Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
social AI 28791 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb social Freqüència total:  28791 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en la seva precisió més taxativa, que ens situa davant el fenomen social i cultural de la poesia dels trobadors. És clar que sempre hi ha hagut
encara fa dos-cents anys. L'"amor" s'ha propagat des d'unes classes socials a les altres, en una transfusió lenta i gradual. No oblidem que
d'altra banda, perquè, en el XIX, el llibre penetra en capes socials abans impermeables a la lectura, i els fulletons i els versets efusius
dona dins la societat. Fins aleshores, la dona havia tingut una condició social caracteritzada pel marginalisme més definit. L'Antiguitat, l'Orient,
en un cas i "romàntic" en l'altre, xoca sempre contra els obstacles socials. La importància de l'adulteri en la literatura —i en la realitat—
votin —cosa que per a les "sufragistes" era l'ideal de la plenitud social del seu sexe—: l'important és que, avui, les dones s'han desprès de
els escriptors d'envergadura— solen ser ben sensibles a les variacions socials, fins i tot a les més tènues. En la producció literària del que portem
la seva deliberada preferència pels temes metafísics o de reivindicació social. Basta llegir Valéry, Rilke, Eliot, Claudel, o Prévert, Aragon, Nicolás
rectificant la seva òptica. Ho determinava el progrés de les ciències socials, en general, i les mateixes evidències quotidianes, ara esdevingudes
als fets obscurs que constitueixen la trama vertadera de la dinàmica social. De mica en mica prosperà la idea que aquesta "dinàmica social" —és
dinàmica social. De mica en mica prosperà la idea que aquesta "dinàmica social" —és secundari la fórmula amb què l'anomenem— mereix ser considerada
s'imposava potser per una exigència profunda de les coagulacions socials de la França d'aleshores. Algú havia de ser-hi dictador: l'atzar
poden significar un col·lapse d'imprevisibles ramificacions polítiques i socials. Una guerra decisiva, perduda o guanyada per algunes eventuals peripècies
En general, el gran ric veu la seva riquesa en funció del poder social que li confereix; l'estalvi sistemàtic, mesquí i tot, pot obeir i ben
és una forma higiènica i eficient de la caritat. 3) Aspecte social: L'escèptic no serà mai un assassí. Tampoc no incorrerà mai en pecat
de banda, ara, qualsevol consideració a propòsit dels condicionaments socials —impuls de lucre privat o planificació col·lectiva— que ho provoquen o
s'espanten davant d'això. La seva concepció de l'home i dels vincles socials és desmentida o defraudada pels fets de cada dia. Els "humanistes" no
civil i de consciència col·lectiva augmentaven en aquestes mateixes capes socials predestinades a víctimes. Vull dir que, tot compte fet, els pobles han
religiosa aleshores— com l'intel·lectual d'avui —amb una revolució social—, i en tots dos casos el mateix fet de la revolució i de les seves
no està desproveïda de possibilitat de convertir-se en causa d'agitació social, si aquest és el seu sentit respecte del statu quo establert. Però
mesura, subsisteix la vinculació econòmica entre l'escriptor i una classe social concreta —la dominant, que li compra els llibres i l'afalaga—, i encara
altra mena d'home: passions i febleses personals, incentius i interessos socials. Lògicament, l'intel·lectual tendeix a ocultar aquest darrer aspecte, per
legislativa de l'Estat; són, de més a més, l'horitzó econòmic i social en el qual vivim. El Codi Penal ho garanteix. L'home del carrer no creu
coercitius. Si fa no fa, això passa igualment en l'àrea de les relacions socials, públiques. Ací, certes "habituds", si duren i si s'estableixen amb una
dels veïns del Niàgara és mentida, aquesta realitat de les "sordeses" socials és indiscutible. Val la pena que ho meditem. M Malícia Resulta
en el fet de voler mantenir i retenir costi el que costi uns privilegis socials, sinó en la circumstància de ser un Goethe el qui vulgui cohonestar-ho
anteriors: orgullós, en el sentit de desdenyar els vincles de solidaritat social i cordial que han constituït sempre la substància profunda de la vida
tingut, al llarg de la història, molt diverses i divergents implicacions socials, i resulta d'un anacronisme notori suposar que l'actitud "literària"
—crisis i contradiccions— que la classe dirigent imposa al conjunt de cos social. L'intel·lectual, submís o rebel, tant hi fa, queda atrapat en
medieval treballava mogut per la vanitat o per un desig d'eficàcia social: feia versos o componia llibres per guanyar-se una petita gloriola o per
pren les armes, adopta el nacionalisme, pren consciència de la revolta social, i obliga els seus dominadors —els besnéts dels qui inventaren la noció
metges i moralistes: el sexe, per a ells, té un valor merament físic o social, i, en part, es despersonalitza. També en la conversa diària hem de fer
algunes influències religioses, han fet, modernament, que, en certs medis socials ben delimitats, la broma sexual quedi congelada. El puritanisme victorià
Es rebel·la de paraula, incruentament. En l'aspecte del sexe, la pressió social és intensa, i forta havia de ser la temptació de la burla. Tot això és
coaccions són forenses o administratives. N'hi ha d'altres, difusament socials, d'una tenuïtat insidiosa, que imposen a l'escriptor cauteles vexatòries.
I es troba, de sobte, amb una força que, dins la vida individual i social, resulta tan poderosa com el diner o més. El sexe, doncs, no era cosa de
un aire sòrdid, la sordidesa no prové del sexe en si, sinó de l'abjecció social en què el sexe es veu tancat. La mateixa sordidesa, denotada com a tara i
l'home occidental s'escau, de més a més, enmig d'un trasbals econòmic i social sense precedents. O bé aquest trasbals és un dels incidents que el
efectius. Amb un sentit alliberador. Com tants d'altres processos socials, aquest és d'una ambigüitat palmària. D'una banda, ha desembocat en una
La veritable substància d'aqueixa literatura és metafísica, social, política. El sexe, per tant, es retira del primer pla novel·lesc: no hi
tampoc. Si adopta el format de problema, serà en tant que conflicte social o dictamen mèdic. Frustrat o satisfet, el sexe no excedeix uns límits ben
en conseqüència, antisocial. El vici el frustra en la seva qualitat d'ens social: el dissipa. Això ja passa en l'esfera privada, i els moralistes —a tot
que sí: en el fons, però, obeeixen a un moviment espontani d'autodefensa social. El vici, el pecat, és un germen disgregador, dissolvent, deleteri:
mena d'apreciacions "romàntiques" adopten el to d'una vasta censura social. És molta la gent que estima que el seu temps supera en depravació el
entre nosaltres, ben poques possibilitats de durar. La seva força natural-social —les adhesions populars que es guanya— depèn de la seva facilitat de
aniran a la lluita, a l'acció decidida a favor seu, que fóra la Revolució social als altres països. /Pedirles que nos imitaran —diu— sería
de fi de segle: Ruskin, l'esteta virtuós, que "vol imposar a la vida social la perfecció ordenada de l'art" i Wilde, qui /dégoûté de la vie et
la seva estètica és passada de moda, però li interessa la seva concepció social jeràrquica, orgànica. Amb tot, opina que, a certs moments històrics, les
en un mot: /fraternalmente\. Ha parlat molt de política social: subsidi als parats, caixa de lloguers, salari familiar... Quan hem
que es lamentava de la supressió de "tot el que fa olor de progrés social" i creia que la guerra s'acabaria amb un pacte i "amb la tornada de

  Pàgina 1 (de 576) 50 següents »