Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al sol, sense ni mirar la bellesa dels camps, que s'expandien sota la	suavitat	de la llum. Era, en definitiva, un tranquil, refiat i irresponsable, que
plorós, que al seu torn va caure, enyorava en la fosca la lenta, quieta	suavitat	de la llum. Príncep del més alt llinatge, fill d'una nereida, descendent
que el seu cos era esvelt i flexible, i que tota ella era gràcia i	suavitat	. Ell no ho veié, però ho sentí tot en la seva ànima en una dolcíssima
baixava. El cel, per damunt del poble i dels camps, s'obria ample, d'una	suavitat	vellutada, en claredats blau i rosa i transparències de cristall o
la nit era temperada, tranquil·la; l'aire venia impregnat de frescor i de	suavitat	. Tino Costa en el breu contacte amb la nit sentia créixer en ell aquell
natural de la seva persona s'havia imprès com un segell de delicadesa i	suavitat	, i tot ell, en figura i en moviment, apareixia més espiritual i
de profund mal humor, sobreeixint d'una amargor de fel. Se l'apartà amb	suavitat	. —Deixa'm, Sileta. Ella romangué trista i callada. Havia corregut devers
que un creuria invulnerable a la tragèdia. És una barreja horrible de	suavitat	i de terror. 20 gener. Torno a Viladrau. A l'estació, una
de la freqüència dels bombardeigs. Dinem a Vilarmau l'avi, la Fina i jo.	Suavitat	d'aquell món rústic i patriarcal, que contrasta estranyament amb
poc a poc anà arrimant-s'hi; es posà contra el tronc i anà abaixant-se amb	suavitat	. Era com el bou amb l'espasa clavada fins al cor, que se'n va
els ulls; però fou debades. S'hi passà la mà per davant, se'ls fregà amb	suavitat	, com si els acariciés. Deixà caure la mà. Una idea l'animà de sobte, i
del color de panotxa, recollits, la pell tibant, jove, deixava endevinar	suavitats	sedoses entre les flors delicades i laberíntiques del teixit de la
viscut fins fa poc temps. Quan parla amb el seu pare ho fa amb una gran	suavitat	, com si parlés a un infant. Oscar, pare d' Amèlia, vesteix
indecís —i en els ulls i en l'ànima: oh més intensa	suavitat	abans d'un occident més secret, oh cant líric que es dreça a
mà de verge de quaranta anys, gira el pestell i tanca rera seu amb	suavitat	conventual. Tot just és a la part de fora que dubta un segon; i s'ajup a
Teresa —sil·labeja, felina, la mitja senyora. I tanca la porta amb la	suavitat	que escau a tota casa respectable. En l'endemig, les visitants s'han
entre els cabells, embullats sobre la coixinera. Laura en constata la	suavitat	amb mà entendrida. Tanmateix, és un home simple i bell! Somriu, agraïda,
fort, i la gent els observa amb dissimulació. Caldrà anar desfent amb	suavitat	els equívocs nuats en la consciència d'aquell minyó, que li intercepten
que sabrà acostumar-se al repòs d'aquest recó de món? —li pregunta amb	suavitat	. —No volia pas cap altra cosa, des de fa molts anys —respon Laura,
de pressa a casar-me —es queixa. —Això no es pot dir mai —repta amb	suavitat	el venerable. —En canvi, jo crec que tota la família n'està més que
el rostre alliberat de destorbs mostri tota la correcció de línies en la	suavitat	mat de la pell. Malgrat la complaença que Beatriu no pot dissimular,
que només diu paraules adorables!; i els llavis, que es posen amb	suavitat	al cantell de la copa, com si la besessin... I avui que Pere se n'ha anat
o, a les tardes, quan seia vora el roure mort, en la contemplació de les	suavitats	del vespre sobre els horts llunyans. —Encara pensa en ell! —rumiava en un
que mai, i pensant en ella tot jo m'elevava a sentiments de puresa i de	suavitat	. Si això és romanticisme o baixesa, no ho sé. Altres vegades, massa i
la seva frescor. Jo, calmades les febres del matí, li parlava amb la	suavitat	i la tendresa d'un enamorat. Amb l'excusa d'evitar la presència de la
que em guanyava era com el muntant de la lluna que embolcalla el món de	suavitat	. Mig adormit, m'adonava que els llavis se m'obrien per somriure i
perfecció de dona! Quina harmonia! I el tomb del coll i la cara, quina	suavitat	de dibuix que es feia llum! I el pit torbador! Era una Venus. Què hi feia
de tot el seu ésser? Jo no recordo haver conegut mai una criatura de més	suavitat	. Parlava poc. Només insinuava les coses. I us deia més ella amb el seu
el record, sembla que la vegi ara, amb la seva finor de trets i aquella	suavitat	d'expressió que aristocratitzaven tota la figura d'aquesta doneta del
veig tan belles, tan bones? ¿És la llum, que els dóna aquesta meravellosa	suavitat	? O, ¿és que la tenen per elles mateixes? Les gotes d'aigua de les herbes
ens mullàvem. Era una cosa freda, silenciosa, que tenia lentituds i	suavitats	de neu. El primer que vam veure fou l'estatge dels morts. Uns quants
la cara negrosa, insignificant, i el cos rosat, blanc, transparent, d'una	suavitat	admirable, d'una esveltesa perfecta. Em fa pensar en un gimnasta de circ
em produeix a la pell. D'antuvi, quelcom d'irritant; després, una mena de	suavitat	gomosa, balsàmica. —Tots de cara!, crida una veu: Tots en rengle! Obeïm
pensament, que em torna amb insistència, em volta amb la ingravidesa i la	suavitat	de la son. Hi ha un ordre d'hospital, un silenci d'hospital, dintre els
moment molt dolç. La capa, la seva escalfor, la seva lleugeresa tèbia, la	suavitat	del seu toc, confesso que era el menys important. El bo havia estat
meva... Per segona vegada la veu de la seva mare sembla que el toqui amb	suavitat	de la galta. S'esforça a contemplar-la. Sempre li ha fet un gran
li van somriure. Era, encara, la insubstituïble benvinguda, la part de	suavitat	que l'home, des que neix, busca incansablement en la dona. Gaspar li cedí
els més alts d'Europa i que tenen un clima extremat que contrasta amb la	suavitat	climatològica de tot el litoral mediterrani que, com diu En Corominas
consegüent el sentiment de la propietat territorial pot coincidir amb la	suavitat	del clima, no perquè aquesta suavitat en sigui la causa sinó perquè és la
territorial pot coincidir amb la suavitat del clima, no perquè aquesta	suavitat	en sigui la causa sinó perquè és la que permet el descapdellament
de nàixer sense que això vulgui fer suposar ni per un sol moment que la	suavitat	del clima sigui l'únic factor que determini la plenitut i la maduresa
a la fatxada, a dintre serà dolcesa; la fortalesa de fòra, a dintre serà	suavitat	; la desolació, companyia, i la severitat, perdó, i tot el poder que
el pego, molt suaument, quan es distreu. —Suaument! ¿Què saps, tu, de	suavitats	, vell Potes-de-ferro? —grunyí Bagheera. —Porta la cara tota plena de blaus
Bagheera. —Porta la cara tota plena de blaus, avui, i és de la teva...	suavitat	. Uix! —Més valdria que fos ple de blaus de cap a peus (fets per mi,
corazón\, /El martirio de una madre\. Sospira el nostre home, de la	suavitat	d'aquests records, i sent, com mai l'ha sentida, tota la malaurança de no
per falla de precaucions no em perdria. Vaig girar el pom amb la major	suavitat	i vaig anar empenyent a poc a poc, a pleret, a pleret... Però, draga'm,
altra volta el pom i vaig tornar a empènyer la porta, encara amb més	suavitat	i delicadesa que la primera vegada. No hi havia manera. Al més petit
vegades que l'havia escridassada i atracallada!... Ara comprenia que les	suavitats	de cos d'aquella dona eren el goig suprem del seu palp. Ara comprenia que
semblava que, per dintre l'ombra de les ampul·loses capçades, amb les	suavitats	i rodoneses del brancatge prefiguraven ja les nuditats encuriosides. Sí,
resta silenciós i només sospira, lleu, de tant en tant, quan hi puja la	suavitat	del vent. El seu ventre és fet de clar fullatge, els seus tubs són arbres

Pàgina 1 (de 19)

50 següents