Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

nuclis de resistència. Diu que el general Aranda dirigeix l'operació de	socors	. Torno a Viladrau, en cotxe. Dia gris, però no pas fred. Anem per les
dominicals. Algú em preguntà si em trobava malament, si necessitava	socors	. Jo vaig respondre que no, tot estranyat que em parlessin amb aquell
No vaig poder resistir més i vaig cridar la mare, amb grans crits de	socors	. La mare vingué alarmada. Obrí el finestró. Es mostrà sorpresa de veure
la galeria, les cel·les, cremaven. Vam tocar les campanes, cridàvem: "	Socors	, Mare de Déu de la Venjança!", i vam córrer tots amb gerres i galledes, i
per uns "drets" burocràticament estipulats: assegurances i societats de	socors	mutus forçoses, amb col·laboració de l'Estat o amb ajudes patronals. El
de població obligada al suport dels imposts. A una sol·licitud de	socors	del rei Carles II, els Jurats li han de respondre que "los bens de
el pare. —Camilla mai, que compromet! —deia la tia des dels fogons. —	Socors	! Socors! —cridava el pare. —El peu me fuig! Atureu-me'l! —
pare. —Camilla mai, que compromet! —deia la tia des dels fogons. —Socors!	Socors	! —cridava el pare. —El peu me fuig! Atureu-me'l! —plorava la
buit, i agafat a la barana semblava un nàufreg, dalt de la cofa, cridant	socor	an aquells dos faros que enviaven raigs de llum allí on decantaven la
poble veí hi havia lladres. I tots els campanars de la rodalia cridaven	socors	i els homes marxaven a colles, ben proveïts de pals, podalls i escopetes.
desesperada; la mare que té les mans lligades no pot donar-li el seu	socors	i aquell home que la defensés ha estat escanyat traïdorament sobre un
an el barri; una vèu que surti de dintre, sol esser un plor o un crit de	socors	; si són moltes, ha d'esser el rosari, i quan passa un vol de falzies,
i d'un terç que, importunat per un amic pobre, li dóna a la fi algun	socors	, hom dirà que compra el seu repòs i en cap manera que sigui liberal. El
l'allunyament, per la gelosia; l'amistat, al contrari, té necessitat de	socors	, fina per manca d'esments, de confiança i de complaença. És més ordinari
costelles pelades, un tendre cos macat i moradenc, al que no calia ja cap	socors	. En va havien provat d'arrabassar a l'hètic de darrera dels vidres; i
trèmulament, indecisament cap a ell, amb un aire de donar-li el	socors	filial en aquell trànsit. —Pare!... El pare rodà el cap
i la vergonya dintre les parets del séu miserable estatge, puja sense	socors	de cap mena un veritable calvari de sofriments i de greus perills per la
de la terrassa, no pogué aguantar-se el riure quan oí la pantera demanant	socors	. Kaa havia acabat d'obrir-se pas pel mur occidental i, saltant amb una
titulats, i la constitució de les primeres societats mèdiques de	socors	mutus. Sobre la seva ànima verge havia romàs l'empremta de la preocupació
L'ensopiment mateix m'era una dolor; i vaig voler cridar, demanant	socors	, i no podia formar la veu i exhalar-la. A l'últim, després d'un esforç
—va cridar.— Foc, foc! Oh de la ronda! Lladres! Foc! Auxili!	Socors	! —I per aquest estil indefinidament. Això posà fi a la lluita. Eren uns
només som u. I ve aleshores que invoquem els Àngels que acudin al nostre	socors	i ens escoltin com els contem les nostres coses. I el més desemparat, i
fam, ja no pot resistir més. Els queviures s'han acabat per complet. Els	socors	de França no vénen, ni segurament vindràn, perquè els exèrcits feudals,
m'amoïna: treu-me, doncs, aquest mal, sigui el que sigui, i vina en	socors	de qui pateix, navegant a la vista de la terra. Causes del neguit de Serè
de treballar pel bé comú, d'ajudar a cadascú en particular, de donar	socors	àdhuc als enemics, de recolzar-nos només en la mà pròpia. Nosaltres som
però sense vessar-ne; ell donarà la mà al nàufrag, estatge a l'exiliat,	socors	a l'indigent, però no aquella almoina humiliant que la majoria d'aquells
¿I si fos la seva mare, que patís alguna basca i estigués reclamant	socors	, mig esbalaïda, quasi sense alè? Era precís inquirir-ho. Va deixar la
a la barraca. La sorpresa del pescador malalt, en veure que li arribaven	socors	, ja no podia ésser més agradable, i més gran fou encara la seva joia quan
boca un bramul o una maledicció van sentir que deia, suplicant: —	Socors	... ¡Pietat per mi!... Llavors, fixant-s'hi, en Boi i en Bau van
que s'hi esberlaven, sempre atents per si sentíem algun crit demanant	socors	. En Pere tenia la seva nova barca aparellada —una bonica barca de pesca
pas ben segura, llavors hauríeu de limitar-vos a fer-li arribar tots els	socors	que vulgueu. Podríeu fer que se n'anés lluny d'ací, a altres països
i ell podé deslligar així mateix el cotxer. Entre tots provaren de portar	socors	al senyor Pelai, per si encara tingués una espurna de vida, i a la
que van ballant girats enlaire d'un carro anegat que sembla demanar	socors	... Aquell punt negre és una calaixera arrancada qui sap d'on... Avall!
enviant diners, si és que us trobeu retrassat... un altre any enviareu	socors	a la plaça. Si s'allarga aquest desterro us agrairé que m'ajudeu com
Ací es pensen que esteu sol i us ha vingut algun mal. Es això? Cridàveu	socors	?... La testa d'una dona jove, la d'un altre curiós eixiren a la finestra.
als badius del nas, per tal de refer-lo ella sola, sense haver de demanar	socors	. Altres vegades s'hi havia trobat i adés i ara sentia tanta vergonya com
pensat: Si ara es presentés Joan Antoni, no podria resistir d'implorar-li	socors	. Quan veuria en quin trànsit em trobo, ell no em deixaria acabar: Quan
al flanc i sense temps de posar-s'hi les mans, ni força per articular	socors	cau a terra per sempre. Tots corregueren a la cambra de la malalta. La
apellant-lo a ell; després un balcó que s'obria i crits de dones clamant	socors	, després es trobà envoltat per un mur de cossos i Tristany davant d'ell
Joan Antoni, a malgrat de l'horror, estigué a punt de demanar-li	socors	, quan aquell digué: —És aquest! Si el tens davant! Tristany era al seu
dos companys. La sotragada era massa forta. Caigué als seus peus clamant	socors	. Retuda, indefensa, es trobava incapaç de fer res. —El trobarem mort al
dins les orelles com els alirets d'una donzella segrestada que ens demana	socors	; aquell escamot de xais que pasturen la jonça d'aquell call sucarrat,
I això que sentim distintament allò que crida. De primer només demana	socors	... La segona nit deu tenir una mica de febre; parla a la seva dona i als
embenaments, després, també són molt cars —diu el meu pare. —La caixa de	socorsos	no dóna res per a això? —pregunto. —Està malalta de massa temps, la teva
després, agafa una sabata i pica sobre el mànec tan fort com pot. Cridem	socors	, i calen tres homes per a arrencar-li la forquilla. Les pues obtuses ja
els abracem i els acariciem, i perquè fins i tot un enemic els doni	socors	, sinó l'encís de la ignorància, que la natura previsora ha proporcionat
els assistís i, de la mateixa manera que els déus dels poetes solen donar	socors	per mitjà d'alguna metamorfosi als moribunds, també jo, quan arriben a
amics: els cerquen, els peixen, els amanyaguen, els afalaguen, els donen	socors	si en necessiten, els toleren tot el que diuen i fan. Ningú no els vol
un gran gust a socórrer, però no el té menor a veure que li és pregat el	socors	. La nostra actitud humil de captaire que demana és l'espectacle que li
pel carrer d'Obradors. Els agents conduïren el seu company a la casa de	Socors	del passeig de Colom ajudats per uns soldats que passaven pel carrer

Pàgina 1 (de 16)

50 següents