Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
sortir M 2 oc.
sortir V 49716 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sortir Freqüència total:  49718 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

personals i intricats problemes i dels gravíssims del país i del món. En sortir d'escena, us previnc amb recança que jo no seré l'únic que s'encarregarà
per sempre, amb savis consells. Del Caos, tal vegada quan era solitari, sortien l'Èrebos i la Nit, principis mascle i femella de la foscor. Eros va
l'instrument que la simbolitza, de cordes tothora a punt de rompre's, i sortirà al món, a recomençar el diari treball inacabable. Procurarà d'apaivagar
amb tanta força el crani, que se li va esberlar: just, però, perquè en sortís Atena, revestida de totes les armes. "Pare, pots estar d'ara endavant
dona, i les nostres relacions han de ser per força unes altres. Després, surto del tot emancipada i lliure i vull disposar de la meva pròpia vida.
après el que significa penedir-se de debò. Vaig permetre també que Orfeu sortís dels meus dominis, però hi torna a ser, en destrossar-lo les mènades. I
contra la seva dona i els suplicava que, per castigar-la, el deixessin sortir. Crèdula, la parella li va permetre de revenir a la llum. En aclarir-se
Ets mortal, no se m'acut com Posidó et va estimar, i ningú no sap què sortirà del teu cos, si algun boig, impertorbable i impertèrrit heroi hi ha que
va separar Zèfir, al principi tempestuós i orb, ara lleuger i fresc, que surt de ponent, de la plana dels morts benaurats, i es complau a apressar la
El cap i la part anterior de la còrpora eren de lleó, la posterior li va sortir de drac, la del mig es confonia amb el cos d'una jove cabra. Cabrejar no
Nota els canvis del vent i del temps. Si assenyala tempesta, ens estem de sortir de pesca. És intel·ligent, i entens, si t'hi fixes, els matisos i el
pel gos amb l'escurçó de la cua i fins amb les orelles. El qui en vol sortir és devorat per l'estrany i tothora despert porter. Mastega i s'empassa,
dels corintis—, d'un esclat de blancor, dels narius o oronells dels quals surten, en respirar, flames i llum. Després, les innombrables cavallades de
se ne va de ninche nanche", va sentenciar, despitada i envejosa. I sortia de la cambra amb un batre de porta tan violent, que els golfos cuidaven
cop, no Pulcre Trompel·li, que quedi clar, sinó la nit. D'aquest ou va sortir el perillós fletxer, del qual escapem per anar a sentir, i enfortirem
somriure, el sacerdot. "Bé, bé", s'ajupia, poruc, el client. I sortia, disgustat i infeliç, a andarejar per la calma de la fosca, mentre el
S'hauran de tallar, tal vegada, alguns caps de gent d'upa, però ens en sortirem", es tranquil·litzava la senyora Magdalena Blasi, alliberada de la més
judici", va comentar la senyora Magdalena Blasi. "L'una en va sortir guanyadora, i les altres dues no varen pair l'afront, és lògic." "Doncs
amb una enèrgica certitud, la senyora Magdalena Blasi. Andròmaca Just en sortir del bany, una serventa l'ha assabentada de la mort de l'home que ella
s'il·lusionava la dama. "Sí, encara que els a la força platònics no en sortirem guanyadors. Vaig contra el meu plaer, ja d'ordre estètic, però practico
Pulcre va cloure les parpelles i recitava: "Del Caos originari varen sortir l'Èrebos i la Nyx, encara que alguns autors opinen que aquesta era filla
, i Admet el primer, no se me n'escaparà. Doncs què et pensaves? Sí, et sortirà de franc, descuida't. Revestida de l'immens prestigi d'una voluntària
, pitjor encara, es trenqui, que és antiga i de molt preu." I la dama va sortir, ofesa, de la cambra. "Records a la senyoreta Eco", li va cridar el jove
Jo sóc per al meu estimat i cap a mi ve el seu anhel. Vine, estimat meu, sortim al camp." Era fi de setmana. "Farem nit a les masies. Anirem de bon matí
defensiva, en adonar-se de la innocent relliscada. "Uix, ara amb què em surts", va replicar la meva àvia. Però es distreia de seguida de la batussa.
el cognom, papabile. "Ho va ser, de Pontífex, perquè també és un poble", sortia, el·líptic, pels furs de la veritat històrica, mossèn Silví Saperes.
amb rigor establert recanvi de doctes, Pulcre Trompel·li. "Sí, enormes. Sortien del mar i, anellant-se entorn dels cossos, els premien, els esclafaven,
la mare. "Per què no em respons? Vespreja, i les estrelles començaran a sortir i s'estendran per tota la volta del cel, i l'aire serà un punt dolç massa
l'odi, el de la meva germana contra l'oncle, al capdavall un bon home. Sortim al jardí? En vesprejar, fresqueja. Atura't, hi ha un esglaó, i el llum se
en una roca amb una sorprenent, envejable comoditat. I nosaltres sortim de puntetes, per no desvetllar-la abans d'hora i perquè entenem que la
en el més afortunat dels casos, un destí de xarxada, quan els pescadors surtin a sardinals", va sospirar el bon pare. I tothom coneix el diferent
Magdalena Blasi no va respondre. Els del modern baiard rodat funerari sortien amb el taüt, i rera cap dol. El sacerdot es retirava. Els llums
arribava la contínua cridadissa. Les nits que l'esperava, Mila del Santo sortia al balcó, i ja des de lluny podia descobrir-lo. Quan el veia, ella
ja cap que l'hagués coneguda. I era allí, en aquell portal, on Mila sortia a esperar que passés ell. Uns dies passava; d'altres, no. Però ella
i Tino Costa pogué avançar amb comoditat. Feia anys que havia sortit d'allí, i avui tornava amb una fatiga d'esperit més profunda, amb un
més pures —les emocions santes de la seva vida. En ella aquell dia sortiren a rebre'l els seus records més bells, i ell avançava lentament entre les
Els passos tornaren a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí sortir al corredor i baixar l'escala, i acostar-se... acostar-se... Li costà una
—Pesava, Candiet? Però en aquell instant veié el seu pare, que havia sortit, atret pel plor de l'infant, i fugí corrent. Ja de més gran, Tino Costa
mentre els altres se'n reien ja tot dissimulant. Tino Costa aleshores sortia poc pel poble; però només amb allò, a penes si, durant molts dies,
de veus inusitada, un estrany renou. La criada deixà l'escombra i va sortir al carrer per veure què passava. Al cap de poc va tornar cridant, tota
Ha vingut Tino Costa! —Tino Costa! Es quedà un moment perplexa i sortí corrents, com una folla. La porta, a casa de Tino Costa era oberta, i
més tard... I, sobtadament, Sileta es girà d'una manera inesperada i sortí així com havia vingut. —Què deu tenir? —preguntà Tino Costa. —Deu ser pel
Novalis /(Enric d'Ofterdingen)\. Vers el capvespre Mila del Santo sortí al portal. Era neta, endreçada i diligent. A la tarda, acabats els
les plantes del balcó. A vegades s'enganxava una flor al pit; després sortia al portal, on Mila del Santo esperava les seves amigues que l'anessin a
les seves amigues que l'anessin a buscar. Arribades elles, totes plegades sortien a passejar pel camp. Mila del Santo en aquells dies vivia lliure de
que de no haver estat per la seva filla i pel seu germà, no hauria ja sortit d'allí per a res. Més endavant Joan del Santo intentà àdhuc atreure Mila
càrritxos. Els pastors, armats amb llurs altes vares de freixe, havien sortit al camí. Vestien amples saragüells subjectats sota el genoll; calçaven
més costós de tots els que li havia fet fins aleshores. La mare, en sortir la filla de l'habitació, la besà emocionada. —Bon dia, filla! —Bon dia!
crueltat, li despertà un tan viu malestar, tanta tristesa, que hagué de sortir de la plaça abans del final, i no volgué tornar-hi mai més. A Mila li
primeres estrelles titil·lant tímidament en la blavor. La mare de Mila sortí al balcó i cridà sa filla. Mila continuà sense moure's, com enfonsada en

  Pàgina 1 (de 995) 50 següents »