×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sofrir |
Freqüència total: 8276 |
CTILC1 |
d'adoptar en aquesta tan aparatosa confusió. Cronos Després de l'operació | soferta | per Uranos, el cirurgià Cronos va ocupar amb naturalitat el lloc suprem. | per embolicar-se amb ella la resta del cos, com a defensa del fred. No en | sofrien | pas, sinó que suaven a raig —amb una olor molt agra, és de suposar—, | Tan sols em permeto d'embadalir-me al mirall. És algun mal? Si algú en | sofreix | , com escapar a la vida de relació, a la societat dels altres, tan buida | I l'Erasme Caballé li pot serrar, en un compromís, els corns, sense | sofrir | -ne dany", afegia, en el seu llenguatge arcaic, la Ignasieta. "Pobre, me | Un greu problema, perquè, o es publicaven totes, i aleshores en | sofrien | els anuncis a l'extrem d'amenaçar ruïnosa seca, o s'havia d'aplicar al | de les vexacions, de la implacable mania persecutòria que he hagut de | sofrir | durant anys i anys, de fet arran del meu naixement, i sense cap motiu, | ell havia nascut i on visqué de petit en companyia seva, la casa on havia | sofert | i on havia gaudit, se li aparegué com un temple, com un santuari en el | posar les mans en llur no-res, com el deixeble incrèdul sobre la nafra, i | sofrir | la tristesa de la desil·lusió: només aleshores sabem comprendre que | el seu cor en les més diverses emocions, que l'havien feta alegrar o | sofrir | , vibrar d'entusiasme o de tendresa, o estremir-se tota de terror. Entre | clara —Catarineta—, com una germana llunyana, en una nit en què havia | sofert | sola. Si almenys hagués estat amb ell! La cançó continuava sonant allà al | mare!, pensà. Era més digna de pietat que d'altra cosa. (Mila la veia | sofrir | i no podia fer res per ella.) A Mila, la seva fantasia la traslladava ara | de terror que ressuscitava sempre a través dels anys; per últim, havia | sofert | també directament en carn i en esperit aquella crueltat i havia tremolat | la indignació curullà la seva ànima. A despit d'ésser qui era, no pogué | sofrir | tanta impietat, i, aixecant-se amb l'Infant als braços: ""Vulgui Déu | guardava per a ella un secret ressentiment pel pecat de la seva joventut; | sofria | un error. És veritat que Tino Costa al primer moment, quan, essent encara | n'hagués anat per l'altra, per trobar-se amb ella? Si estés amb ella? Si | sofrís | un error i tot el que ha pensat fos només una il·lusió de la seva ment? | esperant-lo. La veu ferma amb aquesta idea; de cap manera penedida. Ell | sofreix | en el seu cor i calla, però a voltes pensa que la seva paciència | nova que dugué—, fou d'un efecte decisiu. Vacil·là encara algun temps; | sofrí | encara i es turmentà; encara volgué dir-se que tal vegada ell vindria; | viure, i el sacrifici li és una forta temptació. Mila, en el fons, anhela | sofrir | més per ell: com si Déu, a canvi dels seus patiments, hagués de | que no hi anés: que no solament no el volia veure, sinó que no podia ni | sofrir | que li parlessin d'ell. Potser sí que hauria estat preferible per a ell | ja era a l'habitació on havia plorat d'infant, on havia gaudit i on havia | sofert | , on havia donat a volar les seves més íntimes il·lusions. Era aquest el | la seva situació li feia encara més desitjable la seva companyia, el feia | sofrir | més d'haver-la perduda. Tino Costa s'afermava en la idea que Sileta | o rigorosament independents, de la voluntat dels homes que els | sofreixen | . És obvi, malgrat tot, que tampoc no són una refracció d'aquesta | per les quals es regeix l'edificació del socialisme han estat a punt de | sofrir | un contratemps seriós, aleatori, gràcies a la ingerència intemperant del | al·licients. I aquí és on hauríem de preguntar-nos si l'avarícia no haurà | sofert | , simultàniament, algun canvi en la seva —diguem-ne— estructura | temps avançaven, els pobles —la gran massa de la població dels Estats— | sofrien | en major escala les conseqüències de qualsevol conflicte bèl·lic, en raó | seva víctima. Sempre és el virtuós qui s'indigna; sempre és el viciós qui | sofreix | els cops de la indignació. La virtut, justament perquè és "digna", | ha un nucli d'alegria que jo no em veig amb cor de censurar. Els qui han | sofert | "ací", ¿no tenen dret a una compensació "allà"? Tenen dret a una | i Knochen, sinistrament famosos a l'altra banda dels Pirineus, i que | sofrien | una condemna indefinida de presidi en qualitat de criminals de guerra, | algun camp de concentració hitlerià, o parents pròxims d'algú que hagués | sofert | luctuosament aquestes peripècies. En els seus al·legats, els jesuïtes de | El trànsit no serà, potser, massa espectacular, i l'individu que el | sofreix | es negarà a confessar-lo i a reconèixer-lo. Però l'atròfia, o com vulguem | en el camp de les idees— solen ser descoratjadores per a aquell qui les " | sofreix | ": un es pensava ser "original", i resulta que podria ser titllat de | dels pobles submisos i subjectes. Però, a hores d'ara, tot això ha | sofert | un irònic contratemps. Resulta que, de sobte, els salvatges, els | de D. H. Lawrence, dues novel·les fonamentals de la nostra època, han | sofert | una acarnissada persecució de la banda dels burots de la moralitat. La | d'imperatiu ètic. Les revoltes de fils à papa, que la burgesia | sofreix | d'una manera assídua i literària, van en aqueixa direcció: tal els | és la rebel·lió col·lectiva. L'alçament d'un poble o d'una classe que ha | sofert | opressió o injustícia és venjança. Direm que és innoble? | És ben comprensible que sigui així, en últim terme. El temps d'avui, el | sofrim | en tota la seva inclemència: les seves molèsties, ni que siguin mínimes, | pur, en el tebi sol de gener! És un dels bombardeigs més terribles que ha | sofert | la ciutat: es parla de centenars de morts, i de ferits nombrosíssims. | uns mesos reclòs en un manicomi de Múrcia, a causa de la impressió que | sofrí | en veure morir un company seu al front. "Només em recordo que vaig | fa una alegria estranya. Però encongeix pensar que hi ha tanta gent que | sofreix | , que viu en l'estretor i la fam. 25 desembre. Dia de | havia dos oficials, a la casa. Un d'ells és dalt i l'altre sembla que ha | sofert | un accident. D'on sortiu, vós? —Sempre anem tres —replica l'home. —Per | en passar per davant veuen que l'edifici on hi ha el rètol de llauna ha | sofert | greus desperfectes. Algú se n'ha endut la porta i les finestres i ha | parets. —Les ordres han estat diferides fins al vespre i és possible que | sofreixin | alguna modificació —comenta un dels oficials. —Sembla que el comandant | d'escombraries desacostumadament flairoses perquè amb el sol deuen haver | sofert | una bullida. Ara les ombres s'allarguen sota les parets de la fira, | Bestialitzen la nostra necessitat de futur. Em pregunto si demà no en | sofrirem | ... Ens hauríem d'estimar lliurement, al seu degut temps, sense pressions, | li agradava molt menjar, però el que és segur és que no li provava. Va | sofrir | des de molt jove tota mena de disturbis de circulació: fogots, rampes, | ningú com tu depèn d'aquesta existència dels altres que negues, ningú no | sofreix | tant com tu de l'opinió, del menyspreu, de l'amor que els altres | dels seus millors períodes. Com és de suposar, la Universitat de Cervera | sofrí | com tots els nuclis intel·lectuals del país un visible descens, causat | que li inspirava terror per la manera com el castigava. A mi, em feia | sofrir | veure pegar-li d'aquella manera, a vegades amb el mànec, a vegades amb la | de trist en el fons. Ell s'irritava més encara de la resposta; no podia | sofrir | que no s'ho prenguessin seriosament; repetia la mateixa amenaça, i la | de poc temps mestressa absoluta de la voluntat del pare. Càndida no podia | sofrir | la madrastra, tant pel que en deien com pel record de la mare morta. La |
|