Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

soroll de passos que s'atansen a pertorbar la calma de la nostra	solitud	. Joguineja, a terra i a mar, encara que ja no és jove. Persegueix rates i
els últims batecs d'un cor molt cansat. Després, el silenci, la	solitud	, una quieta pau que l'aire acariciarà. Si de tant en tant la violència
perquè l'efímera florida acompanyi uns lents passeigs de vella en la	solitud	del meu jardí." Màrsias El silè Màrsias —o potser, millor, Marsyas: qui
—si és que escometia algun caminant que topava amb la seva esgarrifosa	solitud	— i que era recordada amb llàstima. I nosaltres contem aquest breu resum,
el fons, em penso, és o era una simple enyorança, un alambinat procés de	solitud	, des de la qual ell inexorablement m'encerclava, m'anava conduint a poc a
si perquè ella hi llegís la seva ansietat davant l'horror del buit i la	solitud	que l'esperava, privada de la seva companyia, i no digué res, per ell, a
la nena —Mila era encara molt joveneta— no pogué resistir la feréstega	solitud	d'aquells paratges. Quan la nit anava tancant-se per damunt dels turons,
Joan del Santo, encara que amb pesar, es refugià de nou a la seva	solitud	: tornà a les seves terres, als seus treballs, a la companyia d'aquells
i que tants consols i tantes satisfaccions havia procurat a la seva	solitud	. Ara s'hi passava tot l'estiu i gran part de l'hivern. Mila i el seu padrí
de les riqueses, Tiago la tractava amb afecte, i al seu davant, en la	solitud	de la seva vida, Munda del Roso veia obrir-se amb aquella unió la
a ell a Santa Maria, i Tino Costa pensava en Mila i es sentia envoltat de	solitud	. Al poble hi havia a penes tres persones, potser quatre, per les quals
absorbint en aquella evocació que en aquesta nit de dubte i de terrible	solitud	li encomanava una sensació consoladora i trista alhora: consoladora per
la terra li fugia de sota els peus i es sentia naufragar en un oceà de	solitud	i de desesper. La vista d'aquell home en tals moments causà en el seu
la seva existència i determinava tots els seus moviments, era el de la	solitud	, aquella terrible sensació que havia anat creixent en ell a mesura que
fons de les seves fugides no hi havia altra cosa que això: un fugir de la	solitud	. Aquesta nit reflexionava una vegada més sobre el seu destí; pensava en
seus anhels, s'anaven concentrant insensiblement en aquella figura. La	solitud	es feia a poc a poc més sensible, més angoixosa en el contrast amb la
amb la felicitat que en ella entreveia. Tino Costa, en la nocturna	solitud	, enmig d'aquell silenci opressor que semblava muntar per totes bandes des
la porta, aquella porta que l'havia defensada sempre del fred i de la	solitud	, aquella porta darrera la qual hi havia la seva filleta, hi havia ell —la
tristesa, i ell es sentia abandonat enmig d'ella com en un vast oceà de	solitud	, en una completa orfenesa. D'ençà de la seva arribada al poble, d'ençà
Es sentí un soroll de passos. Mirà, però no veié ningú. Una sensació de	solitud	el féu estremir; un alè fred travessà la seva ànima; el desig de
foren trobats després —tots en un petit grup— sucumbits a la fam en la	solitud	de l'ombrívola torre —la torre de la Fam, com se l'anomenà després—,
seves paraules, i s'havia deixat arrossegar al món tenebrós de la seva	solitud	i dels seus desenganys. I ho havia fet fins a tal punt, que també ella
en el fons a un afany seu de sentir-se acompanyat en l'esgarrifosa	solitud	en què vivia? ¿No seria una fugida de si mateix? ¿No seria aquest el
dir-s'ho ple de fermesa: "No la veuré més." I es reclogué en la	solitud	, com un eremita després de pronunciar el seu vot. IV @—¿Es ya de
aquella alegria íntima fruïda en tan comptades ocasions. Què punyent la	solitud	dels Nadals, quan enmig de l'alegria que ressonava entorn seu, tenia a
que feia ni d'on vivia, ni de si vivia tan sols! Què punyent aleshores la	solitud	! En canvi, enguany, Maria Àgueda es veia ja enmig d'un ambient de festes,
com son fill deixava d'anar amb Mila; el veié retirar-se en aquella	solitud	gairebé total, en què, tancat a la seva cambra, a penes el veia sinó a
nit Mila del Santo sentí més pregonament el dolor de l'absència d'ell. La	solitud	que l'envoltava se li féu gairebé insuportable. Es trobava sota la
totes hores, a través del silenci i la distància; companyia segura en la	solitud	de la nit en què estava sense pare ni mare i sense família, sola, perquè
Costa travessava un d'aquells estats d'ànim en què el sentiment de la	solitud	, aquell sentiment que formava com el nòdul de la seva vida, el turmentava
l'obra, per culpa d'un braç el gest del qual torbava l'atmosfera de	solitud	en què la imatge semblava submergida, un gest que no acompanyava la
El padrí estava aterrat davant la idea de què Mila fos portada a aquelles	solituds	. Aleshores, davant les paraules del seu germà, proposà un altre cosa:
dels turons, quan es sentí enmig de l'ample silenci, d'aquella salvatge	solitud	desacostumada; pensava en el seu continu plorar sense voler separar-se
dir si anava a trobar-se amb ella, o si, en realitat, fugia de la seva	solitud	poblada de fantasmes; del fred horrible de la seva solitud. Vora seu
de la seva solitud poblada de fantasmes; del fred horrible de la seva	solitud	. Vora seu passaven figures silencioses; els cotxes de lloguer anaven i
sola persona. La visió l'abrivà encara més, féu encara més ampla la seva	solitud	, gairebé angoixosa. Bufava un vent fred, deslligat sobtosament; el vent
d'una nit; acabat ella es restituiria al seu nínxol i ell a la seva	solitud	. Demà ella s'estaria allí altra vegada, i també l'altre, i l'altre...
instintiu de terror. "L'hauré mort?" es pregunta, i s'apressa de nou. La	solitud	l'ofega; es sent presoner de les parets, dels sorolls, de la nit... el
la sega, dormen els segadors, que, durant el dia, omplen amb sos cants la	solitud	dels turons, mentre la dalla, amb rítmic compàs, va abatent les messes.
les masies, ja que el poble queda molt allunyat, i es torna suportable la	solitud	. La seva alegria més gran la tingué Anselma un diumenge, fa ja un quant
pensaments, nascuts de la nit i del silenci, han vingut a poblar la seva	solitud	, a fer-la flaquejar a mesura que s'acostava l'hora. Un ambient de temors
per tal com estava més que mai ofegada de misèries, d'angúnies i de	solituds	. Tino Costa, des de l'infern on havia davallat en la seva infinita
se-la prop, saber que l'estima, que pensa en ell a totes hores en la seva	solitud	, perquè, només solitud podrà haver-hi aleshores en la vida de Mila. Només
que pensa en ell a totes hores en la seva solitud, perquè, només	solitud	podrà haver-hi aleshores en la vida de Mila. Només solitud, perquè, ¿com
perquè, només solitud podrà haver-hi aleshores en la vida de Mila. Només	solitud	, perquè, ¿com podrà oblidar-se de l'amor que els uní, de l'amor en
l'hagués vingut acompanyant a través de les hores, del silenci i la	solitud	, defensant-lo dels propis pensaments. Després es quedà sol, indefens, a
passat anava creixent ara amb la inutilitat dels seus esforços, amb la	solitud	amb què s'havia embolcallat la casa. Es va sentir incapaç d'absorbir-se
l'esfereïdora inquietud de les seves hores solitàries; i la nocturna	solitud	, sobre les escenes d'horror del seu malson, vives encara a la seva ment,
aquesta nit! Si romangués un sol moment amb ell en aquesta espantosa	solitud	, es sentiria assossegat tot d'una: ho pressent. Podria cridar-la, per què
ésser. Però la necessita: només vol la seva companyia per no morir de	solitud	, perquè el salvi, perquè, si no, embogirà. S'aixeca en un impuls sobtat i

Pàgina 1 (de 51)

50 següents