Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb la victòria dels nous déus olímpics, Zeus es va casar amb Themis,	sospitem	que reduint prèviament la seva estatura i la seva corpulència a unes
a límits extrems. Va ser qualificada de passió, de desmesura. Algú	sospita	que vaig perdre momentàniament el seny", recordava la mare. "Hi va
d'Hades —prestat en alguna ocasió a Atena i usat tal vegada,	sospitem	, per les Erínies, meditades als orígens com una essencial unitat—, i
cant i duen a les mans, també de dona, delicats instruments de corda, que	sospito	que les han d'engavanyar. Res de comparable a la melodia i a la dolcesa
la mateixa Amfitrite, que la varen metamorfosar en el que és. Tot plegat,	sospito	, contalles de vellotes durant els seus ocis, de becaina en becaina, o de
al mirall. "Pobra senyoreta Eco: la pell i l'os. I per amor a mi,	sospito	. Com tantes d'altres i tants d'altres, i el fenomen darrer, si m'afalaga
per escreix, amb bessonada. I aquesta pua de rampí d'Electra, en patir,	sospito	, d'una inflamació crònica de l'histèric, conca sense remei que comença a
criatures nues, de pells fines, de carns tibants, no toves, com	sospito	que comencen a ser les de la pobra Fedra. Si plau a la deessa, que en
i unes quantes lletres en un bocí de racó, pels quals, si els encetava,	sospito	que se'm desvetllaria una rara estima. En resum, ens hem referit a algú
amb veu manyaga: —Candiet! Escolta, Candiet! Candi s'acostava sense	sospitar	cap mal. —Candiet: mira què diuen aquests... —Va girar-se tot assenyalant
grat; fins i tot era capaç de renunciar a aquell casament, per poc que	sospités	que Mila no hi anava de grat, baldament fos la cosa —com ho era— que
era el que en realitat valia. Se't descobriran belleses que no pogueres	sospitar	que existissin, gaudis nous, i la vida s'obrirà davant teu com un camí
ofesa per sempre. "Sí, tal vegada Sileta m'odia i tot". A vegades	sospitava	que tot no fos obra de Quim Bisa; la idea li resultava intolerable, i de
Però, per què no hi pot anar? Les seves intencions són pures; ella no pot	sospitar	de les seves intencions. Però, no pot sospitar? Són pures, les seves
són pures; ella no pot sospitar de les seves intencions. Però, no pot	sospitar	? Són pures, les seves intencions? "Déu meu! Què em passa?" Es passa la
solament aspiren a viure aquesta vida en pau i gràcia de Déu... Avarícia	Sospito	que deu haver-hi hagut un canvi de "qualitat" en l'índole psicològica
integral. Però el nacionalisme català, contra el que podrien fer	sospitar	els escarafalls dels seus antagonistes carpetovetònics, mai no fou un
en tot cas, aquella idea em sembla, literalment, una idea de ministre.	Sospito	que la subscriurien al peu de la lletra una gran quantitat de persones,
reduïen a fer de senyal automàtic per a escandir les rutines de la gent.	Sospito	que tot devia ser ja una mica distint en introduir-se el rellotge de
tècniques, susceptibles d'afavorir la plenitud del plaer carnal.	Sospito	que, entre l'època dels grecs i dels romans —parlo sempre del món
gust viure!", no són gens freqüents en els records de la Història, i	sospito	que la majoria dels contemporanis del referit confessor de l'optimisme no
—Al segle XVI Erasme fou acusat i empresonat... per	sospitar	-se que... que la volia ressuscitar —panteixa ell sobre els seus llavis—.
! —Què? —diu l'home, sobtat. —S'ha declarat un cas infecciós, se	sospita	que n'hi pot haver d'altres. —L'han evacuat? —No hi ha hagut temps,
vermella, de veu pastosa i sonora, però no pas ple de salut com tothom	sospitava	. Li agradava demostrar que menjava molt i que era capaç de beure grans
era, en teoria, un noi ben documentat. Però allò que Rovirosa no podia ni	sospitar	era la mena de persona que modelava. Basili Rovirosa era un sensual d'una
en aquell home, com ho havia estat en un noiet de dotze anys. No podia	sospitar	que Jeroni havia conservat intacta tota la rancúnia acumulada, durant el
deixà d'insistir perquè Jeroni fes el viatge a Girona. Erasme no devia ni	sospitar	que parlava amb un home que es mor. He d'estalviar-me les forces —li diu
viatge em vaig amagar, no volia que ningú em veiés. Pensava que tothom	sospitaria	la meva torbació. Una barreja estranya de sentiments contradictoris
mitjans evitar-la malgrat el seu setge constant. M'amagava corrents quan	sospitava	que la seva silueta compareixeria davant meu. En record les seves
que a la fàbrica humana els havien donat per a la família...	Sospita	, si vols, que era una versió gal·licista d'allò del pa sota el braç, que
mà... —I jo, el primer que intentarà la camelleta per fer-lo caure... —Jo	sospito	de M.... —Jo de T.... —/C'est la Colonie...\ Un parell d'
amb la xicota guenya i despentinada de l'hotel i la vaig amansir. Poc	sospitava	aleshores el cor excel·lent d'aquesta noia ni l'amistat que ens lligaria
Jo em penso que l'oli mineral de les goletes és diferent dels altres i	sospito	que els asiàtics d'aquestes latituds hi barregen sèu de balena i tripes
en la seva /España invertebrada\ "que hi havia raons per a anar	sospitant	que només testes castellanes tenien òrgans adequats per a percebre el
sobre aquests problemes. I es trobaren enfrontats amb un clima que no	sospitaren	. En lloc del comte de Barcelona i rei d'Espanya toparen amb una monarquia
el rei i el poble, una sèrie de reductes contra el Minotaure.	Sospitem	que molts es trobaven engavanyats per aquelles fórmules que ja no
una ínfima brossa. Jo era incapaç de discerniment, de reflexió. Jo no	sospitava	l'existència de la malícia. Jo era —com vosaltres dieu— un àngel!
malgrat la diferència jeràrquica, tinc una certa confiança... Ara bé: ell	sospita	des de fa temps que Jahvè no és sol... Caín.
etc.. I exclama: "A fi de comptes, l'herència ve a ser un comodí".	Sospitam	que, per ara, l'herència no és altra cosa. Per esser clars no hem de
una lluita constant amb si mateixa, plena d'una agror que ningú no hauria	sospitat	en llegir els seus versos dolcíssims, tot mel i sucre. El pitjor que
li queia pel front. Era un bell animal, però tan neci que mai no arribà a	sospitar	els sentiments de la senyora, d'una evidència que un cego els hauria
El director d'/El Adalid\, naturalment, no en sabia res, però ho	sospitava	tot: —He sentit rumors... —començà; de cop, el pessimisme i la indignació
a cor. Que aquests costums, de fet, són mil·lenaris. Espero,	sospito	, temo, voldria Espero que no em miri, que no em vegi.
temo, voldria Espero que no em miri, que no em vegi.	Sospito	que hi és sempre, que no falla, que em té fitxat,
somni de la meva adolescència. Sí, Ernestina: un engany dels sentits. Poc	sospitava	trobar el meu ideal a l'hora que devenia espòs d'una altra. Ets ma vida,
Vina; ja no te m'escaparàs. Mai més!... Mai més et deixaré sola! Com ho	sospitava	! Ah! Ara dormiré amb tu, treballaré amb tu; em tindràs al teu costat de
aquesta darrera, li dóna un sentit que abans no podia ni tan sols	sospitar	-se. El passat es descobreix així a poc a poc, a l'ensems que la vida
I em vols creure a mi? Vés-te'n a casa teva... Jo... Frederic començava a	sospitar	una cosa terrible: que Rosa Trènor parlés amb sinceritat; Frederic
es deia que els Lloberola estaven una mica atrapadets, però ningú no	sospitava	que una família de tanta tradició i un patrimoni tan important es
Encara no m'he tornat boja! Ells creuen que vostè... imagini's... si ells	sospitessin	... —Sí, sí, qualsevol dia farem una planxa que n'hi haurà per llogar-hi

Pàgina 1 (de 65)

50 següents