Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

encara les flors que alegraran aquestes esquifides pomeres del quintà, de	soques	rovellades de liquen... Els galls canten llargament a migdia, en el sol
de dues salvatgines amb quatre o cinc unglots (potser eren toixons). Les	soques	dels faigs tenen unes taques vinoses. Com es destaca, al cim, la Creu!
escuma de neu, molsa verda en la pedra grisa. Pujant, anem a abraçar la	soca	altíssima del famós Faig del Noguer. 16 maig. El Govern
tarda anem a la fageda de Vilarmau: diríeu un parc, amb verdor lluent i	soques	grises. Les fulles tenen un borrissol al voltant; la poncella,
, nobles: hi alternen l'ambre, la púrpura, l'aram, l'or vell; vora la	soca	i les branques centrals encara perdura algun clap de verd no gens marcit.
diagonal, cap a on s'obre la boca del carrer més proper, freguen les	soques	dels arbres arrancats de fa poc i els grans fanals que els han de
uns lladrucs. —Gossos? —es pregunta el cap, immobilitzant-se a frec d'una	soca	—. Deu ser més seriós que no ens pensàvem. —Vols dir que no són fora?
al davant de l'arbre i començà a descarregar destralades contra la	soca	; ho feia rabiosament, com si ho fes contra un odiat enemic, mentre el
com si no es prengués seriosament l'amenaça: —Sí, fill meu, a la	soca	d'una frígola. Tantes vegades com vaig sentir-lo proferir l'amenaça, i la
vegades vaig sentir a ma tia la mateixa resposta: "Sí, fill meu, a la	soca	d'una frígola". I sempre en el mateix to tranquil, tal vegada amb alguna
no era gens per a riure. El gos romangué al peu de l'arbre, mossegant la	soca	, rabiosament, va romandre una bona estona, amb el noi a dalt, que el
cap a la figuera; netejà una mica les herbes que creixien entorn de la	soca	; treballava tremolós, suava i la vista se li enfosquia. Remogué una mica
no hi havia dubte. Un enorme clau brut i rovellat havia estat clavat a la	soca	i la passava quasi de part a part. Va romandre un moment immòbil; la
a l'aigua per fer-hi emmirallar les oliveres... Endevín, assegut en una	soca	, el déu Pan. Me sent bé aquí, més calmada, lluny de la ciutat que
monstruoses; tota mena de vegetals de fulla grassa i coriàcia i de	soca	imponent, i sobretot els cocoters, amb els ganivets de les palmes
mica més reduït, fet d'uns arbres, dos cops centenaris pel cap baix, de	soques	monstruoses i de fulles esplèndides, els quals arbres —desconeguts a
he rodat molt pels carrers. He passejat —amb una calor terrible— entre	soques	de palmeres i he seguit les giragonses d'uns volums d'arbres que no havia
al costat de l'escola i darrera un pitiporoo gegant, magnífic, de	soca	enorme i copa vastíssima, que a l'estiu (desembre i gener) queda
vida de príncep; aquí, en general, se l'acostuma a lligar per un peu a la	soca	del cocoter, i, de menjar, no menja ni de molt per la gana que gasta. És
els uns dels altres, ínfims i tossuts com els corcs d'una gran	soca	aterrada, els maquis foradaven Pirineu. Va ser una
d'un matí agraïria els dons d'un pi: l'implant de la	soca	que es llança a l'abraçada de les branques, l'escorça
cansat o inexpert, vèieu enfilar-se les	soques	dels roures. Res no hi confiava, però et vas girar
La pols sagrada dels xiprers s'emporta i l'alzinar de	soca	a arrel somou i empeny la tramuntana amb mà tan forta,
ofici i bon treballador, va tornar a comparèixer, més tranquil que una	soca	d'arbre, i la primera cosa que em va dir, amb les mans a les butxaques, va
hi havia dos mandariners, un albercoquer, un llimoner, que tenia la	soca	i el sota de les fulles plens d'una mena de malura que feia una
de com corre per dintre de les persones: recta del cap als peus per la	soca	amunt. I el vent i la pluja i els ocells feien pessigolles als peus dels
i els pujar al sol de la vida, verderols de la	soca	ennegrida, fruits del temps novell, amb l'esperit nou.
vos rodeja, fruita tot sol any per vós. Per vós, de la vella	soca	ixen verdejants rebolls, i neix herbei en la roca
el mar i tot, per venir a posar-se en aquella figura reclinada a la	soca	eixuta del roure, per besar-li la galta, després els llavis i després
finestra estant, en contemplar la felicitat d'aquella dona reclinada a la	soca	del roure mort: feliç també perquè podia exterioritzar el seu temperament
mai al pit, feia tremir dolçament els cabells de Laura reclinada a la	soca	del roure mort. Des de tota la vida havia hagut de manifestar-se així,
la cunyada amb el corc de la gelosia al pit. I Laura va, seu prop la	soca	eixuta, i endinsa l'esguard en les blavors dels horts pacificats per la
marxa lentament, deixant a banda i banda la desfilada obliqua de les	soques	blanques; el breu núvol dels fars en la boira. Al tombant de la carretera
grup d'espesses alzines que pujaven altes, arran del mur, i per entre les	soques	hi havia un corriol tortuós, vorejat d'herbes de bosc que s'obria enmig
el vertigen, talment, que, per no caure, vaig haver de recolzar-me a la	soca	d'un arbre i romandre-hi una estona. Sentia dintre les orelles una bonior
D'infant m'havia embriagat de llum, com les cigales que caçava per les	soques	dels olivers. El sol havia embrunit la meva carn, que tenia el color de
vols ésser covard, avances. Passes, i t'adones que no hi havia res, ni la	soca	d'un arbre, ni un guarda-rodes que justifiquin la teva aprensió. Tu que
que els traspua per les branques i en fa una cosa transparent, vaga. Les	soques	són blanques d'un costat i obscures de l'altre. A terra, vora el camí hi
les vores del camí. I, de sobte, a baix, a la dreta, per entre les	soques	de les oliveres en pendís, tot és una blancor de llet, una estesa de
de tota mena. Formaven ròdols, grups, parelles. S'ajeien entorn de les	soques	dels arbres. N'hi havia que sempre estaven sols. Jo era d'aquests.
em vaig apartar a un costat de la plaça, a l'esquerra, darrera la	soca	d'un arbre, però de cara a la porta de l'hotel. Volia veure el gran poeta
Però ara vull parlar de John. Quin vell indomable! Com una retorçada	soca	d'olivera que s'enforteix amb els anys. ¡Quin urc de treball i
no es voldrà ficar al llit amb ell per a tenir-lo fermat com un ase a la	soca	. Ves, pels pèls d'una dona jove, a quina misèria pot arribar un home que
el mantell humit de la boira, tot era enaiguat, fred, descolorit. Les	soques	negroses dels arbres regalimaven, de les branques penjaven randes de
costat; els murs, les persianes, les portes, les teulades vermelles, les	soques	dels arbres i de les parres, tot era negrós i patinat de pluja, tot com
sotmeses a la metrópolis han esdevingut grans democracies, aferrades a la	soca	mare de la qual brotaren per l'identitat de la natura i l'afinitat dels
el formatge, els garipaus el llot, les serpents la terra i els simis les	soques	dels arbres. Són observacions i sentit comú. Cal demostrar!
distingir perquè tots tenen un mateix origen. Procedeixen d'una mateixa	soca	, provenen d'un element comú. És la cèl·lula original, que s'ha
fruit d'un canvi de la psicologia col·lectiva. Es trenquen els motlles de	soca	i arrel. Malthus. —¿I quins són els vostres motlles, la vostra
vam acordar que havíem de canviar el producte i la fabricació de	soca	i arrel, vam condemnar la fàbrica a desaparèixer. En el procés vam

Pàgina 1 (de 38)

50 següents