Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

homes començaven a reflexionar, es varen adonar de seguida que estaven	subjectes	, tots, sense excepció, a la necessitat i a la mort. I que els seus
mena de repte a la institució del matrimoni, institució convencional i	subjecta	—en les classes altes sobretot— a les exigències d'una estratègia
que som temps i que el temps s'escola. L'home del passat no estava	subjecte	a aquesta mena d'advertència permanent. Per a ell, el trànsit del temps
tema el paisatge i la humanitat pintorescos dels pobles submisos i	subjectes	. Però, a hores d'ara, tot això ha sofert un irònic contratemps. Resulta
Però l'instint sexual, en l'animal que és l'home, està excepcionalment	subjecte	a control. Si la castedat és una virtut, és perquè entra dins les
la maniobra de forat en forat, fins que el fragment de crani se separa,	subjecte	només per un extrem, contra el qual el plega com la coberta d'un llibre.
amb el partit pres que un noi, catorze anys mal comptats, no pot ser	subjecte	de tal experiència. Ella seria inventada gràcies a una imaginació que
primitiva i bàsica de l'amor havia existit. I Jeroni era capaç de ser	subjecte	agent d'aquest acte perfecte. La naturalesa no és parsimoniosa, i pot dur
la major part a Numea (Nova-Caledònia). A les vuit del matí, un	subjecte	de la mateixa categoria dels que han vingut per feina ens ha dut des del
Aquí s'explota tot això d'una manera perfecta, i jo conec un	subjecte	que en sap un niu. Aquest fresc és el meu fotògraf, el que em ven els
pústules i marejat com una sopa. Al seu costat, dret i sec, evoluciona un	subjecte	silenciós que sembla que és el que paga les rondes. En altres taules veig
de cel·luloide i una corbata mullada i encastada als pèls del pit. Aquest	subjecte	és el pastor protestant de Hamití. Algun intrèpid nedador s'ha enfilat a
de Mary. El pare de Pierrot no se sap qui és; el pare d'Henry és el mateix	subjecte	que havia deformat novament la pobra Mary, tan menuda, tan lletja, tan
i el diner per una altra, que l'afer actuï com un procés abstracte el	subjecte	del qual és el capital— es contradiu en la mentalitat catalana amb
virtut més específica: el "seny". L'eina mai no és esbojarrada; està	subjecta	a una mida i a una finalitat. L'ús de l'eina feinera ha donat als
primeres centúries de la nostra formació social, els catalans visquérem	subjectes	a aquesta llei de fidelitat, la qual, per altra banda, no ha significat
plantejant eficaçment les relacions operants entre l'autoritat i els	subjectes	, entre el monarca i els seus vassalls. Tant en l'un com en l'altre poble,
un concepte pactista de les relacions entre l'autoritat i els seus	subjectes	, sinó també un sistema consuetudinari de delegacions de poder. Les
règia. Aquest era l'aparat d'Estat. Al costat, convivint-hi però no	subjecte	, l'aparat pactista dels respectius territoris: les Corts, els municipis,
Catalunya, que ens haurien convertit en un poble penalitzat i, per tant,	subjecte	a inevitables deformacions mentals. La desorientació caracteriològica —o
. Què m'has de dir, home, què m'has de dir!... Víctor. És un	subjecte	de dubtosa moralitat. Rosa. Digues que ha fet la seva joventut,
contava des de la gent més selecta i més original fins a certa mena de	subjectes	amb els quals es posava d'acord només que picant l'ullet i a vint metres
conegut meublé amb un punyal travessat al cor, en companyia d'un	subjecte	francès, que encara que protestà i digué que no tenia res a veure amb el
normals és gairebé impossible; però, Dorotea sabia amb la mena de	subjectes	que negociava perquè Pere Ranalies li presentà un cas clínic amb el
el que se'n diu l'orni, en reconèixer en Guillem de Lloberola el mateix	subjecte	proporcionat per la modista. Amb aquesta por, Guillem era excessiu,
podia trobar a cada cantonada, i, sobretot que podia proporcionar-li un	subjecte	de l'ambient i de l'educació de Guillem. Ella no exigia tant d'aquell
sense inquirir ni els antecedents morals ni l'estat de la camisa dels	subjectes	, eren la màxima prova del confusionisme i de la vanitat intestinal de
Era un jove maduret, però alt i ben plantat, i semblava un excel·lent	subjecte	. L'havien dut a Barcelona uns afers relacionats amb la indústria
havien tingut durant segles un destí ancil·lar, que havien viscut	subjectes	a un imperatiu superior, teològic, l'Humanisme promou una filosofia, una
seua obra en siga una reproducció fidel. La fidelitat estarà més o menys	subjecta	, en cada moment, a determinades coercions estètiques —i ací cal dir
a qualsevol d'aquestes tres llengües. Les dades que podem aplegar, sempre	subjectes	a rectificacions, ens ofereixen la cronologia següent:
i tot un interlocutor; en ella i per ella la persona es converteix en	subjecte	. Inversament a allò que s'esdevé quan cerquem de conèixer una cosa o un
mascles o femelles i alguns d'ells poden tenir una família. Alguns estan	subjectes	a llocs precisos, d'altres es desplacen lliurement; de cara als indis,
és a dir, aquelles a les quals no està assimilada la generació del	subjecte	. Una oposició entre dos termes desigualment marcats: mort i vida entre
i diacronia no és rígid; en primer lloc perquè, de fet, tots els	subjectes	parlants vénen a ésser el mateix —fórmula que esdevindria de seguida
la "cosa negra", el carbó, és objecte d'un ritus especial al qual estan	subjectes	els guerrers abans d'anar-se'n al combat. Si negligeixen d'ennegrir-se el
En la relació així enunciada, l'animal pot ésser	subjecte	o predicat: El-"peix"-remena-la-cua, La-marea-arrossega
Però és que "la persona que dóna el nom es concep a si mateixa com a	subjecte	, no com a agent: víctima de l'enveja i l'odi dels altres". Aquesta
i ""oblidar"" s'usen en lunyoro amb la cosa oblidada com a	subjecte	i l'oblidadís com a objecte. El perdedor o l'oblidadís no obra damunt les
un necrònim, que expressa la relació familiar d'un parent mort amb el	subjecte	: "pare mort", "neboda morta", etc.. Els penan occidentals tenen
la naixença d'un nou germà o d'una germana el necrònim és abandonat i el	subjecte	reprèn l'ús del seu nom. (Needham, 1.) Subsisteixen
del necrònim. El primer, que inclou un nom propi —que no és pas el del	subjecte	—, pot definir-se com si expressés una "relació amb un altre si
tal com el bestiar és tractat més obertament com a objecte i el gos com a	subjecte	—la qual cosa suggereixen, d'una banda, el nom col·lectiu amb què
aïllats. Tampoc no formen part de la societat humana ni a títol de	subjectes	ni d'objectes; són més aviat la condició dessocialitzada de l'existència
el bestiar per l'altra, que són membres de la primera a títol ja sigui de	subjectes	, ja d'objectes. En el pla vertical, la columna de l'esquerra associa els
ni de l'acció de refús d'un objecte, promogut al paper d'agent sobre un	subjecte	que s'hauria desposseït a favor seu sense demanar-li res de retorn, és a
dosi de passivitat: els éssers en presència s'enfronten alhora com a	subjectes	i com a objectes, i, en el codi, una simple variació de la distància que
Sartre només canvia de presó. En endavant, el grup i l'època de cada	subjecte	li serviran de consciència intemporal. Igualment, el cop d'ull de Sartre
raons i que l'home no coneix. I si se'ns objecta que és així només per al	subjecte	que la interioritza a partir de la teoria lingüística, respondrem que
lingüística, respondrem que aquesta evasiva ha d'ésser refusada a aquest	subjecte	, que és un subjecte "parlant": car la mateixa evidència que li revela

Pàgina 1 (de 183)

50 següents