×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb subjectar |
Freqüència total: 1879 |
CTILC1 |
la claina —origen de l'himàtion—, una ampla capa de llana espessa, | subjectada | sota la barba per un afiblall, per embolicar-se amb ella la resta del | padrí—. Veurem què en diu. —Tot depèn d'ella —replicà Candaina—. Tiago es | subjectarà | al que ella digui. Jo fóra del parer, si Mila no diu res en contra, de | volgué córrer cap a casa seva, devers els seus. No pogué fer-ho; una mà el | subjectà | amb força per darrera; es sentí colpejat, empès per tots costats; sentí | porta! Que es desembotoni."" Ell s'enfada, protesta, renega. Però un el | subjectava | ja per darrera. Rafael li descorda la camisa i aixeca a l'aire la | de l'esclau que volgué d'una estrebada alliberar-se dels lligams que el | subjectaven | , i es sentí a l'instant abatut, comprenent la inutilitat del seu esforç. | i és ella la qui li trava la llengua, que voldria suplicar; la qui li | subjecta | els braços, ansiosos d'abraçar-se al seu coll perquè no la deixi. | a manifestar fatiga, indiferència; posarà un fre als seus llavis, | subjectarà | el seu cor, procurarà fer creure a Mila que l'amor que sentia per ella | . Va posar-se la mà sobre el pit, a l'indret del cor, com si el | subjectés | ; després es passà la mà pel front i es digué, com s'havia dit ja altres | 'n, ocupa't de tu; perquè, si no... Tornà cap a la dona. Tino Costa el | subjectà | amb més força. —T'he dit que la deixis. El tenia al seu davant, alt i | se: "Està borratxo o és foll." I sentí desig d'escapar-se. Ell la | subjectava | amb força pel braç i tornà a suplicar-li: —Entrem; t'ho prego. Em moro | la porta de la seva cambra. Les mans li tremolen espantosament: se les | subjecta | ; la suor li inunda el front, li corre per la cara... Es troba ja a | els cabells caient-li per l'esquena, entre un grup d'homes i dones que la | subjectaven | , tot tractant de consolar-la. Estigué forcejant i cridant, lívida, | En aquest clau, enfilada en una cadira que té també preparada, Mila | subjectarà | la corda per un extrem amb un fort nus; farà un llaç a l'altre extrem; | Aquest precursor del socialisme fou també un ardent partidari de | subjectar | la intel·ligència, els "clercs", a la pàtria. Ahir llegia l'assaig de | ajudants s'aboquen sobre l'obertura que practica el cirurgià. —Pinces. | Subjecten | els extrems, un d'ells per sota del braç aixecat de l'especialista en | diu ell, i l'empeny cap a fora. L'individu que té al costat, però, li | subjecta | els braços, l'immobilitza i ordena: —Ni una paraula més! Ha d'assistir, | ara de la bata i opera amb el tors nu, molt abocat sobre el cor que | subjecta | l'ajudant i que comença a fer senyals de fibril·lació. | de la penombra, l'individu de l'uniforme ja ha arribat prop d'ells i | subjecta | el cardiòleg pel canell mentre diu en veu prou alta perquè tothom el | pels seus ajudants que amb uns quants retractors eixamplen la ferida i en | subjecten | els extrems. Sota el petit feix lluminós sembla palpitar alguna cosa, i | semblen remoure's, i els ajudants, amb gestos atabalats, els han de | subjectar | amb agulles d'estendre la roba, car les pinces s'han acabat. —La porta! | No els ho explica, però. Ni cal, el cardiòleg estira un dels llumins que | subjecta | l'ajudant, i aquest obre la mà per tal de lliurar el que queda a | —pregunta ell. Els esguards s'enterboleixen sobtadament, un dels homes el | subjecta | pel braç i comença a retorçar-l'hi com té per costum. —No ens aigualiu la | amb tota la força dels seus pulmons, crida—: Assassins! Unes mans li | subjecten | els braços per darrera quan anava a aixecar-los contra el cirurgià que | sembla haver-s'hi entusiasmat, li pega encara, s'inclina al seu damunt, i | subjectant | -lo pels cabells, li submergeix una i altra vegada la cara en la salabror | pregunta ell, sense bellugar-se. —La galleda! —crida el guàrdia, i ara el | subjecta | pels cabells. —No —diu ell. L'home l'arrossega cap al toll, però ell frena | de la duresa del terra contra el front, de les mans de l'home que el | subjecten | pels cabells i l'arrosseguen. Un moment després es va recobrant amb la | però tot seguit tornen a immobilitzar-se, car l'individu, que només se | subjecta | amb una mà, els amenaça amb la pistola que duu a l'altra. —Quiets! —crida | La noia ha de deixar caure l'arma i entre tots dos encara són a temps de | subjectar | -la per les cames mentre el cos del policia, amb un gran udol, descriu una | confiar la seva recollida al servei subaltern? —En efecte —contesta ell | subjectant | fermament el braç de la noieta que deu haver comprès el joc perquè ara | bé que cap d'aquests individus no és de fiar... Ell s'avança una mica, | subjectant | novament la noieta pel canell. —Perdoneu —diu—. Es tracta d'un servei | butxaca i llençar-la entre els ossos encara descoberts. El seu company li | subjecta | el braç, amb una mica de retard. —Què fas? —pregunta, alarmat. —No | que no s'interromp ni quan diu: —Són ximples. I nosaltres també. — | Subjecta | el braç de l'home, acaba d'asserenar-se—. No te n'adones? Sempre havíem | uniformats que es dissimulen en la fosca—. M'ajudeu? S'ajup una mica, i | subjectant | -la per les cuixes, se la carrega a l'espatlla, va redreçant-se. —Hi | de les bragues fins a la part alta de les mitges. Tot seguit salta, se | subjecta | a l'ampit i repeteix les mateixes maniobres de la noia. Abocat a | tots. Només els respon l'esbufec del xicot que, amb un darrer esforç, se | subjecta | al travesser, fa una contracció que sembla a punt de rebentar-li els | nosaltres —decideix el cap. Un dels soldats ja allarga la mà per tal de | subjectar | -lo, però la noia la hi pica, s'interposa entre ell i l'oficial. —Té | Un d'ells l'arrossega cap als altres homes i, darrera de tot, li | subjecta | el braç dret amb una manilla que penja de la cadena, la tanca entorn del | de la guerrera —s'excusa el xicot. —Quines baguetes? —Les del cinturó que | subjecta | les pistoles. —Els soldats no duen pistola! —exclama el caporal. —No | ! —crida la dona, histèrica. Ell allarga la mà per cloure-li la boca, la | subjecta | per l'espatlla amb l'altre braç, però aleshores sent que el cos cedeix i | bitllets oliosos damunt les tauletes plenes de pesades pedres que | subjecten | la moneda contra l'impuls frívol del vent, que explota ara i adés en els | us dic. —Però si jo... L'individu alça l'arma amb una mà, amb l'altra | subjecta | un canell que surt d'algun lloc, i els dos companys seus ja corren, | i insignificant, i l'home abaixa l'arma, es gira cap al braç que havia | subjectat | , crida: —Si no s'ordenen degudament, farem tancar les parades. —No, no! | l'home, acabant de passar la soga per la banda posterior del vehicle i | subjectant | -la a un ganxo clavat a l'altre extrem de la carrosseria. —És clar. Tot | veu que l'uniformat que acompanyava la coixa ja tanca la porta, la | subjecta | amb una gran fusta travessera, definitiva—. I per on passen, els de la | replegant en els seients. La xicota comença a obeir sense entusiasme, se | subjecta | l'extrem de la faldilla i la va remuntant amb dos dits. —D'esquena | besen, el petó és inclinat. Quan un d'ells fa girar el rostre de l'altre | subjectant | -li el cap i la barbeta, el bes és girat. I, finalment, quan el llavi | dreta partida i l'altre duu l'ull esquerre tapat amb un drap negre que | subjecta | entorn del crani amb una veta vermellosa. —Falten una altra noia i la | escala amunt, i amb un gest expert i senzill desplaça la balda que | subjecta | la porta, surt al replà de fora. Aleshores s'immobilitza. Al peu dels | has donat de mamar? —Sí, per això em tornava a canviar —explica mentre se | subjecta | el portalligacames—. La mestressa ho exigeix i em penso que té raó. —Què | encara fos per estrenar... —Ara no —replica ella amb seriositat mentre se | subjecta | els sostenidors—. Només la criadeta. I em penso que no per gaire temps, |
|