Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

em descric com era de jove i tota la raó em	socorre	quan afirmo que per collir dins una fórmula el sentit
en totes les coses, i tot allò que trobem en curs de ruta ens pot	socórrer	... Hem estat instruïts a prestar atenció a tot allò que veiem" (id,
joiós de recórrer Provença a peu. Però ell devia endevinar i ens va voler	socórrer	amb unes monedes que jo havia d'haver refusat. Però no vaig poder. Jo
la esposa sense exemple, la filla imponderable que saludas lo taller pera	socorre	als teus fills, ajudar á ton espos y amparar á los teus pares. Tú ets lo
los que habian de ser sa sogra y sa esposa, y com tampoch podia dignament	socorre	ns ab diners, perque ni ell s' hauria atrevit á oferirlos, ni nosaltres á
no podia salvar-se ell mateix perquè tot estava destruït, com hauria de	socórrer	els altres? En veure'l que tornava a deshora, el gos va clapir d'alegria.
fa poc tan brillant. I de seguida vénen de totes bandes, per	socórrer	-lo, multitud d'Àngels molt potents i prestos a
extremada violència! Fora el dubte i el remordiment d'haver-se negat a	socórrer	potser una misèria no fingida! ¿Què hi fa que la tinguin pel que no és i
la indigència, perquè la República es vegi obligada a dar-los un lloc o a	socorre	'ls, i s'aprofiten rarament d'aquesta lliçó tan important: que els homes
per no alarmar a la pobra àvia, que, així com així, tampoc podia baixar a	socórrer	-la. Lluitaren en silenci, ell esbufegant, ella alçapremada per l'ira i la
plena acceptació d'aquest. "Volent, volent he errat, no ho negaré: per	socórrer	els mortals jo mateix m'he cercat sofrences", diu Prometeu. I Antígona,
perillosa d'atemoritzar al seu marit valentse d'un pobre qu'ella	socorría	. El pobre no feya més qu'apostarse a les onze de la nit al Passeig de
sab ahont hauría anat a parar ab les seves vacilacions, si no cuyten a	socórre	l la cosina y en Piberga. Sense ni invitarlo a seure, per que'ls ne
crit, ni un plor, ni tan sols una veu demanant auxili. La velleta volgué	socórrer	la seva filla per si mateixa; arrossegà el cos vers la butaca tal com va
on m'havia detingut el pobret. Necessitava que em perdonés. Si el podia	socórrer	i esborrar amb una expressió d'amor el mal efecte, que li havia causat la
i en un ull un forat sangonós. Féu un salt, apartà els que el volien	socórrer	i s'amorrà a la sorra i colgava el cap en la terra. I s'abraçava a ella,
El bleix dels ferits emplenava l'aire. Hom els arrenglerava i els	socorria	lentament, amb deficiències. Dolor de la primera cura, amb la carn al
és imputat a culpa; i no solament és a la innocència que la clemència	socorre	, ans també sovint a la virtut, per tal com s'escauen de vegades tals
públic, talment que allò que es proposa és que hom sigui útil i pensi a	socórrer	, no sols a si mateix, sinó a tots i a cadascú dels homes. La misericòrdia
no podria fer si hi tenia accés la tristesa. El savi no compadeix, però	socorre	VI. Afegeix que el savi és provident i té sempre a punt les
llença amb menyspreu, tement d'ésser tocats d'aquells a qui	socorren	, ans la donarà com un home a un altre home del bé comú a tots; ell
ànima tranquil·la i rostre no fingit. No compadirà, doncs, el savi, però	socorrerà	, i serà útil, nat com és per a l'auxili comú i el bé públic, del qual
a cadascú, segons mereixi, però als afligits i fortament aclaparats	socorrerà	amb actitud molt més volenterosa. Sempre que podrà, pararà els cops de la
A l'home que ha estat ric i es torna pobre, per excusar-nos de	socórrer	-lo, el tractem de poca solta. LXXIII Dir hàbil a un artista és
d'un perill i d'una crisi per al seu país, al qual pogués ell subvenir i	socórrer	, qui hi ha, dic, que no abandonés tot allò, encara que esperés poder
Ella també se'ls estimava aquells dos éssers bons que, després d'haver-la	socorreguda	a la muntanya quan no podia esperar auxili de ningú, es desvivien per
anar pels pobles de la baronia a visitar les cases dels malalts, i	socorre	'ls amb almoines i consolar-los amb amoroses paraules... —Formosa és
mots injuriosos pels que suposaven en ell una ànima tan vil. —Si ella em	socorregué	, com és possible que jo atemptés contra d'ella! —exclamà en Boi Delit
una vilesa. Hauria calgut tenir una renda tan grossa que li permetés	socórrer	la mare de Tristany, la família de Saumell... Oh! Oh! Com es complicaven
maneres, perquè si els de davant m'agafen presoner vegin que l'he volgut	socórrer	, i no m'afusellin. Intenta d'impedir-ho, però la seva mà és massa feble.
hi, he de tapar-los-hi dient-li, baixet: —Però si et vull	socórrer	, camarada!... I afegeixo, en francès: —/Camarade, camarade,
a córrer cap al passeig, confiat de trobar algú o algun recurs per a	socórrer	-la. Maquinalment, el seu cervell li repetia aquesta idea: "Una malalta
però no m'estranyaria; en canvi, amb aquestes bones fardasses que l'han	socorreguda	, ha tingut fineses i atencions com una senyora!" VI L'escaleta
i fins per provocar la nostra pregària, perquè Ell té un gran gust a	socórrer	, però no el té menor a veure que li és pregat el socors. La nostra
i us comprometeu fermament a practicar la Fraternitat; a estimar-vos, a	socórrer	-vos, a ajudar-vos, a sacrificar-vos recíprocament uns als altres? Amb
la casa. Llavors el pagès anà a cercar la gent del poble perquè anessin a	socórrer	els nàufrags, i amb uns carros anaren la mateixa nit a la platja on hi
Tens raó —fa En Peret, que està ben acotxat.— Diga'm què haig de fer per	socórrer	els conillets. Em doldria que penséssiu que sóc indiferent per a aquells
de cor? Si ho diguessis de cor, t'hauries aixecat i correries a l'hort a	socórrer	els conillets. Però tu no et mous de ben acotxat sota les flassades! —Si
de ben acotxat sota les flassades! —Si em diguessis què haig de fer per	socorre	'ls, jo m'aixecaria! La rateta blanca se'n riu. I li torna: —No veig
que la rateta li ha dit que no era bondadós pels conills i pensa d'anar a	socorre	'ls. En Peret s'aixeca del llit i com que fa molt de fred, s'abriga amb una
per la son, es clouen. I abans d'adormir-se ha fet promesa que l'endemà	socorrerà	tots els nens i nenes pobres que trobarà durant el camí. A la matinada
vegades per a infondre-li coratge, tot davallant per la rosta muntanya, a	socórrer	-lo. Per fi, va trobar-lo agònic entre uns esbarzers esquitxats de sang, i
apallissava la família. Una nit els veïns hagueren d'alçar-se corrents a	socórrer	-los d'aquelles veus dels nois que ploraven a crits. El trobaren amb el
fa l'home. —Bé ho sé prou, —fa el xaval.— Els he vingut a	socórrer	perquè veig que vós no ho feu. Aquesta ingenuïtat ha colpit l'home; la
—exclama el noi, una mica arrogant,— ¿És que potser no fa home, això de	socórrer	? L'home havia callat. Els coloms es disputaven les mans del bordegàs i no
llurs obres mestres a canvi de la paga amb què llur amo i senyor els "	socorria	": pa, ceba i una tirada de vi... Ah, amic, —exclama "El més
diguem-ne, pertorbació..., altrament injustificada. Tinc o no tinc dret a	socorre	una noia esvanida, per cambrera que em sigui? Què us sembla, doctor?
—una vídua amb dues filles i un fill— a la qual, en altre temps, ell havia	socorregut	. Per dues vegades la policia intenta detenir-lo i n'escapa "per un
de la major part d'aquella pensió, però la Junta de Comerç tingué cura de	socórrer	aquell dèficit del pressupost del pensionat, de tal manera que si Campeny
d., els quals no eren suficients per comprar llana, ni tenir botiga, ni	socórrer	i afavorir els paraires; i proposaren, per fer front a la situació,

Pàgina 1 (d'11)

50 següents