DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
socarrar V 102 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb socarrar Freqüència total:  102 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

y comentaris sobre'l gruix de la cansalada y s'escalfava ab lo foch que socarrava'l pel, quedant lo carrer perfumat ab l'olor del socarrim y tot brut ab lo
en arribar aquests temps, van encenent les herbes somalles i les pastures socarrades pel sol canicular, per tal que els fenassos, la jonça, els créixems, els
a parir amb dolor el nostre pa de cada dia. Sembrats, gorets, rostolls sucarrats pel sol; fileres d'oliveres gràvides, grises, cella-juntes, immòbils...
dels boscos milenaris; si em quedava a casa, no es movia del meu costat socarrant-me amb el rescald que llençava sa carn en flames. Quan ella no ho veia
el més just, —féu ella, amb unes mirades que semblaven crits d'angoixa, socarrada per la meva delirant declaració.— No us vull negar que m'ha plagut saber
paret. Moltes nits Alícia no podia dormir i llançava uns sospirs que em socarraven. Jo li preguntava: —Què teniu, caríssima? —Ai, no ho sé! Estic molt
en el basc: carrasca, arç, bassa, esquerra, llosa, sarna, albarca, socarrar, pissarra, gavarrera, etc.. Una mostra de la llengua dels íbers són
rialla; endevinar, endevinalla. im. Ex.: regalar, regalim; socarrar, socarrim; ruixar, ruixim; escolar, escolim; escórrer, escorrim; escurar,
lo canut de les sangoneres, i lo cresol i la safa en les sangries; socarrava los avespers ab aigua brusenta per a madurar-los i quedava de guaita a la
la tagarnina damunt les anques del parroquià a qui esquilava. —¡xi que'l socarraràs! —¡Home molt! ¿No saps que té pell de coure com les calderes? Ara,
vores; d'estes darreres ne guardava unes poques per abotar formigades i socarrar lo cerdo lo dia gojós de la matança. Tot s'ajuntava. Lo sinyô Fèlix era
el panís ab lo cullerot del tabaler ploró a fi de que el monjiu no se socarre... ¡Quin goig, quina festa armen los monyicots! ¡Allí pareix que no se
no baratar les diverses cuites de mostaxons; d'escombrar a temps per a no socarrar res; d'atiar lo foc per mantindre-lo sempre igual; de passar velades i
migdiada d'infern i el dorment no s'adonà de res fins que el foc li socarrà les anques i li encengué els cabells. Aleshores despertà, esfereït, sense
I aquestos els principals moros cremats. "Altres de menys categoria es socarraren en places i carrers, puix hagué fogueres a manta". Però les dos falles
i desvagats que mai no mancaven. Allí mateix degollaven la bèstia, la socarraven, l'afaitaven i l'esquarteraven, després de la qual cosa anaven entrant
del porc. Hi intervenien: un matador i un ajudant que degollaven i socarraven (sobre tions de socarrar) l'animal, el rascaven, separaven les
un matador i un ajudant que degollaven i socarraven (sobre tions de socarrar) l'animal, el rascaven, separaven les manetes i l'obrien en
pastor, els vostres caragolets!... —Faràn pla bé més musica quan els hi soquerrèm les anques, ermitana!— En el mirador els esperava en Matías, prop del
el boher de la clau, l'avi de tots els atros; mes si esbuyas res o't soquerras les ungles, aquest vespre no hi ha rondaya.— El nen se feu uns passos
cobertes de cap a cap per un pèl moixí espès y aspre, com si hagués sigut soquerrat. D'ensà que aquell home era allà, el pastor no havía dit paraula, menjant
que va al campanar, que havia caigut un tros de paret del Chor, que havia suquerrat una mica el faristol i per fi, un gran forat a desota del altar del Chor
habitant dels boscos, particularment de coníferes, que hagin estat socarrats pel foc. És un bolet bo, però tal vegada un poc inferior a l'espècie
obertes i ulls invariablement aixecats al cel. El foc puja puja, els socarra els peus, les cames, els arriba al pit, a un altre ja li llepa la cara,
seques i havia estat famosa durant la guerra del catorze-divuit. S'havia socarrat el cabell amb un arrissador i no volia sortir al carrer, gelosa del
mutilats, pedres i pols i foc devorant-ho tot, fonent fusta i metall, socarrant carn i terra remoguda, mentre els que encara quedaven vius corrien cap a
que vos serán concedides". En aquell precís moment els fresòls estaven socarrantse, y la beneída dòna que no tenía ab qué remenejarlos, molt pressurosa,
qu'era entremaliat. Un día feu foch ab son petit arcabús y la llamada li soquerrá la cara; en altra ocasió quan son Pare y'ls soldats feyan mitgdiada, á
nostras casas payrals, los altars de nostres temples; tot fet estellas y socarrat pel foch dels incendis: y en mitj de tantas gloriosas despullas hi hem
arrapada a les anques del cavall? Fill meu, que em socarraves les oïdes, pell que amb la migra d'un femê es confon,
Vosaltres només serviu per esgarrapar, maleïts! Un dels enormes gats se socarrà la cua al foc a terra, pegà un bot i el seu xisclet, que va quedar-se
debades mel; l'ardenta solellada fins l'herba ha socarrada que resistia el gel. Sols volen dalerosos uns
I agafant-ne dos, els portà, i tots dos va immolar-los, i els socarrà, i els tallà menut, i aspidà'ls en els astos. I en ser tot
i va jaquir-lo el buf de la vida. Llavors el degollaren i el socarraren, i en feren quarters de seguit; i el porquer agafà una primícia
doncs, havien perdut. I tots amb ells, que havíem sigut morts, degollats, socarrats, ací i en tantes viles i ciutats abans i després d'aquells. Endavant:
fins a sentir l'oloreta que sol fer en casos com aquest la carn quan es socarra, olor dolça més que dolor que em feia sentir ja intensament viu, feliç,
ocell... VII Fulgures nua com l'espasa i em socarres les pupil·les, oh vinyes!, sota l'agost o tu.
Tanit En va la pluja malda per apagar les brases que socarren els núvols. Suara ha travessat una noia amb les galtes pintades
olla, que despres se posa en una olleta al foch y se remena perque no se suquerre, y quant está cuyta ab sal y especias, se posa sobre la sopa la meytat de
y donat dos bulls sacsejant de tant en tant la cassola, perque no se soquerria, se servirá. Relleno de alcarxofas. Tretas las fullas exteriors y que
sobre de ellas, se fa donar dos bulls, sacsejantla perque la salsa no se soquerria; y tambè es bona sens esta salsa. Del Congre y peix que no se ha de salar.
Ja he tocat els estels amb un dit: cremen! ¿O és que de tan gelats m'han socarrada? Escena VI [(Entra Simeta apressada.)] Simeta. —Tia, he
ribald, en un espai domèstic tan estricte? Carpetada! Que l'estossinin, socarrin o esquarterin, mentre s'estronqui, d'un cop i per sempre, la seva carrera
forcas, fogueras etc.. Cremas de llibres. Bruixas y bruixots. ¿Se sucarraba lo mostatxo dels heretges? Los lliberals, las láminas y lo baladré de
Visions. ¿Qué? me replicaba lo pinxu, ¿que vols dir que nols sucarraban allí á tots aquells que no llauraban dret? Com jo no estich gaire ben
Y aixó de suposar que frares y monjas tots plegats s' entretenian en sucarrar lo mostatxo dels moros, dels heretjes, aixó de preparar paellas, ambuts,
perque aquest aixis ho disposaba y l' amo en casa sua goberna. Si sen van sucarrar alguns d' obstinats no ho aplaudiré; pero fassis cárrech qualsevol de las
galeras, la reconsagrada! Y, ara, sabeu com me tinch de netejar la cara? Socarrantme ab un lluquet... —Caracu, borrango! Y no vos escaliveu? —Y, dôs,
de farigola; la poca herba que hi há está sense verdor, secardina y com socarrada pe'l sol. En lo vessant de Jericó comensam á trobar alguna mata de fanal
Sòu d' una manera, que no creyeu en lo foch fins que la flama us soquerra la pell. —Que vol que li digui, mossen Ramon; encara ara, si poguès, diria

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »