DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
suavitat F 804 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb suavitat Freqüència total:  804 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al sol, sense ni mirar la bellesa dels camps, que s'expandien sota la suavitat de la llum. Era, en definitiva, un tranquil, refiat i irresponsable, que
plorós, que al seu torn va caure, enyorava en la fosca la lenta, quieta suavitat de la llum. Príncep del més alt llinatge, fill d'una nereida, descendent
que el seu cos era esvelt i flexible, i que tota ella era gràcia i suavitat. Ell no ho veié, però ho sentí tot en la seva ànima en una dolcíssima
baixava. El cel, per damunt del poble i dels camps, s'obria ample, d'una suavitat vellutada, en claredats blau i rosa i transparències de cristall o
la nit era temperada, tranquil·la; l'aire venia impregnat de frescor i de suavitat. Tino Costa en el breu contacte amb la nit sentia créixer en ell aquell
natural de la seva persona s'havia imprès com un segell de delicadesa i suavitat, i tot ell, en figura i en moviment, apareixia més espiritual i
de profund mal humor, sobreeixint d'una amargor de fel. Se l'apartà amb suavitat. —Deixa'm, Sileta. Ella romangué trista i callada. Havia corregut devers
que un creuria invulnerable a la tragèdia. És una barreja horrible de suavitat i de terror. 20 gener. Torno a Viladrau. A l'estació, una
de la freqüència dels bombardeigs. Dinem a Vilarmau l'avi, la Fina i jo. Suavitat d'aquell món rústic i patriarcal, que contrasta estranyament amb
poc a poc anà arrimant-s'hi; es posà contra el tronc i anà abaixant-se amb suavitat. Era com el bou amb l'espasa clavada fins al cor, que se'n va
els ulls; però fou debades. S'hi passà la mà per davant, se'ls fregà amb suavitat, com si els acariciés. Deixà caure la mà. Una idea l'animà de sobte, i
del color de panotxa, recollits, la pell tibant, jove, deixava endevinar suavitats sedoses entre les flors delicades i laberíntiques del teixit de la
viscut fins fa poc temps. Quan parla amb el seu pare ho fa amb una gran suavitat, com si parlés a un infant. Oscar, pare d' Amèlia, vesteix
indecís —i en els ulls i en l'ànima: oh més intensa suavitat abans d'un occident més secret, oh cant líric que es dreça a
mà de verge de quaranta anys, gira el pestell i tanca rera seu amb suavitat conventual. Tot just és a la part de fora que dubta un segon; i s'ajup a
Teresa —sil·labeja, felina, la mitja senyora. I tanca la porta amb la suavitat que escau a tota casa respectable. En l'endemig, les visitants s'han
entre els cabells, embullats sobre la coixinera. Laura en constata la suavitat amb mà entendrida. Tanmateix, és un home simple i bell! Somriu, agraïda,
fort, i la gent els observa amb dissimulació. Caldrà anar desfent amb suavitat els equívocs nuats en la consciència d'aquell minyó, que li intercepten
que sabrà acostumar-se al repòs d'aquest recó de món? —li pregunta amb suavitat. —No volia pas cap altra cosa, des de fa molts anys —respon Laura,
de pressa a casar-me —es queixa. —Això no es pot dir mai —repta amb suavitat el venerable. —En canvi, jo crec que tota la família n'està més que
el rostre alliberat de destorbs mostri tota la correcció de línies en la suavitat mat de la pell. Malgrat la complaença que Beatriu no pot dissimular,
que només diu paraules adorables!; i els llavis, que es posen amb suavitat al cantell de la copa, com si la besessin... I avui que Pere se n'ha anat
o, a les tardes, quan seia vora el roure mort, en la contemplació de les suavitats del vespre sobre els horts llunyans. —Encara pensa en ell! —rumiava en un
que mai, i pensant en ella tot jo m'elevava a sentiments de puresa i de suavitat. Si això és romanticisme o baixesa, no ho sé. Altres vegades, massa i
la seva frescor. Jo, calmades les febres del matí, li parlava amb la suavitat i la tendresa d'un enamorat. Amb l'excusa d'evitar la presència de la
que em guanyava era com el muntant de la lluna que embolcalla el món de suavitat. Mig adormit, m'adonava que els llavis se m'obrien per somriure i
perfecció de dona! Quina harmonia! I el tomb del coll i la cara, quina suavitat de dibuix que es feia llum! I el pit torbador! Era una Venus. Què hi feia
de tot el seu ésser? Jo no recordo haver conegut mai una criatura de més suavitat. Parlava poc. Només insinuava les coses. I us deia més ella amb el seu
el record, sembla que la vegi ara, amb la seva finor de trets i aquella suavitat d'expressió que aristocratitzaven tota la figura d'aquesta doneta del
veig tan belles, tan bones? ¿És la llum, que els dóna aquesta meravellosa suavitat? O, ¿és que la tenen per elles mateixes? Les gotes d'aigua de les herbes
ens mullàvem. Era una cosa freda, silenciosa, que tenia lentituds i suavitats de neu. El primer que vam veure fou l'estatge dels morts. Uns quants
la cara negrosa, insignificant, i el cos rosat, blanc, transparent, d'una suavitat admirable, d'una esveltesa perfecta. Em fa pensar en un gimnasta de circ
em produeix a la pell. D'antuvi, quelcom d'irritant; després, una mena de suavitat gomosa, balsàmica. —Tots de cara!, crida una veu: Tots en rengle! Obeïm
pensament, que em torna amb insistència, em volta amb la ingravidesa i la suavitat de la son. Hi ha un ordre d'hospital, un silenci d'hospital, dintre els
moment molt dolç. La capa, la seva escalfor, la seva lleugeresa tèbia, la suavitat del seu toc, confesso que era el menys important. El bo havia estat
meva... Per segona vegada la veu de la seva mare sembla que el toqui amb suavitat de la galta. S'esforça a contemplar-la. Sempre li ha fet un gran
li van somriure. Era, encara, la insubstituïble benvinguda, la part de suavitat que l'home, des que neix, busca incansablement en la dona. Gaspar li cedí
els més alts d'Europa i que tenen un clima extremat que contrasta amb la suavitat climatològica de tot el litoral mediterrani que, com diu En Corominas
consegüent el sentiment de la propietat territorial pot coincidir amb la suavitat del clima, no perquè aquesta suavitat en sigui la causa sinó perquè és la
territorial pot coincidir amb la suavitat del clima, no perquè aquesta suavitat en sigui la causa sinó perquè és la que permet el descapdellament
de nàixer sense que això vulgui fer suposar ni per un sol moment que la suavitat del clima sigui l'únic factor que determini la plenitut i la maduresa
a la fatxada, a dintre serà dolcesa; la fortalesa de fòra, a dintre serà suavitat; la desolació, companyia, i la severitat, perdó, i tot el poder que
el pego, molt suaument, quan es distreu. —Suaument! ¿Què saps, tu, de suavitats, vell Potes-de-ferro? —grunyí Bagheera. —Porta la cara tota plena de blaus
Bagheera. —Porta la cara tota plena de blaus, avui, i és de la teva... suavitat. Uix! —Més valdria que fos ple de blaus de cap a peus (fets per mi,
corazón\, /El martirio de una madre\. Sospira el nostre home, de la suavitat d'aquests records, i sent, com mai l'ha sentida, tota la malaurança de no
per falla de precaucions no em perdria. Vaig girar el pom amb la major suavitat i vaig anar empenyent a poc a poc, a pleret, a pleret... Però, draga'm,
altra volta el pom i vaig tornar a empènyer la porta, encara amb més suavitat i delicadesa que la primera vegada. No hi havia manera. Al més petit
vegades que l'havia escridassada i atracallada!... Ara comprenia que les suavitats de cos d'aquella dona eren el goig suprem del seu palp. Ara comprenia que
semblava que, per dintre l'ombra de les ampul·loses capçades, amb les suavitats i rodoneses del brancatge prefiguraven ja les nuditats encuriosides. Sí,
resta silenciós i només sospira, lleu, de tant en tant, quan hi puja la suavitat del vent. El seu ventre és fet de clar fullatge, els seus tubs són arbres

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »