Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
sogra F 613 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sogra Freqüència total:  613 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

regnarà en absolut, d'ara endavant, al meu palau, m'ho ben prometo. Sogres, cunyades conques, dides, fills, cuineres, noies, esclaus, mossos,
tan bonica, que no la gosa deixar. A penes se'n va ell, la sogra la despulla dels seus rics vestits, l'obliga a cobrir-se amb pobres robes
i estan en totes les seves glòries, amb un relat referent a Wamba o a les sogres de Napoleó. I és curiós que, com s'esdevé sempre, si els deixen parlar no
de l'Obiols. A les muntanyes d'Olot hi ha caputxes d'ombra. Avui la meva sogra parlava amb en Pau de can Toni, l'home que cobrava les cadires a
que em diuen que són d'en Franco". Jo prego la senyora Magdalena (sogra d'en Benet Fornells) que hi vagi. Al cap de poc m'acosto fins al peu de
no pronuncià mai el seu propi nom amb correcció i anomenà sempre la seva sogra donya Carolina, portà el procès amb absolut èxit i a principis d'any
i ell es dedicava, més que mai, a beure i malparlava tothora de la sogra. La Pigadeta havia començat el seu calvari, començaren a venir els fills.
feina, la veia que esperava s'autobús del col·legi acompanyada de sa meva sogra, i havia de fer un esforç enorme per no aturar-me i omplir-la de besades.
va entrar al menjador una senyora amb cabells blancs, que era la sogra del senyor del guardapols, i es va asseure davant meu; però entremig hi
la porta, no hauria comprès ben bé si es tractava del somriure d'una sogra experimentada, que tanca els nuvis a la cambra després del sopar del
o a contar xafarderies picants que sabia que havien d'ofendre la sogra, la qual cada vegada anava agafant més un posat de víctima àcida i tova,
ni si perds o guanyes jugant, ni si vas a demanar diners a la teva sogra... —Està bé; però jo a tu et dec cinquanta mil pessetes. Això és
de polo què vols esperar-ne? Infla la seva vanitat amb els diners de la sogra... —No em negaràs que és una dona que sap ésser senyora, que té una certa
un gran xivarri i el Marquès no demostrava cap mena d'afició a la seva sogra. Leocàdia es llevava de matí, estava avesada a dinar puntual i a sopar
Bailèn va ésser imbècil i teatral. Marit i muller vessaren llàgrimes i la sogra Carreres va tenir de beure grans quantitats de til·la. A Ferran li
en què l'infant rep el nom de la seva mare, assistida, de vegades, per la sogra —mare del marit. De vuit-cents cinquanta noms recollits al si d'un mateix
regla que diu que un home, com que ha d'evitar tot contacte amb la seva sogra, farà bé d'escollir-la entre les dones que són totalment estranyes al seu
part, estaba interessat en sostenir lo decoro de los que habian de ser sa sogra y sa esposa, y com tampoch podia dignament socorrens ab diners, perque ni
d'enamorats, quantes disputes de marit i muller, quantes baralles entre sogra i nora, no tenen altra vera arrel que una tempestat que tot just es
però dèbilment amb els aliments, aquests depenen d'una fràgil unió de la sogra i la nora i que fina tot sovint dins el primer any de matrimoni. Un sogre
any de matrimoni. Un sogre ama el seu gendre, ama la seva nora. Una sogra ama el seu gendre, no ama la seva nora. Tot és recíproc. El que una
desvari, jo la cobría de mostasses. —Y deyeu que se us va morir la sogra, la velleta? —Ay, sí senyor, tot d'un plegat. —Allavors de la neu
un jardinet bastant entretingut, amb gran profussió d'unes flors que la sogra d'en Víctor en deia /Diegos de noche\. Al mig del jardí hi havia
ell; tracte que estenía a la gent de sa familia, i en especial a la seva sogra, dels modestos però efectius béns de la qual s'havía incautat, posant-los
notari del difunt senyor, després d'exigir amb mólta autoritat a la seva sogra que no es descuidés de portar-li alguns objectes antics que havía deixat
vegada en la seva vida el marit de la Camila sentís por de la seva sogra, i que, sortint del menjador en direcció a la porta del pis es girés per
que brollava a dolls dels llavis de María Gloria; però, si com a sogra de en Manuel no hauría dubtat en alentar a la noia, com a mare comprengué
les dones de casa van dir que el marit era ben plantat, que hi havia sogra i dues nenes, i que la senyora, vista de prop, tenia uns
per a tolerar-se a si mateix, o per a contrapesar la influència de la sogra en la llar, o, simplement, com un pretext per a eixir de nits. Però el meu
i els cacauets, la barraca del fenomen i el tramvia per a tothom —de la sogra al noi petit— i, digueu-me, si cap multimilionari de dòlars hagués de
A la cambra, hi havia En Vilumara, el que té aquell nas. Amb això la sogra d'En Santiago li arreglà la gira i quan ho va tenir fet es tombà en
moure's, la barba sobre el llençol, amb una serietat una mica lúgubre: —Sogra... —Què vols, Tiago? —Li volia dir que encara que jo sigui el malalt
i comentaren el fet amb un deix d'emoció i lloablement per a Eugènia. Sogra i nora caminaven molt poquet a poquet pels llocs assolellats. Feia goig
en son obsequi per la que creia ja poder anomenar-se la seva futura sogra), en Bau anà a dormir a una petita cambra que havien disposat per a ell
bressava el primer menut, a l'arribar la festa major del seu poblet, la sogra, que era una dona de seny i que entenia les coses, havia dit a la nora:
banda de la barricada, el món reaccionari i monàrquic presenta les velles sogres amb carmí als llavis, els joves advocats patriotes secs i pàl·lids amb
la fi li vingué una idea: —Tu, Maragda, com que Noèmia és morta, faràs de sogra; perquè sense sogra no hi ha festeig que sigui ben bé un festeig. I quan
idea: —Tu, Maragda, com que Noèmia és morta, faràs de sogra; perquè sense sogra no hi ha festeig que sigui ben bé un festeig. I quan les noves noces
És bona, obedient: figura't que es consola de venir a viure a casa; amb sogra i cunyada! —És que deu tenir moltes ganes de casar-se... Potser li fa
detall de la minyona quan, per amor a ell, es conformava de viure amb la sogra i la cunyada! Com tots els exaltadissos, passava fàcilment d'un extrem a
I si tu no m'haguessis estimat, hauries vingut a viure amb la sogra i la cunyada? Ella ja no plorava; el seu cos s'havia estirat i, com
i l'oncle, anant-se'n cap al menjador, va afegir: —I on tens la sogra i la cunyada? —Tampoc no hi són. —Així estàs sola? —No; hi ha
, en el meu balancí del menjador... Tu, si tens feina, fes-la. Esperaré ta sogra. L'oncle Peret s'aclofà, ben aclofat, al balancí; llançà un esbufec, i va
Irene, li demanà, estranyada: —No deia que volia esperar la meva sogra? —Sí; però m'he repensat! No tinc temps. Adéu, adéu!... Records i
El metge Reixach diu al cafè que una vegada sentí dir a la seva sogra, que menjava una taronja: —Aquesta taronja és agra, però tinc una agror
engelosida. —Ha trucat a la primera casa que ha trobat! —respongué la sogra amb aspror, maliciosament satisfeta perquè el seu fill havia entrat a
Val a dir que les dues nores inconscientment es venjaven de la sogra posant-se amb llurs rialles del costat dels homes, pels quals sentien una
que mirava al cel, per tal d'animar-la li digué: —¿Què en dieu, sogra, d'aquestes belles mirandes? Això m'enamora! Quins aires tan purs! Quines
Les nores, dissimulant la rialla i escorregudes del botzinament de la sogra, callaren i seguiren feinejant per dins de la casa dels ermitans. —Rosa!
cobria com de cendra l'enraonamenta de les amistats. No és que entre la sogra i la nora sovintegessin les escandaleres tot i que, per alguna guspira

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »