×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb sortida |
Freqüència total: 7421 |
CTILC1 |
| comesa. La parella decideix de vèncer els entrebancs amb una imprudent | sortida | de nits, per reunir-se prop d'un sepulcre, una morera i una font abundosa | | pompós i vacu, el client, alleujat per aquelles paraules. Camí de la | sortida | , en l'estança veïna, el docte en lleis, glacial, presentava: "Les meves | | laberint, volten i volten tots ells pels tombants d'un laberint sense més | sortida | que la que el meu enginy va descobrir. Sí, amb l'ajut de l'útil cabdell | | aquí i allà, mossegant les reixes amb el bec, buscant desesperadament una | sortida | . La professora s'allunyà; després ens allunyàrem nosaltres una darrera | | la vida monòtona i igual de Santa Maria. Així, en una riuada, en una | sortida | del barranc, un incendi o qualsevulla altra desgràcia, que fos, en | | a instàncies de la mare i del padrí de la noia, i es sabé també que a la | sortida | de la llarga entrevista mossèn Anselm anava amb el cap cot i desalenat. | | Era el temps en què les noies preparaven llurs vestits clars per a les | sortides | al camp; el temps del ball a la plaça a la llum dels cremallers en les | | en el qual s'havien celebrat a vegades curses de braus. Els nois, a la | sortida | de l'escola, s'hi reunien a jugar, i l'espai vibrava aleshores amb els | | deixat darrera la "fàbrica", en aquell espai on cada capvespre, a la | sortida | de l'escola, els nois s'aturaven a jugar. El carro fou posat quasi tocant | | l'hi havia acompanyat molts cops, i molts altres l'havia esperat a la | sortida | ; potser massa. Tal vegada en això residia el secret de la seva fatiga, de | | rosegat per la tristesa i el remordiment. Moltes vegades, en aquestes | sortides | , sense saber per quin instint —tal vegada perquè entre els seus | | —una mica usades potser—, les que portà tots aquests dies en les seves | sortides | al camp, per acostumar a aquelles senderes els seus peus delicats i per | | Sempre se n'anava amb l'esperança de què, en tornar d'una d'aquestes | sortides | , li dirien que l'havien ja trobat. Llavors caminava hores i hores; negres | | Ell la saludà breument, i després, sense parlar per a res de la seva | sortida | , ordenà a la vella serventa que se n'anés al llit. Ell s'acomodà a la | | de les circumstàncies que hi concorrien, la Revolució no tingués altra | sortida | que la dictadura: el "bonapartisme" s'imposava potser per una exigència | | vergiliana; el ressentiment dels pigmeus de la ploma actuals busca | sortida | , de vegades, en operacions d'aquesta mena. Però això mateix hauria de | | anàvem per un ample passadís, entre baranes de fusta, i, gairebé a la | sortida | , ens emprenien uns funcionaris anglesos alts i escardalencs, amb un | | de cúpules moscovites (anuncia un "Curs de rus")... A l'hora de la | sortida | dels despatxos, molta gent. Cap capell femení; bastants de masculins i | | no és sinó un expedient per a facilitar el que podríem dir-ne " | sortida | històrica" a la tenacitat del doctor Negrín... Però la pau, sens dubte, | | quan ha caigut el vostre company? —La meva missió és controlar les | sortides | . —No pas les del personal del servei d'urgència —insisteix ell—. A veure, | | mentre ell prem més el canell de la noia i l'obliga a avançar cap a la | sortida | . —Apa, tu, perduda! —la insulta amb una veu que talla. Des de l' | | cap dels soldats no es gira, tots caminen erectes i encarcarats cap a la | sortida | del barri nou, tanca de fusta enllà i pel camí on, en arribar al sot, hi | | darrera l'últim vehicle de la filera que s'adreça a la porta de | sortida | . —És una contradicció en termes. No es pot crear amb negacions. —Exacte. | | que l'ordenança acaba amb un ample moviment irat que assenyala la | sortida | . Un altre individu que entrava, sentint-se al·ludit, es precipita amb un | | una mica decantada per tal de facilitar-li l'entrada, més senzilla que la | sortida | del moment que ara disposa d'un bon espai per a forcejar. La porta | | Més amunt, ni això. La nit és una taca negra i intensa, sense més | sortida | que les faixes primes de cel on parpellegen estrelles escadusseres. —Sou | | hi ha una habitació més gran amb dues portes que indiquen: "Entrada", " | Sortida | ". Hi penetren per l'escaient, destorbant una dona que es menjava un | | dormir còmodament fins a les sis del matí, al repic de desperta. A la | sortida | de missa Erasme Bonsoms s'acostà al grup. Els digué molt poca cosa, | | dels Borbons. El dia 28 de maig de 1814 aprofità la | sortida | d'Habert i els seus soldats per unir-se al comboi que abandonava la | | senyor rector, i allí regnava com el veritable amo; fora de les escasses | sortides | a buscar el menjar, o per altres necessitats inexcusables, podien veure | | i una, o més d'una, serrada de dents i algun grinyol sufocat, i la | sortida | trotant. A vegades esquilaven també algun gitanet passavolant. Allí també | | que, des del poble, portava al canal i a la masia. S'acostava l'hora de la | sortida | d'escola, i Marçal no trigaria a aparèixer, amb la seva petita figura. En | | joiosament, i, en la salutació, ella hi veuria l'alegria de la | sortida | d'escola, l'alegria de la llibertat, però hi veuria, sobretot, l'alegria | | Vaig conèixer Helena a bord de l'Independent dos dies després de la | sortida | de l'Havre. Ningú no ens presentà. No calia. Tots dos sabíem, sense dir-ho | | vora els col·legis es feia massa sospitosa. Aguantava allà, esperant la | sortida | dels infants, dreta, una estona ben llarga, i se n'anava quan ja no hi | | la dolça calma i la immobilitat del vaixell, que anem mantenint des de la | sortida | de Marsella. Hem tirat al dret cap a la costa espanyola, i quan he pujat | | en el port, i damunt les muntanyes un engraellat de núvols que amb la | sortida | del sol s'ha anat enrogint, i un cop ben encès, junt amb el morat pur de | | dents i amb una esperança relativa de retribució. Pel cantó est, ja a la | sortida | de Papeete, el paisatge i la vida són completament diferents. La banda | | goletes, l'ànima dels xinesos, quan es posen d'acord, van a parar a les | sortides | més absurdes. Hem acabat la càrrega, ens hem fet amics de tota la tropa i | | un gran llac, clos pels esculls, en el límit de la mar lliure, i les dues | sortides | naturals d'aquest llac per les quals el peix podia evadir-se eren | | presset, perquè el mal del "Ville de Strasbourg" no vol soroll, i a la | sortida | de l'estret hi ha el perill —molt remot, si voleu— de topar amb una mina. | | muntanyenca. És un passadís defensat per muntanyes a la seva entrada i | sortida | , la qual cosa és ben diferent. Al nostre entendre, i defugint tota mena | | tarannà, que ben aviat tornaran les aigües a mare i de bell nou l'única | sortida | honorable per a tot bon català serà aplicar-se dreturer a l'eina, a la | | que, si reeixia a deturar les abrivades de la reialesa, no oferia altra | sortida | que la d'anar enredant la troca de lleis, privilegis i constitucions, on | | privilegi en l'esfera dels organismes estatals. El resultat de la primera | sortida | de l'Església a la palestra pública fou, enregistra la història, un | | pel pare Vicent i emparats des de Barcelona per Comillas. Solució sense | sortida | en els dies de la naixença del terrorisme anarquista. Però no una solució | | preparaven els equips d'esquirols. Els eclesiàstics catalans cercaven una | sortida | al conflicte. Ja que la dels Cercles Catòlics es revelà sense | | grans mots que es pronuncien quan el carreró no té | sortida | . Era possible llavors de considerar Espanya com una lira, les cordes de | | les persones d'Enric IV de Castella, Pere de Portugal i René d'Anjou. La | sortida | de punta —Barcelona i Catalunya com a senyoria de tipus italià— mai no | | Així, devers 1855, Catalunya, que ha fet una veritable | sortida | política Castella endins, retorna pregonament desenganyada. El moment és |
|