Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Per la meva pròpia reflexió he deduït, tanmateix, que la Moira,	sorda	, cega, inexorable i tranquil·la, va precedir el Caos i li va imposar la
a Euforió. "Aleshores varen comprendre que els governava una divinitat	sorda	i cega per als pobres homes, inexorable, sense sentiments i impassible,
hi, una pila d'homes." "El Mal", continuava Pulcre, en un diàleg de	sords	, "és, com ho va notar sant Tomàs, un cert bé." Un silenci es va
insegur; el cel estava encapotat, i la mar, embravida, es debatia amb	sorda	fúria contra les costes. Els mariners anaven acudint, ara l'un ara
perills i d'inseguretats. L'odi del poble creixia a l'entorn d'ell en una	sorda	manifestació que amenaçava d'esclatar al menor motiu, i, paral·lelament a
llum irreal. Però amb quina tremenda eloqüència cridava tot! Amb quins	sords	i angoixosos clams ressonava a la seva ànima! El comte passava la
veïna, va irrompre a l'estança. Estava lívida. En la veu li vibrà una	sorda	i viva irritació: —Ha d'ésser aquí, ja ho saps. Ara té altres ocupacions:
Els trons es sentien més a prop i esclataven amb més freqüència, amb un	sord	i perllongat redoblament. Els llampecs es succeïen sense interrupció i
de sobte els arbres de la placeta i s'allunyà tot perdent-se amb	sorda	i profunda remor sobre el garroferar obscur. Darrera de Mila les portes
i era una calma tan perfecta, que gairebé semblava percebre-s'hi el	sord	palpitar de la sang, com si fos el palpitar del pols de l'univers. Les
no quedar ofegades en l'ombra. La tempesta s'anunciava ja, lluny, amb una	sorda	i profunda remor, i el tro retrunyia amb paorós espetegar entre
on no arribava mai el sol. De nits tot s'animava com en una agitació	sorda	i subterrània; el silenci s'omplia de remors de passos, de veus, de
fred; corria gelat entre els portals, i des d'allí tornava a sentir-se la	sorda	remor del vent en les branques allà al darrera d'ells, a l'albereda. Les
cel negre, en el paisatge inhòspit i despietat; corrien fragoroses amb un	sord	i terrorífic bramular, coronades d'escumes blanques i bullint ací i allà
a sa mare: "Mare! És Sileta! Mira Sileta, mare!" Sa mare continuava	sorda	a les seves veus: ella seguia lliurada en cos i ànima al seu esfereïdor
de la seva sang mateixa i del seu mateix cervell ho omplen tot amb una	sorda	fragor. Tot i això, la remor de la respiració d'ella es difon, com abans,
amb l'orella a l'interior. Res. Tino Costa torna només a percebre el	sord	tumult de la pròpia sang. Per fi acosta els llavis al pany i crida en veu
carns en les romegueres. Tot, en la nit, semblava alçar-se contra ell. El	sord	tumult de la sang, l'excitació dels nervis i el cervell eren per a ell
davant d'una altra mena d'"habitualitats". En la pràctica, som "	sords	" per a tot allò que se'ns transforma en "costum" aclaparador i
subjecció i el dictat superior donen el to, pot "ensordir-se" —quedar "	sord	"— davant la carència de llibertat que el rodeja i l'oprimeix. L'home
"acostumat" a les dolceses de l'opció i del desembaràs, també pot ser "	sord	" als avantatges de la seva situació. El primer, ensopit per la tirania,
parcialment immunitzats contra l'enrenou que els envolta, poden acabar	sords	de veres: les seves orelles hi cedeixen, per fi. La nostra "sordesa" a
erosionar d'una manera profunda les nostres millors defenses morals. De "	sords	" artificials passem a "sords" autèntics. El trànsit no serà, potser,
les nostres millors defenses morals. De "sords" artificials passem a "	sords	" autèntics. El trànsit no serà, potser, massa espectacular, i l'individu
Però l'atròfia, o com vulguem dir-ho, es produeix. Per això hi ha tants "	sords	" a la falta de llibertat, que s'encauen en la submissió i en la inèrcia
pitjor, de vegades ni en voldran sortir. Per això, també, hi ha tants "	sords	" a la llibertat —a la llibertat de què gaudeixen—, que es troben inermes
inermes i perplexos quan algú els l'amenaça o ataca. El paral·lel amb els	sords	físics, en últim terme, no és complet. El sord físic se sap "malalt", i
El paral·lel amb els sords físics, en últim terme, no és complet. El	sord	físic se sap "malalt", i considera que el seu defecte és,
el seu defecte és, vertaderament, un defecte, un dèficit: els altres "	sords	", en canvi, no tenen consciència de la seva "sordesa". I aquesta
dels núvols a contra sol. Cridava una merla o passaven, amb xiular	sord	, quatre grives. Que és interessant l'estudi de T. S. Eliot sobre Byron al
uns guàrdies han ferit, al poble, un desertor que fugia (diuen que era	sord	i trencat). Dia trist, núvol. Sembla que les tropes franquistes han
formidable. Diu que han entrat sense lluita. A Viladrau es nota una	sorda	efervescència. El Valent, un traginer xerraire i radical, ha cridat,
violentament, alhora que el ventilador deixa escapar uns gemecs	sords	i a la fi s'immobilitza. Ningú no se'n preocupa, però, l'especialista en
la citació, més forts que ell, més cruels, però ara l'anima una ràbia	sorda	i tan carnissera com l'obra d'aquells tres botxins que han destrossat la
la dona—. No seria el primer cas... S'interromp, silenciada per una remor	sorda	que augmenta ràpidament de volum, un glu-glu que obliga a girar els ulls
a l'altre, hi ha uns segons de silenci i aleshores s'insinua una remor	sorda	de graons que protesten. La testa de la dona emergeix per damunt de les
tisoretes que es treu de la butxaca, gairebé se li apaga i renega en veu	sorda	, plàcidament. —Potser li falta oli —comenta l'home que ha avançat darrera
deixen bassals en els desnivells, es van escolant amb una remor	sorda	i cataractant. Ells dos xipollegen amb els camals dels pantalons alçats
Maldestre, només trobo un gemec lent i una	sorda	desharmonia que no aviva la força de cap pedal.
Destre perceptor d'infinits, petitíssims detalls innecessaris, era	sord	i cec a la més cridanera evidència. Anava essent cada dia més així, anava
extrem a l'altre del poble s'estenia una protesta tàcita, es covava una	sorda	indignació. Però ningú no s'atrevia a alçar la veu. Borra, en el fons,
del camí, hi havia el sifó; ja de lluny, sentí el soroll de l'aigua, el	sord	clapoteig dintre les estretes parets. Mirà la comporta del tub, a dalt al
ressonaven en el silenci, i les plantes es rompien al seu pas amb breus i	sords	cruixits, com gemecs. Borra girà de sobte i s'endinsà pel panissar. Jaume
als mateixos hòmens que varen fer la guerra. La postguerra era	sorda	, era amarga i feroç. No demanava còleres, demanava cauteles,
d'expressió del vent, que arriba net. Les arrels cruixen	sordes	, i les branques exulten de dolor, per proclamar que
importància davant d'aquell defecte mil·lenari,	sord	i establert. Res d'individual. Va ser una guerra, encara que
N'has parlat amb ta mare? /Xela\ Tant li fa, perquè és	sorda	. /Clavell\ No em facis fer el titella que ja n'estic cansat.
aquí on la veus, quan s'ho proposa, és un sac de gemecs que fins els	sords	la senten. /Amèlia\ No la turmentis més, t'ho prego.
Carrers. I sempre més nit, les parets altes.	Sord	al feblíssim lament antic, camino ja del tot
contra la sang que vessen només les vostres mans?	Sords	a la veu que us cerca amb nom antic de fills, esdeveniu per

Pàgina 1 (de 47)

50 següents