Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
soltar V 403 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb soltar Freqüència total:  403 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

presumien, els jóvens, agafant-se del braç: prudentment es soltaven en arribar a casa. ¿Els besos, els abraços? Oh sí, també n'hi
calaverisme s' apoderá per aixó gayre bé de tots y allavors comensaren á soltar acudits relliscosos, á contar conquistas llegendarias, á fer los
senyors portaven llurs raberes de bous a la vila; en feien la prova i els soltaven, després, al camp. Els animals, dirigits pels pastors, retornaven al
De fam, pa mencharme lo que vosté... Serap· Per Deu, sóltam. Pilar. Se pren per no desmayarse? Serap· No te l' has
Pilar. Huí se queda sense moño. Rese el credo. Mer· Soltam, hiena! Serapio, ix. Pilar. D' ahón vol l' hábit? Mer·
[Dits, Serapio, Chuan, á poc Pedro.] Serap· Asò qu' es? Solta, llepasa! Pilar. La mate si no ix tan pronte. Mer· ¡Ay!
cable, els gestos, tanmateix, van ésser molt més migrats. —Mirava de no soltar el suport que em ve sota l'aixella. Vaig fer molt pocs gestos. Vaig
enfredorida y trèmula, se'l contemplava plegada de brassos, sens gosar soltar lo que tenía a la punta de la llengua. —Míra, nena, ¿què't sembla?
tan general y un sospir de desfogament tan gran, que ni que haguessin soltat la cadena d'una manxa immensa. Una rialleta ofensiva, una rialleta de
m'enganyes! —seguí exclamant la Pepeta, ab desesperació fingida, sense soltar al pobre home, fentse venir les llàgrimes als ulls y la ronquera a la
anà cantant Darzee. —La valenta Rikki-tikki l'afalconà pel cap i no soltà presa. L'home gras portà el bastó del soroll i ¡Nag caigué en dos
serà un altre dia... que Déu us faci bé —li vaig dir. Però el pobre no em soltava pas. Era un minyó de fatxa de beneit, barbamec, amb tot el coll ple de
suro, que un hom ha mantingut amb la mà al fons d'una galleda, en ésser soltat puja a la superfície de l'aigua i, amb la força que duu, en sobreïx,
la vaig estrényer suaument. Em mirà i, sense més ni menys, em digué sense soltar-se la mà: —¿Per què t'estimes tant la meua germana? —La teua germana
te'l, les converses escoltades si fa no fa a cada dinar, a cada sopar, i, soltant la mà de ta mare, que plorava calladament, vas córrer al pit d'Enric, que
cada vegada més lentament. Al remat es va parar damunt la terra i va soltar el sac. Joan feu un forat en el sac i mirà lo que passava fora. Va vore un
Loki— has agafat més de lo que et corresponia. No havies guanyat tant. Soltau. I agafant una llarga branca, pegà dos garrotades a l'àliga i llavors
de la branca quedà agafat a la cua del ocell gegant i Loki no pogué soltar l'altre. L'àliga volava i volava, ara altissima per damunt els nuvols,
la seua mort era arribada. —Ja, ja, Loki —rigué l'àliga—. No podràs soltar-te fins que jo et deixe, perquè estàs encantat, però t'assoltaria si em
de les falses membranes que hem dit es formen i que s'haveren pogut soltar, havent-se vist que la causa de moltes de les morts produïdes per la
ha estat el no haver tirat aquestes membranes, les quals en soltar-se poden tapar la tràquea o algun bronqui gros, produint la mort per
dins de la pitralada corpenta. Ja ha aplegat lo moment de lluir-se, de soltar-li a la seua novia dos cançons que prou li han costat de cavilar i de
dels instruments jo et cante per que te vullc. I quan per remat solta ell tot lo xorro de veu, en lo bordó en que repetix los dos primers
tot lo codonyat que queda en lo canyís sequer, l'orceta de l'arrop, soltar l'eixeta del tonellet de la mistela... I a Micalet... ¡ah! a Micalet, en
—li diu una vella desdentada. I la pobra mare tota sofocada, no para de soltar lo xorro de les maldicions i maltractes als suposts autors. Una veïna,
para de prompte d'arremullar i encarant-se ab ell com un pollastre, li solta: —Escolte sinyó Baltaro, ¿vol que eixos pèls de llop li'ls empelte
a pessics, en sec i ben en sec. —¡Hala bonicos, Mestre Domingo va a soltar-vos! Però a condició que heu de dir a tots los teuladins de la vostra
ab figura d'home i als seus companys —si no de ploma ja, sempre de bec— soltaven uns xillits coents, adolorits; com volent dir quelcom d'advertiment del
puix lo seu cap no podia avindre's a tindre que estar lluny d'ell, soltant-lo per eixos móns de vici i perdició. ¡No tenia remei! Ell ja aniria de
ramatge d'aquell arbre punxós s'amagava Toni per a que no el veren i allí soltava llàgrimes provocades per una dolor viva, intensa, que pujant-li del cor
roda que xille molt!... I Toni, tot pagat, explica anant, anant i sense soltar la càrrega, que van a sembrar fesols, que ell se porta la seua "aldea".
la deixa tan amarga que li fa portar les mans a la part dolorida fent-li soltar inadvertidament les cordes. Perdut l'equilibri cau Senta d'esquena,
tremolar lo sable, que somniava portar-lo en la mà, fins que el xurro soltant les seues abelles en ple parlament, escarotava el cotarro fent envainar
seus contalles bèl·liques, passades les quals, i no podent aguantar més, solta el xurro doscents caps de ganao ab cent quaranta arrobes de llana plena
li va ab raons i miges lliures, abans quasi de que encete la romançada li solta Micalet la seua raó definitiva. —Xe, xe...! Massa me'n dones... A filar
fea rato en l'església. En mig del rebombori dels convidats, Micalet els soltà, com una descàrrega, açò que per lo camí venia rosegant: —¡Xica, Marieta,
la fi, pega dos xupons a la tagarnina, escombra la seua gola ressollosa, solta dos salivades, gira lo sillonot rodador on està assegut, es lleva les
tirant mà a la faixa, tragué lo cap, descorregué l'anella com si anara a soltar les aguiletes i li preguntà al procurador què és lo que valia. —Res,
que no me les ha enviades? Lo borriolenc plantat com un estaquirot, sense soltar la mà del picaport, ab la boca oberta, mirant los reboltons com qui
obrí les claus, unflà lo pap, apretà les anques i ab tota la seua força, soltà una escala de notes saxafonistes que ixqueren gargolejant, fosques unes i
d'aiguardent, —marca "fil de ferro"— que li alegra els esperits per a soltar los ditxaratxos que tanta fama li han donat. Nasio és home de lo més
¡Bé fora bo que t'afanyares per conter d'estar-te ací xalant, perdut! —li soltava ella, empenyent-lo. Quan no, era al cadirer o l'emblanquinador a qui els
treballador sense esme, interessat, dels que els pegues al colze i no solten una perra, que podia acrèixer molt totes les finques i fer-se ab les
per un pixaví que no tenia més riquesa que posar-se el barret de gaidó, soltar quatre deslligos i anar pintant-la per eixos carrers... Sí; per un mort
lo que eren llàgrimes, a no ésser per les collites fallades, ara les soltaven més amargues que una fel per la decepció sofrida, llàgrimes que gojaven
en camissola per mig l'era, sense por de que el mal humor dels majors els soltara algun calpissot quan tafainejaven en el trill. Al dematí, després
al cel com demanant perdó dels pensaments passats. Almenys no havia soltat paraules ofensívoles en contra de la família d'ell. ¡Quan bona és la
les campanes uns dirs trists, plens de misteri que els batalls els fan soltar ab notes de desmai i d'angúnia, i omplin entrelligades l'espai que la
Si algun artesà vol burlar-se d'algú que parla allauradorat, enseguida li solta: ¡Llaurador d'Almalafa! Es nom més d'horta Ramell, Taxida, Canet i
i avall per davant d'ella, mirant-la de reüll. Per fi se va decidir a soltar-li lo parlament, que qui sap lo temps que tenia ben pastat i fenygut. La

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »