 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb sort |
Freqüència total: 9002 |
CTILC1 |
| Tu, Làquesis, tries o estires d'un copiosíssim munt les diverses i rares | sorts | . I tu, Àtropos, que ets la més baixa de nosaltres i sembles la més vella, | | desitgem, cortesos, a la coratjosa amiga la il·lusió d'un escrúpol de | sort | . Metis Metis sabia més coses que tots els déus i tots els homes plegats. | | els seus varis conceptes del que són les riqueses. I hi compten, per | sort | , els conreus i les arbredes, que arrelen en les voltes i en les planes | | lícit, ni si procurava d'esforçar-me encara més, de canviar en benigna la | sort | d'aquell poble, davant la veu que escolto, l'advertiment enemic dels | | d'irracionals. D'una manera o d'una altra, tots participem, però, en la | sort | de Sísif, que no es va pas descoratjar. Nosaltres, els homes, tampoc no | | després d'una curta pausa, la interlocutora. "És que sap la funesta | sort | que li toca. I també la calamitosa de la família i la catastròfica de la | | i els darrers els més joves, Polidor i Políxena. Descomptant la rara | sort | d'Hèlenos, l'endeví, no inclòs, segons les fonts més ortodoxes, en el | | d'insectes. Admet "Alliberada dels closos abismes d'on, en essència per | sort | , ningú no torna, és cert que de nou se m'ajunta Alcestis?", recelava, no | | va dirigir al seu dormitori, es va despullar i es va ficar al llit. "Per | sort | , la cornucòpia, que val una fortuna, és ben sencera. No s'ha venjat", | | pau perfecta. Un cop vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem? Per | sort | , no som immortals. En la noia, que ho és, la memòria de cada dia | | ser dictats en benefici de la corona i del poble, en suprema aliança. Per | sort | , en morir, la consciència no em remordeix de res. Si de cas, em reca tan | | pastors i els masovers, car tots havien estat convidats per festejar la | sort | de l'hereu. Una vedella, pujada dels prats, havia estat sacrificada, i | | s'agenollà davant l'altar per donar les gràcies a la Verge i resar per la | sort | futura del seu fill. Ella plorà en la intimitat del seu cor i pregà Déu | | i decidit de caràcter, i sabia plaure a les dones. Fins que un dia la | sort | o la desgràcia el posà en el camí de la filla d'Antoni Costa. Maria | | festes, festes, i no hi havia ningú a Santa Maria que no envegés la seva | sort | . I ve't aquí que havia arribat ell, un desesperat, un nàufrag, una | | a aquella passió; no era pas que ella no es sentís tan apesarada per la | sort | de Mila com el qui més: era que la compadia; que, coneixent-la, comprenia | | pura alegria de llurs jocs, quan tan lluny eren de pensar en l'espantosa | sort | que els amenaçava? Mila, contra la seva voluntat, es deia que tal vegada | | del llit, el braç se li esllavissà enmig de les fustes, amb tan mala | sort | que, amb el pes del cos, se li torçà. Amollà una queixa i es posà | | Amollà una queixa i es posà intensament pàl·lida. Ell es parà. Fou una | sort | que sobrevingués l'accident. Estava tan fora de si, que només Déu sap on | | tendre afecte. "Anselma —li digué un dia, feia poc temps—. Si Déu em dóna | sort | , Anselma, si un dia torno a Santa Maria, i tot succeeix com jo espero i | | recordarà de la seva promesa. "Si Déu m'ajuda, Anselma... Si Déu em dóna | sort | ..." Hauria volgut acomiadar-se d'ella, però ja no podrà. Ara ha de | | -se d'altres coses. Mila, no obstant, no l'oblidarà. "Si Déu em dóna | sort | , Anselma..." Anselma estarà també adormida: no la sentirà. Ja assegurada | | està malalta, però que no trigarà a tornar. —Per a ella haurà estat una | sort | . Qui ho sap! Si molt convé, encara la veurem casada amb Candaina. Ja ho | | la història d'una altra manera. Per a ells, la vida col·lectiva, la | sort | dels seus pobles, quedava lligada a un continu teixir-i-desteixir de | | d'una casa modesta. I així, ho repeteixo, durant segles. Avui, per | sort | , el panorama canvia. Les llars dels nostres amics adinerats i els | | en els seus bons temps; la Itàlia del Renaixement. Quan no hi ha tanta | sort | , els veiem reduïts a la talla normal de l'home del carrer, en qualsevol | | un a pocs passos de la trinxera. No duia fusell: només bombes de mà. " | Sort | que ens en vam adonar; si no, hauria fet una carnisseria". Es veu que | | que el meu amic Langdon-Davies, periodista anglès, em vol veure. Tinc la | sort | de trobar-lo al capdavall del Passeig de Gràcia: amples espatlles, vestit | | Barcelona, on hi havia poques patates i no gens de pa, de carn, ni d'ous. | Sort | de les pastes de te i del raïm. Fa molt bon dia. A la tarda vaig a les | | En Felip Graugés dina a casa. No creu que la guerra pugui durar gaire ( | sort | de l'optimisme que ens ha aguantat sempre). A la tarda plovisqueja. Cap | | coca amb ou i bunyols amb sucre. El sucre va escassíssim. | Sort | de la llet, que ens permet d'elaborar, a més del formatge, iogurt i | | cua a l'estació del Nord des de quarts de cinc fins a les set tocades. | Sort | que fa un oreig fresc, deliciós. Llegeixo l'estudi de Tonquédec sobre | | hi posaven cinc quarts). Dormim a Tona, a l'hotel Ristol, on trobem, per | sort | , una cambra. Hem passat vora els camps plens de garberes, en la nit | | a 4 graus sota zero. He collit glaç d'un centímetre de gruix. | Sort | que avui hem entrat a casa 1.200 quilos de llenya. Estar-se vora | | el d'en Millàs i un de Supervielle (Ovomaltina, cacau i sucre). | Sort | d'aquests auxilis! Els qui així ens ajuden no saben pas fins a quin punt | | com si l'haguessin escopit, amenaça el seu company amb una pinça. Per | sort | , sota la protecció de la penombra, l'individu de l'uniforme ja ha arribat | | botons, les cames que retrocedeixen i s'escapen del seu camp de visió. — | Sort | —sent que diu, però no pot ser a ell, deu ser als tres individus de les | | inclinat sobre un quadern on sembla copiar quelcom d'un llibre. —Per | sort | , avui tenim aigua —diu la dona més jove—. També et trobarem uns vestits, | | tercer: —Em sembla que aquesta vegada ens podríem estalviar de fer-ho a | sorts | . La vostra pífia... —Ah, no! —protesta l'altre—. Si us heu imaginat | | repenseu i voleu venir... Tinc el cotxe darrera el turó. —No, em quedo. — | Sort | , doncs. Ja m'enviareu els papers conforme, dilluns. Ell només mou el cap, | | vidres. —No deuen haver deixat ben acabada ni una sola casa —fa ell. —Té | sort | d'haver-se'n anat, aquest malparit —diu el xicot, referint-se a | | vegada que véns, oi? —La primera i la darrera. La noia sospira. —Tens | sort | . Jo he de venir-hi per força. Cada setmana. —Vols dir que t'hi obliguen | | la caixa cap dins, va avançant. —Ho considereu una injustícia de la | sort | , ja ho veig. Però vós ja hi esteu acostumat, a les injustícies. —Es | | la porta, a la banda de fora de la qual veu un altre uniformat que per | sort | es limita a contemplar-los i a prendre nota del número del tricicle sense | | mica monòtona, si voleu... El temps passa molt de pressa. Ara, si tenim | sort | , ho trobarem de seguida, perquè la documentació del trenta-nou, la tinc | | clar, parlant el temps se'n va que no te n'adones —somriu la dona—. Teniu | sort | , vós —sospira—. Jo ja fa mesos que no he pogut parlar amb ningú. —Perquè | | parell que han estat reclutats perquè no disposaven de documents. Per | sort | , com vam dir a la darrera reunió, això ha estat solucionat. I ben | | dir que la van desfer —precisa l'home i, amb un altre to—: Has tingut mala | sort | . Vull dir per la teva dona... —Tots dos sabíem a què ens exposàvem. Es | | física correspongui raonablement, perquè això no ho podem canviar. Per | sort | , aquesta et va bé —i dóna un copet al paper—. En deus portar alguna, oi | | Evidentment —fa ell—. Res. —Què ha dit? —insisteix el més baix. — | Sort | . Em desitjava sort. Però això no el tranquil·litza, car l'arruga del |
|
