Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

havia d'acabar amb els càtars i les llibertats llenguadocianes i havia de	somoure	l'Estat catalano-aragonès fins a fer-ne preveure la ruïna. De l'acte
en el nostre país el neguit revolucionari, amb el propòsit de reformar o	somoure	aquell Estat tirànic, corrupte i claudicant. Això es pogué constatar
apa! vinga passejar-nos per les ribes i llençar pedretes a l'aigua... I	somoure	les branques dels fruiters: un escampall de peres per terra i un vol
pols sagrada dels xiprers s'emporta i l'alzinar de soca a arrel	somou	i empeny la tramuntana amb mà tan forta, que fins
descobert entre les plomes una mica de coll inversemblant de tan prim. El	somou	un panteix molt lleu. I Laura ja no veu res més perquè s'acaba d'esvanir
bé que sigui tan lluny, reflexos tènues, menys	somoguts	per furients tempestes: era aquí l'Enemic en camp amplíssim.
per les màquines de rogall cavernós, i llur estrèpit	somogué	l'aire amb un fragor horríson i les entranyes n'esqueixà amb el
l'Argestes sonor i el Tràscias seguen les boscúries i	somouen	els mars; amb bufs adversos, el Notus els somou des del migdia,
i somouen els mars; amb bufs adversos, el Notus els	somou	des del migdia, i l'Àfer, amb uns núvols que retrunyen,
però: les guerres civils del Principat, que, de manera indirecta, en	somoure	la tradicional primacia de Barcelona dins la Corona catalano-aragonesa,
ara jo m'entretingui fent-ne la llista. Era molt difícil que poguessin	somoure	el "sucursalisme" que dominava la vida pública valenciana. En el
la gèlida tramuntana i el xaloc abrusador, una darrera l'altre,	somouen	les pedres, que cauen amb espetec dins el recinte o són engolides pel
i insular; observem semblant coincidència doble en altres pobles europeus	somoguts	per un esperit equivalent. D'aquesta coincidència cronològica i personal
trontoll o bona nova, no em resti mai inconegut. Res del que pot	somoure	el cor dels homes, ni penes ni alegries, ni revoltes ni conformitats, ni
del pensament, darrera el front, tot temps encesa. I no hi ha por que em	somoguin	o mudin ni el temps volander i les seves fugisseres modes, ni el desig de
implacables damunt qui caigui en mancament, ningú ni res no el pot	somoure	, encarnació viva del càstig, terror de qui contravé el que és manat, mal
lent i fluix com el d'un pèndol que la corda acaba, i aquella veu que	somovia	les multituds com el llevant les ones, serà igual que el sospir de
la bèstia verinosa. Tot-d'una l'estany onejà com si un gran vent el	somogués	de totes bandes, les aigües es partiren i s'aixecà del fons la monstruosa
Però tots aquells que l'arribada i les dites del gentil cavaller havien	somogut	, se'ls giraren en contra. "—¿Qui havia de creure les seves paraules, si
foren arrencades i trinxades, com si un gran terratrèmol les hagués	somogudes	, i el gran bardisser que cobria les vessants fou convertit en cendra, en
en si mateix; l'un eleva, admira, s'imposa, instrueix; l'altre plau,	somou	, enterneix, penetra. El que hi ha de més bell, de noble i de més imperiós
allà, a la primavera, vaig nedar dintre els blats escumejants d'espigues,	somoguts	pel migjorn; allà en diades d'huracà, entre la polsaguera de les rutes i
amagats es deixondien: la joia de la matinada s'esbargia. Un aire fresc	somovia	elegantment les fulles, com a posta perquè s'espolsessin la rosada. A
a la immensa catifa de Pla Guillem, on batia un vent que semblava voler	somoure	l'avet més ben arrelat. El cel, que tota la tarda havia estat grisenc, es
com llunyedans i sufocats, s'oïen els lladrucs d'algun gos. El vent àduc	somovia	la porta ben barrada; i, quan en venia una ratxada forta, bufava tan
de les neus en fosa les vestals jonquilles es gronxaran totes alhora,	somogudes	per l'aire matinal. En el bosc, les fulles remoregen, i es veuen els
la impressió que les muntanyes s'agegantessin i un fort vent terral va	somoure	la nostra embarcació en tant que estàvem calats i plegada la vela: els
seves rodes en les pedres humides. Les gàrgoles dels vells palaus no es	somouen	avui amb el trontoll dels altres dies, i pels recons dels patis les
la calma del pis. Era ella qui menava la casa i si amb un mot de renyina	somovia	els llargs silencis de Joana, sempre hi trobava la mateixa flonjor d'una
i per allà, com un joc de bitlles acabat de fer caure. Els elefants, per	somoure	les palmeres, hi descansen llur cos o llur front ço que ja les sorolla;
dolorosament les desventures sens terme, les tristeses infinides, que,	somogut	pel condol, vaig allunyar-me d'aquella pintura amarada de crueltat en la
públic, com abandonades de tothom; la palpitació anguniosa que sembla que	somogui	als dos desheretats; tot fa que l'esperit vibri, que s'alci davant de la
les més altes ciutadelles; cap màquina, però, no podrà trobar-se que	somogui	l'ànima ben fundada. M'he escapat de les ruïnes de la meva casa i he
tremolava, mentre les faldilles de serrell de pandanus eren també	somogudes	per una vibració misteriosa. La tija d'autí s'enlairava al bell
el rest de perles. S'ajupí, va posar-hi mà, trobà una mica de resistència,	somogué	el còdol pròxim, reparà que la resistència cedia... Ja el collaret era
saludar, són en aquest ram altament il·lustratives. Quan una societat és	somoguda	per una revolució, i els seus estaments experimenten un canvi de situació
i colors; rabeigs amb guixes ambresines; embassaments abrigats de fronda,	somoguts	per generacions de peixos minúsculs i capgrossos, i un petit corrent
i potser d'un amor ardent i definitiu. De sobte, Innocenci semblà	somogut	per una esgarrifança; empal·lidí, el seu esguard s'esmortuïa clavat
persecució que l'apassionava. Els tords fugien d'ell a petites volades.	Somovien	a dreta i esquerra amb llurs ales brunzents les tanyades del bosc. I
i un brunzir de bala esgarrifós i breu, semblant al miol d'un gat, que el	somogueren	de cap a peus. Va córrer viarany enllà i veié, entre uns rebrolls de
un binocle de vidres molt gruixuts, mal encavallat al nas. —Bo! —exclamà	somogut	per un pressentiment ominós, amb una veu gruixuda, ronca, de fumador de
però, el moment que el xoc fou inevitable. De sobte, un cop feixuc va	somoure	tota la carcassa del vaixell. Era que les embarcacions acabaven d'entrar
d'una certa cultura. Rússia, malgrat d'ésser a quatre passes, no ha pogut	somoure	ni en el més mínim la vida nacional d'aquest país. És cert que el príncep
sense vacil·lar, i no hi haurà tempestat externa ni interna que ens pugui	somoure	.
la terra, progressa veloçment a mesura que el tren avança: tot cruix, se	somou	i ressona, l'estrèpit va agafant amplitud, s'acosta eixordador, es
tot sol li venien ganes de plorar i no podia. Una rastellera de sospirs	somovia	el seu pit i la seva testa trontollava mentre els seus ulls eren eixuts
d'il·lusions de la joventut, il·luminada per l'esperança que sempre	somou	els esperits dels pescadors, confortada pel goig de les guanyades i
la Pamfília, el /circius\ la Gàl·lia, al qual, per bé que	somogui	les cases, els habitants donen gràcies, perquè creuen deure-li la
una massa tan feixuga, quina és la causa més poderosa que la terra, que	somou	un pes tan gran amb la seva força; per què tan aviat tremola com
el que va trobant prop; si mai aquestes matèries així rosegades cauen, se	somouen	les masses que hi descansaven, les quals, privades de llurs basaments, se

Pàgina 1 (de 7)

50 següents