Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per sempre, amb savis consells. Del Caos, tal vegada quan era	solitari	, sortien l'Èrebos i la Nit, principis mascle i femella de la foscor. Eros
va dir Enyo. "I acostumem a estar-nos aquí, en aquest paratge	solitari	, prop dels extrems límits del món, en un tombant de la nit. Sí, les
Maira constel·lada, les visionàries idees que guardaré en un fons d'home	solitari	i secret. Orió T'han despullat de l'armadura d'or, t'han pres la brillant
caminen per la pròpia closa fosca. Quant a Licaó, amargat, enyorat i	solitari	, el devia abatre Apol·lo, arran del clarós cim del Liceu, mentre el bessó
mariners esborrats a l'acte per la meva voluntat arbitrària, jo, ajagut	solitari	a frec de rompent, em recito uns versos en els quals es canta que una
com a càstig, la conversa dels altres, sense solta, quan em basto	solitari	." I els seus ulls es varen immobilitzar de cara al mirall. "Ets aquí?",
va sucumbir a la violència, un cos mort ajagut en la sorra d'una platja	solitària	, privat del repòs de la tomba. Timoner pres en el blau parany del cel,
als vessants, destinades al gra. La finca era situada enmig d'un paratge	solitari	de turons baixos, allunyat de tota població i amb una masia mig
de fumarells volaven baix, peresosament; i ací i allà algun esparver	solitari	planava sobre els camps amb les ales esteses, gairebé immòbil,
Mila del Santo baixà al portal. En la seva ànima, com al cel l'estrella	solitària	del capvespre, s'havia encès una esperança. En aquest capvespre de març
impedit de tornar a passar, i li semblava que caminava en una fosca i	solitària	nit, com si Santa Maria hagués quedat de sobte deshabitada. VII
es reflecteix la llum d'un cel serè. Tino Costa el veia com una illa	solitària	enmig del mar de baixesa moral i salvatgisme de Santa Maria, en la idea
la vora de Mila i desaparegué. Estaven sols. Es refugiaren en un portal	solitari	. Totes les fogueres de la nit de sant Joan semblaven crepitar novament
i es posà a plorar silenciosament. En aquella hora el poble estava ja	solitari	; els carrers, intransitats, car tothom era ja al llit; el vent udolava
tabard, l'hi abrigà, i entre el brogit del vent, a través dels carrers	solitaris	, l'acompanyà a la seva casa pairal. Endebades s'intentà després, per part
i de la criada, que havia vingut més tard, tornà a casa seva pels carrers	solitaris	. Candi sortí l'endemà. Sileta el veié entre els dos guàrdies emmanillat,
la darrera manifestació d'odi, ressonava lúgubrement per les naus del	solitari	recinte. Era com si tanquessin les portes de la tomba, i a la part de
completa: no es veia res sinó la llum feble dels fanals als cantons	solitaris	. El record de la nit horrible, la impressió aplanadora de la qual pesava
la pellissa. L'avinguda, a mesura que s'acostava al port, esdevenia més	solitària	. A penes si de tret en tret hi apareixia un cotxe; a banda i banda, els
criatura humana, sentia prop del seu el bategar d'un cor; en aquesta nit	solitària	, sense companyia d'home ni de Déu, Tino Costa sentia de sobte una veu que
damunt de les teulades, molt alta, descobrí una estrella que titil·lava	solitària	al firmament. El carrer, després, l'ofegava; la nit, la ciutat,
els seus camins, els seus barrancs, boscs i fontanars. El paratge és	solitari	; amb prou feines si ací i allà es veu un pastor que guarda el seu ramat;
sentida la perseguia llargues hores dintre el son; d'assalts pels camins	solitaris	en nits sense pietat en què Déu semblava absent del món; de tot el feix
defensar-lo del món: aquelles quatre parets que el veieren plorar,	solitari	, les seves primeres amargors i el veieren aixecar els ulls llagrimosos al
esquelles dels ramats, el soroll d'un carro que tornava del camp, el cant	solitari	d'un treballador. El so de l'àngelus vespral vibrà en la clara atmosfera;
fragments, ara es desperta l'esfereïdora inquietud de les seves hores	solitàries	; i la nocturna solitud, sobre les escenes d'horror del seu malson, vives
pit; les escenes disperses del malson travessen la seva ànima com ocells	solitaris	en un cel de tempestat sobre una terra àrida i deserta. Allà en el més
de crits, de tropell de passos; i les estrelles giraven com sempre en la	solitària	immensitat. Allí, sobre la coma, s'obria el bardissar del Moro entre les
meu... Tinet... Silenci. Tal vegada en les llunyanies, en alguna masia	solitària	es sentia un cant de gall remotíssim; potser un gos bordava allà baix al
Era una peça rectangular, a penes de vint metres en quadre, i el lloc era	solitari	: sense arbres ni ocells, quasi sense records. Només algunes flors seques
revingué a poc a poc. Tornaren molt tard, totes dues soles per la sendera	solitària	dels garrofers, en un silenci temorós, i ni l'una ni l'altra no
so de les campanes; tal vegada també, de tant en tant, passava la	solitària	oreneta que s'avançà a les seves companyes. S'acostava la primavera, el
l'encontre d'ell), i a ella la deixaren una mica més amunt, en el recinte	solitari	on dormia ell, segons l'última voluntat expressada per Mila: dins el
sis mesos que començà la guerra. Som en un racó de muntanya, tranquil i	solitari	, ben diferent d'aquella ciutat frenètica, tràgica, incendiada del
a migdia, en el sol tebi. Pels camps pasturen una cabra, un anyell	solitari	. Un ase es rebolca davant la caseta grisa. Una noieta amb vestit vermell
intimitat amb la vida rústica. En els seus darrers anys, Disraeli vivia,	solitari	, a la seva hisenda de Hughenden, i diu que quan un debat urgent el
autor. Admirable evocació de l'apoteosi rococó de la Reina, i dels dies	solitaris	, feixucs, terribles de la presó del Temple. 13 març. Una
una gairebé invisible veta d'or a ponent i més amunt Vèsper, l'estel	solitari	. Cap al Pirineu, una llarga línia de núvols dolços, grisos. Arribaven
del front... L'agitació de la guerra arriba una mica al nostre cim	solitari	. Ai, com voldríem ser lluny d'aquest oceà sinistre! 30
el guàrdia ja ha desaparegut: —Tornareu... 2 (3) El carrer és	solitari	i la casa sembla morta i diferent. Ara a l'entrada hi ha una renglera de
sota les llepades de sol que s'insinuen entre els ràfecs i en un ampit,	solitaris	, es marfonen dos testos sense flors. —Perdoneu la meva desconfiança de
les fosses, puja cap al replà de grava i s'endinsa en el vestíbul fosc i	solitari	, on es treu l'impermeable. Sent que darrera seu l'home comenta a mitja
Al capdamunt de la darrera casa, sobre la carena, ondula una bandera	solitària	que només els seus ulls deuen contemplar, car el barri sembla desert, les
de tal manera que, en sortir al pati, on brilla una llanterna	solitària	, el caporal els ha d'ordenar de nou. Cap al fons, distingeixen les vagues
tres pins, que semblen repenjar-s'hi. Més enllà hi ha una altra barraca,	solitària	, i el xicot, que ara va davant, empeny la porta de fusta. Tots penetren
que ens hem d'unir, que no n'hi ha pas prou amb una actitud altiva i	solitària	, si ens volem oposar a la follia. Res no es guanya ni es recobra sense
fou tornat el títol— que el seu pare i el seu avi no usaren mai. Dandi	solitari	, amic del luxe i de la més desenfrenada independència i enemic de tot
que els seus mètodes no havien de causar cap perjudici al noi aplicat i	solitari	. Però s'equivocava. Potser per a Jeroni els cops no havien estat moneda
de 1815. Diu: ...Somnio molt sovint l'esvelta Torre de Padrós,	solitària	i bonica en un paisatge que només existeix en el meu somni. La trobo
sempre per un nou tombant, segur d'ignorar on es troba el meu palau	solitari	. Sigues generosa i procura construir la teva felicitat sense mi. Sigues

Pàgina 1 (de 77)

50 següents