Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

inesperada, que els altres romangueren com atònits, paralitzats per la	sorpresa	. Randa, a terra, al costat de la cadira, havia cessat en els seus gemecs.
de la seva alegria. —Bona nit, Mila... Ella el mirà astorada, amb una	sorpresa	infantil als ulls, en una dolorosa suspensió de tots els seus sentits,
Mila va mirar vers allí i quedà en silenci, retinguda entre la por i la	sorpresa	; després fixà els ulls en ell amb la mateixa sorpresa i la mateixa
entre la por i la sorpresa; després fixà els ulls en ell amb la mateixa	sorpresa	i la mateixa interrogació. Allí, damunt la taula, hi havia una figureta
es plantà vora el llit. —Mila! Ella semblava lluny d'allí. El mirà, sense	sorpresa	. Trigà un instant a contestar. Ell s'irrità encara més. —Pare...
del conjunt. En sentir-lo entrar, el vell aixecà el cap; una alegre	sorpresa	se li retratà al rostre, i sortí ràpid al seu encontre. —Hola, Tino
dut a deixar la seva casa. A la masia, mentrestant, passat l'estupor i la	sorpresa	del primer moment regnava un terrible desconcert. Ningú no sabia què fer
és el d'esbrinar si aqueix temor a afonar-se en el remolí quotidià de les	sorpreses	i les tragèdies és o no és justificat des d'algun punt de mira. Potser
del carrer vist —o analitzat— per un novel·lista. Vist de	sorpresa	, en diríem. Potencialment, tots són personatges de Dostoievski —i esmento
viure com a civilitzats. I aquesta pretensió ha causat una amarga	sorpresa	entre les poblacions dotades de frigidaires i de càtedres de filosofia.
entre les poblacions dotades de frigidaires i de càtedres de filosofia.	Sorpresa	que, sigui dit de passada, no respon a una veritable decepció. No és que
la seva teòricament privilegiada condició de salvatge. Més aviat, la	sorpresa	prové d'unes altres consideracions. Per exemple: el bon sauvage
als Sis Avets: feia bastants dies que no hi anava. En arribar-hi, quina	sorpresa	! A la banda del poble tots els pollancres són ben fullats. Formen grups,
veure's viure. Vinyoli afegia admirablement que en Rilke no hi ha mai	sorpresa	: és el que sap. Per això preferia la vellesa a la joventut, la
preferia la vellesa a la joventut, la maduresa de la consciència a les	sorpreses	de la vida. Era un asceta que rebutjava tot allò que el pogués decantar
els fita des del llindar amb uns ulls cansats i subtils, fets a les	sorpreses	desagradables. —I la mare? —pregunta ell. —La mare? —Sí. No l'
tenen un pou a casa seva —bromeja la noia, que sembla recobrada de tantes	sorpreses	. —Ei! —crida ell, deixant el cabàs que duu al carret. La parella
milions de rals i de les Torres de Padrós viu. Li és inevitable una certa	sorpresa	cada cop que el troba, una mica més alt, una mica més com un noi
refredat, salvatge, una mica febrós, però ben disposat a viure. I és amb	sorpresa	que li pregunta un dia: —Quants anys tens? El noi se'l mira i sosté la
Dinaven amb el pare, que solia obsequiar-los amb llaminadures, i amb gran	sorpresa	i satisfacció de Jeroni, aquell personatge desconegut que era el pare, no
seu fill amb una certa inexplicada angúnia. S'interrogava a si mateix amb	sorpresa	, per què no se sentia orgullós? Jeroni era un xicot per fer feliç el pare
i arronsar-se d'espatlles. Però Duhesme no passa. Es queda. Amb gran	sorpresa	de tothom, el dia 15, arriben 4.000 homes més. Dins la
ells vivien de realitats que el polígraf baró no tenia en compte. La	sorpresa	i la indignació havia d'arribar més tard, quan s'adonarien que els fills
que estava vivint l'últim acte d'un drama. Devia sentir la mateixa	sorpresa	que el general Habert, a qui professà una autèntica estima, quan descobrí
una animada escena digna de Goldoni. Sembla, doncs, que, amb gran	sorpresa	de part del poeta, que no havia passat mai per tal experiència, Jervolino
Jeroni devia intuir en les mirades de tots aquella mena de molèstia, de	sorpresa	, d'incomoditat que significava la seva tornada a la vida. Aquell rebrot
tota l'odissea del Narro. Per poc li costa car. El Narro, refet de la	sorpresa	, va córrer cap a ell amb la destral a la mà. Normalment, el Boni no creia
esperant, convençuts que anava a passar quelcom de greu. Però, amb gran	sorpresa	per a ells, Borra continuà assegut al seu racó; proferia amenaces en veu
de contacte amb la primera narració del seu llibre. No es pot imaginar la	sorpresa	enorme que em causà veure'm gairebé retratada, retratada però, per un
el paquet o desfent-lo amb parsimònia, assaborint la petita emoció de la	sorpresa	, detenint-la. No, no era per això sinó pel gust més refinat encara i més
un cos, una carn pura, tot l'amor, un amor. La	sorpresa	, la glòria. O si voleu, la festa, la festa dels sentits ballant
mort heroicament l'any 1917. Mr. R. va voler nodrir la meva	sorpresa	i digué: —Aneu a saber! Potser sí que hi ha un mort, però jo més aviat
poderosa i tenebrosa de les aigües lliures. Els crustacis tahitians donen	sorpreses	al paladar. El varo o centpeus de mar, que arriba a fer un metre
emoció de l'aigua i de les costes que s'encenen i s'apaguen, i les	sorpreses	dels cops de vent, dels cops de pluja, del migdia tòrrid i de la nit
estan ficades dintre el mateix escull madrepòric. I és que la goleta té	sorpreses	. Si la mar és calma, si el cel és enraonat, no hi ha res més dolç ni
prestigiós d'Europa. I és que la Polinèsia té de tant en tant aquestes	sorpreses	. Si em feu dir per què Madame Poroi posseeix totes les gràcies, em
fa que s'avenci amb una lentitud aclaparadora. El Pacífic no té ara les	sorpreses	ni l'encís de quan anàvem a Tahití. El cel tapat i plujós, l'aigua
treball individual i col·lectiu. Un poble de pagesos. Pot haver causat	sorpresa	l'afirmació que acabem de fer ratlles amunt: que Catalunya és un poble de
castellans, els quals ens comencen a considerar amb un aire en què la	sorpresa	i l'admiració s'aparellen amb tota mena de prevencions. Els castellans
amb el poder. Aquesta política l'aplicà arreu d'Espanya: ¿com pot causar	sorpresa	que de la sèrie de tretze bisbes del segle XVIII a Barcelona,
fase de l'embadaliment, que Pérez i Ballestar ha definit com una	sorpresa	davant allò que no podem copsar, que se'ns escapa, i que es manifesta com
dit el serpent— menjant una poma de l'Arbre de la Vida. Ja veuràs quina	sorpresa	li donarem!" exclamà càndidament. Perquè Eva no guardava gens de
la infernal Pomera del Bé i del Mal. La pobra volia donar-me una	sorpresa	, presentar-se'm ja amb el collaret d'estrelles posat. L'hem pagat car
dels nois! Quan els ensenyaves de caminar i de parlar! Llurs constants	sorpreses	davant les novetats de cada dia! Quan els adormies damunt la teva falda
amor Després, tot ve després d'aquell moment d'atroç	sorpresa	. El teu dolor. L'ofec i les mans turmentades, que fugien
[(Sortint.)] Andreu! Ets tu? [(Amb molta	sorpresa	.)] Andreu Qui vols que sigui? Toca'm. [(Maurici
pintors s'han arribat a banyar nus. I en totes les cares es mostrava una	sorpresa	matisada de tristor. El noi que fumava abdul·lahs i que es dedicava a
després, se'ls obriran les vies del sol, quan, dins la múltiple	sorpresa	de fulles nobles, els fibli l'orella l'àgil flauta
com un ou polit febreja un marica, rodona	sorpresa	. Prou s'ha repetit. Oh, l'amor humil de les
al genoll amb el cantell de la mà que em va fer anar la cama enlaire de	sorpresa	i em va dir que si volia ser la seva dona havia de començar per trobar bé

Pàgina 1 (de 116)

50 següents