×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb somoure |
Freqüència total: 360 |
CTILC1 |
havia d'acabar amb els càtars i les llibertats llenguadocianes i havia de | somoure | l'Estat catalano-aragonès fins a fer-ne preveure la ruïna. De l'acte | en el nostre país el neguit revolucionari, amb el propòsit de reformar o | somoure | aquell Estat tirànic, corrupte i claudicant. Això es pogué constatar | apa! vinga passejar-nos per les ribes i llençar pedretes a l'aigua... I | somoure | les branques dels fruiters: un escampall de peres per terra i un vol | pols sagrada dels xiprers s'emporta i l'alzinar de soca a arrel | somou | i empeny la tramuntana amb mà tan forta, que fins | descobert entre les plomes una mica de coll inversemblant de tan prim. El | somou | un panteix molt lleu. I Laura ja no veu res més perquè s'acaba d'esvanir | bé que sigui tan lluny, reflexos tènues, menys | somoguts | per furients tempestes: era aquí l'Enemic en camp amplíssim. | per les màquines de rogall cavernós, i llur estrèpit | somogué | l'aire amb un fragor horríson i les entranyes n'esqueixà amb el | l'Argestes sonor i el Tràscias seguen les boscúries i | somouen | els mars; amb bufs adversos, el Notus els somou des del migdia, | i somouen els mars; amb bufs adversos, el Notus els | somou | des del migdia, i l'Àfer, amb uns núvols que retrunyen, | però: les guerres civils del Principat, que, de manera indirecta, en | somoure | la tradicional primacia de Barcelona dins la Corona catalano-aragonesa, | ara jo m'entretingui fent-ne la llista. Era molt difícil que poguessin | somoure | el "sucursalisme" que dominava la vida pública valenciana. En el | la gèlida tramuntana i el xaloc abrusador, una darrera l'altre, | somouen | les pedres, que cauen amb espetec dins el recinte o són engolides pel | i insular; observem semblant coincidència doble en altres pobles europeus | somoguts | per un esperit equivalent. D'aquesta coincidència cronològica i personal | trontoll o bona nova, no em resti mai inconegut. Res del que pot | somoure | el cor dels homes, ni penes ni alegries, ni revoltes ni conformitats, ni | del pensament, darrera el front, tot temps encesa. I no hi ha por que em | somoguin | o mudin ni el temps volander i les seves fugisseres modes, ni el desig de | implacables damunt qui caigui en mancament, ningú ni res no el pot | somoure | , encarnació viva del càstig, terror de qui contravé el que és manat, mal | lent i fluix com el d'un pèndol que la corda acaba, i aquella veu que | somovia | les multituds com el llevant les ones, serà igual que el sospir de | la bèstia verinosa. Tot-d'una l'estany onejà com si un gran vent el | somogués | de totes bandes, les aigües es partiren i s'aixecà del fons la monstruosa | Però tots aquells que l'arribada i les dites del gentil cavaller havien | somogut | , se'ls giraren en contra. "—¿Qui havia de creure les seves paraules, si | foren arrencades i trinxades, com si un gran terratrèmol les hagués | somogudes | , i el gran bardisser que cobria les vessants fou convertit en cendra, en | en si mateix; l'un eleva, admira, s'imposa, instrueix; l'altre plau, | somou | , enterneix, penetra. El que hi ha de més bell, de noble i de més imperiós | allà, a la primavera, vaig nedar dintre els blats escumejants d'espigues, | somoguts | pel migjorn; allà en diades d'huracà, entre la polsaguera de les rutes i | amagats es deixondien: la joia de la matinada s'esbargia. Un aire fresc | somovia | elegantment les fulles, com a posta perquè s'espolsessin la rosada. A | a la immensa catifa de Pla Guillem, on batia un vent que semblava voler | somoure | l'avet més ben arrelat. El cel, que tota la tarda havia estat grisenc, es | com llunyedans i sufocats, s'oïen els lladrucs d'algun gos. El vent àduc | somovia | la porta ben barrada; i, quan en venia una ratxada forta, bufava tan | de les neus en fosa les vestals jonquilles es gronxaran totes alhora, | somogudes | per l'aire matinal. En el bosc, les fulles remoregen, i es veuen els | la impressió que les muntanyes s'agegantessin i un fort vent terral va | somoure | la nostra embarcació en tant que estàvem calats i plegada la vela: els | seves rodes en les pedres humides. Les gàrgoles dels vells palaus no es | somouen | avui amb el trontoll dels altres dies, i pels recons dels patis les | la calma del pis. Era ella qui menava la casa i si amb un mot de renyina | somovia | els llargs silencis de Joana, sempre hi trobava la mateixa flonjor d'una | i per allà, com un joc de bitlles acabat de fer caure. Els elefants, per | somoure | les palmeres, hi descansen llur cos o llur front ço que ja les sorolla; | dolorosament les desventures sens terme, les tristeses infinides, que, | somogut | pel condol, vaig allunyar-me d'aquella pintura amarada de crueltat en la | públic, com abandonades de tothom; la palpitació anguniosa que sembla que | somogui | als dos desheretats; tot fa que l'esperit vibri, que s'alci davant de la | les més altes ciutadelles; cap màquina, però, no podrà trobar-se que | somogui | l'ànima ben fundada. M'he escapat de les ruïnes de la meva casa i he | tremolava, mentre les faldilles de serrell de pandanus eren també | somogudes | per una vibració misteriosa. La tija d'autí s'enlairava al bell | el rest de perles. S'ajupí, va posar-hi mà, trobà una mica de resistència, | somogué | el còdol pròxim, reparà que la resistència cedia... Ja el collaret era | saludar, són en aquest ram altament il·lustratives. Quan una societat és | somoguda | per una revolució, i els seus estaments experimenten un canvi de situació | i colors; rabeigs amb guixes ambresines; embassaments abrigats de fronda, | somoguts | per generacions de peixos minúsculs i capgrossos, i un petit corrent | i potser d'un amor ardent i definitiu. De sobte, Innocenci semblà | somogut | per una esgarrifança; empal·lidí, el seu esguard s'esmortuïa clavat | persecució que l'apassionava. Els tords fugien d'ell a petites volades. | Somovien | a dreta i esquerra amb llurs ales brunzents les tanyades del bosc. I | i un brunzir de bala esgarrifós i breu, semblant al miol d'un gat, que el | somogueren | de cap a peus. Va córrer viarany enllà i veié, entre uns rebrolls de | un binocle de vidres molt gruixuts, mal encavallat al nas. —Bo! —exclamà | somogut | per un pressentiment ominós, amb una veu gruixuda, ronca, de fumador de | però, el moment que el xoc fou inevitable. De sobte, un cop feixuc va | somoure | tota la carcassa del vaixell. Era que les embarcacions acabaven d'entrar | d'una certa cultura. Rússia, malgrat d'ésser a quatre passes, no ha pogut | somoure | ni en el més mínim la vida nacional d'aquest país. És cert que el príncep | sense vacil·lar, i no hi haurà tempestat externa ni interna que ens pugui | somoure | . | la terra, progressa veloçment a mesura que el tren avança: tot cruix, se | somou | i ressona, l'estrèpit va agafant amplitud, s'acosta eixordador, es | tot sol li venien ganes de plorar i no podia. Una rastellera de sospirs | somovia | el seu pit i la seva testa trontollava mentre els seus ulls eren eixuts | d'il·lusions de la joventut, il·luminada per l'esperança que sempre | somou | els esperits dels pescadors, confortada pel goig de les guanyades i | la Pamfília, el circius la Gàl·lia, al qual, per bé que | somogui | les cases, els habitants donen gràcies, perquè creuen deure-li la | una massa tan feixuga, quina és la causa més poderosa que la terra, que | somou | un pes tan gran amb la seva força; per què tan aviat tremola com | el que va trobant prop; si mai aquestes matèries així rosegades cauen, se | somouen | les masses que hi descansaven, les quals, privades de llurs basaments, se |
|