×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb suara |
Freqüència total: 982 |
CTILC1 |
com que n'emprava tant, m'era més còmode no haver-ne d'anar cercar cada | suara | . I ja ho veu, llavors, venga feina, no en tenia cap, de nus a s' | terreny espiritual. Per això podem respondre a la pregunta que formulàvem | suara | dient que sense l'aptitud per a la feina —i, sobretot, per a la feina ben | no vol dir que ja abans no se'n puguin espigolar vestigis, sobretot, com | suara | hem assenyalat, en els afers privats. No obstant això, el fet que la | Tots mengen sense delit.)] Adam. Quin somni he tingut | suara | ! Eva. Menja ara, home... Adam. La vida que em van | que envaeix el pla? És d'aquella carena més llunyana; | suara | era una flama de ponent, ara és fina com l'ombra que en | mes d'amor. —Li costarà de fer-se al nostre paisatge auster, havent vist | suara | aquelles terres tan senyores! —Aquesta tarda hem anat cap al pont d'allà | Però Laura no sap, no pensa ni es refia. Aquells estats d'ànim que fins | suara | havia confós amb l'amor, no eren res més que un bell mot amb què | del cavaller i al del cavall i alguns dels seus guarniments. La rúbrica | suara | transcrita ja indica que Llull, sota el mot armes, designava tant | aquell per a mi misteriós "epaqui" o "apegui" que | suara | acabem de recollir: "Un ellm de júnyer tot blanch... ab una cimera | de batalla; els pitrals, defenses del pit del cavall, als mots | suara | citats de Ximèn d'Urrea (1482). Pere de Montagut (1403) | ens permet de calcular la llargària total de l'espasa, com en els citats | suara | i en el de Lluís de Margarit (1477): "dues spazes de armes | els manca quan els observem en el moment de llur nou ús, l'han posseït | suara | , quan formaven part d'altres conjunts coherents; i, més encara, el | classificar tots els aliments com a totèmics, puix que, tal com hem vist | suara | , és més difícil d'estar-se de la cúrcuma que de la korra. | de nom propi en els necrònims, problema amb el qual havíem topat | suara | . Tot i que, en aparença, el primer planteja una qüestió de fons, el segon | els iroquesos, per consegüent, i a pesar de la diferència assenyalada | suara | , l'individu només és posat "fora de classe" quan és impossible | d'un arbre, ni un guarda-rodes que justifiquin la teva aprensió. Tu que | suara | eres capaç de despullar el vianant que et passés pel costat, t'acoquines | La gent senzilla, els obrers, quan no passen penes, viuen així com jo | suara | ? Em semblava que sí. I això, aquesta satisfacció del present, aquesta | lluny del Cel, pels límits lluminosos, directament al Món creat | suara | i a l'Home que hi sojorna, amb el propòsit de | de tal honor frueixes, i visites, com els Seus ulls, allò creat | suara | : molt viu desig de veure i de conèixer les Seves | al Cel; jo era un que t'hi tenia; però el que has dit | suara | fa que en dubti. ¿Que hi viuen els qui estimen llurs tortures? | extravagants, més en els somnis, amb mots i fets antics o de | suara | . Descobreixo lligams, així m'ho penso, entre aquest | que t'escau, la prova que faig primer, puix que el meu braç | suara | per tu fou provocat, quan, inspirant-ho la | què, oh amics, els vencedors altívols no continuen avançant? | Suara | ferotge era llur pas, i quan per rebre'ls amb els | tenebrós que emmeno. Oh davallada vil! Qui combatia | suara | els déus, volent la seu més alta, és ara reduït a ser una | pins i cedres; adés amb pas ardit, adés oculta, vista | suara | entre enllaçats arbustos i flors de cada banda, l'obra d'Eva: | quins altres dels qui fóreu abans, amb nua glòria! | Suara | així Colom dins les boscúries trobà els americans, cenyits de | si ha d'acabar-se aquí la raça humana." I féu Miquel: "Els qui | suara | veies triomfants i amb riqueses fastuoses, són | determinades estratègies, estratègies verbals, no verbals, com hem vist | suara | en el cas de la conversa, originades a partir de les relacions | -se a un partit polític", "fer vaga", etc.. El fet que les expressions | suara | introduïdes descriguin experiències força comunes no vol dir que no | de vista "lingüístic". És característic de cada una de les propostes | suara | ressenyades la idea que hi ha un, i només un, llenguatge pròpiament | els fets, els esdeveniments, les seqüències causals i les explicacions | suara | al·ludides. En suma: les proposicions del Llenguatge III han de | forma i contingut. En això es distingeixen les doctrines estructuralistes | suara | al·ludides de les concepcions simplement formalistes, on el contingut pot | en compte —com passa usualment en preguntes del tipus de les formulades | suara | — la probabilitat de cada senyal (o "resposta"), la informació que conté | empolvada, tant rígida i tant vasta, —podía ser el mateix que, | suara | , amb un rostre agre i amb vestidures sulles de rapè, executava, fèrula en | meu cinquèn any d'escola, i immediatament després de la renyina de què | suara | he parlat, trobant a tot-hom embolcallat dins el sòn, vaig llevar-me del | la musica feu atur; i les evolucions dels valsadors s'aquietaren; i com | suara | hi hagué una ansiosa immobilitat de tota cosa. Però aquesta vegada la | i sintaxis)\, por los PP· Eusebio Hernàndez y Félix Restrepo", | suara | publicada per la casa Herder de Friburg. No faig erudició, sinó | propensió. El més sensacional, el més ben coordinat, és el llibre —que | suara | esmentàvem— "Estat Espanyol", S·A·" que acaben de publicar | el qual no es pot comptar per a dur a compliment actuacions conjuntes. | Suara | es parlava del "Pacte de les Rambles", d'una sobreentesa Alba-Cambó. | no els rosega amb estrall. Era pensant en aquells pobles que escrivia | suara | : "Ningú no té dret a tenir massa urc després de set anys de dictadura | a la pregària, constatarem uns fets; i començarem precisament pel que | suara | indicàvem de l'educació. Molts de nosaltres hem estat educats en la | que existeix en realitat és l'home que creu, el creient, com dèiem | suara | . I aquest home creient portarà la marca d'allò que és com a home. No | contemplen en el quadre de l'espill amb la seva immobilitat i melangia. | Suara | tota la casa era plena de crits d'infants i refilets de cadernera. Però | sentit del nostre poble. A aquests tres vicis d'origen, s'afegeixen | suara | la violència tumultuosa, la coacció o la promesa dels que manen, i, per | imatge d'un boix cinccentista que fa la portada d'un bell llibre imprès | suara | a la Ciutat de Mallorca i a despeses del seu Ajuntament: /Vida i | d'escriure memòries ni dietaris. Així, quan desapareix, com | suara | En Picó i Campanar, algú que visqué intensament un període o una | d'escoltar-me amb benvolença. En Miquel dels Sants Oliver ens parlava | suara | de l'antiga germanor entre els mallorquins i els catalans de les dues | voluptuositat de sargantana. Aquells moviments discordes i penosos que | suara | us semblaven d'agonia, són de llangor suau, de delícia, i mandra | sogre. —I cert que ho vull! Sempre te som tingut per un galant minyó, i | suara | véns de m'ho demostrar. Jo som trist i pobre: tinc pas més per te donar | tu, Zidro? I d'on vénes? —De veure els minaires de Sagorra. Digues-me | suara | en què pensaves. —A fe, no pas en tu, brigant. Prou m'estava ataleiada amb |
|