×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sostreure |
Freqüència total: 783 |
CTILC1 |
de qualsevol vel·leïtat diguem-ne "esteticista". Si l'escriptor vol | sostreure | 's a tota disciplina confessional, no és perquè pretengui | i, sobretot, perquè és fatal que la ploma d'un gasetiller no es puga | sostreure | , sense desencadenar catàstrofes còsmiques, a l'atracció dels tòpics. A | a la variabilitat que la condueix a un terme i, per aquí, potser em | sostreu | a la impressió de decadència i a la decadència i tot, i a la mort. | hermosos que la malaltía havía engrandit y purificat de color. Quí podía | sustráure | s á la forsa d' aquells sentiments generosos que dominavan á l' univers? | via, y seguí animantse, assaborint ja son triomf, cuydant ben bé de | sustráure | s á las llambregadas que la tapada dava encara de quant en quant ab recel. | d'una castanya i deixa entreveure la vermellor dels llavis. No es pot | sostreure | al contagi de la rialla de l'ex-seminarista, el qual, prenent la | punyia. Era per gelosia que començava a odiar el farmacèutic, que volia | sostreure | de la vella detalls i secrets referents a ells dos i que m'entraven | de la quantitat robada. Em veien superior a tots ells. No es podien | sostreure | a la magnètica influència del diner que jo havia portat damunt. Àdhuc | trobar-se davant de dos murris que es fan passar per escriptors per | sostreure | -li uns quants diners? Jo m'expresso molt malament en francès. Dic les | desentranyar-ne l'íntim significat, reviscolar mirades o contactes per | sostreure | 'n la secreta intenció. Qui sap? Potser pensava en ell, en el marit, i | amb un noi a cada mà, seguit de Mònica i la cambrera. No es podia | sostreure | a la impressió que li havia causat la seva dona. Va estar temptat de | puc llegir jo. Gaspar reflexiona. Humbert té raó. Fóra injust i covard | sostreure | 's a la crítica. I, en el fons, experimenta una rara curiositat per | puigs, darrera de l'Arimaspià que amb pas furtívol li | sostragué | de l'amatent custòdia l'or guardat: tan frisós va l'Adversari | més poc aguant en suportar-los? Cabdill intrèpid, el primer a | sostreure | 't als turments, si a la host d'on desertaves | a tu, en el teu sojorn aquí a la Terra. Déu, per | sostreure | els seus camins als homes, posà tan lluny el Cel, que la mirada | O si anheles la mort, com la fi última de la misèria, imaginant | sostreure | 't al càstig imposat, llavors no dubtis que Déu armà | fet càrrec. Mes bon punt l'havia deixat vora el conreu no me podia | sostreure | de tal pensament. Per més que seguís endavant, ja no trobava un altre | de "participar d'aquest univers secret amb d'altres homes". L'home se | sostreu | , o es pot sostreure, al seu medi per crear-se'n un de propi. Aquest " | d'aquest univers secret amb d'altres homes". L'home se sostreu, o es pot | sostreure | , al seu medi per crear-se'n un de propi. Aquest "medi propi" ha rebut | hem de creure que aquests petits conats de revolta manifesten un desig de | sostreure | el poble mallorquí a la marginalitat en què viu; ben al contrari, llur | país s'avingué a morir per extinció. Una decadència que sabem inevitable, | sostragué | al país la seva tradicional minoria rectora en el moment en què la cosa | i tot en aquests dos darrers segles, el clericat mallorquí no s'ha pogut | sostreure | al seu origen. Capellans rics i capellans pobres s'han comportat moguts | i uns quants incendis— en serà la conseqüència. Blasco Ibáñez intentà de | sostreure | les masses populars de la seducció anarquista, i inserir-les en el seu | que és mundà) aclaparador, fins al punt que renunciar al món és | sostreure | 's a la intolerable inexactitud del codi humà. La Rochefoucauld fa cessar | fi la procura dels béns comunals que em confiaven però era tan poc lo que | sostreia | d'aquelles vies diem-ne fecals, que es necessita l'honradesa amb que jo | pres. Llevant-los-ho avui, no farem sinó recuperar el que ens fou | sostret | any darrera any, segle darrera segle. I serà obra justa i reparadora." | ja havia recorregut la "casilla" del burot, i, regirant el patifell, | sustret | el que li convenia; mentre donava foc a un bosquerol, ja se li havia | fosforescència. S'encén un fogueró i branda una campana... I no us podreu | sostreure | a la convicció estrafolària que aquella terra amiga, pregarà per | amb un dipòsit de solitaris conduïts allà per la guàrdia urbana a fi de | sostreure | 'ls a la curiositat popular, a les impertinències dels mal inquiets i de | de les nacionalitats constituïa una viva preocupació a la qual no podia | sostreure | 's cap força política, aquest país era indubtablement Àustria-Hongria. En | filòsof que es dedicà a l'estudi de les qüestions estètiques, i no podia | sostreure | 's a l'examen de la inspiració i de les seves causes. La concepció de | aleshores no podia contemplar-lo sense sofrir un surt d'angoixa. No podia | sostràure | 'm de l'aprehensió d'ésser jo i els meus companys els qui l'haviem | les hores com pot en un poblet holandès. Ni deixant l'ofici no s'ha pogut | sostraure | a la notorietat. Hom parla de si s'ha fet rejovenir, si li ha provat o no, | Al contrari, els antílops posen de llur part tot el necessari per | sostraure | 's als vostres esforços. Són innombrables les vegades que hom endevina | que semblà una rialla. Capítol XII És que hi ha ningú capaç de | sostreure | 's a la persecució aferrissada dels corredors d'automòbils, quan l'olor | pensament, l'enveja de fugir de mi mateix que em fa aclucar els ulls per | sostraure | 'm a la cadena de les imatges exteriors i provoca una mena de moviment | malfien. El miren de reüll, allarguen el pas i fan giragonces a fi de | sostraure | 's de la persecusió de l'importú. El gos era un bon rastrejador i elles | entre la gent de toga. Un altre motiu freqüent d'injúria és si a un li | sostrauen | el guany o un premi llarg temps perseguit, si una herència molt | atenta a aquesta doctrina que eximeix el savi d'injúria. No per això es | sostreu | res a la vostra arrogància ni a les vostres arrapadores cobejances, ni a | és la bona consciència? Si, doncs, consagres a l'estudi el temps que has | sostret | als oficis públics, no és pas que hagis desertat ni menystingut el teu | seves hores i les allargui fins al darrer terme de la vida humana i no li | sostregui | la fortuna res del que li ha assignat la natura, no obstant, l'home és | si mateixos esdevindrien feixuguesa i botí per a l'enemic, quan els fos | sostreta | la ment que governa. "...En tant que el rei és viu, tots tenen una sola | una manera d'enganyar que no comprendràs mai: l'esperit absent ens pot | sostraure | a les joies no compartides de l'amor. Per això les teves exigències són | so nascut, ja n'hi tenía una mica mes, desde petit, perque es impossible | sustraure | s á la influencia del medi-ambient. Sobre tot en aquell temps que'l | de la historia i tots els cataclismes de la naturalesa, ni he sabut | sustreure | 'm al rezel de que tot altre assumpte sembli fret, i més en boca meva. No | la irreverencia, més exterior que sentida, com si obeís a la consigna de | sustreure | 's de tant en tant a les autoritats i normes vulgarment acatades, i la | ja veus com estem desorientats. Digues-nos què penses que és el coratge, | sostraient | -nos la dificultat i fixant ensems tu també el que penses en paraules. | no se n'entendria res si els grans fets, pensaments i obirs espanyols es | sostraguessin | per un instant de l'escena. Obra religiosa van ser, doncs, les guerres | del sobirà era tan suau i tan bo, que els pobles no van pensar mai a | sostreure | 's a la seva política benefactora. Catalunya, continua dient el nostre | us tornarà a mirar, sentireu que Ivonne ha hagut de fer un esforç per | sostraure | 's a la força màgica. Aquesta ànima primitiva té un cantó cínic i |
|