Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

uns altres es delecten amb discursos en puig	soliu	, i, amb pensaments més nobles, discuteixen de Fat i
veïns en el camp i llurs terres es toquen; habiten una contrada deserta i	soliua	: lluny de les ciutats i de tot comerç, semblava que el defugiment d'una
: —Torno a ésser jo mateix: doneu-me l'arma. Vaig dipositar-la, tota	soliua	i abandonada, en el centre de la vasta solitud de la palma de sa mà. La
ho intentava, més desvetllat em sentia. Vaig començar de trobar-me molt	soliu	en la foscúria, sense més companyia que un àpat sense pair. El meu
regnat aquella foscor, aquella solemnitat i basarda en la gran cambra	soliua	: em penso, talment, que hauria dit quelcom que hom no podria posar en un
pares acceptaren aquella creu amb estoïcisme. El "noi de Moré" restà	soliu	, esborrat de la memòria dels vius, invisible, mort i sepultat com un de
lluny, van veure la Falsa Tortuga de Mar, de lluny estant: seia trista i	soliua	damunt un petit relleix de roca, i, a mesura que van anar atansant-se-li,
ulls brillants. En canvi, les frondes amarades de l'abril i els camins	solius	que hi passen per dessota i les últimes gotes, mogudes pel vent, del
en tornar Innocenci a casa, a l'hora foscant, trobava la seva mare	soliua	, abandonada a la poltrona, ventallant-se les mosques amb un mocador de
fondals, que ara, amb la neu, esdevenien més intransitables i de tan	solius	i enfredorits, semblaven pertànyer a un altre planeta. Si s'enlleïa
un raig de sol, entaforant-se per les frontisses del porticó, la despertà	soliua	, es trobà un moment sense saber què fer. Ni Noèmia havia previst tant, ni
la primeria, quan vaig venir a viure a ciutat, ella em semblava ofegosa i	soliua	. Per compte de turons i verdes boscúries, només hi havia en mon horitzó
de la representació, el petit geperut eixia de la ciutat cap al cementiri	soliu	. Les corones ja es marcien damunt la tomba de Colombina. Ell segué damunt
generació de avui en dia, però jo he vist llur origen. Hi ha un convent	soliu	penjat al flanc de la muntanya, com un niu d'orenetes. Dues de les monges
s'aclaria per tornar-se diàfana i poder copsar les meravelles dels llocs	solius	que descobria amb les seves passes incertes. Errabund, ara s'aturava
—No conec poc ni gaire aquesta contrada, senyors, però sembla tota	soliua	cap a la banda del riu. —Els aiguamolls sempre solen tenir aquesta tirada
que aquella primera nit de les meves fortunes brillants fos la més	soliua	que mai hagués conegut. Tot mirant cap a la finestra oberta, vaig veure
i particular que aquella segona nit de la meva fortuna brillant fos tan	soliua	i insatisfactòria com la primera. Però altra vegada el matí il·luminà la
trasmudances en aquella part del Temple que ja no és d'un geni tan	soliu	com el d'aleshores, ni tan exposat al riu. Vivíem al cim de la darrera
no ésser prou segur de tancar-me amb ell al cor de la nit trasbalsada i	soliua	. Aquesta impressió va dilatar-se fins a emplenar la cambra i empènyer-me
el tocàveu, sense que mai poguéssiu il·luminar-hi res, i que era posat en	soliu	confinament al capdavall d'una elevada torre d'estany, perforada amb
per bé que difícilment sabés ningú millor que jo la naturalesa	soliua	de l'indret i la impossibilitat de l'ajut. Però mentre ell em mirava
que estàvem de primera, perquè no hauríem pogut trobar un lloc més	soliu	. Mentre ens reconfortàvem vora del foc, després de l'àpat, el "mestre"
s'han dirigit. I sabem que no és rar que a la capella d'aquell paratge	soliu	i de dolça pau hi sia portat per algun devot de la rodalia un ciri de
monumentals. D'aqueix vagar i del viure llarg temps dintre l'ambient	soliu	i robust de la muntanya, llibert i feliç com un salvatge, junt amb
la passió, el marit, per a evitar-li a ella l'enuig de les llargues hores	solíues	, li cerca i trova un professor de piano. És jove el professor i bon moço,
obligat a passar llargament entre conreus. Són les zones feréstegues i	soliues	les que solen conèixer l'estimació de l'excursionista, però, malgrat
Voldría viure dalt de la montanya, del cim altívol en	solíu	recó; allá fora la ditxa ma companya, tot lluint la
que hi posi com els homes que curin dels béns dominicals seran lliures i	solius	del monestir, i el concessionari no els podrà imposar en cap forma. Els
clergue; després de mort aquest segon concessionari, revertiran,	solius	i lliures, amb les millores, a la seu de Vic; caldrà que cada any per
seguint les seves aigües. En aquest sector, la Vall d'Aran —"verda i	soliua	", segons mots de Verdaguer— és una excepció curiosa que contrasta
litigi entre Gaubert, senyor del castell de les Fonts, i els seus homes	solius	. El braciatum sembla que era la vintena part, segons es
cerimònia en virtut de la qual, segons explica Montsalvatge, l'home	soliu	feia jurament de fidelitat al protector elegit. En les
arribà a l'excés, per afany dels propietaris d'establir gent en indrets	solius	per a tenir el conreador prop de les terres, per afany dels joves
que els desembarcaven a Cotlliure. Els serfs eren al servei dels "homes	solius	" ("home ligi"), amansats o abordats, o sia homes sotmesos a la gleva o
del servatge pels patrons privats, o bé per les ordes religioses. Els	solius	eren sotmesos pels senyors a les prestacions en espècie (blats, ordis,
/ultra un die natural\, á menys que fossen ""homens propris é	solius	, com en tals deu esser imputat al senyor, qui lo home seu en lo dit
la costa occidento-meridional de la península ibèrica. Primerament en un	soliu	illot del litoral dels indigetas establiren la factoria Palaeopolis
enderrochs que'n l'esmentada partida, y particularment en los regirats y	solius	toçals de Bielet y de la Magrinyana serian per sa posició estratègica
són preses gentilment, i s'omple de corones patriòtiques el lloc sempre	soliu	i de repòs, sota un sol enlluernador i l'esguard de la mar encisada.
tallat de l'aspre copa d'un roure centenari del comellar	soliu	, polit a corre cuita amb la tallant garlopa, guarnida
I, tan bon punt el meu cos floriria, tot temerós, mon esperit	soliu	lleument s'encongiria en la closca del cor, tota
coneguda jo no sé, ni com se diu. Jo em sentia tot	soliu	, la mirada esmaperduda, i potser, tènuement,
per la caseta, el marge i el pendís; damunt la mar	soliua	, a penes corre un moviment tot encongit i gris. Darrera un
de morir? Veu que en l'hora de la sesta va planant pel camp	soliu	, i als estels fa sa requesta les vetlades de l'estiu;
mai no entendrà quin bé mancà a son joi primisser: Oh	soliua	hora clara! XXII Amor, adesiara sento mon pensament
donava en passar grosses mores d'esbarzer quan venia,	soliu	, de foravila, amb paraigua vermell sota del braç;
Thomas i Tonina-Aina Montserrat\ D'un terreny abans	soliu	(un prat i quatre jonqueres) vui s'esbranquen les
i passa. Mou son plomall el fi cristall del gorg	soliu	i l'herba grassa. Piula l'ocell al teuladell. Tusta la pluja la
es va mostrar diplomàtica: —Ens faria un gran favor, don Joan. ¡Estem tan	solius	!... Aquell argument capciós va aplanar el camí. Favor per favor: així

Pàgina 1 (de 3)

50 següents