Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
socórrer V 468 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb socórrer Freqüència total:  468 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

em descric com era de jove i tota la raó em socorre quan afirmo que per collir dins una fórmula el sentit
en totes les coses, i tot allò que trobem en curs de ruta ens pot socórrer... Hem estat instruïts a prestar atenció a tot allò que veiem" (id,
joiós de recórrer Provença a peu. Però ell devia endevinar i ens va voler socórrer amb unes monedes que jo havia d'haver refusat. Però no vaig poder. Jo
la esposa sense exemple, la filla imponderable que saludas lo taller pera socorre als teus fills, ajudar á ton espos y amparar á los teus pares. Tú ets lo
los que habian de ser sa sogra y sa esposa, y com tampoch podia dignament socorrens ab diners, perque ni ell s' hauria atrevit á oferirlos, ni nosaltres á
no podia salvar-se ell mateix perquè tot estava destruït, com hauria de socórrer els altres? En veure'l que tornava a deshora, el gos va clapir d'alegria.
fa poc tan brillant. I de seguida vénen de totes bandes, per socórrer-lo, multitud d'Àngels molt potents i prestos a
extremada violència! Fora el dubte i el remordiment d'haver-se negat a socórrer potser una misèria no fingida! ¿Què hi fa que la tinguin pel que no és i
la indigència, perquè la República es vegi obligada a dar-los un lloc o a socorre'ls, i s'aprofiten rarament d'aquesta lliçó tan important: que els homes
per no alarmar a la pobra àvia, que, així com així, tampoc podia baixar a socórrer-la. Lluitaren en silenci, ell esbufegant, ella alçapremada per l'ira i la
plena acceptació d'aquest. "Volent, volent he errat, no ho negaré: per socórrer els mortals jo mateix m'he cercat sofrences", diu Prometeu. I Antígona,
perillosa d'atemoritzar al seu marit valentse d'un pobre qu'ella socorría. El pobre no feya més qu'apostarse a les onze de la nit al Passeig de
sab ahont hauría anat a parar ab les seves vacilacions, si no cuyten a socórrel la cosina y en Piberga. Sense ni invitarlo a seure, per que'ls ne
crit, ni un plor, ni tan sols una veu demanant auxili. La velleta volgué socórrer la seva filla per si mateixa; arrossegà el cos vers la butaca tal com va
on m'havia detingut el pobret. Necessitava que em perdonés. Si el podia socórrer i esborrar amb una expressió d'amor el mal efecte, que li havia causat la
i en un ull un forat sangonós. Féu un salt, apartà els que el volien socórrer i s'amorrà a la sorra i colgava el cap en la terra. I s'abraçava a ella,
El bleix dels ferits emplenava l'aire. Hom els arrenglerava i els socorria lentament, amb deficiències. Dolor de la primera cura, amb la carn al
és imputat a culpa; i no solament és a la innocència que la clemència socorre, ans també sovint a la virtut, per tal com s'escauen de vegades tals
públic, talment que allò que es proposa és que hom sigui útil i pensi a socórrer, no sols a si mateix, sinó a tots i a cadascú dels homes. La misericòrdia
no podria fer si hi tenia accés la tristesa. El savi no compadeix, però socorre VI. Afegeix que el savi és provident i té sempre a punt les
llença amb menyspreu, tement d'ésser tocats d'aquells a qui socorren, ans la donarà com un home a un altre home del bé comú a tots; ell
ànima tranquil·la i rostre no fingit. No compadirà, doncs, el savi, però socorrerà, i serà útil, nat com és per a l'auxili comú i el bé públic, del qual
a cadascú, segons mereixi, però als afligits i fortament aclaparats socorrerà amb actitud molt més volenterosa. Sempre que podrà, pararà els cops de la
A l'home que ha estat ric i es torna pobre, per excusar-nos de socórrer-lo, el tractem de poca solta. LXXIII Dir hàbil a un artista és
d'un perill i d'una crisi per al seu país, al qual pogués ell subvenir i socórrer, qui hi ha, dic, que no abandonés tot allò, encara que esperés poder
Ella també se'ls estimava aquells dos éssers bons que, després d'haver-la socorreguda a la muntanya quan no podia esperar auxili de ningú, es desvivien per
anar pels pobles de la baronia a visitar les cases dels malalts, i socorre'ls amb almoines i consolar-los amb amoroses paraules... —Formosa és
mots injuriosos pels que suposaven en ell una ànima tan vil. —Si ella em socorregué, com és possible que jo atemptés contra d'ella! —exclamà en Boi Delit
una vilesa. Hauria calgut tenir una renda tan grossa que li permetés socórrer la mare de Tristany, la família de Saumell... Oh! Oh! Com es complicaven
maneres, perquè si els de davant m'agafen presoner vegin que l'he volgut socórrer, i no m'afusellin. Intenta d'impedir-ho, però la seva mà és massa feble.
hi, he de tapar-los-hi dient-li, baixet: —Però si et vull socórrer, camarada!... I afegeixo, en francès: —/Camarade, camarade,
a córrer cap al passeig, confiat de trobar algú o algun recurs per a socórrer-la. Maquinalment, el seu cervell li repetia aquesta idea: "Una malalta
però no m'estranyaria; en canvi, amb aquestes bones fardasses que l'han socorreguda, ha tingut fineses i atencions com una senyora!" VI L'escaleta
i fins per provocar la nostra pregària, perquè Ell té un gran gust a socórrer, però no el té menor a veure que li és pregat el socors. La nostra
i us comprometeu fermament a practicar la Fraternitat; a estimar-vos, a socórrer-vos, a ajudar-vos, a sacrificar-vos recíprocament uns als altres? Amb
la casa. Llavors el pagès anà a cercar la gent del poble perquè anessin a socórrer els nàufrags, i amb uns carros anaren la mateixa nit a la platja on hi
Tens raó —fa En Peret, que està ben acotxat.— Diga'm què haig de fer per socórrer els conillets. Em doldria que penséssiu que sóc indiferent per a aquells
de cor? Si ho diguessis de cor, t'hauries aixecat i correries a l'hort a socórrer els conillets. Però tu no et mous de ben acotxat sota les flassades! —Si
de ben acotxat sota les flassades! —Si em diguessis què haig de fer per socorre'ls, jo m'aixecaria! La rateta blanca se'n riu. I li torna: —No veig
que la rateta li ha dit que no era bondadós pels conills i pensa d'anar a socorre'ls. En Peret s'aixeca del llit i com que fa molt de fred, s'abriga amb una
per la son, es clouen. I abans d'adormir-se ha fet promesa que l'endemà socorrerà tots els nens i nenes pobres que trobarà durant el camí. A la matinada
vegades per a infondre-li coratge, tot davallant per la rosta muntanya, a socórrer-lo. Per fi, va trobar-lo agònic entre uns esbarzers esquitxats de sang, i
apallissava la família. Una nit els veïns hagueren d'alçar-se corrents a socórrer-los d'aquelles veus dels nois que ploraven a crits. El trobaren amb el
fa l'home. —Bé ho sé prou, —fa el xaval.— Els he vingut a socórrer perquè veig que vós no ho feu. Aquesta ingenuïtat ha colpit l'home; la
—exclama el noi, una mica arrogant,— ¿És que potser no fa home, això de socórrer? L'home havia callat. Els coloms es disputaven les mans del bordegàs i no
llurs obres mestres a canvi de la paga amb què llur amo i senyor els "socorria": pa, ceba i una tirada de vi... Ah, amic, —exclama "El més
diguem-ne, pertorbació..., altrament injustificada. Tinc o no tinc dret a socorre una noia esvanida, per cambrera que em sigui? Què us sembla, doctor?
—una vídua amb dues filles i un fill— a la qual, en altre temps, ell havia socorregut. Per dues vegades la policia intenta detenir-lo i n'escapa "per un
de la major part d'aquella pensió, però la Junta de Comerç tingué cura de socórrer aquell dèficit del pressupost del pensionat, de tal manera que si Campeny
d., els quals no eren suficients per comprar llana, ni tenir botiga, ni socórrer i afavorir els paraires; i proposaren, per fer front a la situació,

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »