Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
societat F 24309 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb societat Freqüència total:  24309 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

. És algun mal? Si algú en sofreix, com escapar a la vida de relació, a la societat dels altres, tan buida per a mi, i no omplir els salons frívols amb la
d'una felicitat més pura i assossegada. A la nit, dins el local de la Societat de recent creació, amb la batuta a la mà, dirigia els primers assaigs:
enamorats", els "enamorats", es criaven en les altes esferes de la societat. De mica en mica, el teatre primer, i la generalització de la lectura més
descansa, abans que res, en un reajustament del lloc de la dona dins la societat. Fins aleshores, la dona havia tingut una condició social caracteritzada
Tot matrimoni era un matrimoni d'interès —i aquesta tendència passa de la societat feudal a la societat burgesa, i per això l'"amor", "cortès" en un cas
matrimoni d'interès —i aquesta tendència passa de la societat feudal a la societat burgesa, i per això l'"amor", "cortès" en un cas i "romàntic"
la seva relació amb l'home. La literatura —baròmetre bastant honest de la societat— ens forneix il·lustracions significatives. Les heroïnes literàries de
Fins a la ratlla del XX, això és cert. Malgrat tot, la societat —la societat d'Occident— ha seguit sent una societat masculina. La
a la ratlla del XX, això és cert. Malgrat tot, la societat —la societat d'Occident— ha seguit sent una societat masculina. La "dama"
Malgrat tot, la societat —la societat d'Occident— ha seguit sent una societat masculina. La "dama" feudal en principi, la burgesa després,
d'estimar, contra vents i marees, sí. Però, dones al capdavall dins una societat masculina, no deixen de ser personatges de segona fila. L'home,
sí, era història, però no tota la història. El gros de la societat —si puc dir-ho així— en quedava al marge. I l'experiència de cada dia,
Quan intentem formar-nos una noció aproximada d'un país actual —d'una societat concreta—, comencen per indagar la seva estructura econòmica, la
no són els únics atzars dignes de ser registrats. En una societat subdesenvolupada, posem per cas, que descansi fonamentalment en una
en una sola persona, en unes quantes persones escasses. I mentre les societats s'estructurin de tal manera que un sol individu, uns quants individus
no podia aparèixer com a forma de la conducta humana sinó quan la societat comença a fer intervenir en la vida econòmica un mitjà autònom per a
i els setials que han vingut succeint-se amb les generacions de la nostra societat fan l'efecte d'haver estat construïts prescindint d'aquella exigència
o per al mal, ajudi l'home a millorar-se o a degradar-se, vigoritzi la societat o la corroeixi. En el pitjor dels casos, la "tècnica" oferirà
mundi sobre la qual descansava tot això, queden en precari dins una societat que els contradiu o els mediatitza amb el simple fet de la seva
mateixos estem contemplant com s'esfondra de mica en mica. A una societat nova haurà de correspondre una ètica nova: una "cultura" nova. La
Però, en general, tenim dret a unes esperances més somrients. La societat del futur no conservarà massa afinitats amb la nostra: això no significa,
hi viuran hauran de ser menys "homes" que els seus congèneres de les societats antigues, presidides pels "humanismes". Un examen sincer d'aquestes
antigues, presidides pels "humanismes". Un examen sincer d'aquestes societats i d'aquests "humanismes" ens farà recordar que tampoc en elles l'home
-hi. D'altres paraules, com ara "poble", o "colla", o "societat", o "partit", o "equip", quan ens inclouen, ens semblen justes en
tot admeten un possessiu —"el meu poble", "la meva colla", "la meva societat", "el meu partit", "el meu equip"— que subratlla la nostra adhesió.
no pensen que són individus congregats. En "poble", "colla", "societat", "partit", "equip", etcètera, hi ha consciència d'estar reunits en
modalitats d'indignació predominants en una època o en un país —en una societat concreta—: ens proporcionaria un índex lluminós dels pressupostos morals
i de decidir-se entre les faccions combatents que escindeixen la seva societat. El començ del XVI s'assemblava, en això, als nostres dies.
de gallardia, de coratge, per a plantar cara a les inclemències d'una societat adversa. L'escriptor occidental té por de comprometre's rotundament amb
a exceptuar-la de les responsabilitats sinistres que recauen sobre la societat capitalista. Es preocupen, però, com es preocupava Erasme, de no
de fet, no és gratuïta, ja que al cap i a la fi el seu rol dins la societat supleix algunes funcions de l'antic i decaigut magisteri sacerdotal o
hauria d'alçar enfront dels requeriments arters o amenaçadors de la societat, per tal de mantenir i propugnar, sense concessions, tant els seus punts
estimi el seu art com un fi en si mateix i superior als altres fins de la societat. Erasme repudia, certament, el mal llatí dels seus enemics, però també la
condicions que ha deixat establertes, no tant de fet com en teoria, la societat liberal. Potser això no és més que un prejudici, o un judici viciat per
presons —el seu coneixement directe de la realitat penal en les nostres societats— els impel·leix a fer comparacions amargues. La denúncia dels jesuïtes no
per a comprendre la fosca iniquitat de la situació penal en les societats "civilitzades". El problema, això no obstant, té unes altres
valorades com a crims. Ha estat un espectacle alliçonador. En la nostra societat pot semblar "discutible" que l'assassinat de milions d'homes sigui
Codi Penal ho garanteix. L'home del carrer no creu possible que la seva societat arribés a sobreviure si li fallaven aquelles institucions: fins a tal
de guerra" no infringeixen cap "llei" perquè actuen fora de la societat. Maten o roben, però col·locats al marge dels valors i dels interessos
però col·locats al marge dels valors i dels interessos "diaris" de la societat víctima. Són, doncs, al pol oposat del lladre i de l'assassí "de tamany
"de tamany natural". No ha d'estranyar-nos, per tant, que la mateixa societat que els ha patit es miri els "criminals de guerra" una mica com es
manera, acaben per ser "encaixats" com una fatalitat irreprimible. La societat és impotent davant l'arbitrària ferocitat de l'invasor, del tirà, de
una vegada, els han perdut el respecte, i temem que reincideixin. La societat es resistirà a ser clement amb ells. Ho serà més de grat amb els Oberg i
com el nostre, en els quals fan crisi les seguretats essencials d'una societat. Sigui com sigui, importa destacar que hi ha, evident, una tendència a
al·legar-ho com un símptoma més de la presumpta consumpció de la nostra societat: el predomini de l'esperit antimetafísic venia a ser, segons ell, un dels
—de càtedra o de revolta, centrípet o centrífug— exalta la societat europea, les dues sèries de pobles que acabo d'apuntar entraren en una
de l'ordre constitueixi un sentiment molt generalitzat. I és lògic. Una societat no pot viure en el caos —ha de viure en ordre, doncs. Solament un tipus
o no necessitat de l'ordre, en abstracte, com a força cohesiva de la societat. És aquest o l'altre ordre concret, el que, en un moment
a fet moral, està en franca decadència. Fins i tot podríem dir que, en la societat actual, les úniques pràctiques que retenen el nom de perdó i
visible de vigència que experimenten els valors cristians dins la nostra societat. Tot i que el perdó no és exclusiu de l'ètica del cristianisme, sembla

  Pàgina 1 (de 487) 50 següents »