Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Rosaura L'àngel sant que guiava a Tobies faci el vostre viatge	sortós	. On aneu? Golferic Seguiré vostres vies i fins que aneu amb mi,
jardí. L'home que aconsegueix una bona collita és tingut per un lladre	sortós	. (Fortune /2\.) Creences d'aquest mateix tipus han existit, a
home de carrera; després casat amb una noia, humil com ella, però més	sortosa	. Finalment, s'acontentava de tenir-me sempre al seu costat; tan pobres
les caminades, els dejunis, els menjars freds i els tips dels dies	sortosos	. Quant a moral, era la confirmació de la meva robustesa i de la meva
per on els Àngels, amb supremes ordres, per visitar aquelles	sortoses	tribus anaven i venien, i, amorosos, els ulls divins
només un semblar pur! Tu bandejares de llur vida la vida més	sortosa	, simplicitat i límpida innocència! Venien nus, no
i bella com un Àngel! Comparteix-la ara amb mi: bé que ets	sortosa	, molt més ho podràs ser, no pas més digna. Tasta-la,
anar caient, jo així m'ho creia, i el son se m'aferrà. Oh, que	sortosa	vaig ésser en despertar-me i veure-ho somni!" Així relatà Eva
l'ofici, que s'hi avenia, mes tenia un compromís amb un altre amo. —	Sortós	del vostre amo! Faci que vingui al poble! —Ja ho mirarem, ja, ja... Sant
un cas de molt gran dificultat, des d'aquest punt de vista; però, per una	sortosa	casualitat, he pogut provar en un altre lloc que dos individus, tot i
peu descalç: surten de l'escola i s'aturen a besar devotament la tomba...	Sortós	fra Anselm! Els musulmans el tenen per un marabut: els cristians
la il·lusió, l'esperança i el somni. L'endemà de la descoberta més	sortosa	, a la fi de l'exploració més reeixida, toparem amb la paret inexorable
negre sobre blanc. Pel preu d'entrada... el Club us situa com un crític	sortós	que pot judicar les belles jugades i pot valorar instantàniament una
nosaltres no són efecte sinó d'un llarg treball i una penosa recerca; són	sortoses	en la tria dels termes, posant-los tan justament que, tot i coneguts com
que tenia sublim; i li ha estat deutor de certs versos, altrament els més	sortosos	que hom mai hagi llegit, del capteniment del seu teatre que s'ha arriscat
commòs de les coses rares, perquè en som tan poc de la virtut? Si és	sortós	de pertànyer a una nissaga, no ho és menys ésser de tal que ja ningú
esdevenir un home. Algunes joves no coneixen prou els avantatges d'una	sortosa	naturalitat i com els fora útil d'abandonar-s'hi. Afebleixen aquests
a la qual els homes puguin deure aquesta ignorància de les dones, són	sortosos	que les dones, que els dominen altrament per tants d'indrets, tinguin
marit de penedir-se almenys una vegada al dia de tenir muller o de trobar	sortós	el que no en té. Les dolors mudes i abaltides estan fora d'ús: hom plora,
baldament hagués de fer el més bell efecte del món; no amollen res de	sortós	, res no se n'escola d'un broll i amb llibertat; parlen pròpiament i
Si hi cerqueu un judici concret sobre aquesta darrera no sereu pas més	sortosos	, bé que una experiència d'uns quants anys, a bastament rica, forneixi
moments Catalunya ha sabut conservar-la i transmetre-la a generacions més	sortoses	. L'aspecte de la nostra activitat econòmica presenta, com és natural,
la prosperitat catalana a una sèrie de circumstàncies històriques	sortoses	, a l'atzar propici, al domini polític, al favoritisme o al privilegi. No
comercial. El comerç català, no fou, però, aleshores, una improvisació	sortosa	deguda a la fortuna d'uns quants aventurers i rodamons. La seva
a aquesta mena de treball, i no pas conferir beneficis a ciutadans	sortosos	que topen amb una captura sense haver guanyat tals beneficis amb llur
que sóu al meu devora! Digueu-me que mai més no ens separarem! Oh! hora	sortosa	, hora benaventurada, hora memorable! —En servarem la memòria, Rosanna
prestigi. Es desvetllà una enorme espectació; calia veure qui seria el	sortós	. Qualsevulla altre afer familiar o públic era oblidat, no tenia interès
veïns gratuitament, i així els decebuts no arribaven a queixar-se i els	sortosos	, per contra, lloaven d'allò més els efectes sorprenents del sortilegi i
trauran". La protecció al cucut és una cosa que no s'ha d'escatimar mai.	Sortosa	la pineda o la fageda que el sent cantar cada matí i cada vespre; i, per
dins el concert infinit el ritme ple que aquí baix pressentia. Dies irae	Sortós	aquell del qual, a la fi, amb el nom moridor pugui ésser dit: Les obres
en moments que la discreta i orgànica aplicació dels millors prepara una	sortosa	i feliç renaixença. Sembla que allí també, després de l'exacerbació
estat, primer, l'agrupament, i tot seguit la unió. Vulgui fer la gràcia	sortosa	del nostre designi que dins la unió la llibertat de les discussions,
de Gerard de Nerval anticipà una justificació d'aquest parer en dir:	Sortosos	els anglesos que poden llegir i escriure capítols d'observació deslligats
filòsof: —Tots els arbres, certament, menys el xiprer, són ben fruitats i	sortosos	. Adés els fruits els fan resplendents, però ara són despullats de fulles
malcarat i bellugadís que feia exclamar-se a Donya Ramona com la menys	sortosa	de les mares que tenen fills. Que diferent el trobaven! Després s'han
amada l'ajuda en guisa de secretari. És un secretari ideal. Recull el mot	sortós	a mig dir; corre quan el pensament flueix ràpid; sap fer-se lenta, en les
d'avui representa una vida mancada, o, al contrari, la culminació	sortosa	d'una vida i llargament preparada per la saviesa oculta de mil
bee...ella sopa! Bee...ella, bee...ella sopa!	Sortós	el que et topa Sopa de la nit. O la bella sopa!
bee...ella sopa Bee...ella, bee...ella sopa	Sortós	el que et topa Soopa de la niiit! —Repetiu la tornada!
dutes per l'oratjol que els seguia, les melangioses paraules:	soor...tós	el que et too...pa, Soopa de la niiit! Capítol XI
es fa per passar l'estona, fins el parlar en va, potser siga l'únic cami	sortós	per guanyar el temps. —Ai, ai, ai! No's trabuqueu, senyor; no digau
intelectual, ni moralment. I per això també, tots els bens qu'ens farán	sortosos	i tots els gèrmens de la nostra dissort, están en nosaltres, ja abans de
de la raó. Perque torno a repetir, que això, dependeix d'ell sol. "	Sortós	aquell a qui les Muses amen, què de la séva boca flueix dolça
l'han vist. Així mateix els fets particulars dels primers, dels individus	sortosos	, poden referir-se a dues èpoques: abans d'haver vist el caiman i després
prestigi. Es desvetllà una enorme expectació; calia veure qui seria el	sortós	. Qualsevulla altre afer familiar o públic era oblidat, no tenia interès
totxo! Què t'importa tot això? Esteve rigué: —Tu, agradat! I qui és la	sortosa	? L'altre contestà, de mala gana: —Laia. —Laia? Ai, Santa Coloma,
avenir. Tornava a la barraca pensant en la possibilitat de tenir un dia	sortós	i repetir la gesta. Endegava els estralls que amb la sortida impetuosa
un segon, amb un poc de malvolença, com solen contemplar-se els homes	sortosos	encara inflats per la joia del triomf. Nerviós i agreujat, no pogué
d'evocar el primer sense que aparegui l'altra. Darrera cada tret	sortós	, la memòria se'n duu una visió determinada. De tals visions on naix la
, sinó els "figurants", que deien allí, els "meritoris" i els que, més	sortosos	o més talentosos, havien aconseguit interpretar algun petit paper... Tots

Pàgina 1 (de 6)

50 següents