Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
sor A 3 oc.
sor F 661 oc.
sor M 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sor Freqüència total:  665 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Ho feia delicadament, i al col·legi, en aquest art, competia gairebé amb sor Àgueda de la Creu, qui tenia, com deien allí, les mans de plata. La
sinó que en Mila es donaven sempre amb més vehemència, i a vegades sor Àgueda la mirava aterrida i s'esforçava a refrenar els impulsos folls
parlaven d'aquella felicitat que totes, o la majoria, li envejaven. Àdhuc sor Àgueda de la Creu, quan Mila l'anà a veure una d'aquelles tardes,
bé. Direm a mossèn Anselm que li parli. Fes venir tu també aquella monja, sor Anna, o sor Adela, no sé com es diu: vejam si aconsegueixen de
mossèn Anselm que li parli. Fes venir tu també aquella monja, sor Anna, o sor Adela, no sé com es diu: vejam si aconsegueixen de convèncer-la. Tal
peresa, germana. S'està tan bé esperant!... Però, d'animada, n'estic molt, sor Àgata. Si veiés com n'estic, d'animada! Mai no m'havia sentit tan feliç i
d'animada! Mai no m'havia sentit tan feliç i tan animada com ara. Sor Àgata li estrenyé la mà sense comprendre-la. —Ara, quan t'alcis, vina'm a
enllaçada per la cintura mentre la música executava l'himne de Sor Tomaseta, que fou corejat pels espectadors. En resum: un espectacle
la Corona d'Aragó: els germans Vicent i Bonifaci Ferrer, Antoni Canals, sor Isabel de Villena. La relaxació de costums, que fa de València una ciutat
revolen com papallones esvalotades. —Jo juraria que no us havia vist mai, sor Teresa —diu el malalt amb una expressió que tot i sens voler, és solemne.
Teresa —diu el malalt amb una expressió que tot i sens voler, és solemne. Sor Teresa, ja asserenada, llença un riure en el silenci. —Que en dius de
poc a poc. Diria's un tresor submergit. —Passeu les vostres mans, sor Teresa —diu el nen enguniosament— passeu les vostres mans pels cristalls
tres remarques crítiques. Heus aquí la primera. Parlant Sainte-Beuve de sor Agnès Arnauld, de Port-Royal, diu que era "/grave et haute comme une
Infante\" espanyola. Referint-se després a M. d'Andilly, germà de sor Agnès, el mostra com un jove turbulent i emfàtic, "/surtout très
"/surtout très pétulant\". Finalment, dels dos germans, sor Agnès i M. d'Andilly, diu que "/ils avaient l'un et l'autre quelque
el seu tomb prop de migdia arribava a l'establiment i donava comptes a Sor Mercè: "Quin bé de Déu de coses que us porto; cada dia més. Sor Mercè.
comptes a Sor Mercè: "Quin bé de Déu de coses que us porto; cada dia més. Sor Mercè. Mireu un munt de cols i ensiams. Una coixinera de fasols; la
a l'estable. Fou un disgust per la casa. —Com ho farem ara? —somicà Sor Mercè. —Deixeu-m'ho per mi —respongué el Fraret. —Ara com ara li farem
ulls blaus revolen com papallones. —Jo juraria que mai no us havia vist, sor Elvira —diu el malalt amb un to que tot i sense voler, és solemne. Sor
sor Elvira —diu el malalt amb un to que tot i sense voler, és solemne. Sor Elvira, quelcom asserenada, somriu. —Que en dius de coses estranyes! A
Diria's un tresor submergit en un abim obscur. —Passeu les vostres mans, Sor Elvira —diu el nen dificultosament— passeu les vostres mans pels vidres
jo. Tots els companys em miraven amb enveja, i les monges, especialment sor Concepció, amb pena i sobressalt. De la història de la Berta, l'eterna i
la primera vegada que em dono vergonya del meu passat, —sé que digué a sor Concepció encetant ses confidències.— Voldria que Nostre Senyor em
cristià, virtuós i inexpert, s'interessaven maternalment per mi. L'endemà sor Concepció em cridà a soles. —No t'escoltis aquella perduda, fillet. No et
jo pogués fer la meva. Després me'n aní a la cuina per tal de demanar a Sor Concepció que em donés sopar dejorn, perquè patatim i patatera i etcètera
d'ençà que és fora d'aquí, et ronda els passos com una lloba. —Li juro, Sor Concepció; li juro que no sé res d'ella, —responc tustant-me
brutalment la pura delícia d'aquelles hores lohengrines. Bé tenia raó Sor Concepció; jo no l'hagués galibat, la Matilde, quan em temptà amb la
agafatosa; així és que començant pel director o la Superiora de les soeurs i acabant pel darrer infermer o la fàmula més humil tothom el coneixia i
veu atenorada, clara i bonica, tenia una unció molt pròpia del cas, i les soeurs hi estaven baberiques i no el deixaven en pau. L'Eufrasi aquí, l'Eufrasi
—Espera't, home, que sortirem a donar un tomb després. —No puc. Sor Margalida vol que li pinti un purgatori amb força pecadors, pel novenari
passes de la Salpetriere. Aqueix canvi fou degut als bons oficis de sor Caritat, la practicanta de la farmàcia, una monja joveneta, menuda, amb
joveneta, menuda, amb uns ulls com dos sols, viva com una mallerenga. Sor Caritat era de Perpinyà, i en saber-me germà de raça i de parla no en
Plantalamour, fill d'una galant casa de Rivesaltes, el qual, segons sor Caritat, no feia gaire que havia mort de resultes d'una paorosa tragèdia
de la cala, deixant-hi una extensa clapa vermella. La presència de Sor Caritat el va fer callar. La monja venia a dir-me que una gran dama, qui
La Josette, sense esperar el resultat de l'ambaixada de Sor Caritat, davallà les graus de la galeria i s'acostà cap a nosaltres, per
Seydoux hagué de retornar-la en sa botiga, fent-li prendre un cordial; Sor Caritat em guaità com si jo fos un banyeta que em cruspís les fembres de
pagar les messions de la diada, ni el director, ni la Superiora de les soeurs, ni la Junta, considerant la festa com a pròpia de la casa, no volgueren
Feta aquesta cortesia, passàrem al menjador de la Salpetriere, i pel camí sor Caritat se m'acostà com una falugueta, —I vós, doctor: quan ens donareu
com una falugueta, —I vós, doctor: quan ens donareu un dia bo? —Ai, sor Caritat! Sóc massa dolent. No m'estima ningú. —I aquella princesa o
diplomàtics amb França, el tractat amb el Brasil, la Beatificació de sor Calamanda del Nen Jesús, la multitud de pelegrinacions que cada dia
enllaçada per la cintura, mentre la música executava l'himne de Sor Tomaseta, que fou coretjat pels espectadors." "En resum: un
de veus més fresques. Són les nines de l'escola pública, regentada per Sor Teocpista, que tenen un local blanc i net, com una patena, i el jardí
del missioner italià P. Segneri; o les visions de la Venerable Sor Agreda en la "Mística ciudad de Dios". Aquests dos llibres
de San Juan, metge i psicotècnic avant le mot (1592); Sor Maria de Agreda (1665); Mateo Alemán (1610); Nicolás
Juan Ginés de Sepúlveda, obres, humanista (1573); Sor Juana de la Cruz, poetessa mexicana (1695); Diego de Saavedra
moralista o teòleg, s'acontenta gairebé només amb el Pare Rivadeneira, Sor Maria de Agreda i el "Teatro crítico del P· Feijóo". Fins
En Torregrossa), Fra Gelabert Jofre (i no Fra En Gelabert Jofre), Sor Isabel de Villena (i no Sor N'Isabel de Villena), etc..
(i no Fra En Gelabert Jofre), Sor Isabel de Villena (i no Sor N'Isabel de Villena), etc.. L'adjectiu possessiu 264.
i escrigué tot quant més aproximadament ad aquesta. Compareu-lo ab Sor Isabel de Villena i els altres escriptors acurats de l'època i veureu com
de Córdoba i Palmart, 1478), i la /Vita Christi\ de sor Isabel de Villena. A aquesta brillant escola literària encara pertanyen

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »