Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les boques exhalaven crits, i en l'espessa atmosfera de fum vibrava una	sorollosa	animació. Així cantava ella, i així giravoltava sobre la tarima, i
terrenal sembla ja romput en ella, i en l'aire pur sembla vibrar un toc	sorollós	de campanes. A fora, a la porta, criden; però ella ja no els sent; ella
d'hebreus quedava fora de dubtes. Malgrat tot, la controvèrsia ha estat	sorollosa	: controvèrsia en torn a la licitud del càstig que se li imposava. La
de la garita—. Però es va salvar. Ell deixa escapar una alenada profunda,	sorollosa	, i dintre seu es relaxa alguna cosa que fins ara no s'adona que vivia
les grípies on menjaven els animals, és ple de gom a gom d'una multitud	sorollosa	que es prem cap a la banda del fons, on es veuen tres taules dalt d'unes
assenyalat? —L'habitatge i la clau per a entrar-hi. —Doncs? —Són gent	sorollosa	de natural, quan se'ls permet de desfermar-se —s'arronsa l'home
i, mentre el xicot desenrotlla la corda, se la sent remenar tot de coses	sorolloses	i feixugues. Un moment després torna amb el travesser. —Què vols fer?
peus feixucs s'arrosseguen per l'interior, una mà palpa la porta amb dits	sorollosos	, la bada una mica i un rostre arrugat espia per l'obertura, molt
la dona ha davallat un graó—. Ara... —El tallen uns trucs insistents i	sorollosos	a la porta i l'home es redreça—: Endavant! De fora, però, no el senten
bé —fa aleshores, desencisat. L'altre ja ha engegat el cotxe que espetega	sorollós	entre una gran fumera negra que xarboteja pel tub d'escapament, els fa
des d'un angle, escolta de veres i mira. Tot és un espectacle, més	sorollós	si es tracta d'un visiton, que acabava sempre amb un arrencat joc
sobretot el baró de Ciutadella, més d'una unça o dobla de quatre. Més	sorollós	encara si es tracta d'un sarau. Jeroni segueix amb els ulls el vaivé
el joc de daus sota la llum del gresol, que no sols refusava la companyia	sorollosa	que de dia voltava el dandi Cavaller de Padrós, companyia on no faltava
fer-ho immediatament després de sopar, perquè res no el lligava a la	sorollosa	cort del Cavaller de Padrós. Ells no haurien de fer altra cosa que
Aquell matí, Joana era la que reia més, amb la seva rialla clara i	sorollosa	. Feia un matí clar; el cel s'estenia límpid, sense un núvol, d'un blau
que em sembla tot cor. Menja les sopes amb aquella manera de xarrupar	sorollosa	i honesta. Jo sempre he cregut que sant Josep menjava les sopes així.
a donar la impressió de bellesa i de cos vivent. És un embalum fosc i	sorollós	, que en general passa desapercebut, i quan un crida l'atenció més aviat
extremistes, la burgesia catalana anà realitzant la seva obra, menys	sorollosa	en el camp polític del que alguns haurien volgut, però summament eficaç
qui sóc jo, com sóc jo, i ara m'omples de buida, densa,	sorollosa	argila de paraules, fins a fer-ne un insalvable mur,
retòrica literària. Quan es descobrí l'engany, l'escàndol fou	sorollós	—diuen. Sorprèn bastant veure com encara avui hi ha qui, en citar aquesta
per la naturalitat, em va semblar molt intel·ligent, alhora que poc	sorollosa	; una dona no gens vulgar. La Isabel en va quedar encantada. L'endemà —el
pols. La papallona doná per perduts sos passos y torná al mitj del	sorollós	mercat, deixantse endur per la corrent que baixava. De sobte, á contra
que es volia descloure, en els breus moments en què no l'atordien les	sorolloses	turbulències? Esperava els capvespres per les delícies d'aquella hora que
de la paret. Córrer la pólvora. I aquesta és l'hora de fer una de les més	sorolloses	manifestacions d'amor que Amor mai ha conegut. Els fadrins s'han destriat
que passen seguits dels músics que interpreten un pas doble més o menys	sorollós	. La missa és solemne. A l'altar celebra el sant Sacrifici el senyor
malhumorat. Als primers alens d'aire quan el cotxe arrenca, exhala	sorollosos	esbufecs. Intenta rectificar-se: —Al capdavall és un consol comprovar que
trobava acudits graciosos. Cosme els celebrava amb rialles espontànies,	sorolloses	. Cadascú al seu lloc i tots en avinença: Mònica a Missa del Gall amb els
Vine, Electra, mira la nostra ciutat. Aquí la tens, vermella sota el sol,	sorollosa	d'homes i de mosques, estesa en l'ensopiment obstinat d'una tarda
al seu genoll; amb la mà dreta, ràpid, provava l'arquet adornat amb	sorollosos	cascavells. —Crist ha ressuscitat! —vaig cridar tot passant. —Realment ha
un iceberg on tan sols es veuen els èxits i en tot cas els fracassos més	sorollosos	, però no els actes fallits de cada dia, l'un darrera l'altre sempre
i col·laboren amb la cohort demoníaca en el llançament d'artefactes	sorollosos	. Això és el triomf de les forces infernals però ningú no sembla
als abnegats transportadors de la pólvora, els quals fan possible la	sorollosa	diversió dels ciutadans. Biar: el ball de les espies La millor manera
Si a la part alta no hi cap una agulla, l'animació molt més mòbil i	sorollosa	emplena la plaça. L'espai d'aquesta és irregular a no poder més. Hi
de trobar, per als amants dels sons, "llenguatges" animals més o menys	sorollosos	; els dofins, els gats, els tigres i espècies d'ocells innombrables són
però manquen estadístiques per a poder fixar les taxes d'increment. La	sorollosa	giravolta econòmica ha tret a la llum pública molt de capital d'origen
La "Joventut Valencianista" fa les seves primeres actuacions	sorolloses	. 1909 és l'any de l'Exposició Regional Valenciana. L'Exposició,
o metafísica, la pregunta té a l'estranger, almenys ho conten, un èxit	sorollós	. Perquè l'hem feta a casa nostra no sabem encara si diran que no se'ns
no seria gaire factible; i si es fes, hauríem de témer un ràpid i	sorollós	fracàs. Hi ha solucions millors. La facultat, per part dels pobles
tocs i senyals. Fora dels dies de mercat i de fira, que feien els carrers	sorollosos	la bonior de la gent i el gran traüt de carros i de tartanes, els
que l'ample del carrer comença a cantar i fer gestos de la manera més	sorollosa	i expressiva. Dintre de l'habitació, la mare, una dona embolicada en un
pas figurar-te el que s'han rigut a ca la tia. El nen xicotet s'exclama	sorollós	: —L'any que ve mon pare me'n farà una de serpentines. Resten una estona
l'escena reia alegrement; un d'ells va quedar lluitant amb una tos	sorollosa	. Ja lluny, l'homenet girà el cap per a llençar-los una darrera mirada
Darrerament i dels quatre punts de l'horitzó vingueren uns carrets	sorollosos	que s'emportaren ben lluny les despulles, a l'ensems que una pols blanca
que no més hi viurien poetes; però i què?, que no hi han prous ciutats	sorolloses	i estridentes, pera deixar una ciutat d'ivori, una sola, no més que una,
treballen a dintre; però quin treball més quiet, més intim i més poc	sorollós	, comparat amb aquells pobles en que tothom pica i martelleja, perquè
mena, li omplí a volei, com un sembrador orat, tota la carona de petons	sorollosos	. —Quan has vingut?... Per què has vingut?... Què aprenies?... Jo ja he
encara no coincideixen pas exclusivament i forçadament amb les grans urbs	sorolloses	, sinó que tot sovint s'amaguen, com nius reclosos en l'espessor del
caliu a la riuada de les generacions de deixebles. Per les aules passen	sorolloses	les joventuts, i és tan trist si, un cop finits els seus estudis,
sense-partit a Gènova i a diverses localitats del Véneto, els incidents	sorollosos	a mantes fàbriques, assenyaladament a la "Fiat", de Torino,
la pobra creació de la meva fantasia. Burley sentí de nou aquell xàfec	sorollós	de besos. —Gràcies, Rosanna! La fotografia em millora, però no us heu de

Pàgina 1 (de 18)

50 següents