DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
somiar M 8 oc.
somiar V 2761 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb somiar Freqüència total:  2769 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

primer em pensava que jauria amb mi. La dona estreny la boca. —Ho devíeu somiar... Apa, poseu-vos les sabates. —Sí, sí... No hi és, doncs?
No sabia on me les havia deixades. L'home deixa caure els braços. —Ho he somiat... —Alça el cap—. I els heretges també? —Quins heretges? —No ho sé
què? Tothom té somnis. —Saps què hai somniat? —Altra vegada? ¿Què vols que somie un com tu? No pot somiar més que... —Pos escolta. Vaig venir aquí a vore't
Saps què hai somniat? —Altra vegada? ¿Què vols que somie un com tu? No pot somiar més que... —Pos escolta. Vaig venir aquí a vore't i, en traspassar la
en general, també a prendre el seu cafè, a jugar a cartes i a somiar, a estones, que canviés la truita i es poguessin quedar amb les terres
seu cos feroçment succeïa. També, veure pel·lícules, o millor somiar: el Coli, el Metropol, el Tyris... "En fan dos". El
postals pornogràfiques, però tot plegat res. Aquí la mitjana de la gent somia París o, si més no, somia Marsella o Lió. Abans de sopar, un estrafolari
però tot plegat res. Aquí la mitjana de la gent somia París o, si més no, somia Marsella o Lió. Abans de sopar, un estrafolari papa-sastres m'ha invitat
negre d'aquí, però, és de dues menes: el que parla anglès i, naturalment, somia ésser boxejador, i és d'un servilisme brutal, i el negre que parla
de tina, que són l'uniforme de l'esclavitud actual. Aquests pobres xicots somien una bicicleta i potser algun d'ells ja ha arreplegat la sífilis. Com que
s'havia tret un pes de sobre. Les persones que des d'Europa somien una polinèsia de film no es poden fer càrrec del que és una cosa que
port oceànic de fustes que ballen i d'aigües manses i desertes! Jo havia somiat aquesta illa com la dolçor d'una fruita irreal, i en el meu primer
l'arpó i un plongeon i un crol de la millor escola. Un dia Timi va somiar córrer món, fugir de l'àrea limitadíssima de la seva illa, del seu
en cria. Tot ha finat com cal. La gent ve aquí, la nit hi passa, cadascú somia, i, en acabat, repren el seu camí. Mireu, ja trenca el dia. Somriguem-
coloms. Tota jo feia pudor de colom. Coloms al terrat, coloms al pis; els somiava. La noia dels coloms. Farem una font, deia en Cintet, amb la Colometa a
eternes escales i arpegiats. Ara que tinc un piano d'aquells que només es somien, és quan enyoro i estimo més el de casa teva, tan modest i fidel, però
ha concedit centuplicades aquelles gràcies que Laura abans no gosava ni somiar, de por que Déu no la castigués per cobejança. Podrà menar una vida blana
futura felicitat. Estigues tranquil·la, sóc feliç tal com no hauria pogut somiar. He entrat en aquesta família amb satisfacció de tots. Tomàs, cada dia el
em semblava impossible que vostè ho volgués de debò; i fins de nits ho somiava... No acaba de parlar perquè els sanglots de Laura l'aturen. És un
i dels armaris; glapits dels gossos que jeuen extenuats a la cuina i somien alguna cacera prodigiosa; el rosari de cap al tard; l'esquellerinc de
amb un hereu! —Si sabés com l'espero!... —torna Laura. —Jo fins el somio —diu Tomàs. —L'altra nit que es va trobar tan malament, bé m'ho creia.
teixit, agricultura i domesticació dels animals. Ningú, avui, no somiaria ja a explicar aquestes immenses conquestes per l'acumulació fortuïta
en les quals l'artista l'ha pogut percebre "en carn i ossos", somiar-lo o concebre'n la idea. Hom diria, més aviat, que el seu ésser immutable
sistemàticament inventariades. Els karadjeri, entre els quals "l'home somia" l'afiliació totèmica del seu futur fill, il·lustren un cas simètric i
que sobrepassa tres o quatre dimensions. Però res no ens prohibeix de somiar que algun dia es podrà transferir a fitxes perforades tota la
històrica, nosaltres ens sentim amb dret —que d'altra manera no somiaríem pas de reivindicar— de subratllar que la mateixa noció de fet històric
que la coneixença històrica, sigui quin sigui el seu valor —que hom no somia pas de contestar—, no mereix que se l'oposi a les altres formes de
en un magnifich carruatje particular, en lo que may hauria pogut somiar, la mare 's veya atesa en la botíga d' apotecari que ja li he dit. En la
que 'm va semblar de mil gustos. Era un caldo com may me l' hauría pogut somiar. En Pep y la criada que l' ajudaba m' anaban posant com de las festas,
aquella elevada regió una posicioneta en la que may nos hauriam atrevit á somiar. Vegi si estabam bé y eram felissos, que fins los vehins que avans tant
lo poble 'l demanaba. Ton. Aqueix poble es una xusma que sols somía venjansa, y si avuy l' han convensut, demá potser sigui un altre.
[(mirant al cuarto de Julia.)] Dorm, dorm, angel del meu cor, y somía ab lo teu pare; mentres tu pensas ab ell, ab tu pensa la mev' ánima. [(
—Qui? El Pedagog. —El barbut. Orestes. —Somies. El Pedagog. —Acabo de veure'l passar. Orestes. —T'ho
mare... El Pedagog. —Senyor! Orestes. —Sí. Tot això és somiar. Anem-nos-en. Mira si trobes algú que ens proporcioni cavalls i ens
li allarga d'una orella a l'altra com una corrua d'aranyes... I aleshores somiava que, un dia, veuria pujar dels seus ventres oberts una petita fumera
germanes meves, desperteu-vos: heus ací el matí. Erínia Segona. —Somiava que estava mossegant. Erínia Primera. —Una mica de paciència:
Orestes. —Què et passa? Electra. —Em fas por. He somiat que la nostra mare havia caigut d'esquena, que sagnava i que la seva sang
. —No, no és veritat... Espera... Sí! Ah! Ja no ho sé. He somiat aquest crim. Però tu, botxí de la teva pròpia mare, tu l'has comès.
en el meu que no he desitjat aquest crim? Si m'he passat quinze anys somiant la venjança! Júpiter. —Bah! En aquests somnis sanguinaris que
als palaus dels paixàs enamorats. I després li feia travessar els mars i somiava que pescava i havia tirat quatre canyes i havia enxampat, renoi, quatre
home que seleccionà un colom amb la cua lleugerament més ampla mai no va somiar en què es convertirien els descendents d'aquest colom, gràcies a una
hermafrodites adults de certs cirrípedes, i, no obstant això, ningú no somia a separar-los. El naturalista inclou en una espècie les fases larvals
a l'home un sentiment agut d'irrealitat. Si des del seu temps limitat somia amb l'eternitat, des de la seva encadenada fragmentació anhela la
marit i muller puguin dispersar-se en condicions paral·leles, seria com somiar. Cal "renunciar-hi" per endavant. El lector haurà comprès que prenc el
de la societat en què li ha tocat o li toca de viure, i és lògic que hagi somiat de canviar-la. No dic "corregir-la": les rectificacions de millora,
fins al punt de què de dies es veuen amb la claror i de nits es somien, i diu que al matí es presenten les solucions perquè el joc de les rodes
la veritat tal com En Ramon Llull, que va ésser un gran trovador, la somiava. I fetes aquestes disquisicions, que s'han de fer per força quan es vol
el fet de l'existència de la ciència universal tal com el Septentrió la somia i que li agradaria poguer atribuir a l'home la glòria d'haver assolit
per aquesta ciència universal i mai per les particulars, com ja ho somiava En Ramon Llull, al seu temps, quan deia que la fe catòlica només podia
que només pensem en gosar de la vida, com si fóssim bèsties, i com ells somien i desitgen, tancats entre boires i asseguts a prop de les estufes i

  Pàgina 1 (de 56) 50 següents »