Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

il·limitat, obert i buit. Gea, la matèria terrestre, de sina fecunda, va	sorgir	després i, abans de prendre una més clara forma, qui sap si va emplenar
va aparèixer Afrodita. I ens guardarem prou de detallar tot el que va	sorgir	de la resta d'aquella brutícia, perquè ens sembla que el silenci és la
pensaments. Per damunt de les teulades el cel del capvespre s'enfosquia i	sorgien	les primeres estrelles titil·lant tímidament en la blavor. La mare de
No t'agenollis! Era un rogall salvatge, un crit quasi inhumà que semblava	sorgir	d'una estranya ferida. Restà un moment en silenci, mirant-la, agitat per
i generositats ofegats, però que de tant en tant i com a despit d'ell	sorgien	a la llum. Molts actes quedaren, tanmateix, sepultats per a ella en
de Nadal, en què un desig de pau i de companyia pren en els homes i	sorgeixen	tendres records en els pits més endurits. Jo em recordava també de vós i
deu fer, aquestes coses, Déu meu! Es féu un silenci, i, de sobte, veieren	sorgir	davant d'elles Tino Costa en persona com una aparició d'ultratomba.
volgut no esperar-la, i en aquest instant, davant el dubte que acabava de	sorgir	en ell, experimentà un malestar tan viu, que hagué d'aixecar-se i
dir-se. Semblava, en efecte, impossible que una obra tan bella hagués	sorgit	de mans humanes. Era ella: Mila. Tenia a penes l'alçada d'un braç i
l'anava embargant i, a poc a poc, contra la seva voluntat, començaren a	sorgir	en ell els records del poble. Allí hi havia Mila vista en l'última nit;
seu cor, al costat de les altres que l'havien encantada. Una veu semblava	sorgir	d'aquell conjunt tenebrós, una veu que anava murmurant allà al fons del
compadirà? "Déu m'ajudarà —es repeteix, cada vegada que dubta o que veu	sorgir	al davant d'ella una dificultat—. Déu m'ajudarà." Tal vegada el trobarà
mirés des del fons d'una insondable profunditat de la qual no acabés de	sorgir	; de sobte, el seu rostre es contragué com en un terrible esforç per a
muntanyes confonent-se ja quasi amb el cel; el cel transparent, on anaven	sorgint	una darrera l'altra les estrelles; el silenci solemne, cada vegada més
imatges del somni que tingué de l'horrible malson de la nit passada, van	sorgint	al seu cervell. El terror de la nit esfereïdora que passà el paralitza
més al seu entorn i els combatien. Apartava un tronc, i un altre de nou	sorgia	a l'instant al lloc d'aquell, amenaçant d'enfonsar-los; ella tornava a
com ho estava el nostre, abans que el "nacionalisme"	sorgís	com una doctrina i una decisió a principis del Vuitcents. En aquest punt,
disfressat, ara hi ha el sexe a seques. En el curs de la nota present han	sorgit	, de passada, alguns noms representatius, d'alta categoria literària, que
passat a tenir gairebé un valor d'estricta paremiologia, com si haguessin	sorgit	de la boca anònima del poble, de la tradició. Em sembla que no caldria no
rellisca prop d'ells i tots dos alcen l'esguard cap a l'ombra que ha	sorgit	de les roques. La veu de l'home diu: —Podrem passar. Feia temps que no l'
gris de la ciutat, i calia esperar una solució que per força havia de	sorgir	de la tossuda actitud de tots ells, una nova realitat amb la seva
d'aquella hora, pogués fer res per alliberar-se'n. Les escenes anaven	sorgint	a la seva ànima, de manera tan viva i real com en la veritat del dia que
que li semblava que sentia el soroll de les passes d'ell, i el mirava	sorgir	allí mateix, entre les ombres, i li sentia la veu, aspra, tan coneguda,
pel mig, entre les ombres, que anaven fent-se espesses. De tret en tret,	sorgien	els ponts, aixecats sobre el canal, alts, amb les baranes de ferros
canal, alts, amb les baranes de ferros encreuats; es perdien i tornaven a	sorgir	. Al davant d'ell, a l'esquerra, es dreçà la silueta de la torre, alçada
amb atxes a les mans; les cares de la gent, agenollada a banda i banda,	sorgien	severes, fervoroses, des de l'ombra, il·luminades per les atxes, i
a enllestir un cel de neu entre les seves branques... Un poble abandonat	sorgeix	, desolat i ruïnós, entre ullastres i heures... Escolt enfora les remors
De bell nou vaig creure que la mar ens agombolava i que el nostre país	sorgia	de les ruïnes, lliure, i ens acollia... La presència d'Helena s'anà
i defugint tota mena de determinismes geogràfics, aquesta situació ha fet	sorgir	una sèrie de caràcters específics en la mentalitat catalana. Escatim-los
de passadís està sempre en situació històrica perillosa, i això fa que	sorgeixin	del seu esperit poderosos corrents de resistència que el creen i recreen
individualista de la societat. És en aquestes circumstàncies que	sorgí	un moviment que caracteritza les relacions al camp català durant el segle
que el reflex del poble a cada tombant de la seva història. Els sacerdots	sorgeixen	de totes les llenques de la comunitat nacional, sense excloure'n cap, i
humilitat, els uns, i de l'educació i l'ensenyament, els altres. I així	sorgiren	, al costat de l'Orde de la Mercè (1218), testimoni eclesiàstic
romàntica, aconsegueix noves fites. De bon antuvi en els seminaris, d'on	sorgirà	una legió d'historiadors, arqueòlegs i poetes; després a les parròquies,
la consciència castellana d'Espanya, o millor dit de l'Espanya que havia	sorgit	de l'acció castellanitzant empresa per les minories andaluses durant el
conèixer la presó i el presidi. D'aquest desencís col·lectiu havia de	sorgir	l'actitud antiestatalista dels catalans de la segona meitat del segle
ens sentim els homes millors del món. Quan la realitat ens desplau,	sorgeixen	l'enyor i la rebentada. L'enyor és trobar a mancar quelcom que ens ha
la senyora va arrufar el front. En saber que treballava a un teatre,	sorgí	la ruptura. Va ser una horabaixa en què es vestia per acudir a un sarau.
seny aspira sempre a enjudiciar sense renunciar. En certa manera, el seny	sorgeix	, sens dubte, com una manera de jutjar que, per provenir exclusivament de
ésser matèria de fe; hi ha gent en la vida de la qual no hi cap la ironia.	Sorgeix	aleshores la desmesura, l'exaltació, el deliri. La seva fe —si pot
les diverses formes de vida des del punt de vista de la individualitat,	sorgirà	aquella mateixa realitat indivisible que havia restat irremeiablement
que segueix, la veu alterna amb tocs de trompetes i timbals, i	sorgeix	per primera vegada el tema del Castell. (3) La Comtessa, plena
cap al palau tot sol feia camí, un home de figura espaventable,	sorgint	de dins les ombres, em va dir: "Si vols que ara s'acabi ta temença i que
mon vol, absort, elevau sobre els núvols la pregària perquè l'amor	sorgeixi	de la mort. Ermità I quan jo dins l'ermita solitària, restaré
ton vol, absort, alçaré sobre els núvols ma pregària perquè l'amor	sorgeixi	de la mort. [(En Bernat puja sobre l'àguila, que comença a volar per
sofrir? Mes sembla que en la fosca de ma vida un alba més fulgent vulgui	sorgir	. Escena IV [(En Bernat es torna amagar darrera les mates.
acabar, lluminós, en to major, glosant l'orquestra el choral del començ i	sorgint	per damunt el tutti el tema del castell (3) en el
l'inefable cor i, quan es tanca la darrera flor, ella	sorgeix	com una flor divina. —Mon ànima reviu, amb ta mirada de
llunyans. Boscs de xiprers s'eleven com a vesprada bruna,	sorgint	de dins els blats amb negre esllanguiment. Els monts apar que
aucells del niu. La lluna ja és en el ple, de dins la mar ha	sorgit	i, brillant pel cel serè, vetllarà tota la nit. La

Pàgina 1 (de 132)

50 següents