DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
subjuntiu A 45 oc.
subjuntiu M 1012 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb subjuntiu Freqüència total:  1057 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'un tercer terme, terme neutre o terme zero; així, entre els modes subjuntiu i imperatiu, l'indicatiu els sembla una forma amodal. Guardant totes les
referida quan comença a unes possibilitats imaginàries —present de subjuntiu— prengui aviat el to d'una aspiració —futur imperfecte— i acabi com si es
del present d'indicatiu en la primera conjugació, i les del present de subjuntiu en la segona conjugació: portam, portau, temam, temau; acaben en
portam, portau, temam, temau; acaben en -e, -es... els subjuntius de la primera conjugació, i en -a, -as... els de la segona i la
dorma, dormas...; acaben en -ás, -asses... els imperfets de subjuntiu de la primera: amás...; acaben en -esca els subjuntius
de subjuntiu de la primera: amás...; acaben en -esca els subjuntius dels verbs de forma incoativa: possehesca, possehescam... No són
No són emprats —d'acord amb Ballot, encara— els presents de subjuntiu en -ia (càntia, mòria), freqüents en altres escrits de
exclouian (= excloïen), i, d'acord amb Ballot, el subjuntiu cumpla en lloc de complesca. Els arcaismes. El
deslligada de l'expressió concessiva en llatí arcaic és l'ús simple del subjuntiu, que, amb el verb /sum\, perdura, encara, en llatí clàssic:
La primera etapa, per tant, serà paratàctica, i el simple ús del subjuntiu, ajudat, és clar, per factors d'índole fonètica ja esmentats abans, hi
temps, notem que els textos anteriors a Llull defugen, tant com poden, el subjuntiu. És indubtable que la història de la sintaxi oracional romànica podria
romànica podria explicar-se a través de la lluita victoriosa del mode subjuntiu que, suprimit de soca-rel pel llatí vulgar, ha anat estenent-se en
modernes. No es troba, en català primitiu, més que un ús precari del subjuntiu: en fórmules equivalents a l'imperatiu ("sia esmenat", "don-li
clàssica del tipus de "misit legatos qui pacem facerent". El subjuntiu és substituït sistemàticament, a l'època primitiva, pel futur
que quieras"). Avui manté fixament l'ús del futur enfront del subjuntiu la llengua francesa; també el català modern, si no hi és del tot afectat,
per ésser mode de la realitat; les subordinades hipotètiques, en subjuntiu ("si se sentís", etc.), excepte un cas, en què veiem la
conj., encara que en el perfet, i en el present i imperfet de subjuntiu tinguen /g\; exemples: prenc (de prendre, però
l'acció del verb no com a real sinó com a realitzable. c) El subjuntiu enuncia els fets com a existents només en la imaginació del qui parla, el
de l'acció al moment en què es parla. 2o· Dins el mode subjuntiu: a) El present expressa l'acció imaginada, que en cas de
Futur © © © © © © Condicional © © © © © © Present del Subjuntiu © © © © © © Imperfet de Subjuntiu © © © © © © Imperatiu
© © © © © Present del Subjuntiu © © © © © © Imperfet de Subjuntiu © © © © © © Imperatiu © © © Gerundi ©
173. No poden ser emprades literàriament les formes del present subj. de la 1a· conj. en /-o, -os, -o\ per a les persones del
no són admissibles les desinències en /-iga\ que pren el present subj. de la 2a· i 3a· conjs. (bàtiga, bàtigues, etc.,
escrita les formes amb les desinències en /-ca\ del present subj. dels verbs regulars de la 3a· conj. pura (sentca,
les 1a· i 2a· pers. plural de l'imperatiu i present subj. de la 2a· i 3a· conjs. vacil·len entre les desinències
dubte\" Vita Chr· c. 32. 174. En l'imperfet subj. al costat de les formes en /-ara, -era, -ira\, usades actualment
totes aquelles persones del present indic., de l'imperatiu i del present subj., en què l'accent cau damunt el radical del verb; d'esta manera en el
del sing. i la 3a· pers. plural dels presents d'indicatiu i de subjuntiu i en la 2a· pers. sing. de l'imperatiu. En l'esquema de les
i /-esca, -esques, -esca\ i /-esquen\ en el present subj., les quals formes seria convenient assajar-les de reintroduir en el
partiria partiries partiria partiríem partiríeu partirien present de subjuntiu canti cantes cante cantem canteu canten bata bates bata batem bateu baten
senten partixca partixques partixca partim partiu partixquen imperfet de subjuntiu cantara o cantàs cantares o cantasses cantara o
les formes de 1a· pers. sing. del present indic., en el present subj., en la 1a· pers. plur. de l'imperatiu, en el perfet, en
la 1a· pers. plur. de l'imperatiu, en el perfet, en l'imperfet subj. i en el participi. Estos verbs poden subagrupar-se en tres sèries:
prenguí prengueres prengué prenguérem prenguéreu prengueren Present subj. prenga prengues prenga prenguem prengueu prenguen Imperfet subj.
Present subj. prenga prengues prenga prenguem prengueu prenguen Imperfet subj. prenguera, prengués prengueres, prenguesses prenguera, prengués
valdríem valdríeu valdrien El present indic., el perfet, el present subj., i l'imperatiu d'estos verbs seguixen el model de prendre
(o creixquéreu) cresqueren (o creixqueren) Present subj. cresca (o creixca) cresques (o creixques) cresca (o
creixquen) Imperatiu creix cresquem (o creixquem) creixeu Imperfet subj. cresquera, cresqués (o creixquera, creixqués) cresqueres,
coneguí conegueres conegué coneguérem coneguéreu conegueren Present subj. conega conegues conega coneguem conegueu coneguen Imperfet subj.
Present subj. conega conegues conega coneguem conegueu coneguen Imperfet subj. coneguera, conegués conegueres, coneguesses coneguera, conegués
que tots estos verbs tenen iguals les formes del perfet, del present subj. i de l'imperfet subj., diferixen en els atres temps i per això es
tenen iguals les formes del perfet, del present subj. i de l'imperfet subj., diferixen en els atres temps i per això es subagrupen en tres sèries:
bevien Perfet beguí begueres begué beguérem beguéreu begueren Present subj. bega begues bega beguem begueu beguen Imperfet subj. beguera, begués
begueren Present subj. bega begues bega beguem begueu beguen Imperfet subj. beguera, begués begueres, beguesses beguera, begués beguérem, beguéssem
tréeu treien, treen Imperatiu trau traguem trauen El perfet, el present subj., i l'imperfet subj., es conjuguen igual que beure
Imperatiu trau traguem trauen El perfet, el present subj., i l'imperfet subj., es conjuguen igual que beure (§ 189), i els atres temps
la /a\ del radical, en l'infinitiu, els presents indic., i subj., i l'imperatiu (treure; trec, treus, treuen; trega, tregues, treguen;
réiem ríeu, réieu rien, reien El present indic., el perfet, el present subj., l'imperfet subj. i l'imperatiu d'estos verbs, seguixen el model de
rien, reien El present indic., el perfet, el present subj., l'imperfet subj. i l'imperatiu d'estos verbs, seguixen el model de beure
el model de traure (§ 190), i el perfet i el present subj. són iguals als del tipus beure (§ 189) i traure.

  Pàgina 1 (de 22) 50 següents »