Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"El paisatge —diu en Jaume— sembla una cambra de mals endreços, un	sofà	sense tapisseria." 7 desembre. Vaig a Barcelona, al
havíem sopat a casa de la meva tia Carme i jo reposava tranquil·lament al	sofà	. Havíem menjat tapioca i col, mongetes i patates bullides; finalment una
de la sala, una habitació espaiosa i confortable, amb tot de butaques i	sofàs	blancs, dues tauletes baixes i els respectius llums de peu. En un extrem
de volums relligats. Dues noies seuen a les butaques i una tercera en un	sofà	, totes tres amb un gest assenyat i una actitud púdica, les cames ben
tres decanten lleugerament el cap, insinuen un somriure dolç, i la del	sofà	, que té els ulls blaus, li assenyala un indret al seu costat. —Aquí
estranya i vacil·lant que ell trenca en deixar caure el seu cos sobre el	sofà	. La mestressa, que s'havia quedat amb l'esguard fit, parpelleja dues o
serà breu, si tots vostès col·laboren degudament... Ell s'aixeca del	sofà	, explica: —Jo em retiraré. No pertanyo a la casa i... —No hi fa res
el nas. Ara tots estan asseguts, els homes davant la taula, la noia al	sofà	, amb una criatura amorrada a cada pit. La veu escanyada de l'home de
moment, i ja s'esquinça, com la seda marcida, que tapissa un	sofà	vell. No pots perdre-t'hi més. Dóna'm la mà que és
El noi que fumava abdul·lahs tornava de Barcelona. Emmudí i contemplà un	sofà	de vellut que estava a un racó de la sala. Tenia una vaga poesia als
des del qual no es veia més que la tàpia d'un convent i dues palmeres. Al	sofà	les senyores feien un a part amb el noi que fumava abdul·lahs. —¿Deu
Me pareix veure encara N'Aina Cohen en aquell racó —i assenyalà el mateix	sofà	de vellut que havia mirat En Xim—, vestida de pagesa i recitant /La
el mirall d'una consola i encengué els daurats i les púrpures d'un vell	sofà	. La cerimònia havia acabat. Na Remei s'acostà a la malalta: —Dona
la falda de la senyora Gradolí, féu una moixonia al gat, que jeia en el	sofà	, somrigué amb aire jovenívol, s'arreglà els cabells grisos davant la
Moltes vegades Dona Obdúlia s'asseia, perfumada i empolvorada, en el	sofà	del primer saló i es feia servir una copa d'aigua: —Fill meu, ¡quina
sa meva fotografia, que està en es piano, i que la pengi damunt es	sofà	amb un marc daurat. Però sobretot que es porti com una vertadera senyora.
ni gosar enraonar i aleshores van anar en una galeria coberta plena de	sofàs	i de coixins i es van estirar i es van abraçar i escoltaven el vent que
de la cortina de la japonesa fins a l'acabament, que era una sala amb	sofà	i butaques amb funda i una cònsola, hi havia un passadís. A l'esquerra
el cobrellit més blanc que les dents, i les fundes de les butaques i del	sofà	bugadejades i replanxades, l'adroguer de les veces un dia em va preguntar
fer. I reia. Els primers temps ens assèiem una al costat de l'altra al	sofà	amb funda, però més endavant ens assèiem cadascuna en una butaca perquè
més endavant ens assèiem cadascuna en una butaca perquè ella deia que el	sofà	s'enfonsava massa i se li clavava una barnilla de la cotilla sota el
sobretot el dia que la Rosa planxava, que sempre planxava a la sala del	sofà	amb funda, per mirar-la planxar. Quan se n'anava sortia per la botiga i
l'Antoni en el punt d'entrar a la sala. La Rosa planxava i jo seia en el	sofà	amb funda. Va afegir que el jove li havia anat a dir una cosa però que
modista dues vegades a la setmana i vam fer sala de treball la sala del	sofà	amb funda. Mentre la modista i la Rita cosien, venia en Vicenç; la Rita
de què. I quan arribava anava a descalçar-me de seguida i m'asseia al	sofà	i mentre enraonaven encara veia les fulles, les vives i les mortes, les
de roba i se'n va anar cap a la botiga a feinejar. Em vaig asseure al	sofà	amb funda, davant de la consola. En el mirall de la consola veia
va entornar cap a la botiga per entre les canyetes i jo vaig tornar al	sofà	amb funda fins que es va fer fosc i a les fosques em vaig quedar, fins
que només sabien cantar aquella mena de cançó i prou. I vaig tornar al	sofà	i vaig estar asseguda fins que va venir l'Antoni i em va preguntar què
estirava una fulla. Un moble va fer crec, potser la consola, potser el	sofà	, potser la calaixera... a les fosques tornava a veure el baix de la
perdia el temps en escenes secundàries, i anava de dret a "l'escena del	sofà	"; en aquesta escena, si Rosa no podia fer ús de les armes dels seus
de la senyora de la casa— aquells salons humits i lúgubres i aquells	sofàs	folrats de seda perlejant, però amb les potes inflades d'artritisme. I
de colze, i dos dits de la mà dreta aguanten un antifaç de seda. En un	sofà	estratègic, jeuen un dominó de plata i un gran ram de camèlies,
i era Essaú. Després del tapís, el més important d'aquell saló, era un	sofà	Lluís XVI, d'una admirable puresa de dibuix i d'una fragilitat de nimfa.
d'una admirable puresa de dibuix i d'una fragilitat de nimfa. En aquell	sofà	va agafar el vici de seure-hi el general Arbós, un caníbal sexagenari que
a exhibir-se a tota llum al costat de les que s'havien apoderat dels	sofàs	i dels coixins. Els homes estaven distribuïts entre la seda i la pell,
al·lucinacions de la mar Caribe. Hortènsia seia sota el tapís, en el	sofà	Lluís XVI. Al seu voltant hi havia distribuïdes les dames més
com si no hi donés la més mínima importància, com si Pat fos una nina de	sofà	o un gosset de luxe. Pat, en aquests moments efusius d'ella, estava
seu món, recolzant l'artritisme damunt del satí de perla i cornalina dels	sofàs	intactes. Gairebé totes les dones del seu temps havien desaparegut. La
són a la cuina; podrien trencar alguna peça de la vaixella. Però seu al	sofà	amb Laura. Al fons, perdona una mica la cunyada; la complau que amb una
de dir, molt prudent, la senyora de Torroella a les seves veïnes de	sofà	, roja d'indignació sota el vel del capell. —No en tenen prou de fer-se
no gosaria pas; se'n va a la cambra de vora el menjador i s'ajeu a l'antic	sofà	de boga. Potser dormirà un parell d'hores!... No pot; ha menjat, ha begut,
com si li endevinés els pensaments. I no sap fer més que arrupir-se al	sofà	amb un calfred de covardia, que li fa estremir els vuitanta quilos de
de l' altra banda de la porta. La sala de la despesera estava parada ab	sofá	y cadiras de seti encoixinat, cobert per las consabudas fundas de color
masegadas, despresas qui sab quant dels seus poms escantellats, un	sofá	plé de geps y descolorit, un mirall entelat hont las moscas hi havían
los hi comunicava insoportable frisansa. May tan anyorat un divan ó un	sofá	. La sanch jove 'ls dava desatent. Tots los recursos de la distracció
No tenia voluntat ni esma de llegir. Passava les hores ajagut al	sofà	, rumiant, submergit en una negra tristesa. Sentia que la negror dels meus
fosc. Josep i la seva bevien cervesa a la tauleta del recó, asseguts al	sofà	, enganxats. Jo ni he volgut asseure'm. Ella repenjava tot el seu cos
arreu veya cortinatjes, y catifas, y miralls, y aranyas, y candelabros, y	sofás	, y sillons, y cadiras de vellut y de seda... ¡Quina casa! Fins me donaba
mig velada pel fum, però inclinà el cap tot d'una i es va asseure al	sofà	. Mònica i el seu cosí, drets, l'un ran de l'altre, semblaven esperar que
dir ni un sol mot. Cosme es va asseure en una butaca, girat de cara al	sofà	, on, ho pressentia, acabarien tots tres per ajuntar-se. —Cosme, per Déu,

Pàgina 1 (de 27)

50 següents