	sobtada	que remunten per l'altre costat, treballosament i arrapats als matolls de
després es va eixamplant. Al final, on es dreça una paret de terra, molt	sobtada	, es repengen tres o quatre construccions fosques, però animades, car sota
despertar-se crida cap dalt: —Desinfecció! Dos! —Què? —diu l'home,	sobtat	. —S'ha declarat un cas infecciós, se sospita que n'hi pot haver d'altres.
notícies del fill. El fet va coincidir amb una d'aquelles revifalles	sobtades	de la guerra del Marroc, i a la masia se sentien alarmats. El meu cosí,
la gossa, davant d'ell, ajaguda a terra. Jordi s'aturà pres d'una alarma	sobtada	, esverat. La idea li va creuar per la ment, com una ombra veloç, i avançà
cruixien i es rompien. Borra, veient-lo acostar-se, fou pres d'un pànic	sobtat	i es llançà a córrer amb un impuls irreprimible. Portava la falç a la mà,
que tornava de la compra. Una idea li travessà el cervell, com una llum	sobtada	; es decantà la visera de la gorra tirant-se-la una mica sobre els ulls; s'
feblesa, els defectes de la seva estructura. Amenaçat per un col·lapse	sobtat	de la monarquia, Felip IV exonerà Olivares (1643) i féu la pau
de seny, obeir els impulsos emocionals, actuar segons determinacions	sobtades	. En aquestes circumstàncies ens deixem portar per la passió, sense
Tot podia passar, i no em va sorprendre ni l'estrèpit	sobtat	, els crits i els passos, ni els canons de fusell que
presa d'elecció un enèrgic dimoni de migdia. L'atac,	sobtat	. Les ales nervioses van batre dos segons, i el senyor Andreu,
tots els pals. Per l'engany de la llum de migdia, ets	sobtat	presoner d'un vell cant. A quin port s'enrolà,
vegada a ca N'Escalades, i ara, en saber que es moria, escomesa d'una	sobtada	estimació, venia a... documentar-se. La malalta l'acollí amablement, com
neda dins el fosc. Trepitja fort quan és molla de gin. I aquest	sobtat	esparveret que riu de ser bo amb mi, m'enganya amb gust de sal
m'esculls, malalta i ull-cluca, i a través dels	sobtats	caramulls arribes i em beses la nuca. Què veus en ma aurora
comença a davallar la lluna minvant, pausada guillotina. Dolç i	sobtat	traspàs! —hom diu. I el que t'espera —hom diu— no és

Pàgina 1 (de 52)

50 següents