Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

lírica s'apuntala en el matrimoni. Quan el miracle s'esdevé, ens	sorprenem	i reprimim amb esforç un somriure, perquè l'harmonia no durarà. Ara veiem
d'altres i tants d'altres, i el fenomen darrer, si m'afalaga i no em	sorprèn	, no m'agrada. Qui gosarà acusar-me d'alguna culpa, si la meva bellesa és
ràpidament, i la il·lusió d'ells era veure el fill casat abans que els	sorprengués	la mort. Tampoc no era cosa d'estar així tota la vida. A més a més,
amb el pretext de la mare d'ella, per evitar murmuracions. Mila es	sorprengué	una mica que ell fes cas d'aquelles coses i s'entristí; però el creia
gairebé insana, que semblava que li posés ales. La tempesta l'havia	sorprès	a poc d'haver sortit; això no obstant, ell s'havia entestat a continuar.
reticent, enginyós, equívoc Erasme de Rotterdam... Interès Un amic em	sorprèn	embarcat en la lectura d'una espessa obra medieval. Atònit, em pregunta:
Al cap de pocs dies de conviure-hi, l'estranger ja no se	sorprendria	gens si, en girar una cantonada, es trobava Sòcrates adoctrinant els seus
els mediterranis. Perquè a nosaltres, efectivament, res d'això no ens	sorprendria	... Mentir Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a
Sartre, Kafka, Camus, sortirien de les seves novel·les. Però així és. I	sorprèn	de veure com els ateus d'avui viuen més obsessionats per Déu —per les
i no és això, precisament, el que em suggereix aquesta nota. Sí que m'ha	sorprès	, en canvi, una observació seva, potser un conat d'objecció al geni
de la Manxa s'equivoca sempre respecte a allò que veu, i no ha de	sorprendre	'ns, per tant, que d'ordinari se'n segueixi un desastre o altre. Don
en Kaputt o La pelle, no arriba a	sorprendre	aquells qui estan una mica al corrent dels hàbits i de les inclinacions
seva vellesa fou singularment patètica. Un dia, un jove secretari el va	sorprendre	removent les brases de la llar i murmurant entre ell, a mitja veu:
Però cap a les deu surt el sol. L'aire és glaçat, i les aloses s'alcen,	sorpreses	pels meus passos, dels camps on no toca el vent. La tarda és més benigna.
cap gairebé li roda i ha de repenjar-se contra la paret, on els seus dits	sorprenen	una substància viscosa que s'esmuny cap a una mena de canal enllacat de
—L'ordenança, voleu dir? —Sí. Sempre s'amaga. —Per què? —se	sorprèn	ell. —Se sap els discursos de memòria. N'hi ha que diuen que els redacta
. Em pensava que no en sortiria viva. —Demà la podràs veure. —Demà! —se	sorprèn	ell. —Ara ja és molt tard i de nit no hi deixen entrar ningú. No t'hi
A ella se li escapa una rialla trista. —Aquí, precisament? —Per què? —se	sorprèn	ell. —Som tan pocs! —M'ho havien dit —repeteix aleshores—. Confiava que,
l'individu uniformat deixa sentir la seva veu: —Us entenc. —Ah! —se	sorprèn	ell—. No s'hi pot estimar, al bosc? —Sí —replica l'home, i
Ja ho sé. Voleu que en parli a l'oficial amb qui visc? —Ah! —se	sorprèn	ell—. No és el vostre marit? —No es poden casar, ells. Tenen altres
l'espatlla i fer-lo saltar cap a l'interior del pis, però aleshores	sorprèn	la mirada esbalaïda, s'adona que la carn que té sota els dits és flàccida
Sempre, doncs! Digueu: em consideràveu culpable, ahir? —Sí. —Ah! —se	sorprèn	ell—. I avui? —També. —També? —augmenta la seva estranyesa. —La
, com jo, no hi ha cap més manera d'instruir-se. —Ah! —se	sorprèn	ell—. I vols dir que les altres també... —No, no! —diu la noia
de taló alt que reposen contra els rajols grisos i blancs de l'habitació.	Sorprèn	un gest més preocupat que es perllonga en una mirada distreta, i després
fortuna, i amb un comerç amb ultramar arrencadíssim. Encara que pugui	sorprendre	no té res d'estrany, perquè els barcelonins no van esperar el permís per
prengui, tant si ens agrada com no el valor d'un símbol, com no ens ha de	sorprendre	que molts hagin suposat que no és altra cosa que un símbol. Dels versos
Mai no t'adonaràs de res, amb tanta pressa. Aquesta és la veritat; em	sorprenia	que aquell home fos el meu amic. Però només calia que es posés a parlar
? Perquè ha après a dir: Si us plau, i el diverteix dir-ho. No pot	sorprendre	'ns que Jeroni Oleguer admiri i estimi i adorni de qualitats que potser no
les petites voreres dels canals, segur de perdre'm encara, segur de	sorprendre	'm sempre per un nou tombant, segur d'ignorar on es troba el meu palau
que havia d'acumular, tant més intens com més incomunicat. No ens ha de	sorprendre	gens que l'intent d'un tal Josep Fàbregues d'actuar d'amigable componedor
d'ell. De sobte, va rebre la notícia que una tempestat horrorosa havia	sorprès	els barcos i que la meitat se n'havien anat al carall, perdent-se barcos
en to insolent i desaprensiu i amb intenció evident de provocar. Jaume,	sorprès	per la brusca escomesa, va quedar-se parat; un impuls d'ira li encengué
del Tano. Càndida era casada amb Miquel de Sisons. El marit s'havia vist	sorprès	en ple camp per una tempestat. No tingué on refugiar-se i, a causa de la
érem, l'immens atractiu del prohibit. Als dotze anys Valle Inclán em va	sorprendre	en una de les seves Sonates, on deia més o menys això: "Els pecats
plenament com no havia viscut, viu adàmicament entre objectes	sorpresos	, en ben deliciosa elementalitat: els àlbers, el
No ens podíem besar si no era ocultament, i si no ens	sorprenia	la Moral d'uniforme i si era a la platja la Moral a cavall.
queien pels escalons. Hòmens prudents i d'ordre s'aturaven,	sorpresos	. Se'ls apagava el puro i no tenien foc. Un crit de
que és un artista de circ sense feina. Aquest espiritual passatger, l'he	sorprès	a l'extrem de popa, amb una dona a la falda. És una dona vella, més aviat
llums d'altres embarcacions, el nou dia —lletós, verdós i rosat— ens ha	sorprès	en el punt de mullar l'àncora. El port de Cristóbal no és un d'aquests
tropicals i l'encís inoblidable de l'arribada a Guadalupe. Tahití no m'ha	sorprès	potser amb tantes gemmes i tantes transparències com aquella matinada del
de vegades perillosos. Els districtes d'Arue, de Mahina, de Papenoo, us	sorprenen	amb perspectives que no heu imaginat mai. La vall de l'Orofena, amb
el més rar i el més perfecte dels seus tresors. Jo tenia la sensació de	sorprendre	barroerament un d'aquells somnis elegantíssims que de tant en tant solen
comentat també l'absència d'animals de terra, i una de les coses que m'ha	sorprès	més ha estat la presència dels crancs, que a casa nostra viuen a l'aigua
el gris i l'ocre d'Europa, i, naturalment, la nostra retina no es pot	sorprendre	. Un cop hem entrat de ple a l'Atlàntic, l'aire s'ha tornat fresc, l'onada
autor ha emprat l'eufemisme "dissociació racial". Però ni ens ha de	sorprendre	, ni la puc pas excloure com a definició de molts complexos que portem
l'absentisme dels monarques des d'Alfons el Magnànim, els catalans no es	sorprengueren	que els nous reis de la Casa d'Àustria establissin la cort a Castella.
pel govern de Madrid i els seus funcionaris a Catalunya. Avui encara ens	sorprèn	la inconsciència amb què es veié aquest gran problema des dels finestrals
en el desplegament de les formes mentals de la catalanitat. No ens en	sorprenguéssim	pas massa, perquè podríem formular un teixit de discrepàncies semblants
qualsevol manera: vull dir que no es va seguir cap mètode. Per això no em	sorprèn	la confusió que s'ha produït... Una vegada jo havia oblidat el nom del
Però si he de dir veritat, alguns extrems del teu relat m'han	sorprès	una mica. No s'adiuen del tot amb el que altres vegades he sentit contar

Pàgina 1 (de 108)

50 següents