Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el qui es lliura a una feina tan bruta, com taca la sang, i regalima, i em	solla	, quan a la fi em sentia còmode, relaxat, amb la pell neta, llisa, fina,
una època ben recent: a l'Edat Mitjana hom punia de mort "la bruixa que	sollava	i danyava els blats; que, per la recitació del salm Super aspidem
caiguts així i veient llur avantatge, baixin, i ens	sollin	, tan marcits, i ens portin a cops de llamp al cor d'aquest
nomir William Wilson. La pàgina verge ara estesa davant mi, no ha de ser	sollada	amb el meu veritable nom. Aquest nom ha estat ja massa un objecte de
que anaven a creuar la via fèrria un tren interminable començà de passar,	sullant	l'aire amb una nuvolada de fum negre i espès. Les dones contemplaren la
Ell fou sens dubte atemperat i clement, però ho fou després d'haver	sollat	amb sang romana la mar d'Acci, després d'haver romput a Sicília els seus
el tresor del comte Paulus, el primer a coronar-se Rei d'Orient. La que	solles	amb les teves mans és la corona que Recared dedicà al martre Sant Fèlix
el Tomàs de Bajalta, prohom respectable i acadèmic, de l'espill, no es	sollés	amb les bestialitats de Pigmalió. Així passaren un o dos anys que seria
sagraments, ni on s'estava, ni què feia, ni quina família tenia, per no	sollar	el secret de l'amic amb la bravada de la seva boca. Però tampoc ella,
d'una deu tan profunda que els anys de la mala vida no l'havien arribat a	sollar	. Però l'estrenu filàntrop, que ja feia dies es sentia materialment
bellesa: els que et fèiem instrument passiu dels nostres vicis, no et	sollàvem	ni et contaminàvem amb el goig impur. Els que t'han vist i et vegin no et
i que esdevenen covards en front de la virtut, rosegats pel remordiment,	sollats	per la relació impura. Però jo us respondré que en ells mateixos el
aneu alerta a judicar. El seu reialme és recte i pur. El cinisme no el	sollarà	mai, de les seves accions estan excloses la dissimulació i la mentida. El
ella el record de la infància, de quan encara la sutzura del món no havia	sollat	el seu vel de virginal criatura de Déu. L'ambient humà és com ara una mar
de la terra, després d'un llarg estancament, és llançat a la superfície,	solla	i infecta el nostre aire pur i límpid i porta noves menes de malalties
per la rella per a rebre la llavor fecunda. Els camins abandonats i	sollats	per les màquines de destrucció esdevindran, més que mai, els llaços
al capdavall, i jo no era encara franc de la consciència d'haver-me	sollat	en el verger del senyor Wemmick, quan vaig veure la cara d'ella a la
Era de la fusta dels Sants, aquest oncle Pere. Sos llavis no es	sollaren	mai de mentida. Petits i esmortuïts, sota la incultura d'unes celles
com les que a nosaltres ens han pervingut les quals, no solament el	sollen	i desqualifiquen, sinó que l'exposen a recaigudes i reculades com les que
els atacs del pecat, però el cristià que passa la pena de veure el pecat	sollant	tals altures, lluny d'escandalitzar-se, ha de pregar pel caigut i
del pecat. La puresa estava exiliada de la terra. Tot home estava	sollat	per la més repugnant de les taques, la taca moral, que torna horrible als
l'home serà refeta tota la Natura. Aquesta terra i aquest cel inferiors,	sollats	pel pecat de l'home i de l'àngel, seran renovellats, les criatures
del pecat original, mal hauria pogut infligir-la la que n'hagués estat	sollada	. A més, l'àngel li diu plena de gràcia (l'expressió grega,
aquest raonament a Maria. El paral·lelisme és constant. Maria no fou mai	sollada	per la culpa original i per tant no era una ruïna que calgués refer
aquella imatge que ella hauria volgut posar en una escaparata...	sollada	... sollada per la mala anomenada, com la seva mare... Per lo que a si
imatge que ella hauria volgut posar en una escaparata... sollada...	sollada	per la mala anomenada, com la seva mare... Per lo que a si mateixa deia,
y un india molt polit que li díen el titòt. Sense pòr de	sullar	se la basquinya de seda que portava, agarrá ú d' aquells animals, y
de Castella restaren empolsegades i àrides i la terra catalana fou	sollada	per la injúria dels invasors que profanaren les coses més sagrades per
d'estels. L'oruga volgué atacar el lliri. Vull dir que la calúmnia volgué	sollar	aquella vida sense taca. Amb l'immens prestigi de la seva saviesa, virtut
blasmà aquells déus que eren obres de les mans dels homes. Per humiliar i	sollar	la seva carn de verge, el jutge l'envià a un prostíbul; però d'allà en
castes i no consent que hom profani el tresor de la sagrada integritat.	Sollaràs	de sang el ferro, si vols; però no tacaràs els membres amb luxúria."
Déu havia fet. Quatre mil anys de pecat i corrupció havien desfigurat i	sollat	l'obra santa de Déu Creador. El Déu Redemptor apareixerà en el món i
llei general, l'habitud de tots. Les famílies eren formades per caprici,	sollades	per la disbauxa, dissoltes cada dia per tal de formar-ne d'altres, les
vida. És un ésser indigne mancat de noblesa. Escriptor sense pudor, ha	sollat	alhora la Religió, la moral i el patriotisme, en el seu infame poema de
oblidar, entre els freus i les coves submarines, les preocupacions que	sollaven	llurs esperits. Era inútil. Cada cop que veien peixos es recordaven de
unes hores, o uns minuts, també. Però després m'envaí l'horror d'haver	sollat	el símbol sagrat que el meu esperit havia reeixit a crear, d'haver
la corda dels lloms i a treure de la nostra casa aquells que la	sollen	. Voleu encara rebaixar-vos? Voleu oblidar encara que sou néts d'aquells
gravíssims, la infàmia amb què els homes d'esquerra han intentat de	sollar	el seu nom, i que ha culminat amb l'inícua gesta de l'expoliació del
llibertat. Recorda la fredor d'un cor antic parat. No	sollaràs	la flor, el nom de llibertat. Guaita de nits, pastor
llibertat. Recorda la fredor d'un cor antic parat. No	sollaràs	la flor, el nom de llibertat. Guaita de nits, pastor
pel camí de l' abím, si les meves sandàlies s' han	sollades	amb fang d' innoble llim; ompliu de cards les meves vies
o resta, i és de Gracia i de segur diu "pues",	sollant	la parla catalana. I no hi ha més manera: o bé la dama es fon o
feta dels plors de Magdalena, rentares davant Déu ço qui et	sollava	tant. Vui, que de nou alces la testa, abans que
tot uys perque ses seus fiyes no s' asseguin ó s' acostin á part ahont se	soyarian	es vestit... ¿Y perque comportan que s' arrambin á tants de llochs ahont,
que el Maligne la brancada percudís, com senglar nocturn que	solla	glans i faja en el pendís. En trobar que el socarrima de la
passada serà per tu la mort. De l'aigua clara que has	sollada	per sempre més seràs fadada. Immòbil, freda i abaltida,
dintre d'un odre, de gall, serpent i bogia. I	sullava	tota fembra, fos agrellenca fadrina, saborosa
blanquíssima i madura; oh dolç perill que res no ha de	sollar	, —per tu només la delectança pura. Neu fonent-se, a
d'Hefest, d'esmunyedís: i ell va fer-li molts de presents i	sollà	així el llit nuvial i la jaça d'Hefest senyor; però algú va
dos ets la més forta. Tu, que només ets bella! Marbre groc, no	sollat	per les llàgrimes ni el foc. Ciutat del Vaticà, 1933.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents