Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'estaria vora el llum, amb el paner de la roba al costat, cosint. I en la	soledat	de la casa buida, on, si no a ell, podien anar els seus pensaments? Ell
Més que la finca li agradà la situació, pel seu isolament i per la	soledat	que l'envoltava. Baixà de seguida a parlar amb el seu germà i, d'acord
abassegador de veure la seva amada. La seva ànima, enmig de l'angoixosa	soledat	en què es sentia perduda, volava cap a ella en cerca d'emparança, com
mossèn Anselm no acabà el pensament. Però Manuel del Santo pensava en les	soledats	del "Tossals", enmig de l'aspre panorama de les serres, i el cor se li
que era un sacrifici més que Déu li imposava, el més gran, i Mila, en la	soledat	dels camps i de la nit, es sentí contenta i consolada. I es repetí,
amb una fe més viva. Tornà a passar a través d'aspres emmatats, a creuar	soledats	feréstegues, tornà a veure néixer el dia i el tornà a veure declinar. No
una ferida mortal. Tal vegada hi anirà simplement a morir voltat de	soledat	, però en el seu refugi. La imatge de Mila maldava per acostar-se-li, però
"excés d'estima de si mateix", ningú no se'ls fa en el buit, en la	soledat	: ens els fem en funció del pròxim. Com tots els vicis i totes les
altres fosses plenes, en canvi, s'han fet ja fonedissos i ell aprofita la	soledat	de l'indret per treure's la pelvis de la butxaca i llençar-la entre els
explicar el perquè d'aquell desassossec que l'envaïa durant les hores de	soledat	a la masia. Llavors tot el seu esforç, tota la cura i diligència posades
veritat, la terrible veritat, era que ell es trobava allí, tot sol, en la	soledat	de les hortes; que tots eren lluny d'allí, i ell s'estava dessagnant a
Estava sol; la nit era ampla i solitària, tota la terra era nit i	soledat	, i ell sentia emplenar-li l'ànima una amargor infinita. Darrera d'ell,
jo viu clar aquest tan gran oprobi" Roís de Corella La	soledat	del port aquell vespre d'hivern. En aquell bar mesquí. Tenia
cel gris, el mar brut. I l'escenografia habitual del port. La	soledat	del port. A Pinedo s'havia ofegat un rector. No em
vaga tristesa, com si tot fos inútil. Anàrem a la platja. La	soledat	, també. Agonitzava el mar com un vell animal. Un
batia el teu cos malencònic. Et viu més prima i alta. I tanta	soledat	. Dempeus, en l'amplitud penosa i solitària, —els
morts d'un en un, i junts, sense poder-nos dir res, la gran	soledat	, el gran silenci, un fred, la humitat, els tambors molls del
pregues. Et saps sol. Tens l'amarga consciència de la teua	soledat	, la de tots, d'un en un, batallons de soledats informes.
de la teua soledat, la de tots, d'un en un, batallons de	soledats	informes. Va clarejar, de sobte, una flor llargueruda.
miserable— els elements intactes de la natura, refiats de la seva enorme	soledat	mineral. Entre els cocoters no es veia ni una ombra de vida; solament,
de pensar em repenso. Ploro i somric en silenci i en	soledat	. Cerco l'anell que he perdut allà on hi ha llum i bonança.
bons o dolents, sereu només els meus supervivents. Les	soledats	Quan la nostra comarca fa el tomb, a l'alba, cap al
un altre cop mentia! Ai, sense arrels cessa la flama! La meva	soledat	tocant la seva, inútilment, com l'ombra damunt l'ombra. Muda i
malvestat i de l'enuig: Escoltau-me, Déu meu, dins el silenci i l'elevada	soledat	del puig. Tot és foscor pels monts i per la plana, tot és negror damunt
Senyor i amb ell són mortes les campanes. II. La	soledat	de Maria —El vostre Fill és mort! Amargament sou tota
Maria! Mare, no hi ha per vós conhortament: és fonda	soledat	la nit impia. Quan esguardàveu vostre Fill morent, en la
conhortada sense tenir enamorat i em plaurà la	soledat	quan arribi la vetllada. Atiaré les estelles asseguda
—Feu davallar del cel la pluja damunt l'exhausta	soledat	! Seques les branques, que el febrer omplí de flor, pel vent
i ta llanterna sols il·lumina el sol, que mostra ta	soledat	. La blanca torre ja s'ha ennegrit i la ventada que obre tes
Castell que guaites l'immensitat, ja et volta d'eura la	soledat	. Tu que hostejares, brillant, un dia la flor de
que voldria anar camps enllà, malgrat la fosca i la boira, per desig de	soledat	: d'estar més prop de Tomàs; però no pensa que mai sinó ara no ha defugit
desig d'abandonar-se en la confiança d'algú, ella que viu reclosa en la	soledat	orgullosa de la desconfiança envers els altres, aquells altres que sempre
prop d'aquella flama delicada que era la llum i l'escalf de la seva	soledat	. Decantada al bressol, sotjava cada un dels moviments que descobria en la
Tothom va reprendre la vida normal; sols Laura restà en la vastitud de la	soledat	, accentuada pel seu desinterès orgullós a les tasques habituals entre les
moment que entrà en aquella casa va posar en més evidència la penúria, la	soledat	de la cunyada soltera. I la rival, la que havia de prendre-li, robar-li
en els grans propòsits que no complirà. Mossèn Joan Serra es reclou en la	soledat	dels seus manuscrits, dels llibres que omplen les parets de la cambra;
desinteressada, de crear-se un nucli de convivència que la defensés de la	soledat	. Pere arriba; s'ajup vora Laura, vencedor, vençut. Li agafa les mans per
cadires, li faré un trenc al cap. Es submergí en la quietud enorme de la	soledat	al camp. Les Aulines eren un escampall de pagesies grogues entorn de la
de temps la seva penitència?... Pere no tornaria més! Sacrifici inútil,	soledat	! Un remoreig de veus va centrar-la de nou. S'adonà que tornava d'esma; ja
són a prop; dels qui us refiàveu que us ajudarien a alliberar-vos de la	soledat	. Recel, incomprensió, pietat o befa dissimulada, monstres que us glacen
en va de proposar-se la companyia d'algú que us conegui les intencions!	Soledat	i malfiança pertot, com si nedéssiu a les fosques! Anar així pel món, al
fins a la mort! Inútil daler de viure una vida bella i serena!	Soledat	! Bo i repenjada a l'ampit del pont sent passar l'aigua entre els còdols,
lliure, per bé que de vegades li fa l'efecte com si llibertat volgués dir	soledat	. Ara, sap que si vol no li caldrà moure's mai més; en aquell recer plàcid,
de fer-hi una estada en l'època que fos més buit i d'aconseguir-hi la	soledat	i la calma i el silenci —que Santa Fe em va donant cada vegada menys— i
l' empenta dels seus entusiasmes, que la poesía de la lluna y la	soledat	del carrer semblavan fer si nó més poderosa, més tendrament expressiva,
posés terme al desitj, á l' inquietut de vuyt dias, al torment d' aquella	soletat	plena de remors ininteligibles, tan vehina de la companyía que la feya
nos foragita de nostres semblants, y 'ns ofereix per únich refugi una	soletat	que prompte 's pobla de remordiments y recorts enverinats, perdent aixís
y recorts enverinats, perdent aixís lo carácter consolador de la	soletat	veritable. Sa vida sería un infern, tant més crudel en quant hi queya ja
l' hauría d' entregar ben aviat al pit d' una estranya, y ¡quína	soletat	llavors! Al mitj de la seva desgracia, lo fill no era, nó, un agulló de
a la placeta de darrera l'església. Jo m'esborronava amb l'alegria de la	soledat	, tot vigilant l'ascensió de la lluna. En veia la pàl·lida resplendor

Pàgina 1 (de 43)

50 següents