DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
sotjar V 541 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sotjar Freqüència total:  541 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

contextura dels personatges. Però la pressió autobiogràfica subsisteix, sotja, perdura, insalvable. I si, comptat i debatut, madame Bovary no fos
mar blau, amb alguna vela neta. Costa d'imaginar que la guerra i la mort sotgen al fons d'aquesta llum fàcil, d'aquest llac blau i tranquil. L'ofensiva
tranquil, amable, daurat de la tardor. Però la mort ens volta, ens sotja, ens parla amb veu estranya i dura. Avui no ha fet el dia tan clar. A la
, 20; 65, 20, 85 —crida més el moneder. Ell sent una mirada que el sotja i es tomba de nou cap a la part baixa, on a tocar d'un maniquí que acaba
una carícia i una llesca de pa amb mel. (Sa mare, inquieta, la sotja, cobejosa de tec i de cotxe.) Quan mira l'horrenda testa
bé tardes prou d'arribar, tant temps que et sotgem per terra i potser vindràs per mar! III L'estel
cercar-vos a Vós, esmaperdut, veig dret al meu davant que ja em sotjava, com la Creu de la meva joventut, vostre punyal
que si ha eludit ahir de manera tan fina els terribles perills que la sotjaven, els podrà eludir demà sempre que modifiqui convenientment la seva
al punt en què s'adona de Filomena, la dida, aturada a baix com qui sotja, li diu amb veu dolguda: —Déu ens guardi d'un ja està fet. En l'endemig
que era la llum i l'escalf de la seva soledat. Decantada al bressol, sotjava cada un dels moviments que descobria en la criatura, cada hora una mica
més sola rera els vidres del balcó; els grans ulls, profundament blaus, sotjant el pas dels núvols baixos del febrer. Laura!: nom meravellós que, quan
cantonada, part darrera les cortines i els porticons de les cases, la sotja un secret: aquell secret. Només que obrís una porta qualsevol, el
respondre; ploraria si no fos per les mirades de la gent seriosa que la sotja amb la curiositat, perfectament dissimulada, de sentir què es diuen el
obertes entrava l'aire ardent, saturat d'emanacions dels estables, sotjava la vibració dels narius ofesos de l'enemiga; entaulava converses
sola aparentment; però entre les clivelles dels portals un ull o altre va sotjar-li totes les passes. En arrencar el cotxe, Teresa va poder veure com
que l'esparverava d'anar pels carrers; es figurà que a cada cantonada la sotjaven uns ulls enemics. Per altra banda, la possibilitat de trobar-se amb Pere
angúnia fins d'acostar-se a les coses inanimades; com si pertot arreu la sotgés aquell ull maliciós. S'estremia només de sentir el pas de l'aire entre
ací la llibertat! Cal anar-se'n, però els ulls dels veïns de segur que la sotgen, que li aniran a l'encalç fins qui sap on! Es prem el front per coordinar
amb tots els rectangles de les finestres; pupil·les negres que la sotgen; que li barren el pas. Més enllà una resplendor. Horror!; és la plaça,
assegurat que venia a trobar-me per impuls propi i que feia dies que em sotjava, per tal com sabia que el "poble" m'empenyia a cometre un crim, em
fins al deliri. Eren uns espasmes sovint precursors de l'abatiment que em sotjava de prop. Tot d'una, per un assalt d'idees ombrívoles o perquè s'ho porta
al llindar de la qual s'aturava. Però jo veia que durant la tarda em sotjava constantment, sospesava les meves paraules, collia tots els meus esguards
terra, a tots els cels de l'infinit. El meu secret Afigureu-vos un malalt sotjat per una malaltia que encara no s'ha donat a conèixer per símptomes clars.
Vàrem travessar la Rambla i ell em seguia tot estranyat. Jo sentia que em sotjava. La meva excitació començava a tenir-lo intranquil. De tant en tant
diminut, al capdavall de la recta de carretera que el meu esguard sotjava ansiosament, em vaig plantar dret al mig de la cruïlla i, fent botzina
aquella persona, que caminava a botzides, s'aturava d'ací d'allà i ens sotjava amb la curiositat d'un mussol. L'Helena en va quedar corpresa. M'estrenyé
canviants de forma. Ultra això, hem de suposar que hi ha un poder que sotja sempre amb atenció cada tènue alteració accidental de les capes
de l'advertència. ¿Tan en perill està ja el francès? ¿Vertaderament el sotja un autèntic risc de "mort"? ¿On es troba l'amenaça? Les preguntes amb
Llur inquietud reflexa el coneixement dels perills interiors que sotgen el nostre poble. Són el nostre desvetllament, en la paüra de la nit. Són
ètnics que s'han acostat a les ribes mediterrànies. De vegades, però, ens sotja el dubte que, si no hem donat grans personalitats i obres d'un estil,
els propis clots, creant-se les pròpies lleis. Les Belles Lletres sotgen tot llenguatge que no es fonamenti purament sobre la parla social.
i un esforç vaig llançar-lo fòra de mi; i redreçant-me sobre'ls coixins, i sotjant anguniosament endins de l'intensa foscor de la cambra, vaig donar orella
accidental, i fos originada a proposta precisament de l'incaut que jo sotjava. Per ser breu en un tema tant vil, no vaig ometre cap de les baixes
era confirmada. El seu balanceig era curt i, en conseqüencia, lent. Vaig sotjar-lo uns quants minuts amb una mica de rezel, però sobre tot amb meravella.
dia més remota que moltes de les possibilitats extra-ibèriques que podria sotjar una Catalunya definitivament desenganyada d'Espanya. L'ideal ibèric d'En
el privilegi de llur dignitat d'home, hi ha una temptació que els sotja: la de sotmetre's a l'altre, o la de sotmetre'l: abdicació o parany per a
tot ple de falsedat i de traïdoria. Forces obscures, rosegades d'enveja, sotgen els passos de l'home, esperant el moment de fer-li pagar les seves
a la mort, onsevulga que em plagui de conduir-vos." "Segonament, heu de sotjar i delatar i perseguir i destruir tots els enemics, declarats o encoberts,
empreses, i, a més a més, el papa es passejava sempre per allà fora, sotjant-lo, i si s'acostava massa a la lloagada li feia un crit de seguida. Passà
polida... S'endevinaven, enlairades anhelosament, dues ninetes de Pan, sotjant les nimfes per ullprendre-les... El nen dretet tornà a mirar amunt,
un recó de cambra o agafada a les faldilles de la mare, ho sentia tot, ho sotjava tot... Deixà de cantar, deixà de riure, deixà de jugar... Quan volien
això la feina de bastir un Hostal és eterna. Dia i nit, a tot temps, cal sotjar el pas traïdor de les hores, que llisquen descalces per no fer remor. El
muntades en filferro. Darrera els vidres menuts i verdosos, els ullets sotgen el món exterior amb timidesa, pel trau esquifit de les parpelles. Damunt
ell en respondria. Algunes de les més corbatudes i impossibles d'aquietar sotjaven constantment la vinguda de l'emperador i li tiraven nyams, sense
caràcter rodó; i els dos germans s'assegueren a la finestra tot un dia, sotjant l'home adequat per donar-la-hi. Veieren passar moltes cares honrades que
quinze sis i un parell fan vuit, i vuit fan setze... no us sembla?— sotjant de biaix sota les seves celles, sabeu? tan amorosa i trapella! Oh! Era
de braus, i, a toc d'oració, cada u, a la finestra de la cort, sotjava el retorn de l'aviram amb el cor somogut, els ulls esbrinadors i
i a tots cinc un ideal artístic i patriòtic ens hi duu. Anem a sotjar la llegenda viva, a cercar inspiració en els estanys poblats de fades, i
sinó les paraules robades que senten per atzar quan escolten i espien i sotgen a l'aguait entre les branques. El seu camí no és el nostre. No tenen
caigudes sense pensar mai com ho havia après; i el Poble dels Simis, sotjant-lo dels arbres estant, consideraven el seu joc com el més admirable. —Ara

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »