Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de qualsevol vel·leïtat diguem-ne "esteticista". Si l'escriptor vol	sostreure	's a tota disciplina confessional, no és perquè pretengui
i, sobretot, perquè és fatal que la ploma d'un gasetiller no es puga	sostreure	, sense desencadenar catàstrofes còsmiques, a l'atracció dels tòpics. A
a la variabilitat que la condueix a un terme i, per aquí, potser em	sostreu	a la impressió de decadència i a la decadència i tot, i a la mort.
hermosos que la malaltía havía engrandit y purificat de color. Quí podía	sustráure	s á la forsa d' aquells sentiments generosos que dominavan á l' univers?
via, y seguí animantse, assaborint ja son triomf, cuydant ben bé de	sustráure	s á las llambregadas que la tapada dava encara de quant en quant ab recel.
d'una castanya i deixa entreveure la vermellor dels llavis. No es pot	sostreure	al contagi de la rialla de l'ex-seminarista, el qual, prenent la
punyia. Era per gelosia que començava a odiar el farmacèutic, que volia	sostreure	de la vella detalls i secrets referents a ells dos i que m'entraven
de la quantitat robada. Em veien superior a tots ells. No es podien	sostreure	a la magnètica influència del diner que jo havia portat damunt. Àdhuc
trobar-se davant de dos murris que es fan passar per escriptors per	sostreure	-li uns quants diners? Jo m'expresso molt malament en francès. Dic les
desentranyar-ne l'íntim significat, reviscolar mirades o contactes per	sostreure	'n la secreta intenció. Qui sap? Potser pensava en ell, en el marit, i
amb un noi a cada mà, seguit de Mònica i la cambrera. No es podia	sostreure	a la impressió que li havia causat la seva dona. Va estar temptat de
puc llegir jo. Gaspar reflexiona. Humbert té raó. Fóra injust i covard	sostreure	's a la crítica. I, en el fons, experimenta una rara curiositat per
puigs, darrera de l'Arimaspià que amb pas furtívol li	sostragué	de l'amatent custòdia l'or guardat: tan frisós va l'Adversari
més poc aguant en suportar-los? Cabdill intrèpid, el primer a	sostreure	't als turments, si a la host d'on desertaves
a tu, en el teu sojorn aquí a la Terra. Déu, per	sostreure	els seus camins als homes, posà tan lluny el Cel, que la mirada
O si anheles la mort, com la fi última de la misèria, imaginant	sostreure	't al càstig imposat, llavors no dubtis que Déu armà
fet càrrec. Mes bon punt l'havia deixat vora el conreu no me podia	sostreure	de tal pensament. Per més que seguís endavant, ja no trobava un altre
de "participar d'aquest univers secret amb d'altres homes". L'home se	sostreu	, o es pot sostreure, al seu medi per crear-se'n un de propi. Aquest "
d'aquest univers secret amb d'altres homes". L'home se sostreu, o es pot	sostreure	, al seu medi per crear-se'n un de propi. Aquest "medi propi" ha rebut
hem de creure que aquests petits conats de revolta manifesten un desig de	sostreure	el poble mallorquí a la marginalitat en què viu; ben al contrari, llur
país s'avingué a morir per extinció. Una decadència que sabem inevitable,	sostragué	al país la seva tradicional minoria rectora en el moment en què la cosa
i tot en aquests dos darrers segles, el clericat mallorquí no s'ha pogut	sostreure	al seu origen. Capellans rics i capellans pobres s'han comportat moguts
i uns quants incendis— en serà la conseqüència. Blasco Ibáñez intentà de	sostreure	les masses populars de la seducció anarquista, i inserir-les en el seu
que és mundà) aclaparador, fins al punt que renunciar al món és	sostreure	's a la intolerable inexactitud del codi humà. La Rochefoucauld fa cessar
fi la procura dels béns comunals que em confiaven però era tan poc lo que	sostreia	d'aquelles vies diem-ne fecals, que es necessita l'honradesa amb que jo
pres. Llevant-los-ho avui, no farem sinó recuperar el que ens fou	sostret	any darrera any, segle darrera segle. I serà obra justa i reparadora."
ja havia recorregut la "casilla" del burot, i, regirant el patifell,	sustret	el que li convenia; mentre donava foc a un bosquerol, ja se li havia
fosforescència. S'encén un fogueró i branda una campana... I no us podreu	sostreure	a la convicció estrafolària que aquella terra amiga, pregarà per
amb un dipòsit de solitaris conduïts allà per la guàrdia urbana a fi de	sostreure	'ls a la curiositat popular, a les impertinències dels mal inquiets i de
de les nacionalitats constituïa una viva preocupació a la qual no podia	sostreure	's cap força política, aquest país era indubtablement Àustria-Hongria. En
filòsof que es dedicà a l'estudi de les qüestions estètiques, i no podia	sostreure	's a l'examen de la inspiració i de les seves causes. La concepció de
aleshores no podia contemplar-lo sense sofrir un surt d'angoixa. No podia	sostràure	'm de l'aprehensió d'ésser jo i els meus companys els qui l'haviem
les hores com pot en un poblet holandès. Ni deixant l'ofici no s'ha pogut	sostraure	a la notorietat. Hom parla de si s'ha fet rejovenir, si li ha provat o no,
Al contrari, els antílops posen de llur part tot el necessari per	sostraure	's als vostres esforços. Són innombrables les vegades que hom endevina
que semblà una rialla. Capítol XII És que hi ha ningú capaç de	sostreure	's a la persecució aferrissada dels corredors d'automòbils, quan l'olor
pensament, l'enveja de fugir de mi mateix que em fa aclucar els ulls per	sostraure	'm a la cadena de les imatges exteriors i provoca una mena de moviment
malfien. El miren de reüll, allarguen el pas i fan giragonces a fi de	sostraure	's de la persecusió de l'importú. El gos era un bon rastrejador i elles
entre la gent de toga. Un altre motiu freqüent d'injúria és si a un li	sostrauen	el guany o un premi llarg temps perseguit, si una herència molt
atenta a aquesta doctrina que eximeix el savi d'injúria. No per això es	sostreu	res a la vostra arrogància ni a les vostres arrapadores cobejances, ni a
és la bona consciència? Si, doncs, consagres a l'estudi el temps que has	sostret	als oficis públics, no és pas que hagis desertat ni menystingut el teu
seves hores i les allargui fins al darrer terme de la vida humana i no li	sostregui	la fortuna res del que li ha assignat la natura, no obstant, l'home és
si mateixos esdevindrien feixuguesa i botí per a l'enemic, quan els fos	sostreta	la ment que governa. "...En tant que el rei és viu, tots tenen una sola
una manera d'enganyar que no comprendràs mai: l'esperit absent ens pot	sostraure	a les joies no compartides de l'amor. Per això les teves exigències són
so nascut, ja n'hi tenía una mica mes, desde petit, perque es impossible	sustraure	s á la influencia del medi-ambient. Sobre tot en aquell temps que'l
de la historia i tots els cataclismes de la naturalesa, ni he sabut	sustreure	'm al rezel de que tot altre assumpte sembli fret, i més en boca meva. No
la irreverencia, més exterior que sentida, com si obeís a la consigna de	sustreure	's de tant en tant a les autoritats i normes vulgarment acatades, i la
ja veus com estem desorientats. Digues-nos què penses que és el coratge,	sostraient	-nos la dificultat i fixant ensems tu també el que penses en paraules.
no se n'entendria res si els grans fets, pensaments i obirs espanyols es	sostraguessin	per un instant de l'escena. Obra religiosa van ser, doncs, les guerres
del sobirà era tan suau i tan bo, que els pobles no van pensar mai a	sostreure	's a la seva política benefactora. Catalunya, continua dient el nostre
us tornarà a mirar, sentireu que Ivonne ha hagut de fer un esforç per	sostraure	's a la força màgica. Aquesta ànima primitiva té un cantó cínic i

Pàgina 1 (de 15)

50 següents