Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

compliments. Sempre el mateix i encara gràcies. /Andreu\. [(	Sollevant	-li el rostre amb la mà.)] No has canviat, però no sé... Ara que
meus passos, com un tauló lleuger. Tan ample i tan sensible. Em sorprèn.	Sollevo	tot el meu cos, com si hagués de fer un salt, per deixar-lo anar
queden suspeses enlaire i fluctuen amunt i avall; l'aire i el vent que	solleva	a l'entorn fan el mateix perquè acompanyen les aigües, tant quan són
(1517), és ofegada en sang per l'emperador Carles V; Palerm es	solleva	en 1646 contra Felip IV i el Comte-duc, quan ja els combatien
les formes postisses. La vida renaixent disloca els costums sobreposats.	Sollevats	per aquest moviment vital, que ve de les entranyes de l'ésser col·lectiu,
col·lectiva. És aquest corrent invisible, aquesta misteriosa dinàmica que	solleva	tot un poble. És aquesta puixant vibració que sent tota col·lectivitat en
perquè el tirà haguera sabut prou bé d'amordassar-lo, no fos cas que li	sollevés	el poble. Aristòfanes era demòcrata, veritable demòcrata, i, per tant,
lluny de casa, amb l'esperançament que un dia l'impuls d'un desig la	sollevi	—com un cop de vent— per sota els braços i l'enlairi a un espai
senyal, quatre rodones en què la trama comença a desfer-se. Ho ha vist en	sollevar	la tauleta. La minyona, en fer dissabte, ha de tenir cura de deixar-la
perdut: ara muden i entrecanvien sovint son gest, com amants que l'ardor	solleva	. És ella qui, per moments, li pren de les mans el llibre i es posa a
s'amor de Déu i des sants! —saltà el minyó, interrompent-la. I provà de	sollevar	-la i no pogué, perquè ella, en comptes de donar-s'hi aire, s'hi
birbillejar de gotetes olioses, enterbolint l'aigua?... ¿I el còdol	sollevant	-se i removent-se, gitant una negror llimosa, que s'alçava com una
indret. Fugint, doncs, i volent sortir d'una manera o altra, la calor	solleva	i agita tot allò que li és a la vora. [5] Per això, abans d'un
veus ciutats i fins nacions partides, quan una part de la natura s'ha	sollevat	i ha empès cap a una banda la mar, el foc o l'aire. La força d'aquests
poguessin comportar substàncies terrestres i substàncies humides i	sollevar	-les de terra fins a grans altures, no els pujarien més amunt de la lluna.
que l'aigua li arribà al llombrígol, una mica d'onada que s'estufà, el	sollevà	: amb la seva enorme massa buida perdé l'equilibri i es tombà de ventre.
els fets van demostrar que la seva obra més persistent havia consistit en	sollevar	dos corrents d'opinió antifeixistes: el de la Democràcia Cristiana, que
mancament; nomenar, nomenament; pagar, pagament; rebentar, rebentament;	sollevar	, sollevament; vessar, vessament; abaratir, abaratiment; acomplir,
de la passió, de la força misteriosa, del terratrèmol intern que tot ho	solleva	, desenquaderna i capbussa sense remissió. L'Aleixeta estimava amb la
en aqueixa sequedat de l'esperit que no plora, que no crida, que no es	solleva	, que no s'entusiasma; en aqueixa sequedat de l'esperit que no sent el
seva obra, la veu del qual acabava de fer a Judea conversions a milers,	sollevà	la mar sorda de tot aquell poble arboradís. Ben aviat els calls jueus
dels oients. Hom el deixa tocar per cortesia, sense que la seva presència	sollevi	cap interès. La gent no para les seves enraonies, enfeinada com està a
varen romandre vives a l'oïda de Dejanira. I el record d'aquells mots	solleva	en el seu cor un marriment que la tortura. Per sentir tot el pes de la
corprès per un sentiment encara més tendre, quan veu al lluny les aigües	sollevades	pel monstruós animal. Aleshores agafa la llança, munta dalt de Pegàs i
havia fracassat, però no havia cessat l'agitació profunda que havia	sollevat	esclaus, proletaris, i sovint també camperols lliures. Els esclaus
¿I no hi ha també les multituds marxistes que una gran esperança	solleva	, per més que sigui una adulteració i, en definitiva, una enganyifa? Fóra
veïns encara no glaçats. Les llentilles de glaç es fan més gruixudes i	solleven	la torba. Com que a l'estiu el gel no s'acaba pas de fondre ben bé, l'
d'impressions, sinó dels valors que les imatges i les sensacions	solleven	. Però ja en el món de la memòria anhistòrica dels valors, la penetració
Es tracta d'un fet social d'importància. Tothom recorda com la premsa	sollevà	l'opinió pública durant l'estiu de 1959, creient reconèixer sota
unió moral d'Europa que en plena guerra tantes de passions ha	sollevat	. Verhaeren predicava aquesta unió moral des del pòrtic d'una antologia de
els conills que s'hi refugiaven. Feia l'efecte de no haver estat mai	sollevada	; però s'esdevingué tot al revés. Un cop alçada la coberta, ja poguérem
produïren un malentès i hom havia pogut creure que els milicians se	sollevarien	. Tanmateix, tan bon punt com els comandants pogueren oir al capità
que una altra llengua, siga parlada a casa nostra; que costums forasteres	sollevin	les nostres, i que els cors bateguin d'amor per una altra pàtria, que no
deixem aytals consideracions y continuem analisant lo que'l fes y l'arada	sollevan	de l'esmentada rodalia: aquí delicats objectes de marfil, allà de pasta
catalanista el grup, és segur que no aconseguiria res. Tota Espanya se	sollevaria	en contra de Catalunya, des dels feixistes als anarquistes, i tothom
pica, fent-me endevinar la corba harmoniosa del seu pit, i tan bon punt	solleva	la dorca regalant, faig sacsejar les branques que m'amaguen. Espantada,
el vaitot dels braços i de les mans, que proven d'alçar el cos i tot just	solleven	feblement la part alta del tronc, massa pesant perquè l'aguantin. Amb més
ventada, m'hi sotmet. Potser és que bufa més forta, ara; prou, si no per	sollevar	-me netament del terra, per fer-me fer tot de tombarelles per la desolació
domptés per a fer-les més clares. Aquest plaer tan amarg que em	solleva	en perseguir sempre més l'impossible i trist amor que
la porta, marrans i bocs, a dins la clastra profunda. I després	sollevà	una gran pedra que feia de porta, i la posà, tan feixuga, que
per alguna sospita, o que un déu així va manar-l'hi. I després	sollevà	la gran pedra que feia de porta i la posà, i va asseure's, i va
del dol i del mig dol, estulta moda, però les entramenes em	solleva	un goig brutal que broda, amb deliquis de llop,
d'un marge de velluts cenyeix la sina. Quan la	solleva	d'un sospir el vent, la simètrica ufana s'endevina. Irradien,
Gilbert-Folliot? Patge. Oh, senyor: terriblement rabiós volia	sollevar	i llençar la gent en contra d'ell, s'ha esgargamellat cridant injúries i
i que seran inútils tots els seus esforços per aconseguir-los. Es	solleva	el casc. Té el front amarat de suor. Les herbes xopes d'aigua li han
Era davant la porta i el pany no he forcejat; ni el vel de la natura he	sollevat	per robar-li el secret. Sots la làmpada trista se m'ha marcit la galta.
Ja permetreu que m'expliqui. No es tracta de despit. No vinc pas a	sollevar	una qüestió d'amor propi. Heu de saber que el meu fill no dorm, ni
a tots els vents, supèrflua i misteriosa matèria de prodigis, que ens	solleva	i espargeix per fabuloses llunyanies. Mirem a la terra, quina tristesa!
[(Pausa.)] Sóc un neòfit anarquista. [(Pausa.)] He treballat per	sollevar	els companys en lluita. [(Pausa.)] Layret Conec la vostra
I Aglàe retornada un mot suau mormola, amb un respir molt greu	solleva	el pit caigut i voldría besar son infant qui tremola

Pàgina 1 (de 2)

50 següents