Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
sorruderia F 27 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2003)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sorruderia Freqüència total:  27 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

com abandonades; anava tenint l'aspecte d'astènic, amb una mena de sorruderia d'home que no gaudeix del que fa ni del que fan els altres; alhora, però,
L'hereu Aguilera se'n devia enamorar per contrast amb la seva indomable sorruderia. I ara, rancorós, es venjarà acusant-la d'una insignificant aventura
sortir! Els nebots l'amoïnaven i aquella dolça paciència es convertí en sorruderia irascible. La pobra canalla, que no hi tenia res que veure i sentien una
aixecava el cap per cercar en el sostre un punt invisible. Deixant la sorruderia d'altres dies, semblava que volgués dir alguna cosa que li volava per
l'home que havien fantasiejat, ella i sa germana. En perdre el caient de sorruderia dels primers dies, en veure'l més sovint, i de sentir-lo parlar un dia i
perd el periodista en adjectivar-te, potser l'esmerçarà en compendre't. Sorruderia Respectem l'ardidesa d'aquests caràcters independents, un xic salvatges i
Lliurem-nos, però, d'admirar excessivament aquests caràcters, dins la sorruderia dels quals s'amaga molt sovint una submissió domèstica i una malignitat
i d'encongiment. El senyoret era més tractable i expansiu, però la sorruderia i la salvatge brutalitat de l'altre l'espaordien poc o molt. Amb tot,
anys, una certa independència. Es contentà en lliurar-se a una especial sorruderia de protestatari. Es llevava a deshora. No deia res a ningú. Se n'anava a
i s'havia enganyat en tot. Havia pintat poc. L'amic, amb la seva folla sorruderia, li havia llevat l'humor de treballar. Aquella dona que l'havia encisat,
una manyagueria de gata, que em féu somriure. La distància entre la meva sorruderia i els llepadums confitats dels seus amics era enorme, certament, i,
isolament en què el deixava el pare. El mirava embolcallat en la seva sorruderia... i el món de barraques i de misèries que el circumdava li era com una
aquella confortació de l'embriaguesa. Després s'enfonsava en un estat de sorruderia —de duresa— que per un moment el posava sobre tot, per una mena d'orgull
que tenia vuit motius per preferir a qualsevol altra d'Espanya. Possible sorruderia i encaparraments de Moratín, timidesa d'aquells jovencells que
rebec, rebequeria, dolent, dolenteria; beneit, beneiteria; sorrut, sorruderia; tossut, tossuderia; gasiu, gasiveria; carrincló, carrincloneria.
és consubstancial de l'home apassionat per la guerra. L'eixutesa i sorruderia tradueixen clarament la peculiaritat, abans esmentada, de la seva
tafaner, més tafaner que mai. Però ho dissimulava molt bé en la seva sorruderia plena de desdeny, tot avançant, pujant vers el pla de la llenya
o un paquet de rosquilles, contrastant amb la meva vergonya o la meva sorruderia. Jo vaig tenir mainaderes, com aleshores era costum en les cases decents;
en l'esperit de la comunitat que anava adoptant-les. El posat de sorruderia, no de lluita literària, que assumí l'esperit català, li ha permès passar
Els seus estanys són misteriosament recollits; els cims tenen una sorruderia més aparent que perdurable; els torrents remoregen entre un tou de
i una punta de verd i de blau!... Damunt la malícia i la sorruderia, i la misèria i la pudor de peix, i la miqueta de
. [(És gairebé a la porta i s'atura.)] I si he vingut aquí amb sorruderia... Glòr· No, senyor Jutge, si no en sò de pau... Forc·
mi, naturalment... Glòr· Perquè m'enganyes? Perquè fingeixes la sorruderia i els maltractes, perquè tens por de veure'm? Andr· Mira,
a la falda, seia a tocar del xofer, barbamec grogós acoquinat per la sorruderia de la minyona, més tibada encara que els senyors. Un cop baixaren de les
més la vetllada, l'estona de companyia. Una determinada etiqueta de sorruderia que se li havia atribuït estava mancada totalment de fonament. Amb
una actitud rígida i glacial. Amb tot, no havia desaparegut la seva sorruderia, mentre mantenia el cap reclinat contra el tou respatller de la butaca, i
tot amb la seva grolleria, la seva brutícia, els seus esclops, la seva sorruderia... El món de les dones era més amable i graciós però no era autònom,