DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
somiejar V 27 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb somiejar Freqüència total:  27 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Anava fent-se a les solucions més còmodes que pot tenir la vida, quan el somiejar resta al marge. La seva, lliscava per una canal estreta, que a una banda
que estigués en oració, però enmig de les seves pregàries s'havia posat a somiejar; i sens dubte allò era un pecat, perquè ses galtes s'abrusaven, i el seu
mortals per unes ombres que voletegen. I que en són de feliços mentre somiegen la creació de mons innumerables i amiden, talment amb el polze o amb un
Creu-t'ho... Tusenbach. Bestieses, evidentment. [Maixa, somieja amb el llibre a les mans i xiula suaument.] Olga. Per Déu,
peus a terra. —Això els fa tan atractius... —comentà Catalina Bibiloni, somiejant—. Pertanyen a una altra Esfera. —Jo podria contar moltes anècdotes —va
Més enllà hi ha la mar i, tal vegada, aquella ruta que somiejant has fet sovint. Mira com la incertesa
que potser espien les ballarines que, com tu, volen, somiejant albes que ignoren que es marciran, immusteïbles flors
cada dues hores o cada setze o disset, si tinc sort... Quantes vegades he somiejat no ser obligat a baixar en cap estació, viure sense treure el nas a fora,
coses que fan pudor d'infàmia, que no pares de reveure, abans de dormir, somiejant sota els llençols que un tribunal d'àngels negres et condemna a
què no hauries de somiar? Molly: Perdia molt temps somiejant desperta. Em temo que encara ho faig. Ella no volia que jo somiés.
xx no manquen els somnis de diàleg. Franco Rodano somieja una relació renovada entre la força moral més gran i la força política
de la calor, el caçador i el nan sagrat es refugien entre uns arbustos i somiegen en silenci fins que Kasian demana a l'altre una justificació per disparar
[Turner, afegit per mi], devem les exquisides boires argentades que somiegen damunt del nostre riu i transformen en una fràgil silueta de gràcia
una taverna anglesa, però del carrer de Rivoli, al centre de París. «Somiejava, evocant davant la púrpura dels portos que omplien els gots, les
en Víctor va tenir abundor de temps per repassar idees i conviccions, per somiejar, àdhuc per endormiscar-se una estoneta de tant en tant. Fins i tot, per
aferrissadament una novel·la, pel que semblava. En Jeroni, desocupat, somieja; maquinalment passa la mà per la fusta del fons d'un pupitre. Quina
just ahir haguéssim estat al jardí de Vilajoan jugant al teu partxisi i somiejant un món indolor. Però va per feina i després de quatre fórmules de
només podem desmuntar i muntar les armes, sense disparar gairebé mai, o somiejar asseguts al catre tot fumant, els que fumen. Quan manllevem aliments als
i els generals de palau que a vegades, encara que sigui en somnis, somiegem amb el poder absolut... Aquella broma gruixuda va relaxar l'ambient, tens
personals. I si no era capaç d'esventrar-lo amb una espasa com somiejava, ho enllestiria amb un verí, encara que li fes vergonya, perquè la
Encara no ho has provat tot». I reprenia el combat. (Es concentra, somiejant la baralla. A Estragó:) Tornes a ser aquí, una altra vegada?
moments, tot es dissiparà, tornarem a estar sols, enmig del no-res. (Somieja.) Pozzo Dos-cents! Vladimir
on creixem i que proveeixen l'arxiu dels nostres somnis i del nostre somiejar desperts, la resta de la nostra vida. Atribuí una particular ressonància
de la sang li faria més agradable la fesomia i, llavors, es posava a somiejar. La vida de macarró era vida bona. Dos o tres anys de paciència, menys si
ajagut sense bellugar-se, de bocaterrosa, amb la cara contra el coixí. Somiejava sense parar, i els somiejos eren d'allò més estranys: en gairebé tots es
funeraris, si deixessin sotmetre la seva dignitat. Somiejant agafen les nobles actituds de l'esfinx ajaguda en fondes
per ser mai rebutjat. (En aquest passatge, Alcest sembla que somiegi, com si no sentís que Oront li parla.) És a vós, excel·lència, que