DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
solemne AI 2878 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb solemne Freqüència total:  2878 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

hi torna a ser, en destrossar-lo les mènades. I saludem ara els jutges, solemnes en els setials. Èac, a la porta, amb el ros Radamant, amb el petit bastó
els espectadors saben que Ara en general es manifesta com una maledicció solemne, eloqüent i ampul·losa, en els llavis i en els crits de qui la profereix.
, enllestim-ho. Ella, que es pengi. Ell, que caigui sota el pes d'una solemne imprecació, i en aquest punt compto amb la sol·lícita eficàcia del meu
taüt, i rera cap dol. El sacerdot es retirava. Els llums s'apagaven. La solemne cerimònia havia acabat. Una llunyana claror de dofins. I en aquest son,
a casa seva. La féu cridar i, ja sol amb ella, en un to greu, gairebé solemne i el més apartat de la seva manera habitual, li parlà així: —Escolta,
esposa i els fills, congregats tots al voltant de la taula en les festes solemnes. Quin dia no seria festa aleshores? Déu no ho ha volgut: deu ser que no
tot això, s'havia quedat sense saber què fer. Abans, fora de les festes solemnes, en què la cunyada —tenia per ell una debilitat— el feia invitar, només
on anaven sorgint una darrera l'altra les estrelles; el silenci solemne, cada vegada més vast i en el que es sentien de tant en tant les
cosa més que els respectius desficis eròtics dins una conjuntura política solemne. Això és exacte. Però també és indiscutible que el nas de Cleopatra —i
del temps: enormes roures tallats per terra. Dins el Noguer, retrats solemnes, olor d'humitat. Uns caçadors de vint-i-cinc anys enrera al peu d'un
puputs. Llurs notes d'oboè floten sobre el blat, sota els núvols blancs, solemnes. En entrar al poble vaig veure orenetes. Avui reposem al llit de
grandiós i, a breus moments, curiosament miniat —fi capitell i volta solemne. Cap al tard vaig a Vilarmau a buscar la llet. Quins núvols de rosa, foc
Travessen pel bell mig de la ciutat i es decanten cap a Montjuïc, alts, solemnes, en el benigne cel lleugerament emboirat. Sento un moment l'esgarrifança
flaire com d'encens i de càmfora. Ahir Mussolini anuncià, en un discurs solemne, que Itàlia es retira de la Societat de Nacions. 13
hivernal, el fum lent del Pujolar, les fagedes nues —una immobilitat solemne i ascètica. S'havia fos la llana brillant, nacrada, dels núvols a contra
florits. Saludem els amics de Mas Joan, on veiem les grans sales fredes i solemnes, la galeria amb la glicina a punt de florir, les tórtores de parrupeig
Green Child. De tant en tant mirava el Montseny verd i solemne, coronat d'un tràfec lent de boires i núvols, que avançaven en sentit
nit claríssima, amb lluna en el cel pur; el Matagalls es retallava, net, solemne, amb una pinzellada blanca a la carena. M'he ficat al llit a quarts de
vell amor, insondable, terrible, i al capdavall els versicles solemnes, aquells fragments que ningú no desxifra d'una
Eixien veus dels bars, l'olor d'oli fregit. Tu venies solemne sobre les teues cames. Oh la solemnitat de la teua carn tendra,
dels seus anys de presó per coses de la guerra, tu venies solemne, amb més solemnitat que el crepuscle, o amb una
els versos estellats, apressats, que escrivies, sinó els versos solemnes —solemnes?— del record. Et permets recordar amb un paisatge i
estellats, apressats, que escrivies, sinó els versos solemnes —solemnes?— del record. Et permets recordar amb un paisatge i tot:
llarg com un taüt. Està als peus del teu llit, dempeus, greu o solemne. I fores tan feliç, tan feliç, aquell dia, amb la
Comunió. De dol sempre, el dol sobre el teu cos en els dies solemnes. Sempre de dol, les cames llargues d'adolescent que
que buscaven les ombres, les baranes del riu, el riu vell i solemne. Era un amor efímer, apremiant, precari. Era un amor
i els morts, de tots els valencians? Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l'èmfasi. L'èmfasi ens ha perdut freqüentment els
els ponts, els vells ponts sobre el riu, els ponts vells i solemnes, t'agradava assistir des d'ells a l'espectacle gratuït del
com un gerani pàl·lid. Hi havia unes finestres ventrudes i solemnes que donaven a un pati; potser fou una casa —¿qui
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa. I un got de vi, solemne. Parle del vi dels pobres, begut solemnement, l'aliment de la
el pubis contra el pubis, una empenta afanyosa. L'amor s'ha fet solemne, s'ha fet un ritu greu, una formalitat. Mire, des de l'altura
de més trencat i més pròdig de flocs i de serrells d'onada que el solemne Atlàntic que vèiem aquests dies passats. És més: l'aigua aquesta tarda
de fer i que ja era hora que l'arribada d'un governador revestís la forma solemne i emocionant que tots hem pogut apreciar. Jo, que he vist a França actes
sense estalviar-me a mi; però això d'una manera silenciosa, ritual i solemne, amb un gest de braços, amb una patètica immobilitat d'ulls, que venien
espès, lluny del wharf petit i solitari de Borabora... Un bateig solemne Mary, la filla gran de Madame Tu, anava ventant Henry perquè s'adormís,
altes i magnífiques atortugades de pell, inflades de pell també, però solemnes i elegants de ritme d'anques i balanceig de braços, els veureu el
que és una llàstima que aquest paisatge tan dolç i al mateix temps tan solemne no pugui ésser una solució... Volia fer un viatge a les illes australs,
dels teixidors o dels estampadors. Això sí, les processons eren més solemnes i concorregudes que mai. A més, l'Església perdé la direcció de la
fons de l'escena. El Querub avança vers Caín.)] Quer· [(Solemne, amb aire oficial.)] Caín, ¿què has fet? ¿Què guardes a les mans
tu pots ostentar la representació del Cel. Així la cerimònia serà més solemne. Abel!... Nara! Acosteu-vos. [(A Eva.)] I tu aquí
anticipat imaginant-se l'enterrament i els funerals, que prometien esser solemníssims, i a la Seu ja espolsaven draps negres i encomanaven cera. Aina Cohen,
posar-se un vel negre i assistir en actitud modesta a unes exèquies solemnes. Dona Obdúlia no hi mancava mai. Els funerals era quasi l'únic que es
francesa que feia l'ullet i llançava rialles intempestives. L'aire solemne de la Violeta li inspirava desvergonyes: —/La reine de
entre la sang i la pintura. Amb veu ara i adés solemne o prima ella escandeix els versos i els sublima. L'atzar acara
en ell mateix. Això ens el presenta com un ésser greu, parsimoniós i solemne, que esguarda el món amb serietat absoluta i per a qui gairebé tot és
de Níobe abandonada, guarnint-se amb tots els plecs de la túnica més solemne. Rosa jugà el seu gran paper de cara a les possibilitats emotives de
efecte meravellós. L'abandonada Níobe aixecà dansarinescament els plecs solemnes de la seva túnica, i ell es trobà a les mans el moll de la cama de Rosa
les associacions merament devotes en llocs preferents de les processons solemnes, usant uniformes de grandeses extingides i ciris més beneïts que els
la seva persona amb un color decidit damunt la grisalla popular, era un solemne acte religiós, en el qual podia anar al costat d'un bisbe, amb la casaca
i ple com un contrabaix, amb les mateixes sonoritats ronques, greus i solemnes d'un contrabaix. El vell Cisterer presentava la seva filla petita, que no

  Pàgina 1 (de 58) 50 següents »