Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com abandonades; anava tenint l'aspecte d'astènic, amb una mena de	sorruderia	d'home que no gaudeix del que fa ni del que fan els altres; alhora, però,
L'hereu Aguilera se'n devia enamorar per contrast amb la seva indomable	sorruderia	. I ara, rancorós, es venjarà acusant-la d'una insignificant aventura
sortir! Els nebots l'amoïnaven i aquella dolça paciència es convertí en	sorruderia	irascible. La pobra canalla, que no hi tenia res que veure i sentien una
aixecava el cap per cercar en el sostre un punt invisible. Deixant la	sorruderia	d'altres dies, semblava que volgués dir alguna cosa que li volava per
l'home que havien fantasiejat, ella i sa germana. En perdre el caient de	sorruderia	dels primers dies, en veure'l més sovint, i de sentir-lo parlar un dia i
perd el periodista en adjectivar-te, potser l'esmerçarà en compendre't.	Sorruderia	Respectem l'ardidesa d'aquests caràcters independents, un xic salvatges i
Lliurem-nos, però, d'admirar excessivament aquests caràcters, dins la	sorruderia	dels quals s'amaga molt sovint una submissió domèstica i una malignitat
i d'encongiment. El senyoret era més tractable i expansiu, però la	sorruderia	i la salvatge brutalitat de l'altre l'espaordien poc o molt. Amb tot,
anys, una certa independència. Es contentà en lliurar-se a una especial	sorruderia	de protestatari. Es llevava a deshora. No deia res a ningú. Se n'anava a
i s'havia enganyat en tot. Havia pintat poc. L'amic, amb la seva folla	sorruderia	, li havia llevat l'humor de treballar. Aquella dona que l'havia encisat,
una manyagueria de gata, que em féu somriure. La distància entre la meva	sorruderia	i els llepadums confitats dels seus amics era enorme, certament, i,
isolament en què el deixava el pare. El mirava embolcallat en la seva	sorruderia	... i el món de barraques i de misèries que el circumdava li era com una
aquella confortació de l'embriaguesa. Després s'enfonsava en un estat de	sorruderia	—de duresa— que per un moment el posava sobre tot, per una mena d'orgull
que tenia vuit motius per preferir a qualsevol altra d'Espanya. Possible	sorruderia	i encaparraments de Moratín, timidesa d'aquells jovencells que
rebec, rebequeria, dolent, dolenteria; beneit, beneiteria; sorrut,	sorruderia	; tossut, tossuderia; gasiu, gasiveria; carrincló, carrincloneria.
és consubstancial de l'home apassionat per la guerra. L'eixutesa i	sorruderia	tradueixen clarament la peculiaritat, abans esmentada, de la seva
tafaner, més tafaner que mai. Però ho dissimulava molt bé en la seva	sorruderia	plena de desdeny, tot avançant, pujant vers el pla de la llenya
o un paquet de rosquilles, contrastant amb la meva vergonya o la meva	sorruderia	. Jo vaig tenir mainaderes, com aleshores era costum en les cases decents;
en l'esperit de la comunitat que anava adoptant-les. El posat de	sorruderia	, no de lluita literària, que assumí l'esperit català, li ha permès passar
Els seus estanys són misteriosament recollits; els cims tenen una	sorruderia	més aparent que perdurable; els torrents remoregen entre un tou de
i una punta de verd i de blau!... Damunt la malícia i la	sorruderia	, i la misèria i la pudor de peix, i la miqueta de
. [(És gairebé a la porta i s'atura.)] I si he vingut aquí amb	sorruderia	... Glòr· No, senyor Jutge, si no en sò de pau... Forc·
mi, naturalment... Glòr· Perquè m'enganyes? Perquè fingeixes la	sorruderia	i els maltractes, perquè tens por de veure'm? Andr· Mira,
a la falda, seia a tocar del xofer, barbamec grogós acoquinat per la	sorruderia	de la minyona, més tibada encara que els senyors. Un cop baixaren de les
més la vetllada, l'estona de companyia. Una determinada etiqueta de	sorruderia	que se li havia atribuït estava mancada totalment de fonament. Amb
una actitud rígida i glacial. Amb tot, no havia desaparegut la seva	sorruderia	, mentre mantenia el cap reclinat contra el tou respatller de la butaca, i
tot amb la seva grolleria, la seva brutícia, els seus esclops, la seva	sorruderia	... El món de les dones era més amable i graciós però no era autònom,
detingut. El necessitem com a testimoni. L'alcalde observava Matthäi amb	sorruderia	: —Bé, tot això són històries —digué—. Nosaltres ja sabem quin cas n'hem de
Un exemple actual: el corredor de cotxes Fernando Alonso. Malgrat la	sorruderia	del personatge, una inversió desmesurada de calés (amb la col·laboració
d'una gran afabilitat. Reservat, com a bon pagès, però sense arribar a la	sorruderia	, era un home generós que ens rebia somrient i ens oferia menjar, beguda i