×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb solemne |
Freqüència total: 2878 |
CTILC1 |
hi torna a ser, en destrossar-lo les mènades. I saludem ara els jutges, | solemnes | en els setials. Èac, a la porta, amb el ros Radamant, amb el petit bastó | els espectadors saben que Ara en general es manifesta com una maledicció | solemne | , eloqüent i ampul·losa, en els llavis i en els crits de qui la profereix. | , enllestim-ho. Ella, que es pengi. Ell, que caigui sota el pes d'una | solemne | imprecació, i en aquest punt compto amb la sol·lícita eficàcia del meu | taüt, i rera cap dol. El sacerdot es retirava. Els llums s'apagaven. La | solemne | cerimònia havia acabat. Una llunyana claror de dofins. I en aquest son, | a casa seva. La féu cridar i, ja sol amb ella, en un to greu, gairebé | solemne | i el més apartat de la seva manera habitual, li parlà així: —Escolta, | esposa i els fills, congregats tots al voltant de la taula en les festes | solemnes | . Quin dia no seria festa aleshores? Déu no ho ha volgut: deu ser que no | tot això, s'havia quedat sense saber què fer. Abans, fora de les festes | solemnes | , en què la cunyada —tenia per ell una debilitat— el feia invitar, només | on anaven sorgint una darrera l'altra les estrelles; el silenci | solemne | , cada vegada més vast i en el que es sentien de tant en tant les | cosa més que els respectius desficis eròtics dins una conjuntura política | solemne | . Això és exacte. Però també és indiscutible que el nas de Cleopatra —i | del temps: enormes roures tallats per terra. Dins el Noguer, retrats | solemnes | , olor d'humitat. Uns caçadors de vint-i-cinc anys enrera al peu d'un | puputs. Llurs notes d'oboè floten sobre el blat, sota els núvols blancs, | solemnes | . En entrar al poble vaig veure orenetes. Avui reposem al llit de | grandiós i, a breus moments, curiosament miniat —fi capitell i volta | solemne | . Cap al tard vaig a Vilarmau a buscar la llet. Quins núvols de rosa, foc | Travessen pel bell mig de la ciutat i es decanten cap a Montjuïc, alts, | solemnes | , en el benigne cel lleugerament emboirat. Sento un moment l'esgarrifança | flaire com d'encens i de càmfora. Ahir Mussolini anuncià, en un discurs | solemne | , que Itàlia es retira de la Societat de Nacions. 13 | hivernal, el fum lent del Pujolar, les fagedes nues —una immobilitat | solemne | i ascètica. S'havia fos la llana brillant, nacrada, dels núvols a contra | florits. Saludem els amics de Mas Joan, on veiem les grans sales fredes i | solemnes | , la galeria amb la glicina a punt de florir, les tórtores de parrupeig | Green Child. De tant en tant mirava el Montseny verd i | solemne | , coronat d'un tràfec lent de boires i núvols, que avançaven en sentit | nit claríssima, amb lluna en el cel pur; el Matagalls es retallava, net, | solemne | , amb una pinzellada blanca a la carena. M'he ficat al llit a quarts de | vell amor, insondable, terrible, i al capdavall els versicles | solemnes | , aquells fragments que ningú no desxifra d'una | Eixien veus dels bars, l'olor d'oli fregit. Tu venies | solemne | sobre les teues cames. Oh la solemnitat de la teua carn tendra, | dels seus anys de presó per coses de la guerra, tu venies | solemne | , amb més solemnitat que el crepuscle, o amb una | els versos estellats, apressats, que escrivies, sinó els versos | solemnes | —solemnes?— del record. Et permets recordar amb un paisatge i | estellats, apressats, que escrivies, sinó els versos solemnes — | solemnes | ?— del record. Et permets recordar amb un paisatge i tot: | llarg com un taüt. Està als peus del teu llit, dempeus, greu o | solemne | . I fores tan feliç, tan feliç, aquell dia, amb la | Comunió. De dol sempre, el dol sobre el teu cos en els dies | solemnes | . Sempre de dol, les cames llargues d'adolescent que | que buscaven les ombres, les baranes del riu, el riu vell i | solemne | . Era un amor efímer, apremiant, precari. Era un amor | i els morts, de tots els valencians? Deixa-ho anar. No et poses | solemne | . Deixa l'èmfasi. L'èmfasi ens ha perdut freqüentment els | els ponts, els vells ponts sobre el riu, els ponts vells i | solemnes | , t'agradava assistir des d'ells a l'espectacle gratuït del | com un gerani pàl·lid. Hi havia unes finestres ventrudes i | solemnes | que donaven a un pati; potser fou una casa —¿qui | Un tros de ceba crua, un rosegó de pa. I un got de vi, | solemne | . Parle del vi dels pobres, begut solemnement, l'aliment de la | el pubis contra el pubis, una empenta afanyosa. L'amor s'ha fet | solemne | , s'ha fet un ritu greu, una formalitat. Mire, des de l'altura | de més trencat i més pròdig de flocs i de serrells d'onada que el | solemne | Atlàntic que vèiem aquests dies passats. És més: l'aigua aquesta tarda | de fer i que ja era hora que l'arribada d'un governador revestís la forma | solemne | i emocionant que tots hem pogut apreciar. Jo, que he vist a França actes | sense estalviar-me a mi; però això d'una manera silenciosa, ritual i | solemne | , amb un gest de braços, amb una patètica immobilitat d'ulls, que venien | espès, lluny del wharf petit i solitari de Borabora... Un bateig | solemne | Mary, la filla gran de Madame Tu, anava ventant Henry perquè s'adormís, | altes i magnífiques atortugades de pell, inflades de pell també, però | solemnes | i elegants de ritme d'anques i balanceig de braços, els veureu el | que és una llàstima que aquest paisatge tan dolç i al mateix temps tan | solemne | no pugui ésser una solució... Volia fer un viatge a les illes australs, | dels teixidors o dels estampadors. Això sí, les processons eren més | solemnes | i concorregudes que mai. A més, l'Església perdé la direcció de la | fons de l'escena. El Querub avança vers Caín.)] Quer· [( | Solemne | , amb aire oficial.)] Caín, ¿què has fet? ¿Què guardes a les mans | tu pots ostentar la representació del Cel. Així la cerimònia serà més | solemne | . Abel!... Nara! Acosteu-vos. [(A Eva.)] I tu aquí | anticipat imaginant-se l'enterrament i els funerals, que prometien esser | solemníssims | , i a la Seu ja espolsaven draps negres i encomanaven cera. Aina Cohen, | posar-se un vel negre i assistir en actitud modesta a unes exèquies | solemnes | . Dona Obdúlia no hi mancava mai. Els funerals era quasi l'únic que es | francesa que feia l'ullet i llançava rialles intempestives. L'aire | solemne | de la Violeta li inspirava desvergonyes: —/La reine de | entre la sang i la pintura. Amb veu ara i adés | solemne | o prima ella escandeix els versos i els sublima. L'atzar acara | en ell mateix. Això ens el presenta com un ésser greu, parsimoniós i | solemne | , que esguarda el món amb serietat absoluta i per a qui gairebé tot és | de Níobe abandonada, guarnint-se amb tots els plecs de la túnica més | solemne | . Rosa jugà el seu gran paper de cara a les possibilitats emotives de | efecte meravellós. L'abandonada Níobe aixecà dansarinescament els plecs | solemnes | de la seva túnica, i ell es trobà a les mans el moll de la cama de Rosa | les associacions merament devotes en llocs preferents de les processons | solemnes | , usant uniformes de grandeses extingides i ciris més beneïts que els | la seva persona amb un color decidit damunt la grisalla popular, era un | solemne | acte religiós, en el qual podia anar al costat d'un bisbe, amb la casaca | i ple com un contrabaix, amb les mateixes sonoritats ronques, greus i | solemnes | d'un contrabaix. El vell Cisterer presentava la seva filla petita, que no |
|