Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

si has de suportar contratemps i dolors, res no dura, tot s'esborra, els	solcs	dels rems i de la barca s'esvaneixen de seguida en la calma de la fosca o
al cim, que semblen minúsculs pins nevats. Un tronquet, que traspassa el	solc	de les teules, és talment un petit pont rústic. Dues merles s'aturen a la
jovenet: "Un estima l'altre." Hi passa els dits, acariciant els menuts	solcs	de les lletres dibuixades en un mur que aleshores encara era tendre, i
Les patateres començaven a treure el cap entre els terrossos, i en els	solcs	creixien algunes herbes; es ficà a escardar, esforçant-se per oblidar-se
a treballar; cavava el tros on havia sembrat les faves i endegava els	solcs	amb una gran atenció, aplicat en la feina, amb una cura excessiva, i
Ell se submergí en el treball; tornava a l'aixada; tornava a arreglar els	solcs	, amb la mateixa cura excessiva; tornava a les cols, al magraner; però no
cura excessiva; tornava a les cols, al magraner; però no estava ni en els	solcs	, ni en les cols, ni en el magraner; no sabia el que feia; no veia res
que cruixia i es rompia, entre el fang i els tolls d'aigua formats en els	solcs	més profunds. Restà estès, amb el cap destrossat, la cara contra terra,
drets, decantats; es veien en totes les posicions, seguint la figura dels	solcs	, i molts penjaven de la branca. Jaume els mirava satisfet. Un diumenge al
rostre, i se'n tornà cap al tros. A dintre, féu com si girés l'aigua del	solc	i s'endinsà pel panissar. Plantat al tros, amb la mà a l'aixada, mirà
impaciència, tal vegada la ira, i se'n gaudí. Féu de nou com si girés el	solc	; després s'internà fins al límit i amollà l'aigua per darrera. Aleshores
llençol que les embolica de cap a peus i vigilen el gra que cau dintre el	solc	, només amb un ull negre, perquè l'altre continua tapat. A un home com ara
dues condicions altrament satisfactòries: la muntanya i el mar. El gran	solc	central que porta d'Europa a Espanya per Tarragona i Lleida, des de
un ponent buit de la fuga i la sang, perquè fos deixada en el	solc	incansable dels segles la furiosa llavor per al meu ésser
casa la salvà; però els primers anys d'incertituds li deixaren un	solc	profund. Va mig saber la situació geogràfica de Barcelona, de Xicago, de
esguards tranquils la forastera; enfonsa la mà en la tebior bruna dels	solcs	recents, vellutats; reparteix monedes entre la mainada d'uns gitanos que
les ombres d'uns roures i s'acosten a la caseta posada al peu dels dos	solcs	paral·lels de la via, polits com una aigua al clar de la lluna. La dona
m'impressionà pregonament i el seu exemple va deixar en el meu esperit un	solc	profund que ja havien començat a obrir les seves idees. Els amics el vam
enamorat, y d' amor busca una proba? ¿No has vist llágrimas rodar per los	sólchs	de lo meu rostre, cuant de géls mon cor sufria vegent sa esperansa morta?
usat en la inquietud o la cobdícia, enfondint, de tan feixuc, el	solc	del lacrimal. Experimentà una sincera compassió per aquell home trist; de
la seva manassa. La vella sirena plorava i les llàgrimes li obrien	solcs	als pólvors. —T'he donat la meva paraula, patró! A reveure! I va
Era un camp salvatge amb una fossa de fer calç ça i enllà, sense traça de	solc	o de llaurada, abandonat a la menta borda, al calament, al donzell, a la
la plaça amb tots els requisits necessaris —mula i arada—, i recullen del	solc	tota mena de llepolies que són llançades a la quitxalla. La santantonada
havia de reproposar també la instància del present sols en el	solc	de l'irracionalisme de la filosofia dels valors, és a dir, no sols com a
algun dia hom veurà si ha arribat endins, en la nostra renaixença, el	solc	de Goethe. Capacitat de millora continuada. ¿En aquestes condicions,
la grandesa seguint, acomplint el propi destí. L'Etern ens marca el	solc	en un lloc determinat de la terra; l'emigració és deserció i contraria
de capacitat, de preparació i d'honestetat meritava. Hauria deixat un	solc	profund del seu pas. Qui millor que ell per a regir el Departament de
ones, passa la barca. Un instant i ja és lluny. ¿Qui ara no diria que del	solc	que obrí en la mar, rastre no en queda? I, tanmateix, s'erren els ulls.
home, tal com el gra de ferment de la vella collita és tirat cada any al	solc	que obre l'arada, quan les pluges tardorals han donat a la terra la saó
cos i esperit en salut i alegria: el puny ferm a l'esteva que fa dret el	solc	, el cop de braç del sembrador que llença per a collir quan és l'hora,
un fill al món. L'hereu i els dos mossos, la mà ferma a l'esteva perquè el	solc	vagi dret i la rella s'enfonsi, agullonen les bèsties quan s'hi adormen
Com un gran terratrèmol desplomarà edificis que ja trontollen i obrirà el	solc	on altres de nous han d'assentar llurs fonaments. Per això els Estats que
germinació de les llevors nacionalistes que la Revolució havía llançat al	solc	pregón de la conciencia humana. El Romanticisme va fer girar l'esguard al
sols estivals simulen, en petit, la muntanya santa de Montserrat. Els	solcs	de rodes fantàstiques com de vehicles-arades, arriben a les entranyes de
altres ocells fugen, aleshores ell es posa a cantar dolçament, seguint el	solc	de les arades i animant els gorets i les branques, que es despullen de
germanes. Ací estan mortes, hòrridament sangonoses a la llum del Sol. Al	solc	de l'altra rodera, també unes pobres formigues, jeuen ventre a l'aire.
i una certa oscil·lació de la mandíbula li movia un nombre infinit de	solcs	en la cara colrada—; i en haver ell respost, amb una mena de mastegament
bosc. Davant meu la terra davallava fins a la mar. A orient es marcava el	solc	d'una vall closa pel turó de Sant Pau on la vella ermita es llevava com
aparició d'un ramellet de coets (or) que tot d'una s'aixeca deixant	solcs	de foc, i torna a caure en cascata brillantíssima d'estrelles daurades,
com un castell de focs artificials, que ara s'enfila pels aires deixant	solcs	d'incendi, ara es volca en cascata d'estrelles ignies, multicolors, d'una
home tenía el dret de figurar al seu païsatge, allà mateix, prop del	solc	que havía obert amb l'arada; ben lluny de treure de sa barca al pescador,
tristeses. Ell sol se la menava. Ell plantà els fruiters i regava els	solcs	atapeïts d'hortalisses. Sabia i estimava tots els recons assolellats i
Els llavis, amatents al contacte, mostraven llur finíssima xarxa de	solcs	; les roges llengües llur fina granulació humitejada. Als llavis i a les
com feixos grans curulls d'espigues! Les tombes són els	solcs	dels nous sembrats, i les collites són combats, terra
el pagès inclinat sobre l'arada, ajudant amb el seu esforç a obrir el	solc	; heus ací una imatge gestual massa típica. Avui ja no veiem sobre el camp
de bell nou en l'angoixa d'abans. El neguit d'aquestes esperes deixà un	solc	perdurable en la memòria de l'infant. Cal remarcar que la vinguda de
o bé el fons d'un còrrec esvorancat per les aigües, amb crestelleres i	solcs	de terra roja. Per tals indrets li havien dit que arribaria la fera,
per un sentiment de fertilitat, per l'ambició patriarcal de deixar un	solc	materialment i espiritualment profund. El recordo, precisament a les
va morir entre el respecte de tots els exiliats, deixant un	solc	de dolor i una emoció que encara avui, en recordar-lo, es renova. Just
I potser per manca d'aquest esperit, /La Nova Revista\ deixà poc	solc	, i és avui molt menys recordada que la /Revista de Catalunya\,

Pàgina 1 (de 23)

50 següents