×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb suar |
Freqüència total: 1217 |
CTILC1 |
| la resta del cos, com a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que | suaven | a raig —amb una olor molt agra, és de suposar—, perquè sempre estaven | | amb aquest espectre elemental: la Fam. Per fugir-ne fem mil passos, | suem | traginant llarga estona pesos feixucs. 21 agost. A la | | no veuria amb bons ulls que ell es dediqués a l'oci sagrat, mentre tots | suaven | donant voltes a l'era. Però Jeroni sabia molt bé que entre la batuda i | | ciris cremen tota la nit, però ell no sembla adonar-se'n. Cèlia plora i | sua | mentre se'l contempla. Cèlia deu saber que està condemnat sense remissió, | | un drap humit per no enterbolir més l'aire, que plorava silenciosament i | suava | , car malgrat ser a l'hivern, un hivern llarg i plujós, la cambra mantenia | | una mica les herbes que creixien entorn de la soca; treballava tremolós, | suava | i la vista se li enfosquia. Remogué una mica la terra i s'aturà. Estava | | en una convivència que m'agrada pensar. En aquella paret | suada | pels amants, amerada d'amors com un dur matalàs, en | | i arruixant l'aire espés d'aquell agost horrible. Et | suava | la mà agafada al cisell. Tu tindries, llavors, tretze o catorze | | una bicicleta i potser algun d'ells ja ha arreplegat la sífilis. Com que | suen | d'un cap de dia a l'altre, la roba mullada se'ls refreda damunt del cos, | | Rivnac és un gegant; jove encara, gras i amb un bigoti d'una altra època, | suant | entre la pell groga de Papeete, té un somriure per a tothom i sempre es | | xicots que vénen del moll amb tres retalls de samarreta sobre el tòrax, | suant | l'ànima i la flor que els penja de l'orella, adquireixen aquests | | anava bullint i l'illa grandiosa i espaiosa, pintada de tots colors, | suava | la seva opulència de pedres precioses sota un sol acabat en punta. Encara | | típic del missioner tropical, perquè el pobre home va carregat de roba i | sua | com un condemnat. La seva indumentària contrastava amb el meu simple | | simplicitat polinèsies. L'han fet gendarme, no sé per què, i el pobre noi | sua | i pateix amb el seu uniforme caqui i la seva gorra galonada de vermell. | | que empraven els maoris fa mil anys—, pesquem tot el peix sense patir ni | suar | . Una pesca curiosa és la del varo o centpeus de mar. Aquest | | eines haurien alleugerit molt la meva feina... Tu no saps com em fan | suar | aquests càvecs de pedra polida! Quer. Jahvè ha dit: "En treball | | ? Ah! que jo sóc, fet i fet, l'única criatura del país que treballa, que | sua | , que doblega l'espinada sobre els terrossos! [(Ha acabat de menjar la | | contenta; farà bon dia! Rosa. Un fred que pela; però jo vinc | suant | . Sempre haig d'anar escarrassada! Hola, nois! Júlia. [(Sense | | i reprèn el cavall mutilat car vol escapçar-lo. Com bleixa! Com | sua | ! I brolla la sang invisible... XII "Flecta'ls genolls y | | Es passà la mà pel pit, i la pell també la tenia tota mullada. Havia | suat | copiosíssimament i la febre li havia passat; el cadàver amb el ronquet de | | a les obres públiques amb un ritme de java. Els murcians, negríssims, | suaven | la medul·la i no tenien temps de pensar en vagues; els caps sindicalistes | | Níobe tingué uns moments de graciosa lubricitat. L'assagista Miquel, | suava | medul·la i fulles de llorer, suava tota la seva grandesa. Algunes dames | | lubricitat. L'assagista Miquel, suava medul·la i fulles de llorer, | suava | tota la seva grandesa. Algunes dames no pogueren més i ompliren de | | la boca del carrer de la Unió, les tauletes de l'"Orxateria valenciana" | suaven | el sucre, les xufles i la modèstia de quatre generacions. Eren les set de | | voler dir una mica que la norma comença a trontollar... Dies passats, jo | suava | , amb americana i coll i corbata, i veia pel carrer tot de turistes amb | | En aquell moment soná la campana de la porta. Era en Manel que venía | suant | de la farmacia. Li havían fregit las sanchs... Tot plé de gent y més | | la estreta vía. Lo nen se recargolava y comensava á sumicar. La Madrona | suava | d' engunia; li repugnava entrar ab lo nen plorant á casa don Miquel, hont | | dida, procuravan aconsolarla. De tots cantons eixían consells y prechs. " | Suhava | , estava destrossada de robas, allí feya ayre... que li tiressin un | | és? És que em fonc? ¿Em liquido? M'evaporo en llum? Em sento transparent. | Suo | . He caigut en una caldera bullent. Em desvetllo. Jo crec que estic | | així, per la carretera. Acabarà per ésser la meva desesperació). L'amic | sua | com un carretell. Cerca les ombres, s'hi ajeu. Jo m'impaciento. Ell es | | com jo. Els arbres, les cases fan badalls de gana i de son. El paisatge | sua | sota la boira i, com jo, sembla viatjar per força, tornar enrera, | | a l'esquerra. Ja veureu el nom de Floreal." La carretera també | sua | , com les plantes i els arbres. És una atmosfera de cotó fluix mullat. Sóc | | la jornada de cants o de rialles, de sospirs, de crits o de renecs; que | suen | per acabar la feina, que es desesperen amb els contratemps i després | | compres. Ara jo torno a anar carregat de paquets. Ell no en porta ni un. | Suo | . Comprenc per què m'ha pres amb ell. I em fa caminar de pressa, de pressa. | | feia més angoixosa la marxa. Jo sentia una tebior mullada a l'esquena. | Suava | d'angúnia més que no pas de fatiga. Josep caminava tan de pressa, que jo | | són els joves qui les ballen, com a tots els llocs. I hom canta i beu i | sua | , que el 29 de juny ja comencen a segar l'ordi. A les deu del | | á la pastera. Torna á fér altra fornada; prepara 'l llevát depressa y | súha | , corra y trevalla... Pep. Y donchs, dígasme ¿que 't pénsas? | | s'hi guanya amb un vestit encarregat a corre-cuita... T'engreixes massa i | sues | com un cavall!" Quan arribi a casa es farà servir una llimonada amb gel. | | decantat sobre els quaderns en una sola d'aquelles nits que sofria fins a | suar | de ràbia perquè confonia les expressions de les fórmules, amb quin plaer | | ortigues; saltava com un gos, estrenyia un vímet i copejava els arbres. | Suava | , renegava, m'empassava el vent. Quan trobava una riera, buscava un racó | | i es retrobava en mi... Un bastaix que s'estimi renega tant com | sua | : és tosc, vulgar, no es refia de la seva intel·ligència, sinó dels seus | | Amb la mofa als llavis o l'enganyifa a punt li fan | suar | els seus primers temps. Se'n riuen sobretot perquè no coneix cap deport, | | de respecte davant els tècnics especialistes que en el camp de l'economia | suen | tinta per posar mitges soles i talons a la sabata nacional. Mireu | | i acosto el meu genoll al genoll de Nusa." "El vell vinga parlar, i | suava | ; de sobte tots se li tiren damunt i l'estrenyen amb llurs braços per | | cos i el meu esperit, però sobretot amb el meu cos. M'agrada fatigar-me, | suar | , sentir com em cruixen els ossos. El diner, l'odio, el llenço, el | | al bonic sol de Mont-albá, que totes pedres fa | suar | . Matí de—SantRoch Vestida de blanc, ton cabell rosseja. | | per vos oir —respongué el ferrer—, encara que tingui la camisa molla de | suar | . I, efectivament, s'eixugava el front amb un mocadoràs de tela basta. | | dels cavalls. Dalt d'una tribuna els músics de la banda municipal | suen | reposadament tot esperant l'hora de llur bufera filharmònica. Al quiosc | | de Bergson, i que ho diguin els seus heroics traductors, que han hagut de | suar | sang per a obtenir-ne correspondències aproximatives. Però, descomptant | | llegint, si són servits i tenen gust de fer-ho i si estan disposats a | suar | sang i aigua per a entendre el que els hi volem dir, que és una cosa que, |
|