Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
sort F 8336 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sort Freqüència total:  8336 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Tu, Làquesis, tries o estires d'un copiosíssim munt les diverses i rares sorts. I tu, Àtropos, que ets la més baixa de nosaltres i sembles la més vella,
desitgem, cortesos, a la coratjosa amiga la il·lusió d'un escrúpol de sort. Metis Metis sabia més coses que tots els déus i tots els homes plegats.
els seus varis conceptes del que són les riqueses. I hi compten, per sort, els conreus i les arbredes, que arrelen en les voltes i en les planes
lícit, ni si procurava d'esforçar-me encara més, de canviar en benigna la sort d'aquell poble, davant la veu que escolto, l'advertiment enemic dels
d'irracionals. D'una manera o d'una altra, tots participem, però, en la sort de Sísif, que no es va pas descoratjar. Nosaltres, els homes, tampoc no
després d'una curta pausa, la interlocutora. "És que sap la funesta sort que li toca. I també la calamitosa de la família i la catastròfica de la
i els darrers els més joves, Polidor i Políxena. Descomptant la rara sort d'Hèlenos, l'endeví, no inclòs, segons les fonts més ortodoxes, en el
d'insectes. Admet "Alliberada dels closos abismes d'on, en essència per sort, ningú no torna, és cert que de nou se m'ajunta Alcestis?", recelava, no
va dirigir al seu dormitori, es va despullar i es va ficar al llit. "Per sort, la cornucòpia, que val una fortuna, és ben sencera. No s'ha venjat",
pau perfecta. Un cop vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort, no som immortals. En la noia, que ho és, la memòria de cada dia
ser dictats en benefici de la corona i del poble, en suprema aliança. Per sort, en morir, la consciència no em remordeix de res. Si de cas, em reca tan
pastors i els masovers, car tots havien estat convidats per festejar la sort de l'hereu. Una vedella, pujada dels prats, havia estat sacrificada, i
s'agenollà davant l'altar per donar les gràcies a la Verge i resar per la sort futura del seu fill. Ella plorà en la intimitat del seu cor i pregà Déu
i decidit de caràcter, i sabia plaure a les dones. Fins que un dia la sort o la desgràcia el posà en el camí de la filla d'Antoni Costa. Maria
festes, festes, i no hi havia ningú a Santa Maria que no envegés la seva sort. I ve't aquí que havia arribat ell, un desesperat, un nàufrag, una
a aquella passió; no era pas que ella no es sentís tan apesarada per la sort de Mila com el qui més: era que la compadia; que, coneixent-la, comprenia
pura alegria de llurs jocs, quan tan lluny eren de pensar en l'espantosa sort que els amenaçava? Mila, contra la seva voluntat, es deia que tal vegada
del llit, el braç se li esllavissà enmig de les fustes, amb tan mala sort que, amb el pes del cos, se li torçà. Amollà una queixa i es posà
Amollà una queixa i es posà intensament pàl·lida. Ell es parà. Fou una sort que sobrevingués l'accident. Estava tan fora de si, que només Déu sap on
tendre afecte. "Anselma —li digué un dia, feia poc temps—. Si Déu em dóna sort, Anselma, si un dia torno a Santa Maria, i tot succeeix com jo espero i
recordarà de la seva promesa. "Si Déu m'ajuda, Anselma... Si Déu em dóna sort..." Hauria volgut acomiadar-se d'ella, però ja no podrà. Ara ha de
-se d'altres coses. Mila, no obstant, no l'oblidarà. "Si Déu em dóna sort, Anselma..." Anselma estarà també adormida: no la sentirà. Ja assegurada
està malalta, però que no trigarà a tornar. —Per a ella haurà estat una sort. Qui ho sap! Si molt convé, encara la veurem casada amb Candaina. Ja ho
la història d'una altra manera. Per a ells, la vida col·lectiva, la sort dels seus pobles, quedava lligada a un continu teixir-i-desteixir de
d'una casa modesta. I així, ho repeteixo, durant segles. Avui, per sort, el panorama canvia. Les llars dels nostres amics adinerats i els
en els seus bons temps; la Itàlia del Renaixement. Quan no hi ha tanta sort, els veiem reduïts a la talla normal de l'home del carrer, en qualsevol
un a pocs passos de la trinxera. No duia fusell: només bombes de mà. "Sort que ens en vam adonar; si no, hauria fet una carnisseria". Es veu que
que el meu amic Langdon-Davies, periodista anglès, em vol veure. Tinc la sort de trobar-lo al capdavall del Passeig de Gràcia: amples espatlles, vestit
Barcelona, on hi havia poques patates i no gens de pa, de carn, ni d'ous. Sort de les pastes de te i del raïm. Fa molt bon dia. A la tarda vaig a les
En Felip Graugés dina a casa. No creu que la guerra pugui durar gaire (sort de l'optimisme que ens ha aguantat sempre). A la tarda plovisqueja. Cap
coca amb ou i bunyols amb sucre. El sucre va escassíssim. Sort de la llet, que ens permet d'elaborar, a més del formatge, iogurt i
cua a l'estació del Nord des de quarts de cinc fins a les set tocades. Sort que fa un oreig fresc, deliciós. Llegeixo l'estudi de Tonquédec sobre
hi posaven cinc quarts). Dormim a Tona, a l'hotel Ristol, on trobem, per sort, una cambra. Hem passat vora els camps plens de garberes, en la nit
a 4 graus sota zero. He collit glaç d'un centímetre de gruix. Sort que avui hem entrat a casa 1.200 quilos de llenya. Estar-se vora
el d'en Millàs i un de Supervielle (Ovomaltina, cacau i sucre). Sort d'aquests auxilis! Els qui així ens ajuden no saben pas fins a quin punt
com si l'haguessin escopit, amenaça el seu company amb una pinça. Per sort, sota la protecció de la penombra, l'individu de l'uniforme ja ha arribat
botons, les cames que retrocedeixen i s'escapen del seu camp de visió. —Sort —sent que diu, però no pot ser a ell, deu ser als tres individus de les
inclinat sobre un quadern on sembla copiar quelcom d'un llibre. —Per sort, avui tenim aigua —diu la dona més jove—. També et trobarem uns vestits,
tercer: —Em sembla que aquesta vegada ens podríem estalviar de fer-ho a sorts. La vostra pífia... —Ah, no! —protesta l'altre—. Si us heu imaginat
repenseu i voleu venir... Tinc el cotxe darrera el turó. —No, em quedo. —Sort, doncs. Ja m'enviareu els papers conforme, dilluns. Ell només mou el cap,
vidres. —No deuen haver deixat ben acabada ni una sola casa —fa ell. —Té sort d'haver-se'n anat, aquest malparit —diu el xicot, referint-se a
vegada que véns, oi? —La primera i la darrera. La noia sospira. —Tens sort. Jo he de venir-hi per força. Cada setmana. —Vols dir que t'hi obliguen
la caixa cap dins, va avançant. —Ho considereu una injustícia de la sort, ja ho veig. Però vós ja hi esteu acostumat, a les injustícies. —Es
la porta, a la banda de fora de la qual veu un altre uniformat que per sort es limita a contemplar-los i a prendre nota del número del tricicle sense
mica monòtona, si voleu... El temps passa molt de pressa. Ara, si tenim sort, ho trobarem de seguida, perquè la documentació del trenta-nou, la tinc
clar, parlant el temps se'n va que no te n'adones —somriu la dona—. Teniu sort, vós —sospira—. Jo ja fa mesos que no he pogut parlar amb ningú. —Perquè
parell que han estat reclutats perquè no disposaven de documents. Per sort, com vam dir a la darrera reunió, això ha estat solucionat. I ben
dir que la van desfer —precisa l'home i, amb un altre to—: Has tingut mala sort. Vull dir per la teva dona... —Tots dos sabíem a què ens exposàvem. Es
física correspongui raonablement, perquè això no ho podem canviar. Per sort, aquesta et va bé —i dóna un copet al paper—. En deus portar alguna, oi
Evidentment —fa ell—. Res. —Què ha dit? —insisteix el més baix. —Sort. Em desitjava sort. Però això no el tranquil·litza, car l'arruga del

  Pàgina 1 (de 167) 50 següents »