DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
sofà M 1166 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sofà Freqüència total:  1166 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"El paisatge —diu en Jaume— sembla una cambra de mals endreços, un sofà sense tapisseria." 7 desembre. Vaig a Barcelona, al
havíem sopat a casa de la meva tia Carme i jo reposava tranquil·lament al sofà. Havíem menjat tapioca i col, mongetes i patates bullides; finalment una
de la sala, una habitació espaiosa i confortable, amb tot de butaques i sofàs blancs, dues tauletes baixes i els respectius llums de peu. En un extrem
de volums relligats. Dues noies seuen a les butaques i una tercera en un sofà, totes tres amb un gest assenyat i una actitud púdica, les cames ben
tres decanten lleugerament el cap, insinuen un somriure dolç, i la del sofà, que té els ulls blaus, li assenyala un indret al seu costat. —Aquí
estranya i vacil·lant que ell trenca en deixar caure el seu cos sobre el sofà. La mestressa, que s'havia quedat amb l'esguard fit, parpelleja dues o
serà breu, si tots vostès col·laboren degudament... Ell s'aixeca del sofà, explica: —Jo em retiraré. No pertanyo a la casa i... —No hi fa res
el nas. Ara tots estan asseguts, els homes davant la taula, la noia al sofà, amb una criatura amorrada a cada pit. La veu escanyada de l'home de
moment, i ja s'esquinça, com la seda marcida, que tapissa un sofà vell. No pots perdre-t'hi més. Dóna'm la mà que és
El noi que fumava abdul·lahs tornava de Barcelona. Emmudí i contemplà un sofà de vellut que estava a un racó de la sala. Tenia una vaga poesia als
des del qual no es veia més que la tàpia d'un convent i dues palmeres. Al sofà les senyores feien un a part amb el noi que fumava abdul·lahs. —¿Deu
Me pareix veure encara N'Aina Cohen en aquell racó —i assenyalà el mateix sofà de vellut que havia mirat En Xim—, vestida de pagesa i recitant /La
el mirall d'una consola i encengué els daurats i les púrpures d'un vell sofà. La cerimònia havia acabat. Na Remei s'acostà a la malalta: —Dona
la falda de la senyora Gradolí, féu una moixonia al gat, que jeia en el sofà, somrigué amb aire jovenívol, s'arreglà els cabells grisos davant la
Moltes vegades Dona Obdúlia s'asseia, perfumada i empolvorada, en el sofà del primer saló i es feia servir una copa d'aigua: —Fill meu, ¡quina
sa meva fotografia, que està en es piano, i que la pengi damunt es sofà amb un marc daurat. Però sobretot que es porti com una vertadera senyora.
ni gosar enraonar i aleshores van anar en una galeria coberta plena de sofàs i de coixins i es van estirar i es van abraçar i escoltaven el vent que
de la cortina de la japonesa fins a l'acabament, que era una sala amb sofà i butaques amb funda i una cònsola, hi havia un passadís. A l'esquerra
el cobrellit més blanc que les dents, i les fundes de les butaques i del sofà bugadejades i replanxades, l'adroguer de les veces un dia em va preguntar
fer. I reia. Els primers temps ens assèiem una al costat de l'altra al sofà amb funda, però més endavant ens assèiem cadascuna en una butaca perquè
més endavant ens assèiem cadascuna en una butaca perquè ella deia que el sofà s'enfonsava massa i se li clavava una barnilla de la cotilla sota el
sobretot el dia que la Rosa planxava, que sempre planxava a la sala del sofà amb funda, per mirar-la planxar. Quan se n'anava sortia per la botiga i
l'Antoni en el punt d'entrar a la sala. La Rosa planxava i jo seia en el sofà amb funda. Va afegir que el jove li havia anat a dir una cosa però que
modista dues vegades a la setmana i vam fer sala de treball la sala del sofà amb funda. Mentre la modista i la Rita cosien, venia en Vicenç; la Rita
de què. I quan arribava anava a descalçar-me de seguida i m'asseia al sofà i mentre enraonaven encara veia les fulles, les vives i les mortes, les
de roba i se'n va anar cap a la botiga a feinejar. Em vaig asseure al sofà amb funda, davant de la consola. En el mirall de la consola veia
va entornar cap a la botiga per entre les canyetes i jo vaig tornar al sofà amb funda fins que es va fer fosc i a les fosques em vaig quedar, fins
que només sabien cantar aquella mena de cançó i prou. I vaig tornar al sofà i vaig estar asseguda fins que va venir l'Antoni i em va preguntar què
estirava una fulla. Un moble va fer crec, potser la consola, potser el sofà, potser la calaixera... a les fosques tornava a veure el baix de la
perdia el temps en escenes secundàries, i anava de dret a "l'escena del sofà"; en aquesta escena, si Rosa no podia fer ús de les armes dels seus
de la senyora de la casa— aquells salons humits i lúgubres i aquells sofàs folrats de seda perlejant, però amb les potes inflades d'artritisme. I
de colze, i dos dits de la mà dreta aguanten un antifaç de seda. En un sofà estratègic, jeuen un dominó de plata i un gran ram de camèlies,
i era Essaú. Després del tapís, el més important d'aquell saló, era un sofà Lluís XVI, d'una admirable puresa de dibuix i d'una fragilitat de nimfa.
d'una admirable puresa de dibuix i d'una fragilitat de nimfa. En aquell sofà va agafar el vici de seure-hi el general Arbós, un caníbal sexagenari que
a exhibir-se a tota llum al costat de les que s'havien apoderat dels sofàs i dels coixins. Els homes estaven distribuïts entre la seda i la pell,
al·lucinacions de la mar Caribe. Hortènsia seia sota el tapís, en el sofà Lluís XVI. Al seu voltant hi havia distribuïdes les dames més
com si no hi donés la més mínima importància, com si Pat fos una nina de sofà o un gosset de luxe. Pat, en aquests moments efusius d'ella, estava
seu món, recolzant l'artritisme damunt del satí de perla i cornalina dels sofàs intactes. Gairebé totes les dones del seu temps havien desaparegut. La
són a la cuina; podrien trencar alguna peça de la vaixella. Però seu al sofà amb Laura. Al fons, perdona una mica la cunyada; la complau que amb una
de dir, molt prudent, la senyora de Torroella a les seves veïnes de sofà, roja d'indignació sota el vel del capell. —No en tenen prou de fer-se
no gosaria pas; se'n va a la cambra de vora el menjador i s'ajeu a l'antic sofà de boga. Potser dormirà un parell d'hores!... No pot; ha menjat, ha begut,
com si li endevinés els pensaments. I no sap fer més que arrupir-se al sofà amb un calfred de covardia, que li fa estremir els vuitanta quilos de
de l' altra banda de la porta. La sala de la despesera estava parada ab sofá y cadiras de seti encoixinat, cobert per las consabudas fundas de color
masegadas, despresas qui sab quant dels seus poms escantellats, un sofá plé de geps y descolorit, un mirall entelat hont las moscas hi havían
los hi comunicava insoportable frisansa. May tan anyorat un divan ó un sofá. La sanch jove 'ls dava desatent. Tots los recursos de la distracció
No tenia voluntat ni esma de llegir. Passava les hores ajagut al sofà, rumiant, submergit en una negra tristesa. Sentia que la negror dels meus
fosc. Josep i la seva bevien cervesa a la tauleta del recó, asseguts al sofà, enganxats. Jo ni he volgut asseure'm. Ella repenjava tot el seu cos
arreu veya cortinatjes, y catifas, y miralls, y aranyas, y candelabros, y sofás, y sillons, y cadiras de vellut y de seda... ¡Quina casa! Fins me donaba
mig velada pel fum, però inclinà el cap tot d'una i es va asseure al sofà. Mònica i el seu cosí, drets, l'un ran de l'altre, semblaven esperar que
dir ni un sol mot. Cosme es va asseure en una butaca, girat de cara al sofà, on, ho pressentia, acabarien tots tres per ajuntar-se. —Cosme, per Déu,

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »