Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
solc M 1062 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb solc Freqüència total:  1062 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

si has de suportar contratemps i dolors, res no dura, tot s'esborra, els solcs dels rems i de la barca s'esvaneixen de seguida en la calma de la fosca o
al cim, que semblen minúsculs pins nevats. Un tronquet, que traspassa el solc de les teules, és talment un petit pont rústic. Dues merles s'aturen a la
jovenet: "Un estima l'altre." Hi passa els dits, acariciant els menuts solcs de les lletres dibuixades en un mur que aleshores encara era tendre, i
Les patateres començaven a treure el cap entre els terrossos, i en els solcs creixien algunes herbes; es ficà a escardar, esforçant-se per oblidar-se
a treballar; cavava el tros on havia sembrat les faves i endegava els solcs amb una gran atenció, aplicat en la feina, amb una cura excessiva, i
Ell se submergí en el treball; tornava a l'aixada; tornava a arreglar els solcs, amb la mateixa cura excessiva; tornava a les cols, al magraner; però no
cura excessiva; tornava a les cols, al magraner; però no estava ni en els solcs, ni en les cols, ni en el magraner; no sabia el que feia; no veia res
que cruixia i es rompia, entre el fang i els tolls d'aigua formats en els solcs més profunds. Restà estès, amb el cap destrossat, la cara contra terra,
drets, decantats; es veien en totes les posicions, seguint la figura dels solcs, i molts penjaven de la branca. Jaume els mirava satisfet. Un diumenge al
rostre, i se'n tornà cap al tros. A dintre, féu com si girés l'aigua del solc i s'endinsà pel panissar. Plantat al tros, amb la mà a l'aixada, mirà
impaciència, tal vegada la ira, i se'n gaudí. Féu de nou com si girés el solc; després s'internà fins al límit i amollà l'aigua per darrera. Aleshores
llençol que les embolica de cap a peus i vigilen el gra que cau dintre el solc, només amb un ull negre, perquè l'altre continua tapat. A un home com ara
dues condicions altrament satisfactòries: la muntanya i el mar. El gran solc central que porta d'Europa a Espanya per Tarragona i Lleida, des de
un ponent buit de la fuga i la sang, perquè fos deixada en el solc incansable dels segles la furiosa llavor per al meu ésser
casa la salvà; però els primers anys d'incertituds li deixaren un solc profund. Va mig saber la situació geogràfica de Barcelona, de Xicago, de
esguards tranquils la forastera; enfonsa la mà en la tebior bruna dels solcs recents, vellutats; reparteix monedes entre la mainada d'uns gitanos que
les ombres d'uns roures i s'acosten a la caseta posada al peu dels dos solcs paral·lels de la via, polits com una aigua al clar de la lluna. La dona
m'impressionà pregonament i el seu exemple va deixar en el meu esperit un solc profund que ja havien començat a obrir les seves idees. Els amics el vam
enamorat, y d' amor busca una proba? ¿No has vist llágrimas rodar per los sólchs de lo meu rostre, cuant de géls mon cor sufria vegent sa esperansa morta?
usat en la inquietud o la cobdícia, enfondint, de tan feixuc, el solc del lacrimal. Experimentà una sincera compassió per aquell home trist; de
la seva manassa. La vella sirena plorava i les llàgrimes li obrien solcs als pólvors. —T'he donat la meva paraula, patró! A reveure! I va
Era un camp salvatge amb una fossa de fer calç ça i enllà, sense traça de solc o de llaurada, abandonat a la menta borda, al calament, al donzell, a la
la plaça amb tots els requisits necessaris —mula i arada—, i recullen del solc tota mena de llepolies que són llançades a la quitxalla. La santantonada
havia de reproposar també la instància del present sols en el solc de l'irracionalisme de la filosofia dels valors, és a dir, no sols com a
algun dia hom veurà si ha arribat endins, en la nostra renaixença, el solc de Goethe. Capacitat de millora continuada. ¿En aquestes condicions,
la grandesa seguint, acomplint el propi destí. L'Etern ens marca el solc en un lloc determinat de la terra; l'emigració és deserció i contraria
de capacitat, de preparació i d'honestetat meritava. Hauria deixat un solc profund del seu pas. Qui millor que ell per a regir el Departament de
ones, passa la barca. Un instant i ja és lluny. ¿Qui ara no diria que del solc que obrí en la mar, rastre no en queda? I, tanmateix, s'erren els ulls.
home, tal com el gra de ferment de la vella collita és tirat cada any al solc que obre l'arada, quan les pluges tardorals han donat a la terra la saó
cos i esperit en salut i alegria: el puny ferm a l'esteva que fa dret el solc, el cop de braç del sembrador que llença per a collir quan és l'hora,
un fill al món. L'hereu i els dos mossos, la mà ferma a l'esteva perquè el solc vagi dret i la rella s'enfonsi, agullonen les bèsties quan s'hi adormen
Com un gran terratrèmol desplomarà edificis que ja trontollen i obrirà el solc on altres de nous han d'assentar llurs fonaments. Per això els Estats que
germinació de les llevors nacionalistes que la Revolució havía llançat al solc pregón de la conciencia humana. El Romanticisme va fer girar l'esguard al
sols estivals simulen, en petit, la muntanya santa de Montserrat. Els solcs de rodes fantàstiques com de vehicles-arades, arriben a les entranyes de
altres ocells fugen, aleshores ell es posa a cantar dolçament, seguint el solc de les arades i animant els gorets i les branques, que es despullen de
germanes. Ací estan mortes, hòrridament sangonoses a la llum del Sol. Al solc de l'altra rodera, també unes pobres formigues, jeuen ventre a l'aire.
i una certa oscil·lació de la mandíbula li movia un nombre infinit de solcs en la cara colrada—; i en haver ell respost, amb una mena de mastegament
bosc. Davant meu la terra davallava fins a la mar. A orient es marcava el solc d'una vall closa pel turó de Sant Pau on la vella ermita es llevava com
aparició d'un ramellet de coets (or) que tot d'una s'aixeca deixant solcs de foc, i torna a caure en cascata brillantíssima d'estrelles daurades,
com un castell de focs artificials, que ara s'enfila pels aires deixant solcs d'incendi, ara es volca en cascata d'estrelles ignies, multicolors, d'una
home tenía el dret de figurar al seu païsatge, allà mateix, prop del solc que havía obert amb l'arada; ben lluny de treure de sa barca al pescador,
tristeses. Ell sol se la menava. Ell plantà els fruiters i regava els solcs atapeïts d'hortalisses. Sabia i estimava tots els recons assolellats i
Els llavis, amatents al contacte, mostraven llur finíssima xarxa de solcs; les roges llengües llur fina granulació humitejada. Als llavis i a les
com feixos grans curulls d'espigues! Les tombes són els solcs dels nous sembrats, i les collites són combats, terra
el pagès inclinat sobre l'arada, ajudant amb el seu esforç a obrir el solc; heus ací una imatge gestual massa típica. Avui ja no veiem sobre el camp
de bell nou en l'angoixa d'abans. El neguit d'aquestes esperes deixà un solc perdurable en la memòria de l'infant. Cal remarcar que la vinguda de
o bé el fons d'un còrrec esvorancat per les aigües, amb crestelleres i solcs de terra roja. Per tals indrets li havien dit que arribaria la fera,
per un sentiment de fertilitat, per l'ambició patriarcal de deixar un solc materialment i espiritualment profund. El recordo, precisament a les
va morir entre el respecte de tots els exiliats, deixant un solc de dolor i una emoció que encara avui, en recordar-lo, es renova. Just
I potser per manca d'aquest esperit, /La Nova Revista\ deixà poc solc, i és avui molt menys recordada que la /Revista de Catalunya\,

  Pàgina 1 (de 22) 50 següents »