DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
sojornar V 333 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sojornar Freqüència total:  333 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no segueixen al peu de la lletra el text que han triat." "Oh tu, que sojornes als jardins, els companys estan atents per escoltar la teva veu,
certesa que als finals de setmana, en lloc de traslladar-me al poble on sojornàveu, em lliurava a la dissipació, la seva mirada arribà a interrogar-me amb
féu suprem sobre iguals. Camps venturosos, camps on sojorna una alegria eterna, adéu-siau! Salut, horrors, i salve,
un esperit que temps ni lloc no muden. Un esperit en ell mateix sojorna i, en Cel, Infern, i en Infern, Cel, canvia. ¿Què hi
del desesper, i en veure's no totalment perduts, bé que sojornin on la perdició té el seu reialme; damunt el rostre de
vegades qui és Senyor de tot, en fosca i núvols sojorna, no ombrejant la seva glòria, i amb l'ampla majestat de la
vast i rodó, jardí de delectances a la vora del Cel, lloc on sojornen uns éssers nous, potser per tal que ocupin les
quina Potència o bé Esperit del més profund abisme sojorna en l'avalot, i preguntar-li pel límit més proper de la tenebra
i l'Home, que hi ha estat posat per Déu, inquireix el lloc on sojorna, i hi és adreçat: davalla primerament damunt el Mont Nifates.]
dir-t'ho? Puix Déu és llum i en llum inaccessible sojorna eternament, en tu sojorna, brillant efluvi d'increada essència!
Déu és llum i en llum inaccessible sojorna eternament, en tu sojorna, brillant efluvi d'increada essència! ¿Prefereixes
directament al Món creat suara i a l'Home que hi sojorna, amb el propòsit de destruir-lo, emprant la violència,
i a l'Infern per la sentència dura, si el Fill de Déu, en qui sojorna l'amor diví en el ple, mitjanceria no hagués
tan estreta, amistat mútua, tan gran, tan íntima, que sojorneu amb mi, o jo amb vosaltres, d'ara endavant. El meu sojorn, tal
on t'ocupaves, sembla, a torbar el son, i els dos que aquí sojornen, posats per Déu en tal indret, feliços?" Amb front
sorpresa, prop vaig veure un ser alat, com els que al Cel sojornen i que esguardem sovint: la cabellera li anava
conèixer coses d'un món superior i d'unes vides que sojornen al Cel, amb excel·lències que veié transcendir les seves
la fosca total, profund abisme, el seu indret prescrit, lloc on sojorna sense esperar redempció ni terme." Digué l'Omnipotent, i amb
un nom, ans el sentit; cap Musa d'entre les nou no ets, i no sojornes damunt el vell Olimp; al Cel vas néixer, i abans que
lliurats per Déu, i fets a imatge seva, perquè hi sojornin i li retin culte, i, en premi, dominar les seves obres,
servidores de la Terra, sinó que ho són de tu, que ets qui hi sojorna. Quant a l'immens circuit del Cel, proclami l'alta
per tal que l'Home així pogués conèixer que no sojorna pas en casa pròpia, casal que és massa gran perquè ell
espiritual. Gens lent no em trobes a mi, sortit del Cel on Déu sojorna, a l'alba, i que ja abans de ser migdia era a l'Edèn,
Pecat (que hi era ja en potència, i ara, en canvi, actual) per sojornar-hi com a habitant habitual; molt pròxima darrera
decret meu el que em demanes; que, al Paradís, més temps, però, sojorni, li ho prohibeix la llei que a la Natura vaig
que et demana amb clams voraços; que més de temps al Paradís sojornis, no ho permet, tanmateix; jo vinc per treure-te'n i
mira on flueix i es llança per set boques al mar: a sojornar en aquesta terra ja ve, invitat per un dels fills més joves,
benaurança. I, mentrestant, en llur Canaan terrestre sojornen molt de temps i es tornen pròspers; quan els pecats, però, llur
que habiten, o habitaven fins fa poc, a diverses illes oceàniques on no sojorna cap animal de presa. L'estruç habita, en efecte, en els continents i està
de la Medina, obert damunt la placeta de l'antic barri franc. Va sojornar llargament a Tunis (i no per esperit de conquesta ni de guany
besnét seu, Frederic de Barcelona. Per En Muntaner sabem que amava de sojornar-hi, per ço "com hom és al mig de la illa, e que tantost pogués
a ulls. No-res-menys, dins aquesta maisó de malenconía jo em proposava de sojornar unes quantes setmanes. El seu propietari, Roderick Usher, havía estat un
en el sentit cibernètic del terme: quan /Dominique\ sojorna en la capital, el sentit del seu amor, del seu fracàs, de la seva
sinò el bastó amb el qual l'angel l'havia expulsat del jardí on va sojornar mentre fon estoic a la manera com segles després aconsellava Séneca des
i cuidava fer occir Moisès. Emperò Moisès fugí del davant de Faraó, i sojornà en terra de Madian. Esposalles de Moisès i Sèfora [II: 16-22]
la terra de Canaan, la terra de llurs pelegrinacions, en la qual ells sojornaren. Doncs també ara jo he oït el gemegar dels fills d'Israel, els quals els
os no en trencareu." "Tota la congregació d'Israel la celebrarà; i quan sojornarà amb tu un pelegrí, i voldrà fer la Pasqua de Jahvè, que abans sia
que no n'hi ha hagut ni n'hi haurà mai de vius damunt la terra— sojorna en el nostre Parc en una misèria afrosa. Rodejat d'ossos a mig escurar i
blanca. A trenta passes del petit molí s'aixecava una gran masia on sojornava el moliner. Ell feia de pagès alhora, i amb l'aigua sobrera de la bassa
ells de l'Orient, si en troben una plana en terra de Sennaar. I hi sojornaren. I l'un ja en deia a l'altre: —Veniu, fem maons i coguem-los
car vingué la fam a la terra i era cosa de baixar-se'n Abram a l'Egipte i sojornar-hi. Tant grossa a la terra era la fam. I vetaquí que, en essent a la
a soplugar-se a la muntanya. (No li feia goig romandre a Segor). I allí sojornaven, dins una balma, ell i ses dues filles, quan diu la més gran a la més
, d'allí, se n'anà devés la terra del Negueb i acampà entre Cades i Sur. I sojornava a Gerara. I Abraham anava dient de Sara, sa muller: —És germana meva. I
Abimelec: —Vetaquí, a ta faç la meva terra és: on bé plaurà a tos ulls, sojorna. I diu a Sara: —Vetaquí, mil argents he donats a ton germà. Vel d'ulls
segons la amistat que amb tu he feta, així faràs amb mi i amb la terra on sojornes. —Jur, digué Abraham. Llavors Abraham féu qüestió a Abimelec per causa
a Bersabee un tamariu i invocà allí en nom de Jahvè, Deu eternal. I sojornà Abraham molt de temps en terra dels Pelistim. La prova I açò s'esdevenía
i li diu: —No davallis a l'Egipte; habitaràs en la terra que et diré: Sojorna en aquesta terra, i jo seré amb tu i et beneiré, que et vull donar, a tu
—Així parlareu a missenyor Esaú: Açò diu ton servent Jacob: Amb Labàn só sojornat i em só estat fins ara. Bouades tinc i àsens i bestiar i servents i
les filles nostres i amb nosaltres habitareu. A vostra faç és la terra: sojorneu-hi i trafegueu-hi i arreleu-hi. Llavors Siquem diu al pare d'ella i a
Israel i plantà sa tenda a l'altra banda de Migdal-èder. I de mentre que sojornava Israel en la terra aquella, llavors és quan passà la feta d'ajustar-se

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »