×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb somiar |
Freqüència total: 2769 |
CTILC1 |
primer em pensava que jauria amb mi. La dona estreny la boca. —Ho devíeu | somiar | ... Apa, poseu-vos les sabates. —Sí, sí... No hi és, doncs? | No sabia on me les havia deixades. L'home deixa caure els braços. —Ho he | somiat | ... —Alça el cap—. I els heretges també? —Quins heretges? —No ho sé | què? Tothom té somnis. —Saps què hai somniat? —Altra vegada? ¿Què vols que | somie | un com tu? No pot somiar més que... —Pos escolta. Vaig venir aquí a vore't | Saps què hai somniat? —Altra vegada? ¿Què vols que somie un com tu? No pot | somiar | més que... —Pos escolta. Vaig venir aquí a vore't i, en traspassar la | en general, també a prendre el seu cafè, a jugar a cartes i a | somiar | , a estones, que canviés la truita i es poguessin quedar amb les terres | seu cos feroçment succeïa. També, veure pel·lícules, o millor | somiar | : el Coli, el Metropol, el Tyris... "En fan dos". El | postals pornogràfiques, però tot plegat res. Aquí la mitjana de la gent | somia | París o, si més no, somia Marsella o Lió. Abans de sopar, un estrafolari | però tot plegat res. Aquí la mitjana de la gent somia París o, si més no, | somia | Marsella o Lió. Abans de sopar, un estrafolari papa-sastres m'ha invitat | negre d'aquí, però, és de dues menes: el que parla anglès i, naturalment, | somia | ésser boxejador, i és d'un servilisme brutal, i el negre que parla | de tina, que són l'uniforme de l'esclavitud actual. Aquests pobres xicots | somien | una bicicleta i potser algun d'ells ja ha arreplegat la sífilis. Com que | s'havia tret un pes de sobre. Les persones que des d'Europa | somien | una polinèsia de film no es poden fer càrrec del que és una cosa que | port oceànic de fustes que ballen i d'aigües manses i desertes! Jo havia | somiat | aquesta illa com la dolçor d'una fruita irreal, i en el meu primer | l'arpó i un plongeon i un crol de la millor escola. Un dia Timi va | somiar | córrer món, fugir de l'àrea limitadíssima de la seva illa, del seu | en cria. Tot ha finat com cal. La gent ve aquí, la nit hi passa, cadascú | somia | , i, en acabat, repren el seu camí. Mireu, ja trenca el dia. Somriguem- | coloms. Tota jo feia pudor de colom. Coloms al terrat, coloms al pis; els | somiava | . La noia dels coloms. Farem una font, deia en Cintet, amb la Colometa a | eternes escales i arpegiats. Ara que tinc un piano d'aquells que només es | somien | , és quan enyoro i estimo més el de casa teva, tan modest i fidel, però | ha concedit centuplicades aquelles gràcies que Laura abans no gosava ni | somiar | , de por que Déu no la castigués per cobejança. Podrà menar una vida blana | futura felicitat. Estigues tranquil·la, sóc feliç tal com no hauria pogut | somiar | . He entrat en aquesta família amb satisfacció de tots. Tomàs, cada dia el | em semblava impossible que vostè ho volgués de debò; i fins de nits ho | somiava | ... No acaba de parlar perquè els sanglots de Laura l'aturen. És un | i dels armaris; glapits dels gossos que jeuen extenuats a la cuina i | somien | alguna cacera prodigiosa; el rosari de cap al tard; l'esquellerinc de | amb un hereu! —Si sabés com l'espero!... —torna Laura. —Jo fins el | somio | —diu Tomàs. —L'altra nit que es va trobar tan malament, bé m'ho creia. | teixit, agricultura i domesticació dels animals. Ningú, avui, no | somiaria | ja a explicar aquestes immenses conquestes per l'acumulació fortuïta | en les quals l'artista l'ha pogut percebre "en carn i ossos", | somiar | -lo o concebre'n la idea. Hom diria, més aviat, que el seu ésser immutable | sistemàticament inventariades. Els karadjeri, entre els quals "l'home | somia | " l'afiliació totèmica del seu futur fill, il·lustren un cas simètric i | que sobrepassa tres o quatre dimensions. Però res no ens prohibeix de | somiar | que algun dia es podrà transferir a fitxes perforades tota la | històrica, nosaltres ens sentim amb dret —que d'altra manera no | somiaríem | pas de reivindicar— de subratllar que la mateixa noció de fet històric | que la coneixença històrica, sigui quin sigui el seu valor —que hom no | somia | pas de contestar—, no mereix que se l'oposi a les altres formes de | en un magnifich carruatje particular, en lo que may hauria pogut | somiar | , la mare 's veya atesa en la botíga d' apotecari que ja li he dit. En la | que 'm va semblar de mil gustos. Era un caldo com may me l' hauría pogut | somiar | . En Pep y la criada que l' ajudaba m' anaban posant com de las festas, | aquella elevada regió una posicioneta en la que may nos hauriam atrevit á | somiar | . Vegi si estabam bé y eram felissos, que fins los vehins que avans tant | lo poble 'l demanaba. Ton. Aqueix poble es una xusma que sols | somía | venjansa, y si avuy l' han convensut, demá potser sigui un altre. | [(mirant al cuarto de Julia.)] Dorm, dorm, angel del meu cor, y | somía | ab lo teu pare; mentres tu pensas ab ell, ab tu pensa la mev' ánima. [( | —Qui? El Pedagog. —El barbut. Orestes. — | Somies | . El Pedagog. —Acabo de veure'l passar. Orestes. —T'ho | mare... El Pedagog. —Senyor! Orestes. —Sí. Tot això és | somiar | . Anem-nos-en. Mira si trobes algú que ens proporcioni cavalls i ens | li allarga d'una orella a l'altra com una corrua d'aranyes... I aleshores | somiava | que, un dia, veuria pujar dels seus ventres oberts una petita fumera | germanes meves, desperteu-vos: heus ací el matí. Erínia Segona. — | Somiava | que estava mossegant. Erínia Primera. —Una mica de paciència: | Orestes. —Què et passa? Electra. —Em fas por. He | somiat | que la nostra mare havia caigut d'esquena, que sagnava i que la seva sang | . —No, no és veritat... Espera... Sí! Ah! Ja no ho sé. He | somiat | aquest crim. Però tu, botxí de la teva pròpia mare, tu l'has comès. | en el meu que no he desitjat aquest crim? Si m'he passat quinze anys | somiant | la venjança! Júpiter. —Bah! En aquests somnis sanguinaris que | als palaus dels paixàs enamorats. I després li feia travessar els mars i | somiava | que pescava i havia tirat quatre canyes i havia enxampat, renoi, quatre | home que seleccionà un colom amb la cua lleugerament més ampla mai no va | somiar | en què es convertirien els descendents d'aquest colom, gràcies a una | hermafrodites adults de certs cirrípedes, i, no obstant això, ningú no | somia | a separar-los. El naturalista inclou en una espècie les fases larvals | a l'home un sentiment agut d'irrealitat. Si des del seu temps limitat | somia | amb l'eternitat, des de la seva encadenada fragmentació anhela la | marit i muller puguin dispersar-se en condicions paral·leles, seria com | somiar | . Cal "renunciar-hi" per endavant. El lector haurà comprès que prenc el | de la societat en què li ha tocat o li toca de viure, i és lògic que hagi | somiat | de canviar-la. No dic "corregir-la": les rectificacions de millora, | fins al punt de què de dies es veuen amb la claror i de nits es | somien | , i diu que al matí es presenten les solucions perquè el joc de les rodes | la veritat tal com En Ramon Llull, que va ésser un gran trovador, la | somiava | . I fetes aquestes disquisicions, que s'han de fer per força quan es vol | el fet de l'existència de la ciència universal tal com el Septentrió la | somia | i que li agradaria poguer atribuir a l'home la glòria d'haver assolit | per aquesta ciència universal i mai per les particulars, com ja ho | somiava | En Ramon Llull, al seu temps, quan deia que la fe catòlica només podia | que només pensem en gosar de la vida, com si fóssim bèsties, i com ells | somien | i desitgen, tancats entre boires i asseguts a prop de les estufes i |
|