×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sortós |
Freqüència total: 300 |
CTILC1 |
Rosaura L'àngel sant que guiava a Tobies faci el vostre viatge | sortós | . On aneu? Golferic Seguiré vostres vies i fins que aneu amb mi, | jardí. L'home que aconsegueix una bona collita és tingut per un lladre | sortós | . (Fortune /2\.) Creences d'aquest mateix tipus han existit, a | home de carrera; després casat amb una noia, humil com ella, però més | sortosa | . Finalment, s'acontentava de tenir-me sempre al seu costat; tan pobres | les caminades, els dejunis, els menjars freds i els tips dels dies | sortosos | . Quant a moral, era la confirmació de la meva robustesa i de la meva | per on els Àngels, amb supremes ordres, per visitar aquelles | sortoses | tribus anaven i venien, i, amorosos, els ulls divins | només un semblar pur! Tu bandejares de llur vida la vida més | sortosa | , simplicitat i límpida innocència! Venien nus, no | i bella com un Àngel! Comparteix-la ara amb mi: bé que ets | sortosa | , molt més ho podràs ser, no pas més digna. Tasta-la, | anar caient, jo així m'ho creia, i el son se m'aferrà. Oh, que | sortosa | vaig ésser en despertar-me i veure-ho somni!" Així relatà Eva | l'ofici, que s'hi avenia, mes tenia un compromís amb un altre amo. — | Sortós | del vostre amo! Faci que vingui al poble! —Ja ho mirarem, ja, ja... Sant | un cas de molt gran dificultat, des d'aquest punt de vista; però, per una | sortosa | casualitat, he pogut provar en un altre lloc que dos individus, tot i | peu descalç: surten de l'escola i s'aturen a besar devotament la tomba... | Sortós | fra Anselm! Els musulmans el tenen per un marabut: els cristians | la il·lusió, l'esperança i el somni. L'endemà de la descoberta més | sortosa | , a la fi de l'exploració més reeixida, toparem amb la paret inexorable | negre sobre blanc. Pel preu d'entrada... el Club us situa com un crític | sortós | que pot judicar les belles jugades i pot valorar instantàniament una | nosaltres no són efecte sinó d'un llarg treball i una penosa recerca; són | sortoses | en la tria dels termes, posant-los tan justament que, tot i coneguts com | que tenia sublim; i li ha estat deutor de certs versos, altrament els més | sortosos | que hom mai hagi llegit, del capteniment del seu teatre que s'ha arriscat | commòs de les coses rares, perquè en som tan poc de la virtut? Si és | sortós | de pertànyer a una nissaga, no ho és menys ésser de tal que ja ningú | esdevenir un home. Algunes joves no coneixen prou els avantatges d'una | sortosa | naturalitat i com els fora útil d'abandonar-s'hi. Afebleixen aquests | a la qual els homes puguin deure aquesta ignorància de les dones, són | sortosos | que les dones, que els dominen altrament per tants d'indrets, tinguin | marit de penedir-se almenys una vegada al dia de tenir muller o de trobar | sortós | el que no en té. Les dolors mudes i abaltides estan fora d'ús: hom plora, | baldament hagués de fer el més bell efecte del món; no amollen res de | sortós | , res no se n'escola d'un broll i amb llibertat; parlen pròpiament i | Si hi cerqueu un judici concret sobre aquesta darrera no sereu pas més | sortosos | , bé que una experiència d'uns quants anys, a bastament rica, forneixi | moments Catalunya ha sabut conservar-la i transmetre-la a generacions més | sortoses | . L'aspecte de la nostra activitat econòmica presenta, com és natural, | la prosperitat catalana a una sèrie de circumstàncies històriques | sortoses | , a l'atzar propici, al domini polític, al favoritisme o al privilegi. No | comercial. El comerç català, no fou, però, aleshores, una improvisació | sortosa | deguda a la fortuna d'uns quants aventurers i rodamons. La seva | a aquesta mena de treball, i no pas conferir beneficis a ciutadans | sortosos | que topen amb una captura sense haver guanyat tals beneficis amb llur | que sóu al meu devora! Digueu-me que mai més no ens separarem! Oh! hora | sortosa | , hora benaventurada, hora memorable! —En servarem la memòria, Rosanna | prestigi. Es desvetllà una enorme espectació; calia veure qui seria el | sortós | . Qualsevulla altre afer familiar o públic era oblidat, no tenia interès | veïns gratuitament, i així els decebuts no arribaven a queixar-se i els | sortosos | , per contra, lloaven d'allò més els efectes sorprenents del sortilegi i | trauran". La protecció al cucut és una cosa que no s'ha d'escatimar mai. | Sortosa | la pineda o la fageda que el sent cantar cada matí i cada vespre; i, per | dins el concert infinit el ritme ple que aquí baix pressentia. Dies irae | Sortós | aquell del qual, a la fi, amb el nom moridor pugui ésser dit: Les obres | en moments que la discreta i orgànica aplicació dels millors prepara una | sortosa | i feliç renaixença. Sembla que allí també, després de l'exacerbació | estat, primer, l'agrupament, i tot seguit la unió. Vulgui fer la gràcia | sortosa | del nostre designi que dins la unió la llibertat de les discussions, | de Gerard de Nerval anticipà una justificació d'aquest parer en dir: | Sortosos | els anglesos que poden llegir i escriure capítols d'observació deslligats | filòsof: —Tots els arbres, certament, menys el xiprer, són ben fruitats i | sortosos | . Adés els fruits els fan resplendents, però ara són despullats de fulles | malcarat i bellugadís que feia exclamar-se a Donya Ramona com la menys | sortosa | de les mares que tenen fills. Que diferent el trobaven! Després s'han | amada l'ajuda en guisa de secretari. És un secretari ideal. Recull el mot | sortós | a mig dir; corre quan el pensament flueix ràpid; sap fer-se lenta, en les | d'avui representa una vida mancada, o, al contrari, la culminació | sortosa | d'una vida i llargament preparada per la saviesa oculta de mil | bee...ella sopa! Bee...ella, bee...ella sopa! | Sortós | el que et topa Sopa de la nit. O la bella sopa! | bee...ella sopa Bee...ella, bee...ella sopa | Sortós | el que et topa Soopa de la niiit! —Repetiu la tornada! | dutes per l'oratjol que els seguia, les melangioses paraules: | soor...tós | el que et too...pa, Soopa de la niiit! Capítol XI | es fa per passar l'estona, fins el parlar en va, potser siga l'únic cami | sortós | per guanyar el temps. —Ai, ai, ai! No's trabuqueu, senyor; no digau | intelectual, ni moralment. I per això també, tots els bens qu'ens farán | sortosos | i tots els gèrmens de la nostra dissort, están en nosaltres, ja abans de | de la raó. Perque torno a repetir, que això, dependeix d'ell sol. " | Sortós | aquell a qui les Muses amen, què de la séva boca flueix dolça | l'han vist. Així mateix els fets particulars dels primers, dels individus | sortosos | , poden referir-se a dues èpoques: abans d'haver vist el caiman i després | prestigi. Es desvetllà una enorme expectació; calia veure qui seria el | sortós | . Qualsevulla altre afer familiar o públic era oblidat, no tenia interès | totxo! Què t'importa tot això? Esteve rigué: —Tu, agradat! I qui és la | sortosa | ? L'altre contestà, de mala gana: —Laia. —Laia? Ai, Santa Coloma, | avenir. Tornava a la barraca pensant en la possibilitat de tenir un dia | sortós | i repetir la gesta. Endegava els estralls que amb la sortida impetuosa | un segon, amb un poc de malvolença, com solen contemplar-se els homes | sortosos | encara inflats per la joia del triomf. Nerviós i agreujat, no pogué | d'evocar el primer sense que aparegui l'altra. Darrera cada tret | sortós | , la memòria se'n duu una visió determinada. De tals visions on naix la | , sinó els "figurants", que deien allí, els "meritoris" i els que, més | sortosos | o més talentosos, havien aconseguit interpretar algun petit paper... Tots |
|