Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mateix, els veritables representants de la Idea catalana topen amb el	sofisme	revolucionari i amb la genuflexió dels nostres afrancesats. Aquesta
Oh, que rar! Sembla impossible, això! Però adonem-nos si som posseïts de	sofisma	per traure-nos la malura. No sé si podrem per qué, ai!, quina son ens pren
primera: per saber que vivim; segona: per traure-nos de davant el	sofisma	que entela l'intel·lecte. Si poguessim somniar! Bah! Ni cal intentar-ho.
d'ésser allí per a barallar-se innoblement, esmerçant argúcies i	sofismes	, amb el seu antic company i els seus simpàtics bosquerols, transformats
àcids i amargs. Allí formulà els arguments més sòlids i els més brillants	sofismes	, a favor de la campanya que els regionalistes, empesos per esperit de
en el món d'harmonia i de bellesa improvisat per la seva imaginació. Els	sofismes	de l'haixix són nombrosos i admirables, i tendeixen generalment a
pensar també perquè l'actriu anglesa m'agrada, és tot sofisticada, un	sofisme	tot naturalitat, des que era un vailet, ha estat sempre la meva actriu de
magnífica de Jesucrist i la seva doctrina i una renúncia total a tots els	sofismes	i afalags del president. Parlà com una il·luminada. Verament, honorà el
a presidi! ¡Què en treuràs de defensar cabòries i d'encaparrar-te en	sofismes	que no donen pa! ¿Que no ho veus que només suren els pillets, mentre que
del rigorisme dialèctic per tal de barrar el pas a la confusió i al	sofisme	; cauríem, però, en error, si creiéssim que pot suplir l'experiència i
en resposta a una lletra de Mersenne, que el sistema lulià solament conté	sofismes	dels que en fa poc cas. El que seria interessant de tenir és la carta del
dels núvols tempestuosos, que s'amuntegaven creant una immensa pedrera de	sofismes	i de mites, embocaren l'avinguda fins al Pla del Palau. I després de
jo confosament que circulava per les seves arrels saba clandestina de	sofismes	, però, així i tot, desentenent-me d'escrúpols, tirava avant decidit, amb
la Solidaritat. Quan la Solidaritat necessità de definicions, de	sofismes	, de raons per a contenir les masses, la Solidaritat ja estava morta,
tractem de les belles arts. —Heus ací, respondrem, on s'escola el	sofisme	, en transferir a la part de l'art que és un ofici, un mester, l'augusta
resposta a una lletra de Mersenne, que el sistema lul·lià solament conté	sofismes	dels quals fa poc cas. El que seria interessant de tenir és la carta del
veu invadida la seva esfera per la ph (philosophia, atmósphera,	sophisme	). La g invadeix l'esfera de la j juntant-se amb la
negant-se a acceptar dels altres països els dogmatismes nacionals i els	sofismes	patriòtics i condemnant els qui enverinen amb la literatura la ferida de
de manifest amb detingut estudi, fent veure com, despullada de certs	sofismes	evidents, l'obra canta amb la seva veu natural lliçons belles i
a la seva Religió! Diuen: "La Religió és anticientífica" És un dels	sofismes	del temps present per a combatre la Religió. I bé, ¿com pot ésser que la
dels filòsofs cristians, i veurem com, en poques paraules, desfà els	sofismes	de l'error materialista: "Fou necessari —diu— que l'home es distingís de
totes les llars: Allò que Déu ha ajuntat, l'home no ho separi. Els	sofismes	dels advocats del divorci Les raons que els nostres adversaris al·leguen
semblen, aparentment, d'alguna valor, i, en realitat, no són més que	sofismes	, sofismes interessats, inventats per la passió per tal de justificar-se
aparentment, d'alguna valor, i, en realitat, no són més que sofismes,	sofismes	interessats, inventats per la passió per tal de justificar-se davant la
simples copistes dels demagogs francesos, han reproduït ací i allà els	sofismes	del diputat jueu Alfred Naquet, el promotor de la llei del divorci a
I bé; els fets s'han encarregat ells mateixos d'esmicolar els	sofismes	del demagog jueu, i de donar raó a aquells que els impugnaren. Les
Els retòrics la perseguien amb llurs sarcasmes i els filòsofs amb llurs	sofismes	. Per a acreditar la calúmnia i per a justificar l'opressió es valgueren
resistir la força del temps, ni la força de les armes, ni la força del	sofisme	, ni la força de les passions; han de sucumbir inevitablement. L'Església,
que no ha sucumbit mai sota els glavis dels perseguidors, ni sota els	sofismes	i les calúmnies de la impietat; que ha vist caure els imperis i
la seva dependència en relació amb la naturalesa. Déu serà aleshores el	sofisme	de justificació de totes les insubordinacions, l'arma revolucionària amb
la filosofia tracta de pensar el seu "objecte": això no són més que	sofismes	, distinguos, argúcies de professors, acomodaments, convenis, l'únic
fet i existència? No. Llavors llancem-lo a les flames, car no conté sinó	sofismes	i il·lusions". ¿Què és això sinó una versió retòrica de la nostra tesi
als epagomenes dels egipcis, i que es pretén justificar amb el	sofisme	de voler fer entendre que "hi són i no hi són", l'astrònom canadenc R.
insatisfetes? Els resultats semblen demostrar-ho, a desgrat dels	sofismes	amb què vestim o intentem vestir aquest nostre còmode oblit. Quan parlem
greus defectes d'aquesta societat... —...I, per tant, seguint amb el	sofisma	, s'"apuntaran" ràpidament a la CNT, remei, que no bàlsam, de tots els
fa militant en un partit que li dona garsa per perdiu... —Això és un	sofisma	. El partit bolxevic era un partit minoritari, però encapçalà la Revolució
de la llibertat econòmica de l'home planteja, en un altre aspecte, un nou	sofisma	comunista, quan afirma que els homes han d'optar ineluctablement entre la
contribuí molt que es formulessin les normes de l'Institut. Els seus	sofismes	foren molts i greus, però segons la teoria de la necessitat de la
que estimi la llibertat i la dignitat humana no pot acceptar un semblant	sofisme	. Qui tracti de servir-se dels màusers i de les pistoles per a imposar el
La dialèctica que manté els primers és impecable; altrament, el	sofisma	, la tergiversació i la reticència són ben palesos quan Verdaguer ataca en
reticència són ben palesos quan Verdaguer ataca en fals. En general, el	sofisma	més emprat és el que es basa en l'aplicació del principi que pren la part
exemples que, dins una línia dialèctica eficaç, no dissimulen gaire el	sofisma	o la tergiversació que enclouen: "... pel delicte de seguir el
extensió i eficacia social. I heus-aquí que ara, sota la pressió del	sofisma	de la diferencia de confessions o de creencies, sota la pressió del
de la diferencia de confessions o de creencies, sota la pressió del	sofisme	de la ciencia idòlatra, s'amagaría curosament a les generacions vinents
seu Teseu podrien haver donat lliçons de xerrameca a Gorgias. Fins troba	sofismes	pera justificar els crims més horrorosos. Així Orestes se disculpa
convicte d'inconseqüencia o d'estupidesa. Pres en la xarxa dels seus	sofismes	, el rematava ab sa ©, tal com el pescador pega el cop de fitora
i fou impotent, perquè la raó, funcionant en el buid, sols produeix	sofismes	. I en aquest moment apareix el gran Aristotil. En els dominis del
les coses; escamoteja les idees generals y ajuda a perpetuar un	sofisme	corrent sobre'ls límits de la ciencia y (lo que es més greu) sobre'ls
es lo Decálech, sempre viu en la conciencia humana apesar de tots los	sofismes	sútils y de les més enginyoses faules del socialisme. Es cert que
importancia; al revés la creyem necessaria, peró sols pera destruir los	sofismes	y'ls errors y les calumnies dels adversaris; no com medi de edificació.

Pàgina 1 (de 3)

50 següents