Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ha vingut! Sileta fixà en ella els seus ulls innocents, potser amb una	sospita	. —No ho endevines? Ha vingut Tino Costa! —Tino Costa! Es quedà un moment
per Candi, a qui ha arribat el seu defensor. Candi, tal vegada amb una	sospita	, car havia ja notat quelcom d'estrany, aixecà el seu got amb ells, i
vull contar-te una història. Mila continuava dempeus, mirant-lo, amb la	sospita	als ulls. Ja ho podia témer: una cançó irreverent, alguna facècia plena
. Se n'anà sense dir-li res, i ella en el seu cor sentí més viva la	sospita	de la seva partença, estava ja esperant-la, la temia, i tremolava tota
l'indret on ha anat. Pensa en la ciutat, i de sobte l'assalta una atroç	sospita	. I si se n'hagués anat per l'altra, per trobar-se amb ella? Si estés
la idea. No ho podia pensar. Però no pogué evitar, malgrat tot, que la	sospita	li deixés a l'ànima un regust d'amargor. Després sentí encara més ardent
sospitós de fer el joc a l'enemic. I el cas és que tothom encertava en la	sospita	. Erasme no era un adversari declarat, ni neutral —adversari vergonyant—;
malgrat tot, i fonamentalment, en el seu lloc de sempre: sap que la	sospita	no s'esvaeix perquè escrigui llibres contra Luter; es limita a
europees. No puc donar cap garantia de la meva asserció: és una pura	sospita	. Però si em demostressin que m'equivoco, em quedaria parat. Perquè, ben
del seu context humà, que hi és vista: amb els ulls o amb la	sospita	. I el contrast fa riure: és còmic. És còmic pensar l'antianimal
tu? L'expressió de l'home canvia encara, es fa greu, dolguda, amb una	sospita	d'equanimitat. —Estrictament els que aconsella la llei, un set coma cinc
molta cura, es torna a girar, li fa l'ullet—. Està cagant —diu amb una	sospita	de rialleta—. Podeu seguir. Tots tres passadissos que ha de recórrer són
per la cama. Jordi va callar; no s'atrevia a comunicar al pare la seva	sospita	; però la idea se li havia clavat ja al cervell i l'espant el paralitzava.
jo l'hauria vist... Però s'havia tornat blanc; es veia trastornat, i la	sospita	, la terrible temor, també se li havia clavat al pit. —No, no pot ser...
a l'horta, es trobà amb els fruits tallats i tot el melonar malmès. La	sospita	li acudí a l'acte al pensament, i un impuls de còlera li encengué la
quasi seca, amb totes les fulles arrugades, amb els brots morts. La	sospita	li creuà un altre cop el pensament; li costava de creure-ho, però ja no
quasi inconscientment; se'n sentí ell mateix estranyat i tingué por. La	sospita	treia Jaume de polleguera. La resposta de l'altre havia encès la seva
De sobte, entre la confusió de la seva ment, li acudí una idea; una	sospita	travessà la seva ànima com un llampec. Jaume agafà l'aixada i, pel marge
amollà un renec i s'aturà. Fins allí li arribava el soroll de l'aigua. La	sospita	era certa: Borra havia amollat l'aigua per darrera, i el doll es vessava
follets que dansessin per l'aire. Totes les ires sufocades —totes les	sospites	— li muntaven al cap com una glopada de sang calenta: el record de la
n'ha parlat tant i tan bé, que això solament hauria hagut d'induir a la	sospita	que tan bella façana estava recolzada en un massís parament de realitats
informàs del testament de Dona Obdúlia, amb la qual cosa confirmava les	sospites	que Na Remei Huguet era l'única hereva. La baronessa pareixia
Si ens descobrissin! Arribes a capir el nostre viure? T'imagines l'eterna	sospita	dels altres interposada entre tu i jo? Ni mirar-nos gosaríem!
obrar en consciència donant-se per entès? La seva conducta no aferma la	sospita	? Miri, Víctor: abans vostè ha dit a la senyora Rosa que tot el que pogués
Víctor! No crec gaire en l'odi entre vostès. Víctor. Doctor, la	sospita	ha fet nàixer certs rubors que abans no existien. Se'ns espia, se'ns
viatge, durant el qual la dona ha comès una infidelitat, i per allunyar	sospites	fingeix un tendre i gens encaboriat "estar per casa". Era per això que
seu marit, no va estar exempta, en una o dues ocasions, del turment de la	sospita	, i aleshores enlloc de posar el crit al cel, va preferir callar i oferir
entristiment; de sobte va pesar-li la buidor de la seva vida i percebé la	sospita	d'una irregularitat moral. S'adonà de la tirania del pensament fix amb
del llit; mira per l'escletxa; veu com la cunyada surt al balcó. Una	sospita	enorme fulgura com un llamp, sacseja la germana de Tomàs. Potser és que
Tothom va saber-ho tret de Tomàs i Laura, com a bons protagonistes. La	sospita	de Teresa anà enroscant-se, a la manera d'un escorçó que li enverinava la
arribava mai als llavis; i aquest silenci era el punt que confirmava la	sospita	de Teresa. Un dia, havent sopat, fou Tomàs qui parlà del seu amic,
Pere no va tornar-hi cap més tarda; i fou aleshores que Teresa refermà la	sospita	que ell i Laura potser es veien en algun lloc secret. La muller de Tomàs,
tothora rera alguna o altra de les persianes i cortines. L'horrible	sospita	de l'altre dia es confirma: Laura i Pere es veuen en algun indret isolat.
entre la parentela i les altres persones de bé, esgarrifades fins a la	sospita	del pecat horrible d'aquella forastera, duta per voler de Déu com a
cabre dos... Laureta... Laura ha començat a tremolar; no vol creure la	sospita	horrible i no gosa moure's, presa d'esglai; però sent el manyoc espinós
cotillaires del maniquí decent, per seguir-la un tros i veure on va. La	sospita	se li confirma amb un calfred de santa indignació, quan s'adona que la
de la noya; mes las forsas li mancaren, la corprengué 'l temor de sembrar	sospitas	ofensivas á l' honesta conducta d' en Lluís, y fins no trigá en sentirse
si...— Lo metje somrigué ab la complascencia del qui veu demostrada la	sospita	. —Quant temps fa qu' es casada? —No ho es, —digué la Madrona, abaixant
espiant sa primera paraula, sa primera acció, moguts d' una vaga	sospita	; mentres ell, agé á tot lo que no fos la malalta, seguía mirant com s'
encara no en sabíem res. Vaig córrer anhelós a casa l'Aladern amb la	sospita	de trobar-lo indignat i consternat. A la llibreria hi havia la colla que
signes de la disbauxa recent. Tot jo m'excitava i em turmentava per les	sospites	a mesura que l'anava observant, i als meus ulls esdevenia odiós, vil,
a aquesta notícia, en la imaginació de Cosme va néixer la primera	sospita	. Per què no li n'havia parlat mai, d'aquell cosí? I per què la senyora
jo als meus cubells..." Josep té por. Velles paraules, actituds,	sospites	que ja havia oblidat, es renoven amb inusitada acrimònia. Sí, té por. En
els faci oblidar tot això. Per la meva banda, tot i que les vostres	sospites	m'han ferit, us perdono. Però tu Electra... Electra. —Què, jo?
no tinguem la llur, en comptes de la nostra, és claríssim que àdhuc la	sospita	més insignificant en aquest sentit traeix la complaença nacional inherent
d'un grup restringit de capitalistes o de banquers". "Però tinc	sospites	fonamentades que altres països són governats per petits comitès de reis
àdhuc vetllant la Saviesa, davant del seu portal dorm la	Sospita	i a la Simplicitat cedeix la càrrega, mentre creu la
de mi, que havia d'ésser el teu ajut, i he estat parany;	sospites	més aviat m'escauen, vilipendi; però infinit fou en
baixa—, portar-te com cal, ara que entrem al poble. No hem de desvetllar	sospites	, Zorbàs! Fem d'empresaris seriosos: jo, l'amo, i tu, el capatàs. Els
accepta el veïnat hi ha la de la "cultura", i es desitja despertar la	sospita	d'un atac apocalíptic. Naturalment, els llibres i els articles de premsa

Pàgina 1 (de 37)

50 següents