Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que el provecte admirador no li ha arribat a la que somnia, il·lús,	suavíssima	pell. Però és d'una banda tossut i, de l'altra, del tot inepte per a
asseure en una cadira baixa, a l'aguait d'un altre bàtec o ni que fos un	suau	xim-xim. Eros Apunta i toca. Amb els ulls no li veieu l'arc, el veieu amb
de tot, i acaba d'amenaçar-me amb una imprecació, prou que ho he collit.	Suau	, benèvol, afectuós i indiferent alhora, com qui no hi toca, com qui
cridar-la. Mila es reféu lentament, amb un lleuger sobresalt; es girà amb	suau	moviment, sospirà i, a passos lleus, dolçament, com si a penes fregués la
i rosa i transparències de cristall o d'aigua clara. Pel carrer, en la	suavíssima	penombra, pujaven i baixaven dones; algunes la saludaren. Passà un infant
li digué (era ja molt tard; havien parlat llargament; el carrer, sota el	suau	parpelleig de les estrelles, estava sepultat en un meravellós silenci en
plagasitats inofensives passaven per sobre l'ànim de Mila, com la brisa	suau	sobre les aigües de l'estany, per conferir un nou encís a l'afecte que
encengué un cigarret i s'enfonsà en un dolç divagar. En el silenci	suavíssim	que regnava a l'habitació el seu pensament s'anava endinsant en les més
d'un color verd fosc, continuava somrient. El seu somriure era límpid,	suau	, ple d'una gràcia candorosa. —Mires aquest retrat, oi? És ma filla. És
tornaren al lloc i reflectiren de bell nou en llur transparència el blau	suau	del cel de la tardor. S'oblidaren els estralls passats, i per les
Mila s'atura estremida, i torna a caminar. Ara només se sent la remor	suau	dels seus passos sobre la terra. Caminà un tros. Dalt brillaven les
fou s'assit à tes genoux.\ Rimbaud /(Ophélie)\. En el	suau	capvespre hivernal, drets al balcó, Quim Bisa i Sileta conversaven. El
la tenia quasi contra el seu cos i el cor li palpitava fortament. El cel	suavíssim	del capvespre anava velant-se sobre Santa Maria i els seus tossals. A
un infantó, una dèbil criatura, i estava sol a la vora del riu, en una	suau	elevació ja amenaçada per les aigües; i la seva ànima petita estava com
amenaçadors descobria pertot arreu. Lluny, al fons de la vall, en les	suaus	elevacions il·luminades s'agitaven uns éssers estranys que a la claror
posa l'orella al pany i percep la respiració d'ella, una respiració	suau	, regular, que delata el seu son tranquil. Roman perplex, sense saber què
amb temor, palpà el rostre d'ella amb la punta dels dits, amb gest lent i	suau	... —Sileta... I s'aixecà, com impel·lit per un ressort, i sentí que una
Pare nostre, que esteu en el Cel..." La tarda és clara,	suavíssima	, tarda de dissabte, amb joia d'infants pels carrers. Es sent l'alegre
mansament, formant embassades i copiant en les seves aigües el cel dels	suaus	i llarguíssims crepuscles; les muntanyes continuen dreçades a la part de
dolços. La masovera deia: "Fa un morriquet molt bonic". Quina dona més	suau	, més naturalment senyorívola, la masovera! Parla un pur catalanesc, té
aquella "rialla" a què es referia Mary Webb, sinó un cant més	suau	, més amable, segurament un diàleg d'amor. La neu, ja aprimada, coronava
Violes als marges. Camps amb alegres flors d'un groc viu. I aquell merlot	suau	, sempre, a les fondalades. 14 març. Ahir un milicià
rosa. Abans, asseguts sobre l'herba, no sentíem sinó el vent	suau	, un flauteig espaiat de tòtil, un refilar d'ocell. 19
un parell d'hores, obro la finestra. Tot és ben blanc i encara cau aquell	suau	, inacabable plomissol. A les branques nues de les acàcies, de l'àlber, de
com guants penjats al sol tebi. 17 abril. Fa un dia	suau	. Núvols blancs, amb grisors delicades, reposen a Coll Pregon; hi ha una
a moments se us fa insuportable. 22 abril. Dia pur,	suau	, dia d'abril, a la fi. He treballat, al matí, al bosc, on ja
al tard els cucuts canten insistentment, trenen llurs notes amb el xiulet	suau	dels merlots, amb els grills de gran paciència. En tornar del poble, en
vaig a la fageda que hi ha més enllà de la font del Vern. Quin refilar	suavíssim	de merlots! Sota els faigs hi ha moltes maduixes, verdes encara. Un cucut
setembre. Quin dia blau i d'or! Un dels dies més amables, més	suaus	d'enguany. Al matí vaig a Cerdans amb el meu cosí Joan i l'Albert. Els
Escepticisme espanyol, amarg i típic. 10 octubre. Dia	suau	, amb sol d'or i núvols tènues. Aquesta bonança de tardor sembla, a
sol càlid, arbres immòbils. 5 novembre. Un altre dia	suau	, amb sol fort i al cel la lleu polsina de nacre. Vaig al Pujol de
a Barcelona en el cotxe d'uns amics (Porqueres i Julivert). Fa un dia	suau	, no gens fred. Els cingles de La Sala tenen un aire feréstec, cremat.
semblen mates de ginesta florida. A Barcelona —lluminosa, tranquil·la i	suau	en la llum de novembre, amb la Rambla plena de flors: crisantems,
Carmen, muller del general Alcubilla, la Magdalena i en Pere. Fa un dia	suau	, amb sol lleugerament velat. Vaig per les masies a comprar queviures (els
d'aquests dies. 27 novembre. Quin dia més tebi, pur,	suau	! Hi ha una espessa calitja davant la muntanya, gairebé com a l'estiu.
trist, però a la vegada dolç, en aquest recer de muntanya. Quin dia més	suau	! No feia gens, gens de fred: semblava a primeries de setembre. Sol càlid,
al matí. Diu que aquesta nit hi ha hagut alarma dues vegades. Fa un dia	suau	, assolellat: la impertorbable dolçor barcelonina amb la dalla de la Mort
gener. Vaig al Pujol de Muntanya. Quin temps més tebi i	suau	! L'aigua de la Riera Major salta i brilla entre els arbres nus, o llisca
quaresmal a l'aire, i les muntanyes blaves faixades d'una boira grisa i	suau	. Al vespre, cap a les vuit, el masover ens ha cridat per fer-nos notar una
amb gran aparat bèl·lic, i que han ocupat Fuendetodos. Avui el dia és	suau	, amb núvols ràpids. Cap al tard passejo vora les roques de Bellavista.
els comentaris de Sainte-Beuve sobre Racine. Al vespre, quin repòs	suau	al marge, sota el cel gris-perla, esvaït, davant el Montseny de color
de boira, com un dibuix japonès: contra el gris es destaquen, verds i	suaus	, els castanyerets joves, amb indecisió femenina. Les fulles de les cols
el bon temps. Sobre el Pirineu hi ha una ratlla de núvols blancs,	suaus	; els marges són agençats de clavells de pastor i d'herba nova. Llegeixo
grises. 2 novembre. Treballo al Noguer. Dia d'or, dolç,	suavíssim	. El diari diu que Chamberlain sembla que procurarà resoldre aviat el
tardorals. Quina temperatura més dolça! És un temps deliciós, més	suau	i més ric de color que l'abril. A la tarda vaig a can Feliu amb la
la nostra tendència al sibaritisme. 8 gener. Quin dia	suau	i pur! No fa gens de fred i les muntanyes són ben clares: blaves i
por com una commoció geològica; però després la tarda de gener era mansa,	suau	, amb nuvolets i cel pur. 21 gener. Acabo el treball sobre
esfilagar-se, de ràfia, el tercer protegit per una catifa blanca i negra,	suau	i profunda. Totes les portes exhibeixen un nom seguit de l'esment d'una
Com Pere Grau, estimà l'ample horitzó dels camps llaurats i les blaves i	suaus	muntanyes, on una llum molt més neta que la que ara suportem devia vessar
i veia només les branques dels tells i el cel rosat sobre la blava línia	suau	de Coll Cerola. El silenci La cambra que ocupava Jeroni era la millor de

Pàgina 1 (de 90)

50 següents