Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els conreus i les arbredes, que arrelen en les voltes i en les planes del	sostre	del meu amplíssim reialme. Quan, en treure el cap a la llum, cofat amb el
l'antic edifici. El balcó fou renovat i eixamplat. Aixecaren el	sostre	del pis per donar més llum a la planta, i enrajolaren el trespol al
de llumenetes tremoloses. Quan això li advenia es posava de cara al	sostre	, tancava els ulls i es lliurava a fantàstiques i quasi sempre desoladores
d'horror per a Santa Maria com ningú dels qui es soplujaven sota els seus	sostres	no en recordava una altra de semblant: ni tan sols els qui visqueren les
monòtona. Jo encara no em trobo bé del tot. Reclòs en aquest pis de	sostre	baix, de gran ràfec, de vegades em sento com presoner —presoner de la
no gaire fred. L'auto venia ben ple: moltes noies han hagut de pujar al	sostre	. 19 setembre. Ha arribat de Barcelona la mainadera.
posta, tenia una noieta al braç: era com una madona barroca sota aquell	sostre	guarnit d'espigues de moresc, color de magrana i de palla, contra el fons
més humil! Era en una casa rònega i mísera, amb escala de fusta corcada i	sostres	ennegrits, d'avet del Montseny. Era, literalment, a casa l'escombriaire
llitera, a cinc metres sobre el terra, car la cel·la és immensa i de	sostre	altíssim. Entre les bigues s'endevinen teranyines i una vida misteriosa i
densa, indestorbada pel sol. Només brillen les bombetes que pengen del	sostre	, uns llums dèbils i grocs que s'estavellen contra l'ombra dels racons
a la porta, no fan acte de presència fins als cinc minuts, quan el	sostre	del safareig ja és ple i l'aigua deu haver quedat sabonosa. Una veu
—Som-hi. Penetren en l'habitació, en realitat una cova molt alta de	sostre	, gairebé quadrada, on s'amunteguen dotzenes de baguls mal ordenats entre
gran pipada al cigar, exhala un núvol de fum que va enlairant-se cap al	sostre	, en direcció als altaveus que semblen aspirar-lo, i aleshores, tot d'una,
mena de pitxer estret de metall que la sosté inclinada cap enlaire. El	sostre	és negre de sutge i, de tant en tant, se'n desprèn un fragment que
renglera de bombetes que pengen, nues i protegides per engraellats, d'un	sostre	baix on es retallen tot de taques humides. Darrera el vell, van pujant
taula molt alta i totalment ocupada per un embalum de papers que frega el	sostre	, sostingut per un conjunt d'altres pileres igualment altes que tot just
amb precaució sota l'esguard alçat dels altres dos, arriba a dos dits del	sostre	, estira un plec de papers que freguen el guix clivellat i en alguns
emoció les cintes que subjecten les calces de la dona. Dalt, prop del	sostre	on treballa, el fum es barreja a la pols i li nimba la testa amb una
la safata ha anat deixant a llur davant, els enlairen contra la llum del	sostre	, com si examinessin la transparència del licor, criden: —Que ho sigui! I
vagi lliscant per les cuixes, projecta el cap enrera, dreçat cap al	sostre	, però tot seguit el torna a abaixar i fita la porta, darrera la qual se
es queden a tocar d'una figuera que projecta les seves branques cap al	sostre	de la construcció propera. —També hi ha els imponderables, com aquest
l'esquena immòbil i la marxa es fa més lenta, la cova sembla baixar de	sostre	, els obliga a inclinar-se més i més, gairebé a arrossegar-se, ell sempre
Torres de Padrós viu a la plaça de Santa Maria, en un entresol baix de	sostre	, sobre uns amplíssims, bigarrats i ben nodrits magatzems. Què van fer,
cera crema, una llum color de palla i una finíssima fumerola allunya el	sostre	pintat amb nimfes i amorets que volen. Tot tremola una mica dins la llum
resar l'àngelus quan toquen totes les campanes del vespre, cobrint d'un	sostre	de sons la ciutat. Però el noi en fuig, i es refugia a les flotants
hivern humit, amb lleugeres bufades d'aire que no s'acabaven d'endur el	sostre	gris de la ciutat, i calia esperar una solució que per força havia de
el que eren, aquestes cases, i sobretot la de la Costa. La sala baixa de	sostre	, poca llum; les taules arrimades a la paret, l'aparador allà dins de tot,
a punt de plorar. Encengué el gresol. Estava en una estança baixa de	sostre	, nua i amb les parets negres i desconxades. Quatre cadires trencades,
a l'entorn no és d'allò més encoratjador... I no ho dic perquè aquest	sostre	baix, aquestes quatre parets asèptiques que m'envolten ara em facin
i no d'uns altres —pronunciats davant un capellà, a cau d'orella sota un	sostre	de xampany la primera nit d'amor— te n'has de fiar. Jo ja no promet: et
tan esperat, m'ha passat això. Era com si em sentís empresonada davall un	sostre	, entre quatre parets, empresonada amb un sol guardià, en Sergi, i com si
la Bíblia només hi ha un gran local de fusta cobert amb un	sostre	de fulles de cocoter, desgavellat, menjat de rates i d'insectes i sense
molt en la musculatura dels adolescents que Miquel Àngel pintà en el	sostre	de la Sixtina. És evident que Rafael, abans d'imaginar aquest infant
bungalow és una capsa de fusta, amb la veranda, a quatre vents, i el	sostre	de niau. Hi ha un confort mínim i un aspecte d'arquitectura
De la nostra casa de Punaauia, en guardaré un record adorable. El	sostre	de niau serà lleuger, idíl·lic, i potser enyorat; però, si
comares, es pengen i es gronxen en els invisibles trapezis clavats en el	sostre	baix, enrarit i irrespirable del nostre menjador. Sort tenim del
meva d'aquí dins. [(Pausa molt breu.)] Amb el Clavell! Tan baix de	sostre	. Tan repugnant. Ni amb el Clavell ni amb ningú, sinó amb mi, que per això
llauna, ampolles i gots bruts i unes sabatetes de criatura. Penjant del	sostre	, una làmpara amb un pàmpol de confecció casolana. Prop del balcó una
contrabandista anomenat, si et fa un dia l'ullet la primavera, t'ofega el	sostre	i el desig fermat. Ai Perot, córrer món, jugar-se el viure!
nostra, vola com una nau, tens el cel que et fa de	sostre	massa ample per sê esclau. Per la fusta de la barca
nostra, vola com una nau, tens el cel que et fa de	sostre	, massa ample per sê esclau. Pels dos rems que al
nostra, vola com una nau, tens el cel que et fa de	sostre	, massa ample per sê esclau. Pel Mestral que infla la
nostra, vola com una nau, tens el cel que et fa de	sostre	massa ample per sê esclau. El corser de sant Jordi
la presó! són tan negres els murs, tan greu el	sostre	, que no hi veiem claror. Què en treuríem de viure
una petxina d'or. Quan vam arribar a la Plaça els músics ja tocaven. El	sostre	estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots colors: una tira de
una tira de flors. Hi havia flors amb una bombeta a dintre i tot el	sostre	era com un paraigua a l'inrevés, perquè els acabaments de les tires
—Trobo que fas ben fet de casar-te jove. Necessites un marit i un	sostre	. La senyora Enriqueta, que vivia de vendre castanyes i moniatos a la
ferro, amb un serrell de seda de color de maduixa, tot plegat penjat al	sostre	per tres cadenes de ferro ajuntades amb una flor de ferro de tres fulles.
una recollida d'ortigues, que les féssim assecar a paquets penjats al	sostre	i que, ben trinxades, les barregéssim amb pa mullat i les donéssim als
i un pou amb corriola. Travessat el pati es passava a una galeria amb	sostre	i el sostre d'aquesta galeria, era el terra de la galeria descoberta del

Pàgina 1 (de 71)

50 següents