Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

personals i intricats problemes i dels gravíssims del país i del món. En	sortir	d'escena, us previnc amb recança que jo no seré l'únic que s'encarregarà
per sempre, amb savis consells. Del Caos, tal vegada quan era solitari,	sortien	l'Èrebos i la Nit, principis mascle i femella de la foscor. Eros va
l'instrument que la simbolitza, de cordes tothora a punt de rompre's, i	sortirà	al món, a recomençar el diari treball inacabable. Procurarà d'apaivagar
amb tanta força el crani, que se li va esberlar: just, però, perquè en	sortís	Atena, revestida de totes les armes. "Pare, pots estar d'ara endavant
dona, i les nostres relacions han de ser per força unes altres. Després,	surto	del tot emancipada i lliure i vull disposar de la meva pròpia vida.
après el que significa penedir-se de debò. Vaig permetre també que Orfeu	sortís	dels meus dominis, però hi torna a ser, en destrossar-lo les mènades. I
contra la seva dona i els suplicava que, per castigar-la, el deixessin	sortir	. Crèdula, la parella li va permetre de revenir a la llum. En aclarir-se
Ets mortal, no se m'acut com Posidó et va estimar, i ningú no sap què	sortirà	del teu cos, si algun boig, impertorbable i impertèrrit heroi hi ha que
va separar Zèfir, al principi tempestuós i orb, ara lleuger i fresc, que	surt	de ponent, de la plana dels morts benaurats, i es complau a apressar la
El cap i la part anterior de la còrpora eren de lleó, la posterior li va	sortir	de drac, la del mig es confonia amb el cos d'una jove cabra. Cabrejar no
Nota els canvis del vent i del temps. Si assenyala tempesta, ens estem de	sortir	de pesca. És intel·ligent, i entens, si t'hi fixes, els matisos i el
pel gos amb l'escurçó de la cua i fins amb les orelles. El qui en vol	sortir	és devorat per l'estrany i tothora despert porter. Mastega i s'empassa,
dels corintis—, d'un esclat de blancor, dels narius o oronells dels quals	surten	, en respirar, flames i llum. Després, les innombrables cavallades de
se ne va de ninche nanche", va sentenciar, despitada i envejosa. I	sortia	de la cambra amb un batre de porta tan violent, que els golfos cuidaven
cop, no Pulcre Trompel·li, que quedi clar, sinó la nit. D'aquest ou va	sortir	el perillós fletxer, del qual escapem per anar a sentir, i enfortirem
somriure, el sacerdot. "Bé, bé", s'ajupia, poruc, el client. I	sortia	, disgustat i infeliç, a andarejar per la calma de la fosca, mentre el
S'hauran de tallar, tal vegada, alguns caps de gent d'upa, però ens en	sortirem	", es tranquil·litzava la senyora Magdalena Blasi, alliberada de la més
judici", va comentar la senyora Magdalena Blasi. "L'una en va	sortir	guanyadora, i les altres dues no varen pair l'afront, és lògic." "Doncs
amb una enèrgica certitud, la senyora Magdalena Blasi. Andròmaca Just en	sortir	del bany, una serventa l'ha assabentada de la mort de l'home que ella
s'il·lusionava la dama. "Sí, encara que els a la força platònics no en	sortirem	guanyadors. Vaig contra el meu plaer, ja d'ordre estètic, però practico
Pulcre va cloure les parpelles i recitava: "Del Caos originari varen	sortir	l'Èrebos i la Nyx, encara que alguns autors opinen que aquesta era filla
, i Admet el primer, no se me n'escaparà. Doncs què et pensaves? Sí, et	sortirà	de franc, descuida't. Revestida de l'immens prestigi d'una voluntària
, pitjor encara, es trenqui, que és antiga i de molt preu." I la dama va	sortir	, ofesa, de la cambra. "Records a la senyoreta Eco", li va cridar el jove
Jo sóc per al meu estimat i cap a mi ve el seu anhel. Vine, estimat meu,	sortim	al camp." Era fi de setmana. "Farem nit a les masies. Anirem de bon matí
defensiva, en adonar-se de la innocent relliscada. "Uix, ara amb què em	surts	", va replicar la meva àvia. Però es distreia de seguida de la batussa.
el cognom, papabile. "Ho va ser, de Pontífex, perquè també és un poble",	sortia	, el·líptic, pels furs de la veritat històrica, mossèn Silví Saperes.
amb rigor establert recanvi de doctes, Pulcre Trompel·li. "Sí, enormes.	Sortien	del mar i, anellant-se entorn dels cossos, els premien, els esclafaven,
la mare. "Per què no em respons? Vespreja, i les estrelles començaran a	sortir	i s'estendran per tota la volta del cel, i l'aire serà un punt dolç massa
l'odi, el de la meva germana contra l'oncle, al capdavall un bon home.	Sortim	al jardí? En vesprejar, fresqueja. Atura't, hi ha un esglaó, i el llum se
en una roca amb una sorprenent, envejable comoditat. I nosaltres	sortim	de puntetes, per no desvetllar-la abans d'hora i perquè entenem que la
en el més afortunat dels casos, un destí de xarxada, quan els pescadors	surtin	a sardinals", va sospirar el bon pare. I tothom coneix el diferent
Magdalena Blasi no va respondre. Els del modern baiard rodat funerari	sortien	amb el taüt, i rera cap dol. El sacerdot es retirava. Els llums
arribava la contínua cridadissa. Les nits que l'esperava, Mila del Santo	sortia	al balcó, i ja des de lluny podia descobrir-lo. Quan el veia, ella
ja cap que l'hagués coneguda. I era allí, en aquell portal, on Mila	sortia	a esperar que passés ell. Uns dies passava; d'altres, no. Però ella
i Tino Costa pogué avançar amb comoditat. Feia anys que havia	sortit	d'allí, i avui tornava amb una fatiga d'esperit més profunda, amb un
més pures —les emocions santes de la seva vida. En ella aquell dia	sortiren	a rebre'l els seus records més bells, i ell avançava lentament entre les
Els passos tornaren a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí	sortir	al corredor i baixar l'escala, i acostar-se... acostar-se... Li costà una
—Pesava, Candiet? Però en aquell instant veié el seu pare, que havia	sortit	, atret pel plor de l'infant, i fugí corrent. Ja de més gran, Tino Costa
mentre els altres se'n reien ja tot dissimulant. Tino Costa aleshores	sortia	poc pel poble; però només amb allò, a penes si, durant molts dies,
de veus inusitada, un estrany renou. La criada deixà l'escombra i va	sortir	al carrer per veure què passava. Al cap de poc va tornar cridant, tota
Ha vingut Tino Costa! —Tino Costa! Es quedà un moment perplexa i	sortí	corrents, com una folla. La porta, a casa de Tino Costa era oberta, i
més tard... I, sobtadament, Sileta es girà d'una manera inesperada i	sortí	així com havia vingut. —Què deu tenir? —preguntà Tino Costa. —Deu ser pel
Novalis /(Enric d'Ofterdingen)\. Vers el capvespre Mila del Santo	sortí	al portal. Era neta, endreçada i diligent. A la tarda, acabats els
les plantes del balcó. A vegades s'enganxava una flor al pit; després	sortia	al portal, on Mila del Santo esperava les seves amigues que l'anessin a
les seves amigues que l'anessin a buscar. Arribades elles, totes plegades	sortien	a passejar pel camp. Mila del Santo en aquells dies vivia lliure de
que de no haver estat per la seva filla i pel seu germà, no hauria ja	sortit	d'allí per a res. Més endavant Joan del Santo intentà àdhuc atreure Mila
càrritxos. Els pastors, armats amb llurs altes vares de freixe, havien	sortit	al camí. Vestien amples saragüells subjectats sota el genoll; calçaven
més costós de tots els que li havia fet fins aleshores. La mare, en	sortir	la filla de l'habitació, la besà emocionada. —Bon dia, filla! —Bon dia!
crueltat, li despertà un tan viu malestar, tanta tristesa, que hagué de	sortir	de la plaça abans del final, i no volgué tornar-hi mai més. A Mila li
primeres estrelles titil·lant tímidament en la blavor. La mare de Mila	sortí	al balcó i cridà sa filla. Mila continuà sense moure's, com enfonsada en

Pàgina 1 (de 1116)

50 següents